L’últim examen de la competència lingüística

El requisit lingüístic es troba davant de la prova definitiva al País Valencià. Amb un acord sindical, polític i civil a favor d’introduir aquesta capacitació per accedir a l’administració pública, l’esborrany de la llei, elaborat per una conselleria socialista, ha erosionat el consens. La tebiesa de la redacció ha provocat recel a Compromís, Intersindical i a entitats com ara Acció Cultural del País Valencià. L’aposta dels sectors nacionalistes de seguir els passos de les Illes s’ha trencat. “Ens sentim utilitzats”, afirma CCOO.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

27 de desembre de 2016. Edifici universitari de La Nau, València. A la foto, no hi falta gairebé ningú. CCOO, UGT i Intersindical, dirigents dels principals partits d’esquerra (Compromís, PSPV, Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià) i diverses entitats per la llengua hi són presents. Tots, excepte Podem, que no troba cap representant que acudisca a l’acte. Això sí, hi dóna suport. Els mesos de negociacions discretes, estira-i-arronses quasi insalvables i animositats de les forces sindicals deixen pas als somriures. S’ha aconseguit un acord social en l’esquerra per instaurar la competència lingüística a l’administració pública. És a dir, tot fa pensar que a la finstreta d’atenció als ciutadans la suada frase en castellà “el siguiente, por favor” també se sentirà en català. Que el País Valencià se situarà pròximament al nivell de les Illes i Catalunya.

Setmanes més tard, però, el consens s’ha erosionat amb la lletra menuda. L’esborrany de l’avantprojecte de llei sobre la funció pública de la consellera Gabriela Bravo, una independent de quota socialista i que manté una posició més tèbia sobre la capacitació lingüística, ha provocat els recels de l’altra pota del Consell, Compromís, d’Intersindical i d’entitats per la llengua com ara Acció Cultural del País Valencià. Si bé està clara la introducció de la capacitació, no hi ha consens en el com. Unes diferències que amenacen, pels temps burocràtics i per un rellotge que corre massa de presa, de deixar per a la següent legislatura la seua entrada en vigor.

Allunyat dels focus

Per entendre les diferències i els temors cal remuntar-se a l’inici del procés. Sense cap menció a la capacitació en l’Acord del Botànic, Bravo va convocar a principis de la legislatura un comitè d’experts per redactar la futura llei de funció pública. A causa de la divisió en aquest òrgan assessor, va deixar-se en mans dels polítics la decisió d’incloure-hi o no la competència lingüística. “Es tracta d’una qüestió política”, reblava al text.

Una part del comitè, però, apostava per seguir “el model de la legislació recent balear”. A les Illes, de fet, després que el requisit lingüístic fos aprovat el 1986 en la llei de funció pública balear, havia estat degradat com a mèrit durant l’ofensiva anticatalanista del popular José Ramón Bauzà. Sense cap mena de polèmica, al març de 2016 l’executiu de progrés conformat per PSIB i Més, amb el suport parlamentari de Podem, reestablia la capacitació.

Amb els suggeriments dels experts sobre la taula, l’equip de la consellera va començar a redactar l’estiu passat el text. I els primers esborranys van despertar l’alarma en Compromís: s’havia copiat tal qual l’article 53.2 de la llei de funció pública aprovada pel PP l’any 2010. Una norma que recollia l’acreditació lingüística dels funcionaris després d’haver aconseguit un lloc a l’administració.

Paral·lelament, però, Escola Valenciana, Esquerra Unida (EUPV), Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) i Intersindical protestaven discretament cada dijous davant les Corts Valencianes reclamant la instauració del requisit lingüístic. Unes protestes que tenien una absència significativa: Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L’entitat havia escollit una altra via. Amb molta discreció i allunyada dels focus públics, ACPV va realitzar “un paper clau”, segons reconeixen sindicats i partits consultats, a l’hora de teixir un acord no només sindical, sinó també civil i polític. Les reunions entre els partits implicats −PSPV, Compromís, Podem, però també EUPV i ERPV−, els tres sindicats majoritaris −UGT, CCOO i Intersindical− i diverses entitats −com ara ACPV− van multiplicar-se des d’octubre fins a desembre.

Segons dades de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, un 70% dels funcionaris compten amb la capacitació lingüística.

Malgrat la desconfiança que en determinats cercles del PSPV despertava la mesura per la possible reacció dels sectors més conservadors del País Valencià, allò més complicat, a priori, era posar d’acord els tres sindicats. UGT, d’entrada, era només partidària d’establir la capacitació per als treballadors que atenien el públic; en CCOO hi havia discrepàncies de criteri sobre la competència en les sectorials de sanitat, educació i serveis públics −les tres afectades per la mesura−; i Intersindical apostava per la posada en marxa immediata del requisit sense exempcions totals en cap àmbit.

Les negociacions van donar els seus fruits. I després d’intercanvis de papers i textos entre la conselleria i tots els agents implicats, va elaborar-se el document d’un acord qualificat d’“històric”. Aquest text, inspirat en el model balear, estableix que “s’ha de garantir la competència lingüística de totes les persones que hi treballen”. I concreta que els funcionaris “han de disposar d’un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües que el faça apte per a desplegar les funcions pròpies del seu lloc de treball”. Tanmateix, el text signat per tots els agents contemplava una exempció a l’àmbit sanitari i una moratòria d’un any perquè els funcionaris s’hi pogueren adaptar.

