Amb les distàncies de seguretat pertinents i les mesures d'higiene adequades, el món associatiu valencià, l'esquerra política autòctona i gran part dels sindicats de classe van acudir a la crida d'Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana. Les tres entitats havien impulsat un pronunciament públic com a reacció a les dues sentències del Tribunal Suprem, les quals validaven l'anul·lació del decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana que havia imposat la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. D'aquesta manera, fins a 22 entitats civils, diverses organitzacions sindicals i el conjunt de les forces progressistes valencianes, a excepció del PSPV, van signar una contraofensiva lingüística que incloïa una llei d'igualtat lingüística, la reciprocitat dels senyals audiovisuals a l'àmbit lingüístic català i l'entrada a l'Institut Ramon Llull.
Quan el rellotge comptava poc més de 24 hores d'ençà d'aquesta declaració conjunta, les entitats per la llengua i el Govern valencià sumen un nou front en el vessant lingüístic. La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha tombat diversos articles del decret que regula la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics, un dels instruments impulsats per la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, encapçalada pel valencianista Vicent Marzà, contra les discriminacions als catalanoparlants al País Valencià. Els togats tomben parcialment la normativa després d'estimar parcialment un recurs presentat per l'Asociación en Defensa del Castellano de la Comunitat Valenciana, de tarannà ultradretà i estretament lligat a l'ecosistema neofeixista valencià, com ara a la formació neofranquista Vox.
La resolució dels jutges, de la qual cap recurs de cassació al Tribunal Suprem, declara nuls de ple dret l'apartat un i dos de l'article 4, així com l'incís relatiu a les reclamacions i els suggeriments, així com deroga de manera completa els articles 5, 7, 10, 11, 12, 13 i 14. També anul·la l'article 6.1, el 6.2 i les seccions relatives a reclamacions i suggeriments dels articles 8, 9 i 16 del decret. Segons ha informat el tribunal valencià, la sala ha pres aquesta decisió en considerar que l'articulat qüestionat «escomet una regulació d'una activitat administrativa prèvia i diferent de la mera funció d'assessorament», és a dir, que l'Oficina de Drets Lingüístics va més enllà de la funció encomanada d'assessorar a la població quan són víctimes d'una discriminació lingüística.
A la interlocutòria, de fet, s'apunta que en lloc d'assessorar es generen «veritables actes administratius» amb efectes jurídics enfront de tercers, i que aquests actes es produeixen «al marge de qualsevol procediment i consegüents garanties per als seus destinataris, de qualsevol mitjà d'impugnació i excloent, per això, qualsevol mena de responsabilitat per la seua actuació». «Entenem que trenca el mandat constitucional de sotmetiment dels poders públics als principis de seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat», assegura. La sala, tanmateix, avala la resta de l'articulat, ja que la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics «es troba en l'àmbit de la potestat de l'organització de l'administració». Entre els tres magistrats que ha estimat parcialment el recurs del grupuscle d'extrema dreta, hi ha Miguel Àngel Olarte, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, i Manuel José Domingo, exsecretari de l'Ajuntament de València durant els anys 90 i ideològicament pròxim al PP, tal com va explicar aquest setmanari.
«La justícia espanyola continua posant traves a les polítiques que pretenen superar una situació de desigualtat legal i social a favor del castellà. Som part del procediment i estudiarem la sentència per emprendre les accions que siguen oportunes», ha expressat Plataforma per la Llengua. «Escola Valenciana dóna suport a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, ja que les i els valencianoparlants no podem estar desemparats davant qualsevol agressió lingüística», ha respost a les xarxes socials l'entitat cívica. «Una vegada més, es vol anul.lar per via judicial l'autogovern, l'oficialitat del valencià i la igualtat lingüística», ha criticat Acció Cultural del País Valencià. Encara més, Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià han emès un comunicat conjunt en el qual «denuncien que existeix una persecució de facto a qualsevol norma que protegisca el valencià com a llengua ofciall. Si no, no es pot entendre que la totalitat dels decrets de normalització del Botànic hagen sigut tombats totalment o parcialment de forma sistemàtca per la mateixa secció». L'enèsim cop judicial contra la normalització de la llengua pròpia al País Valencià.