País Valencià

L'hora de la igualtat lingüística

Amb el primer Acord del Botànic oblidant-se de la llengua, la segona versió programàtica firmada per les forces progressistes al castell de Santa Barbarà d'Alacant recull el compromís d'implementar una llei d'igualtat lingüística i d'evitar les discriminacions per raons de llengua a l'administració pública. Unes mesures, però, que són considerades insuficients pels col·lectius que defensen la llengua pròpia al País Valencià. La fi real de l'exempció lingüística a l'ensenyament, la competència en català dels funcionaris, la reciprocitat amb TV3 i IB3 i la fi de les desigualtats dels catalanoparlants als comerços són algunes de les demandes d'aquestes entitats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La muntanya del Benacantil, antiga ubicació d'enfrontaments bèl·lics entre les tropes de la mitja lluna i la creu, va convertir-se en un escenari de pau. Després de dies i dies d'agitades negociacions entre PSPV, Compromís i Unides Podem -Esquerra Unida i Podem-, els líders de les tres forces progressistes sembraven les llavors per rebrotar la segona versió del Govern del Botànic. Una rúbrica solemne al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant, fortalesa defensiva situada a l'altiplà, que buscava un gest de complicitat amb unes comarques meridionals massa oblidades des de València. «És un projecte per a tota la Comunitat Valenciana, per aquells que parlen en castellà i per aquells que ho fan en valencià», va expressar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

L'al·lusió idiomàtica mostrava l'actitud del cap del Consell i, en general, del Govern valencià envers la normalització lingüística del català al País Valencià. Una tasca que, a parer dels col·lectius que treballen per la llengua pròpia al territori valencià, ha sigut insuficient durant els darrers quatres anys de legislatura progressista. Fins i tot, recorden que a l'Acord del Botànic de 2015 i en el seu posterior empelt no hi havia cap objectiu que versara sobre la igualtat lingüística entre ambdues llengües cooficials.

En aquesta ocasió, per contra, socialistes, valencianistes, morats i esquerrans sí que han incorporat dues referències. Al punt 14 de l'apartat cinc de Qualitat Democràtica i Bon Govern, el tripartit d'esquerres es compromet a «garantir, a través d'una llei, la igualtat lingüística per tal que totes les persones siguen ateses per les administracions públiques en qualsevol de les llengües oficials que trien lliurement i no patisquen discriminació en cap àmbit per expressar-se en elles». «La nova llei de funció pública inclourà [...] l'adquisició i habilitats que garantisquen el principi d'igualtat i no discriminació per motius culturals, lingüístics, de gènere o capacitats», s'afegeix en altre enunciat.

«La presència dels reptes en matèria d'igualtat lingüística a l'acord programàtic del Botànic II són totalment insuficients. Per a començar, no hi ha un apartat exclusiu de llengua i cultura», crítica Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià. «És cert que hi ha referències a una llei d'igualtat lingüística i a la no discriminació dels valencianoparlants a l'administració valenciana. Ara bé, la llei d'igualtat lingüística la circumscriu a l'àmbit administratiu, quan la igualtat plena s'ha d'aconseguir en els diferents àmbits socials, i la redacció del punt referent a l'adquisició i habilitats que no permeten la discriminació lingüística és molt obert. De fet, no explicita que calga acreditar la competència lingüística per a l'accés a la funció pública», adverteix.

Per a Gisbert, «el Consell ha de refer encara tot allò que va desfer el PP en matèria lingüística durant les dues dècades que hi van estar al capdavant de la Generalitat Valenciana». Amb l'objectiu de recuperar-ho, proposa «posar fi a la censura de TV3 i executar l'acord de reciprocitat aprovat per les Corts Valencianes l'any 2013, ja que no fer-ho és incomplir el mandat del poder legislatiu; fer valdre el pacte d'àmplia base associativa i sindical en favor de la capacitació lingüística i instaurar-la a la nova llei de funció pública; i incorporant la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull, una qüestió que estava contemplada en una Declaració de Palma que s'ha quedat en paper mullat».

El passat 25 d'abril van manifestar-se milers de persones per València a favor dels drets lingüístics convocades per Acció Cultural del País Valencià| EL TEMPS

«Tot i que no s'ha fet en la composició primera del Consell, el Govern valencià hauria de plantejar-se la posada en marxa d'una conselleria pròpia de Cultura», apunta. I rememora: «A l'etapa del PP, hi havia una». «Una conselleria de Cultura dóna visibilitat, atenció política i dotació pressupostària a una àrea cabdal», ressalta. «Des d'Acció Cultural del País Valencià, a més, manifestem la nostra preocupació per les retallades en la programació d'À Punt. S'ha de recordar que és un servei públic que dignifica la nostra llengua, a banda d'exercir de contrapès a l'absolutament hegemònica presència del castellà en els mitjans de comunicació públics i privats», agrega.

A l'entitat cultural i a favor de la llengua pròpia, «som conscients que en 2015 va produir-se un canvi electoral, però no d'hegemonia social. Per això, vam mantenir una actitud responsable». «Ara bé, durant els quatre darrers anys s'ha avançat poc i les bases socials del canvi han de tornar a il·lusionar-se per a votar d'ací a quatre anys. No ens enganyem: als passats comicis d'abril, la gent va mobilitzar-se per la por a l'extrema dreta que hi havia arreu de l'Estat», avisa. I tanca: «S'ha normalitzat l'activitat de les entitats que treballem per la llengua, ja no som criminalitzades, ni perseguides. Això, però, és una qüestió de pura normalitat democràtica. El Consell ha d'avançar cap a la igualtat lingüística en aquesta legislatura».

