Escriptora, llibretera i col·laboradora d'aquest setmanari, Núria Cadenes volia passar la consulta periòdica amb la ginecòloga el més ràpid possible. Tenia feina i anhelava que aquell tràmit mèdic estiguera resolt amb brevetat. A la seua ment, però, no esperava que la poca tardança de la revisió fóra motivada per la catalanofòbia de la metgessa. Cadenes, la qual havia acudit a un centre sanitari de Torrent (Horta), va ser despatxada en només dos minuts. Sense conèixer cap diagnòstic mèdic. I víctima d'un cas de discriminació lingüística, segons va denunciar a les xarxes socials.
El pecat de Cadenes havia sigut dir «bon dia» quan travessava la porta de la consulta. Aquella salutació en llengua pròpia va ser replicada de manera taxativa per la metgessa amb un «en castellà», tal com relata Plataforma per la Llengua al seu informe anual de vulneracions dels drets lingüístics. La reivindicació de la periodista del seu dret a expressar-se en català va provocar que la sanitària no l'atenguera. Encara més, va anotar dintre de l'apartat relatiu a la història clínica de Cadenes que «la pacient parla en valencià».
Una discriminació lingüística ocorreguda en octubre de l'any passat que no ha estat l'única a la sanitat valenciana. Fins a cinc casos van comptabilitzar-se en només uns mesos, la qual cosa va provocar una campanya de les entitats valencianes per la llengua que reclamava la instauració de la competència lingüística entre el funcionariat com a mesura per evitar la perpetuació d'aquests atacs als drets dels catalanoparlants. Tota una febra d'aversió a la llengua pròpia al sistema mèdic públic del País Valencià que s'evidencia amb més força a la memòria anual de l'Oficina de Drets Lingüístics que ha entregat el director de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, a Enric Morera, president de les Corts Valencianes.
La memòria, de fet, apunta que «les incidències més nombroses s'han produït en l'àmbit de la sanitat tant pel que fa a l'atenció oral dels pacients com a la deficient retolació en valencià dels diferents serveis». D'aquesta manera, el departament ha comptabilitzat fins a vuit queixes, seguit de les sis que s'han donat a la conselleria d'Educació i de les quatre que han ocorregut a Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. «Els principals motius de les incidències adreçades a les diferents conselleries han sigut, entre d'altres, una retolació incorrecta, no respectar la toponímia oficial, notificacions efectuades en una sola llengua o deficient atenció oral als usuaris de la sanitat pública i receptes sanitàries només en castellà», exposa el document.
Tot i assenyalar les reclamacions sobre vulneracions de drets lingüístics en altres àmbits administratius dependents de la Generalitat Valenciana, l'informe insisteix sobre la febra lingüística instal·lada a Sanitat. I de la qual els catalanoparlants són el grup de risc més potencial. «El nombre més gran d'incidències ha tingut lloc a l'àmbit de la sanitat pública, on les persones se senten, amb independència de la llengua parlada, especialment vulnerables. Una situació que s'agreuja en el cas de trobar-se amb actituds hostils per part del personal mèdic i d'atenció sanitària pel que fa a l'ús de la llengua pròpia», adverteixen des de l'Oficina de Drets Lingüístics.
Aquesta mena d'al·lèrgia a la llengua pròpia també s'ha estès als ajuntaments valencians. Especialment, en els portals web dels diferents consistoris. Tal com apunta la memòria, «el gruix de les incidències remeses a diferents ajuntaments -un total de 29- han estat relacionats amb el contingut dels webs institucionals, en concret les pàgines de Facebook i Twitter, en què s'ha demanat que la informació estiga en valencià, ja que només està en castellà». A més, «tres ajuntaments han rebut reclamacions perquè un ciutadà s'ha queixat que en les proves per constituir una borsa d'auxiliars administratius no s'ha respectat la seua opció lingüística i no li han proporcionat el text de la prova en valencià».
A les desigualtats lingüístiques detectades pels usuaris a la Generalitat Valenciana i les corporacions locals del País Valencià, se suma les registrades en organismes dependents de l'administració estatal, la qual ha sigut destinatària de 15 incidències. «S'han recollit set al ministeri del Foment per qüestions de retolació i toponímia en les carreteres de la seua competència; tres a Aena pel mateix motiu; dos a Renfe per una atenció oral als usuaris que no ha respectat els drets lingüístics; una al BOE perquè la legislació consolidada en la web no està en valencià i una altra a la Tresoreria de la Seguretat Social perquè en l'atenció telefònica es demana a un ciutadà que perquè siga atès ha de parlar en castellà», exposa l'organisme protector impulsat pel Consell del Botànic.
En cas de classificar les vulneracions a la llengua pròpia per matèria, un 40,2% de les sol·licituds registrades per l'Oficina de Drets Lingüístics s'han concentrat a l'àmbit de les xarxes socials i internet. Un 24,1% de les queixes han estat relacionades amb la toponímia i la retolació, un 18,45 amb l'atenció oral i un 13,8% en expressió escrita oferida per les diferents administracions. Entre les presentades a l'organisme de la Generalitat Valenciana per aquest motiu, destaca l'atenció oral a persones catalanoparlants a les estacions de Renfe de València i de Xàtiva, o la reiterada «actitud hostil d'una metgessa a diversos pacients».
La ubicació geogràfica dels exemples, a més, no és casual. No debades, un 56,3% de les incidències recollides s'han produït a les comarques de València. A les poblacions del sud del País Valencià, a les comarques de la província d'Alacant, el percentatge és del 24,2%. Castelló ocupa la darrera posició amb el 18,4% de les queixes entregades a l'oficina lingüística valenciana. També destaca que les presentades per persones jurídiques, com ara associacions cíviques, supera folgadament a les registrades per persones físiques.
Amb el 88,5% de les discriminacions lingüístiques dirigides cap a la llengua pròpia, Trenzano ha afirmat que «l'informe aprofitarà per fer veure a la ciutadania que l'administració l'acompanya quan es dóna una situació de discriminació lingüística de qualsevol mena». «L'oficina té una voluntat conciliadora i mediadora, perquè amb els drets lingüístics, com amb la resta de drets, hem de resoldre el conflicte de la millora manera», ha defensat. Morera, qui ha reivindicat la Carta Europa dels Drets Lingüístics quan bufa les espelmes del seu 20 aniversari, ha tancat: «Hem de procurar que cap valencià puga ser discriminat per raons lingüístiques». O dit d'una altra manera: evitar la repetició d'episodis com el patit per Cadenes al centre sanitari de Torrent.