La firma del segon Acord del Botànic entre PSPV, Compromís i Unides Podem tenia un regust a segona oportunitat entre les entitats que treballen per la normalització de la llengua pròpia al País Valencià. Si al primer pacte entre les tres forces progressistes no hi havia cap referència a mesures a favor del català, en el document programàtic de la reedició botànica s'havia esmenat l'error. A manera de deure pendent de l'anterior legislatura, les esquerres valencianes recollien que «la nova llei de funció pública inclourà [...] l'adquisició i habilitats que garantisquen el principi d'igualtat i no discriminació per motius culturals, lingüístics, de gènere o capacitats».
L'aplicació de la competència lingüística a l'administració valenciana s'havia començat a gestar en la passada legislatura progressista arran d'un acord sindical firmat a les acaballes del 2016. Un pacte que s'havia donat gràcies al treball silenciós per apropar postures entre les diferents centrals sindicals valencianes que havia efectuat Acció Cultural del País Valencià mentre s'incrementaven la pressió al carrer per les protestes de col·lectius a favor de la llengua pròpia com ara Escola Valenciana, o partits aleshores extraparlamentaris com ara Esquerra Unida.
Tot i l'ampli pacte firmat entre l'esquerra política valenciana, associacions civils i els sindicats de classe l'any 2016, la capacitació lingüística no veuria la llum durant el primer mandat botànic. Els xocs entre Compromís i la consellera de Justícia, l'independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, així com diversos ajornaments en els informes d'Hisenda que van emprenyar els valencianistes, frustraren la seua implementació. Ni solucions desesperades com incloure-ho a la llei d'acompanyament dels pressupostos de 2019 van activar-se, malgrat plantejar-se per diversos sectors de Compromís.
Amb la competència lingüística recollida a la segona versió de l'Acord del Botànic, Bravo va començar a treballar per l'aprovació de la llei de Funció Pública, normativa a través de la qual s'hi vehicula. De la legislació que regulava la totalitat dels aspectes relatius als treballadors públics de l'administració valenciana, restava per modificar aquells punts que havien estat assenyalats com a dubtosos per part del Consell Jurídic Consultiu. La capacitació lingüística n'era una de les qüestions subratllades per l'òrgan consultiu amb boli roig.
L'informe del Consell Jurídic Consultiu qüestionava la disposició final quarta de la llei. En aquest apartat, s'establia que «si transcorregut un any des de l'entrada en vigor de la present llei no s'haguera aprovat pel Consell el reglament referit [codi que regula amb detall l'exigència de la competència lingüística als diferents escalafons laborals de l'administració pública valenciana], el nivell exigible dels coneixements en valencià que hauria d'acreditar-se per accedir a l'àmbit d'ocupació pública de la Comunitat Valenciana eren de certificat C1 per a les categories A1, A2 i B; de certificat B2 per a les categories C1, de certificat B1 per a les categories C2, i de l'A2 per a les agrupacions professionals funcionarials».
La disposició, que imitava el model balear de recuperació de la competència lingüística de l'any 2015, «podia descartar la possibilitat que el Consell, amb posterioritat al termini d'un any i després de l'aplicació de la previsió legal, puga aprovar cap reglament que contradiga els nivells d'exigència establerts de manera supletòria en el text projectat», segons censurava l'òrgan legal de caràcter consultiu. Per corregir el retret del Consell Jurídic Consultiu, hi havia la possibilitat de modificar el redactat. De fet, va elaborar-se una proposta informal en la qual s'afegia que l'aplicació de la disposició era mentre no s'aprovava el reglament i «en tant no es dicte el mateix». És a dir, s'hi rectificava els problemes legals amb una explicació temporal.
Bravo, però, va optar per suprimir de la llei de Funció Pública la disposició final, la qual s'havia aprovat arran d'un acord entre el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís), com a responsable de Política Lingüística, i la mateixa consellera amb competències en administració pública l'any 2017. Encara més, el Consell va ratificar-la en donar llum verd en 2018 a l'avantprojecte de llei de Funció Pública. L'eliminació unilateral de la disposició final va empipar els valencianistes quan s'assabentaran en el consellet de fa dues setmanes, és a dir, en la reunió celebrada tots els dijous pel segon escalafó del Govern valencià amb l'objectiu d'ordenar i filtrar els temes a tractar en el ple del Consell, on participen els consellers, de cada divendres.
Tot i que la versió entregada per la conselleria a la reunió dels dijous entre els secretaris autonòmics i els sotssecretaris conservava que el reglament en l'apartat d'acreditació dels coneixements en llengua pròpia hi havia de comptar «amb un informe previ» de Política Lingüística, des de Compromís censuraven que la conselleria rebutjara una elaboració conjunta del reglament per part de Justícia i Educació com a competents en administració pública i política lingüística, respectivament. Apuntaven que s'havia acordat al passat seminari celebrat en Benicarló (Baix Maestrat) l'any 2018. Els socialistes, en canvi, argumentaven que la supressió de la disposició final quarta havia estat consensuada entre els diferents socis del Botànic.