Els retrets cap a l'executiu botànic són els mateixos des de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir. Fins i tot, van més enllà en l'òptica de vertebrar de nord a sud el País Valencià. «A l'acord entre els diferents partits, no hi ha un apartat exclusiu de llengua i cultura, com tampoc un de vertebració del territori», censura Josep Enric Escribano, president de l'entitat. «És positiu que hi haja aquestes al·lusions a la llengua, però ens semblen insuficients. Les propostes lingüístiques resten inconcretes i desdibuixades. La política lingüística s'ha d'entendre des d'un punt de vista més transversal», indica.

Escribano va, fins i tot, més enllà. «La llengua hauria d'estar inclosa dintre de les polítiques inclusives, perquè s'ha de treballar des de l'àmbit de la cohesió social i s'han d'impulsar mesures inclusives per als valencianoparlants, que al País Valencià som ciutadans de segona», exposa. I continua: «Cal implementar accions compensatòries per als valencianoparlants per posar fi a la subordinació i el supremacisme del castellà sense tenir por a les crítiques d'una dreta que només vol residualitzar el valencià amb el seu fals bilingüisme». «Per això, és necessària una autèntica llei d'igualtat lingüística, una major dotació pressupostària d'À Punt, l'aprovació de la competència lingüística sense cap mena de rebaixes, la creació d'un espai televisiu comú a través de la reciprocitat amb TV3 i IB3 i l'entrada a l'Institut Ramon Llull», planteja.

«Cal aplicar amb determinació el decret de plurilingüisme del Consell. I amb això, em referisc als percentatges fixats de cada llengua. Ho esmente perquè aquesta normativa educativa ha de servir, d'una vegada, per posar fi a l'anòmala situació de l'exempció lingüística que s'ha mantingut inalterada durant els darrers quatre anys», recorda. «No s'entendria que es mantinguera en vigor, ja que vulneraria l'esperit d'aquesta llei d'ensenyament i perpetuaria la desigualtat d'oportunitats d'aquells que no tenen les mateixes habilitats lingüístiques i, per tant, possibilitats laborals. A banda, que xoca amb les aspiracions d'aconseguir una igualtat idiomàtica real», avisa.

Les diferents entitats per la llengua pròpia, com ara El Tempir i Escola Valenciana, demanen la fi de l'exempció lingüística en determinades comarques castellanoparlants del País Valencià| GVA

Maria Nebot, de Castelló per la Llengua, també posa l'accent en «un desenvolupament integral del decret de plurilingüisme per normalitzar el valencià a l'escola», tot i que mostra les seues preferències «per un model d'immersió lingüística». «És necessari, a més, establir la competència lingüística per garantir els drets de tots els valencianoparlants i acordar la reciprocitat d'À Punt amb TV3 i IB3», proclama. «Nosaltres fem una valoració positiva de la inclusió d'una llei d'igualtat lingüística, ja que creiem que ha de ser un objectiu prioritari del Consell en matèria lingüística. Amb tot, ens sembla insuficient l'acord del Botànic», lamenta.

Més positivament valora Escola Valenciana el pacte programàtic de PSPV, Compromís i Unides Podem. «És de destacar que les forces progressistes hagen incorporat la demanda d'una llei d'igualtat lingüística, que és un objectiu prioritari perquè no hi haja discriminacions en l'ús social del valencià», opina Natxo Badenes, president de la plataforma. «Amb tot, hi ha més deures pendents que aquells que estan inclosos a l'acord: la reciprocitat televisiva, la fi de les exempcions lingüístiques en determinades comarques o la instauració del requisit lingüístic a l'administració pública», enumera.

«Ens sembla un gran pas que les forces del Botànic II hagen fet seua la proposta, llençada al seu dia per Acció Cultural del País Valencià i les universitats valencianes, d'elaborar una llei d'igualtat lingüística. La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià s'ha quedat antiga i no respon a la situació lingüística del segle XXI», comparteix Manuel Carceller, de Plataforma per la Llengua al País Valencià. «Tanmateix, aquesta norma ha servit per garantir els drets lingüístics no només amb l'administració pública, per la qual cosa és necessària una capacitació lingüística a la funció pública sense exempcions en sanitat. També s'han de protegir els drets dels valencianoparlants a l'àmbit privat, especialment al món de l'empresa i el comerç», afegeix.

L'ONG del català, precisament, va llençar una sèrie d'exigències als diferents partits valencians durant la campanya autonòmica que incidia en aquests aspectes. A la petició d'entrada de la Generalitat Valenciana en l'Institut Ramon Llull i garantir l'aprenentatge del català als nouvinguts al País Valencià, demanaven que «les empreses atengueren als consumidors, com a mínim, en les dues llengües oficials sense discriminar per emprar-ne una». D'aquesta manera, reclamaven el compromís polític del futur Consell per fixar que els comerços han de disposar de llistes de preus, cartes, documentació contractual, factures, informació interior i exterior, etiquetatge, embalatge, prospectes del producte i elements publicitaris en llengua pròpia.

«Una altra de les nostres peticions era intercanviar les emissions de les televisions públiques, i fomentar les emissions de les TV privades, dins del mateix territori lingüístic, amb l'objectiu d'enfortir l'espai comunicatiu valencià», afirma Carceller, que també incideix en què les TDT autonòmiques «complisquen amb les clàusules lingüístiques establides als plecs de condicions de la concessió». És la llarga llista de deures del Botànic II en matèria de normalització lingüística amb un clam inequívoc per part de les entitats per la llengua: ha arribat el moment d'aconseguir la igualtat lingüística al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.