Igualtat lingüística

Sanitat, territori vedat per a la competència lingüística

L'acumulació de diversos casos de discriminació lingüística a la sanitat valenciana coincideix amb la decisió «unilateral», segons Compromís, de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, independent adscrita al PSPV, de «rebaixar» la capacitació lingüística als funcionaris mèdics en la futura llei de Funció Pública. «S'està incomplint l'acord social i sindical del 2016», critiquen des d'Intersindical i Acció Cultural del País Valencià. Unes reticències en l'aplicació de la certificació lingüística a l'àmbit sanitari que també s'han produït a les Illes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El període vacacional d'agost comptava les hores per acabar-se. Al centre d'especialitats Joan Llorenç, ubicat a València, una pacient va acudir per realitzar-se una ecografia morfològica a causa del seu estat d'embaràs. La dona, però, seria víctima d'una discriminació lingüística. Seria interrompuda per la metgessa mentre explicava el seu cas etzibant-li: «Parla en castellà». Segons va denunciar Plataforma per la Llengua, «la facultativa no va atendre normalment la pacient, i no va comunicar-s'hi en cap moment més enllà d'exigir-li que canviara de llengua».

La mateixa doctora, un mes i mig després, va protagonitzar una altra situació de vulneració dels drets lingüístics. En aquest cas, la víctima fou Núria Cadenes, llibretera, periodista i col·laboradora d'aquest setmanari. Cadenes va quedar-se sense atenció sanitària per parlar català. Fins i tot, en el informe mèdic oficial, tal com va relatar la mateixa afectada per les xarxes socials, a l'apartat d'anamnesis, que recull el conjunt de dades de la història clínica del pacient amb l'objectiu de determinar un diagnòstic, va escriure: «La pacient parla en valencià». Segons va assenyalar Plataforma per la Llengua, era el cinquè cas d'aquest tipus que es produïa a la sanitat valenciana en un any i mig. Si la vulneració dels drets lingüístics de Cadenes va tenir lloc a Torrent (Horta), la resta van ocórrer al barri de Benimaclet (València), Guardamar del Segura (Baix Segura) i Castelló de la Ribera (Ribera Alta).

L'ONG del català, més enllà d'exigir a la Generalitat Valenciana l'expulsió d'aquesta ginecòloga del sistema sanitari del País Valencià, va censurar que «les actuacions de la doctora contravenien el Codi Internacional d'Ètica Mèdica i la Declaració de Ginebra aprovada per l'Associació Mèdica Mundial el 1948 i actualitzada el 2005». També recordava que l'article 54.11 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic preveu que els funcionaris «garantiran l'atenció al ciutadà en la llegua que ho sol·licite sempre que siga oficial al territori», com és en aquest cas.

Unes denúncies que coincidien, al seu torn, amb la carrera que Compromís, del bracet de Podem, està realitzant per poder incloure la capacitació lingüística per accedir a l'administració valenciana durant la present legislatura. Amb un acord firmat l'any 2016 entre totes les forces polítiques de l'esquerra valenciana, diverses entitats civils i, especialment, els tres sindicats majoritaris (UGT, CCOO i Intersindical), l'endarreriment en l'aprovació per part del Consell de l'esborrany, la negociació sindical pendent i la seua tramitació parlamentària han frustrat que la certificació lingüística siga una realitat en la primera legislatura de canvi al País Valencià. Sense donar-se per vençuts, a Compromís pensen a modificar la llei de Funció Pública actual a través d'una esmena a la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de 2019 que inclouria la capacitació. «Seria una opció sempre que el PSPV ens diguera que sí, ja que entenem que a Podem hi estan a favor», apunten fonts de la coalició, tot i que la idea encara no ha estat ni comentada al grup parlamentari dels valencianistes a les Corts Valencianes.

