L'enèrgica defensa de la sanitat pública enfront dels interessos comercials s'havia descolorit en determinats cercles del PSPV. Malgrat que l'emergència del coronavirus evidenciava la necessitat de la gestió pública de les infraestructures mèdiques, un sector dels socialistes dubtava de l'aposta botànica de revertir les concessions privades. L'impacte pressupostari de la pandèmia, així com les referències mediàtiques al suposat estalvi dels concerts respecte de la gestió pública, alimentaven la nounada postura d'alguns sectors de la formació del puny i la rosa. També l'anhel per acordar uns pressupostos amb Ciutadans.
Al punt de mira, hi havia l'externalització sanitària del departament de Torrevella (Baix Segura), la qual venç en octubre de 2021 i està en mans de Ribera Salud. Propietat d'una asseguradora nord-americana i vinculada amb el PP, acumula un historial farcit de polèmiques i sancions. Sanitat, no debades, va obrir-li un expedient per traslladar metges pagats amb fons públics de les concessions de Torrevella i Elx-Crevillent, a la comarca del Baix Vinalopó, a una prova serològica de caràcter massiu celebrada a la població madrilenya de Torrejón de Ardoz. L'actuació va donar-se en plena pandèmia del coronavirus.
Tot i l'escepticisme creixent dels socialistes, aquest dimecres la formació del puny i la rosa signava junt amb Compromís i Unides Podem una proposta no de llei per revertir el departament de Torrevella. La iniciativa parlamentària planteja que el Consell comunique a la companyia la seua intenció d'internalitzar la gestió. Un moviment necessari, ja que, segons els plecs, si el Govern valencià no informa d'aquest propòsit, la concessió es prorrogaria automàticament durant cinc anys més. Amb tot, i tal com va explicar aquest setmanari, algunes fonts expertes qüestionen l'encaix legal d'una pròrroga.
La proposició no de llei presentada per les forces botàniques, al marge de calmar els recels entre els socis del Consell respecte dels mecanismes de col·laboració pública-privada, és un capítol més de la llarga batalla sanitària que es lliura a Torrevella. A la capital del Baix Segura, no debades, el PP i Ribera Salud s'han aliat per evitar que la Generalitat Valenciana retorne a mans públiques el departament sanitari. Els conservadors estan emprant les plataformes polítiques de la Diputació d'Alacant i l'Ajuntament de Torrevella per combatre les aspiracions de l'esquerra valenciana.
En aquest escenari d'enfrontament polític i econòmic, l'alcalde de Torrevella, el popular Eduardo Dolón, va impulsar una campanya per realitzar tests serològics a les 1.100 persones vinculades a l'àmbit educatiu de la població, com ara professors, monitors o personal de cuina. Les proves estarien elaborades per Ribera Lab, una mercantil filial de Ribera Salud. La concessionària del departament de Torrevella, fins i tot, sufragaria per «responsabilitat social» l'operació de cribratge.
L'execució dels tests ràpids, els quals estaven previstos per a principis de mes, va aturar-se. La conselleria de Sanitat i Salut Universal va desautoritzar les proves. El Consell defensava que el consistori no comptava amb les competències en Salut Pública, així com rebatia l'objectiu oficial del cribratge: els tests de seroprevalença només serveixen per conèixer aquelles persones que han passat la malaltia. També reflexionava sobre per què l'Ajuntament de Torrevella impulsava aquestes proves als funcionaris educatius, els quals pertanyen a l'administració autonòmica, i no es realitzaven sobre el personal de la corporació local. Al remat, la Generalitat Valenciana hi observava un rerefons polític.
«Els garbellats que es realitzen al marge dels poblacionals i que no compten amb prou suport científic respecte del balanç risc/benefici, tenen un impacte incert en la salut, així com les garanties de qualitat són qüestionables», argumentava el departament encapçalat per Barceló, qui afegia: «En molts casos, a més, suposa una càrrega afegida al sistema sanitari que, o bé realitza tot el procés de garbellat, consumint recursos sense que es puguen avaluar els seus resultats, o bé assumeix la càrrega de confirmació diagnòstica i maneig posterior d'anomalies detectades per proveïdors privats de serveis que han realitzat únicament la prova de garbellat inicial». «No es recomana la realització de garbellats mitjançant la realització de PCR o tècniques serològiques per les dificultats d'interpretació dels resultats en persones asimptomàtiques i de baix risc, i per les implicacions en el seu maneig. Només podria considerar-se la seua realització en determinades situacions i sempre sota la recomanació de les autoritats de salut pública», rematava la resolució de Sanitat.