La negativa acèrrima de Bravo a una redacció conjunta del reglament entre les conselleries comandades pel PSPV i Compromís va suposar que la coalició ecosocialista plantejara diverses alternatives amb l'objectiu de forjar una entesa. Els valencianistes van oferir que Política Lingüística formara part de la comissió d'elaboració del reglament de la capacitació, però la proposta no va reunir el consens necessari. Tampoc va convèncer els socialistes la darrera via de Compromís: formulaven que la reglamentació de la certificació lingüística havia d'estar lligada a un informe vinculant de Política Lingüística.
A conseqüència del xoc entre valencianistes i la formació del puny i la rosa, la competència lingüística va ajornar-se fins a trobar un consens entre els principals socis del Consell implicats. Segons la nova versió de la llei de Funció Pública a la qual ha tingut accés al setmanari i que aquest dijous es debatrà al consellet previ al ple del Consell del divendres, la disposició final introduïda per Compromís durant la passada legislatura s'ha suprimit del text. No debades, aquesta disposició generava recels d'inici al departament de Bravo, i més amb els retrets del Consell Jurídic Consultiu.
Com a contraprestació, la coalició ecosocialista ha aconseguit que «la disposició reglamentària que regule l'acreditació del nivell dels coneixements en valencià a l'àmbit de l'ocupació pública de la Comunitat Valenciana» estiga determinada per un «informe previ favorable» de Política Lingüística, tal com reflecteix la nova redacció de la llei de Funció Pública. Abans només s'indicava que la part del reglament relativa a la certificació lingüística s'aprovaria per Justícia amb un «informe previ» de Política Lingüística.
Aquesta modificació blinda hipotèticament la competència lingüística d'una possible minva d'exigència a través de la negociació reglamentària, tal com sempre havia temut Compromís. La supressió de la disposició que assegurava la implementació de la competència lingüística en cas de no aprovar-se el reglament en el període d'un any, tanmateix, condiciona el compliment d'aquest punt de l'Acord del Botànic a una negociació del reglament que pot allargar-se en el temps. És a dir, mentre no s'aprove el reglament, no hi haurà capacitació lingüística.
La nova versió, a més, deixa la certificació a expenses de Política Lingüística, qui, en cas d'haver-se aigualit l'exigència dels nivells de coneixement del català durant l'elaboració del reglament, tindria la pressió d'endarrerir la normativa, amb la pressió derivada de ser assenyalada com la responsable de frustrar el reglament de la llei, i, per extensió, de no aprovar-se la competència lingüística. Un escenari plausible arran del continu aigualiment de l'exigència que ha plantejat Bravo d'ençà que va engegar-se la confecció de la normativa i per la rebaixa en l'exigència de la certificació que darrerament ha oferit la central sindical vinculada als socialistes i amb molt de pes dintre de les decisions del partit respecte funció pública, UGT, tal com va explicar aquest setmanari. «Aquesta modificació adoba el terreny per a un nou enfrontament entre Bravo i Marzà, tenint en compte com la consellera ha reduït progressivament el blindatge de la capacitació. Això podria derivar, al remat, en una versió suau de l'exigència de l'acreditació en valencià», apunten fonts consultades per aquest setmanari amb coneixements respecte de la llei, que pretenen guardar l'anonimat.
Des de la conselleria d'Educació, però, neguen que puga donar-se aquest escenari. «El decret [del reglament] contemplarà cada necessitat de requisit segons el lloc que s'ocupa a l'administració, sempre amb la prèvia supervisió i prescripció de Política Educatica, que és el departament que coneix aquestes necessitats. L'informe prescriptiu assegura això, perquè no a tothom se li ha de requerir el mateix nivell. Per tant, sí que es blinden els nivells de competència, ja que no és lògic establir un únic nivell a la baixa», expliquen. I agreguen: «Cal recordar que des de fa tres anys s’està aplicant un pla d’acompanyament formatiu al personal de la Generalitat, que consta de repositoris de models de documents, cursos específics, assessorament lingüístic personalitzat i la millora del traductor SALT. Un pla que està evidenciant que el nivell de competència dels funcionaris és molt alt. A hores d’ara el 87,4% el personal de la Generalitat té acreditació en coneixements del valencià i que gràcies al pla de formació, a l'aposta per una oferta àmplia i homologable al marc europeu de referència del Valencià, sumades a un nivell d'acreditació diferent segons cada lloc, facilitarà als aspirants a accedir a la funció pública amb el nivell de competència que la ciutadania reclama per poder garantir els seus drets lingüístics». El català, siga com siga, ultima la seua entrada a l'administració pública.