Aquesta possible via, però, no afectaria els treballadors de la sanitat valenciana. «Sense un canvi global de la llei de Funció Pública que incloguera la competència, no es podria instaurar. El seu personal es regula per una llei que va aprovar l'any passat la Conselleria de Sanitat, i no contemplava aquesta qüestió», expliquen des del Govern valencià. Una situació legal que deixaria la certificació lingüística en l'àmbit sanitari per a la pròxima legislatura. Això sí, en cas que el govern que sorgisca de les urnes als comicis del 2019 decidisca en la nova llei de Funció Pública incorporar-lo d'alguna manera.

La consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, indepedent, però adscrita al PSPV| EL TEMPS

La nova normativa de Funció Pública, que recollia la capacitació lingüística a la sanitat amb unes determinades excepcions com a producte del pacte sindical del 2016 i d'un acord entre PSPV i Compromís escenificat per la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, i pel conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha sigut modificada. Bravo, de manera «unilateral i sense consultar amb nosaltres ni amb Marzà com vam fixar-se», segons critiquen des de la coalició valencianista, ha blindat al personal sanitari de la competència lingüística. No debades, ha reelaborat la disposició final quarta de la llei, que ara estableix sobre la certificació lingüística que «excepcionalment, a l'àmbit sanitari i de la salut, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, primarà la garantia de la deguda prestació dels serveis públics en els termes que es determine reglamentàriament».

Una modificació que, segons denuncien des d'Intersindical, Acció Cultural del País Valencià o la Plataforma pel Dret a Decidir, canvia el sentit del pacte sindical i social de l'any 2016, el qual va ser firmat pels socialistes. «Excepcionalment, en l'àmbit sanitari i de la salut, i en garantia dels serveis públics, si hi ha necessitat de personal i aquest no disposa de la competència lingüística acreditada, l'òrgan competent en matèria de personal de les conselleries corresponents podrà proveir els mencionats llocs de treball amb caràcter no definitiu per mitjà d'un informe que ha d'establir la vigència i l'extensió de l'exempció mencionada», establia el text consensuat.

«S'està vulnerant el pacte. Hi ha un retrocés evident. A l'esborrany, tal com va acordar-se, hi havia una excepcionalitat que era excepcional, ja que cada situació s'analitzava individualment i dintre d'un context determinat. De fet, es tractava d'excepcions temporals. És a dir, després per accedir a l'administració calia obtenir la competència lingüística. Amb aquest canvi, no», exposa Rafa Reig, portaveu d'Intersindical Valenciana. «Quina motivació té el funcionari per aconseguir la certificació si ja està a l'administració?», es pregunta. I lamenta: «Els valencianoparlants, com sempre, eixirem perdent. En l'àmbit sanitari, aquelles persones que parlem valencià serem ciutadans de segona».

Reig, al seu torn, censura l'actitud de la consellera Bravo, independent adscrita al PSPV i membre del cercle més estret del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. «Ha sigut una decisió unilateral que redueix el que vam pactar i consensuar, i que després va ratificar-se entre aquell acord entre la conselleria de Justícia i el conseller d'Educació. S'ha tingut mala fe negociadora amb aquesta decisió de la consellera. Diu molt poc de la seua credibilitat i de la seua manca de capacitat per mantenir la paraula donada», retrau el dirigent d'Intersindical Valenciana.

«Aquest canvi no respecta l'acord aconseguit l'any 2016, firmat entre UGT, CCOO i Intersindical, i per les forces polítiques que integren el Consell, el PSPV i Compromís», expressa Toni Gisbert, secretari d'Acció Cultural del País Valencià. «Si algú vol sorgir d'aquell pacte, que ho diga ben clar. Però si no ho diu, cal respectar allò que vam firmar», insisteix. I argumenta: «No es pot ser valencianista, si no es defensa la plena igualtat lingüística de les dues llengües oficials del País Valencià». «Qui té els drets és la ciutadania, que té dret a ser atesa en la seua llengua a l'administració pública. I, per tant, el funcionari com a servidor públic està per assegurar els drets dels ciutadans, i, per descomptat, dels valencianoparlants. No concebre-ho així, és antidemocràtic, sectari i intolerant», afirma.