Llei o reglament

El moviment de Bravo, però, va capgirar-ho tot. Al cap de poques setmanes, la consellera informa el secretari autonòmic del departament, Ferran Puchades, i la directora general de Funció pública, Eva Coscollà, ambdós de Compromís, de l’existència d’un esborrany definitiu de l’avantprojecte de llei. I els trasllada que en pocs dies té previst presentar-lo en roda de premsa junt amb el president Ximo Puig.

La intenció de presentar un acord sense consensuar amb l’altre soci de govern, Compromís, molesta els valencianistes. És aleshores quan Puig, atesa la pressió de la coalició i les entitats, frena el full de ruta de Bravo. Arran de les converses amb diverses entitats i amb la coalició, el president atura una altra roda de premsa de Bravo en solitari. Això sí, la consellera envia el text perquè es facen les al·legacions a les diferents conselleries. “Les formes de la consellera han fallat. I això, sumat a la tebiesa del text, ha despertat el malestar”, critiquen des de Compromís.

L’esborrany recull el requisit lingüístic, però no en concreta el desenvolupament. Una redacció ambigua que deixa, segons la coalició, Intersindical i les entitats per la llengua, la capacitació a possibles interpretacions posteriors. És a dir, o bé pot exigir-se amb aquesta nova llei la titulació o bé pot quedar-se en una mera declaració d’intencions que reste aigualida per la negociació sindical, segons els sectors més nacionalistes.

“La redacció del text pot donar peu a possibles interpretacions posteriors que rebaixarien l’acord”, expressa Toni Gisbert, portaveu d’ACPV. Que a l’apartat de la classificació de llocs de treball s’utilitze la fórmula “en el seu cas, el nivell requerit de coneixement de valencià” o que al punt que s’estableixen els mèrits per valorar en els concursos estiga redactat amb l’afegitó “en cas que no siga requisit” ha encès els llums d’alarma. Com també les referències a incloure la llengua de signes “espanyola” sense cap referència al català i que, en un primer moment, l’esborrany s’haja enviat als actors implicats només en castellà.

La competència lingüística igualaria els drets els catalanoparlants respecte dels castellanoparlants al País Valencia al sector públic//EFE.

“Vam firmar un document de mínims, en el qual vam renunciar a determinades qüestions. I ara ens trobem amb un esborrany que no recull allò acordat en el pacte. La manca de fermesa en la redacció pot obrir el meló de més exempcions sectorials o per nivells”, denuncia Rafael Reig, portaveu d’Intersindical Valenciana. “Ens sentim decebuts. Volem una redacció més clara de la llei”, demana Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana. “No entenem que després d’un mes s’haja trencat el consens. Ens sentim utilitzats. I tot, quan qüestions com ara assegurar els recursos per formar els funcionaris en valencià no estan resoltes”, denuncia Paco Molina, secretari general de CCOO-PV.

Per tal d’esbandir els temors a una possible rebaixa del requisit, Compromís ha proposat una esmena que fixa, a través d’una disposició transitòria, la certificació lingüística que hauria d’acreditar cada funcionari segons el nivell. Així, per als treballadors públics de classe A1, A2 i B s’exigiria un grau mitjà; per als de tipus C1 i C2, un grau elemental i per als APF, només coneixements orals. La idea, calcada de la fórmula balear, estableix els mateixos nivells fixats per una ordre de la conselleria de fa poques setmanes per a la provisió de llocs de treball al mateix departament. El pla cerca assegurar l’entrada en vigor de la capacitació durant aquesta legislatura per la incertesa de la durada de la negociació del reglament i de la moratòria que fixa l’acord del 27 de desembre de 2016 a La Nau.

“Aquesta esmena no té sentit jurídic”, expressa Carmelina Pla, secretària de política lingüística dels socialistes. “Els nivells s’han de fixar al reglament. Ara bé, pot modificar-se la llei perquè estiga més clar. Es tracta només d’un esborrany”, afirma. “Si negociem reglament i llei conjuntament, no hi haurà problemes”, defensa Luis Lozano, secretari general de la federació de serveis públics i ensenyament d’UGT. Per tal de resoldre el com, en les negociacions s’han considerat opcions inicials com ara regular la competència a través d’una ordre, copiar el model català de regulació entre dues conselleries o redactar un reglament específic.

“Sí, s’han de negociar paral·lelament la llei i el reglament”, afirma la secretària general del Bloc i responsable d’Organització de Compromís, Àgueda Micó. Com que l’esborrany resta competències en matèria d’inspecció a la Conselleria de Transparència −en mans d’Iniciativa, el partit de Mónica Oltra− el malestar és unitari al si de la coalició. De fet, totes les conselleries de Compromís exigiran l’esmena a les seues al·legacions en la tramitació del projecte. Amb les postures enconades pel com, Compromís ha sondejat el conseller d’Hisenda, Vicent Soler (PSPV-PSOE), com a possible pont per arribar a un acord. També dirigents de Compromís han instigat el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, a erigir-se en negociador amb els socialistes per resoldre la situació. El darrer examen del requisit lingüístic per accedir a l’administració.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.