Llengua

Bravo obri una nova batalla amb Compromís per la competència lingüística

La instauració de la competència lingüística en l'administració pública era un deure heretat del Botànic respecte de la passada legislatura. Una mesura que, a priori, s'havia d'aprovar aquest divendres dintre de la nova llei de Funció Pública. El moviment de la consellera de Justícia, la socialista Gabriela Bravo, d'apartar a la conselleria d'Educació, en mans del valencianista Vicent Marzà, del desenvolupament reglamentari de la certificació lingüística ha empipat Compromís. La disputa entre ambdós socis ha suposat l'enèsim ajornament de la capacitació del català al sector públic

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'administració valenciana s'ha convertit, de vegades, en un territori hostil per als catalanoparlants. Tot i que l'Estatut d'Autonomia Valencià estableix que tant el català com el castellà són llengües cooficials al llarg del territori, aquesta consideració sovint s'incompleix en el cas de les persones que s'expressen en llengua pròpia. L'Oficina de Drets Lingüístics, instaurada per la conselleria d'Educació que encapçala Vicent Marzà (Compromís), ha registrat diverses queixes en aquest sentit, les quals van concentrar-se en el seu departament, en Sanitat i en la conselleria d'Obres Públiques.

Per evitar aquestes discriminacions lingüístiques, entitats per l'idioma propi com ara Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, El Tempir o Castelló per la Llengua, entre altres, han demanat de manera urgent a la Generalitat Valenciana la implantació de la competència lingüística, és a dir, que qualsevol persona que aspire a treballar en el sector públic valencià compte amb una certificació lingüística en català. La instauració de la capacitació, de fet, compta amb el suport social de diverses entitats civils i dels sindicats CCOO, UGT i Intersindical, els quals van firmar un acord en 2016 al respecte. Al pacte, també van participar el conjunt de forces polítiques de l'esquerra al País Valencià.

Tot i aquell acord que comptava amb un ampli suport dels agents socials, sindicals, civils i polítics valencians, la competència lingüística no va aprovar-se en la passada legislatura. Un deure pendent que PSPV, Compromís i Unides Podem van assumir en la firma del segon Acord del Botànic. Segons recull el punt 14 del quint apartat relatiu a Qualitat Democràtica i Bon Govern, «la nova llei de funció pública inclourà [...] l'adquisició i habilitats que garantisquen el principi d'igualtat i no discriminació per motius culturals, lingüístics, de gènere o capacitats», s'afegeix en altre enunciat».

El compliment amb aquesta mesura del programa de govern botànic s'havia d'executar amb el ple del Consell d'aquest divendres, en el qual estava previst l'aprovació de la nova llei de Funció Pública. Però el xoc entre PSPV i Compromís protagonitzat al conseller, és a dir, a la reunió dels secretaris autonòmics i directors generals en la qual ordenen i filtren els temes que s'exposaran al ple del conselle del dia següent, on participen els consellers, ho ha impedit.

La disputa entre socialistes i valencianistes s'ha produït a causa de les discrepàncies en el desenvolupament del reglament de la normativa. No debades, una de les disposicions finals que incorpora la nova llei de Funció Pública estableix que els detalls de l'aplicació de la capacitació lingüística estaran recollits a través d'un decret. Segons defensa Compromís, aquest decret s'havia d'executar de manera conjunta entre la conselleria de Justícia, en mans del PSOE, i Educació, encapçalada pels valencianistes. Si la primera ostenta les competències en funció pública, la segona dirigeix la política lingüística del Govern valencià.

El departament de Bravo, però, s'oposa a una elaboració conjunta del decret, la qual cosa ha empipat Compromís. Els valencianistes, de fet, van plantejar diverses alternatives en cas que els socialistes no cediren en el rebuig a redactar-lo plegats. Van oferir que Política Lingüística formara part de la comissió d'elaboració del reglament de la capacitació o que per al desenvolupament de la certificació la direcció general de Política Lingüística faça un informe vinculat. Ambdues opcions van trobar-se amb la negativa del PSPV. El bloqueig va comportar que la llei de Funció Pública caiguera de l'ordre del dia del Consell celebrat aquest divendres.

Tal com recull eldiario.es, els valencianistes recorden que l'elaboració conjunta del reglament va pactar-se al passat seminari de Benicarló (Baix Maestrat). Mentrestant, els socialistes apunten que hi havia consens entre els socis a l'hora d'eliminar l'aplicació directa de la competència lingüística arran dels retrets del Consell Jurídic Consultiu, segons apunta El Mundo. Compromís, no debades, va forçar la introducció d'una disposició que contemplava que si després d'un any d'aprovació de la llei no s'haguera desenvolupat el decret de reglament, la certificació quedava instaurada de manera directa. «És complicat que hi haja un acord en els pròxims dies», valoren fonts governamentals a EL TEMPS sobre l'estat d'enconament entre PSPV i Compromís.

«Fa anys que demanem al Botànic la reforma de la Llei de Funció Pública i la competència lingüística per a ser funcionari. I un termini clar per a l'aprovació del reglament. No volem més discriminacions per raons de llengua», ha escrit a les xarxes socials Acció Cultural del País Valencià, qui ha mostrat així el seu empipament per l'enèsim ajornament i ha censurat la darrera agressió lingüística que han patit dos catalanoparlants. Plataforma per la Llengua, no debades, va denunciar que dos membres de seguretat de la discoteca Rubik van discriminar i propinar colps a dos clients per expressar-se en la seua llengua.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.