Vicent Marzà, conseller d'Educació, i Gabriel Bravo, consellera de Justícia, al fons. Ambdós, un per Compromís i l'altra pel PSPV-PSOE van pactar com incloure la certificació lingüística a la llei| GVA

Des de l'entitat en defensa de la llengua pròpia, tanmateix, assenyalen els responsables de «no respectar l'acord». «El conjunt del Govern valencià té responsabilitats sobre les lleis que sorgisquen d'aquest. Està clar que la formació que ocupa la conselleria corresponent en té més, però l'altre soci, com a partícip d'aquest executiu, també té responsabilitat en el seu grau. Serà una de les qüestions que durant la campanya electoral Acció Cultural del País Valencià recordarà als partits, especialment als del Botànic», apunta. I remarca: «La Generalitat Valenciana té l'obligació de garantir la igualtat efectiva dels valencianoparlants».

A les crítiques, s'ha sumat també la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià. «La redacció d'aquesta clàusula ha de tornar a la versió pactada o ser reformulada per a una major claredat i rigor en el tractament de l'excepcionalitat en la capacitació lingüística dels treballadors en l'àmbit públic», afirmen. I exigeixen «la promulgació de la Llei Valenciana de la Funció Pública que incloga el requisit lingüístic. I que com en aquests moments de la legislatura sembla que aquesta llei ja no entrarà en vigor, demanem, com ja ha fet Intersindical Valenciana, que la capacitació lingüística es tramite per via d'urgència mitjançant la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de 2019».

Tant Comissions Obreres com UGT, però, no observen que aquesta nova redacció de la disposició addicional quarta de la llei de Funció Pública realitzada per Bravo incomplisca amb la filosofia de l'acord del 2016. «La paraula excepcionalitat assegura que es tractara d'una excepció dintre de l'aplicació de la capacitació lingüística. I que es remeta al reglament, realment, deixa en mans d'aquest text els terminis per incloure aquesta excepcionalitat. Considerem que està en sintonia amb el consens sindical aconseguit l'any 2016», indica Ferran Garcia, responsable de Llengua i Cultura de CCOO. «Nosaltres sempre defensarem que els valencians i les valencianes puguen adreçar-se a l'administració en la seua llengua. La qüestió de la competència a la sanitat és complexa. Però aquesta redacció no altera el sentit. Només deixa en mans del reglament l'especificitat de cada cas», opina Luis Lozano, secretari general de la Federació d'Empleats de Serveis Públics d'UGT.

Les Illes com antecedent

Els obstacles per aconseguir la igualtat lingüística a l'àmbit sanitari també s'han donat a les Illes. Amb el Govern balear integrat per PSIB i Més restablint la capacitació lingüística eliminada per l'expresident de les Illes, l'anticatalanista furibund José Ramon Bauzà, la discussió entre els dos socis de l'executiu va centrar-se en els treballadors de la sanitat illenca. Tot i que d'entrada ambdós partits impulsaven que la certificació s'introduïra sense limitacions per als futurs treballadors mèdics de les Illes, les pressions mediàtiques i les manifestacions dels col·lectius més reaccionaris a qualsevol mesura per la igualtat lingüística van modificar el posicionament dels socialistes. La força del puny i la rosa va plantejar una excepció amb l'argument de no haver-hi suficient personal. Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent de Formentera s'hi van oposar.

Després de diversos estira-i-arronses entre els dos integrants de l'executiu balear, va aprovar-se una solució intermèdia. Es contemplava una pròrroga de dos anys perquè els treballadors aconseguiren els coneixements en català una vegada accedien a l'administració pública. Un període de gràcia, però, que no contemplava una penalització excessiva en cas de no complir amb ell. Si després de dos anys el funcionari no aconseguia la competència, el treballador de la sanitat pública balear no perdria la plaça. Això sí, no podria optar ni a plusos econòmics ni a promocionar-se dintre de l'escalafó. Unes limitacions amb les quals el Govern balear aspirava a fomentar que els funcionaris optaren per obtenir la certificació lingüística, i que generaven recels a Més per la tebiesa de la fórmula, segons informa Miquel Payeras. La sanitat convertida al País Valencià i les Illes en territori vedat per a la competència lingüística.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.