La desautorització del Consell, tanmateix, fou tombada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa de l'òrgan judicial autonòmic, la qual acumula una trajectòria farcida de resolucions polèmiques contra les accions legislatives i polítiques del Govern valencià, suspenia la decisió de Sanitat i, en conseqüència, validava el cribratge de Torrevella. «La Sala considera que concorren les circumstàncies d'especial urgència justificativa de la suspensió de la resolució de l'Administració, atès que el curs escolar ha començat en els primers dies d'aquest mes i sent, precisament, durant aquest començament de curs quan l'Ajuntament tenia previst iniciar la seua actuació», exposava el magistrat Manuel José Domingo, ideològicament alineat amb el PP i, segons un recurs que va presentar Salvem el Cabanyal en un altre procediment judicial, amb amistats íntimes dintre de les files de la formació de la gavina. Amb la interlocutòria, l'equip municipal conservador tenia via lliure per als tests serològics massius, els quals s'han engegat aquest dimecres.
«La realització de tests serològics com a mesura preventiva no té cap fonament epidemiològic. Aquests tests només són útils per observar quina ha estat la incidència del virus en la població una vegada s'ha estabilitzat, encara que siga temporalment, l'epidèmia, tal com va fer l'Institut Carlos III després de la primera onada del virus. Els tests serològics només detecten els anticossos, és a dir, ens diuen qui ha passat la malaltia, però no ens assenyalen si aquesta persona ho ha passat o n'està infectada actualment. Amb els tests PCR, almenys obtens una foto fixa, tot i que la realització de proves massives de PCR suposa un malbaratament de recursos i, llevat de zones amb molta transmissió, no són gaire efectives», analitza Daniel López Acuña, exdirector d'Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i professor associat de l'Escola Andalusa de Salut Pública. «L'OMS és molt clara al respecte», remarca.
L'autoritat sanitària mundial, de fet, va assenyalar en abril que aquestes proves «tenen una utilitat limitada perquè no poden diagnosticar ràpidament una infecció aguda». «Seran claus per donar suport al desenvolupament de vacunes i per augmentar la nostra comprensió de l'abast de la infecció entre les persones que no s'identifiquen mitjançant la detecció i la vigilància activa dels casos», va detallar. I va subratllar: «Un diagnòstic d'infecció per COVID-19 basat en la resposta dels anticossos sovint només serà possible en la fase de recuperació, quan moltes de les oportunitats d'intervenció clínica o d'interrupció de la transmissió de la malaltia ja han passat».
«Aquests garbellats amb l'elaboració de tests serològics, tal com ha fet la Comunitat de Madrid, tenen poca utilitat», comparteix Javier Padilla, expert en Salut Pública i autor, entre altres, de l'obra A quién vamos a dejar morir. Sanidad pública, crisis y la importancia de lo político(Capitán Swing, 2019), qui amplia: «Hi ha dues estratègies de test, especialment en l'àmbit escolar. La primera consistiria a fer una prova PCR, la qual detecta la presència del virus en un moment determinat, per destriar aquelles persones potencialment contagioses i decidir qui s'ha de quedar a casa. La segona seria fer un estudi serològic, el qual detecta si la persona testada ha desenvolupat anticossos contra la malaltia, indicant que en algun moment n'ha sigut víctima i que, probablement, és immune a una nova infecció. En aquest darrer cas, però, no sabem molt bé per a què serveix. En primer lloc, perquè no coneixem el grau d'immunitat, i, en segon lloc, perquè, al remat, saps qui compta amb anticossos, però no si la persona realment està infectada».
Arran de la ineficàcia d'aquest cribratge massiu, ambdós experts coincideixen que «són gestos de cara a la galeria». «És una mesura populista, de cara a mobilitzar vots i guanyar-se les simpaties d'alguns sectors de la població», expressa l'exdirectiu de l'OMS. «Són accions que busquen un cert rendiment polític, però allunyades d'un sentit comú epidemiològic. Són pur teatre», retrau Padilla, coautor del llibre Epidemocracia. Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo (Capitan Swing, 2020), qui anota: «D'aquests tests massius de caràcter serològic, de moment, n'ha tret profit empreses privades, com ara Ribera Salud». A Torrevella, precisament, l'altruisme d'aquesta empresa concessionària pot reforçar la seua imatge de cara a l'opinió pública. Un moviment estratègic que coincideix quan s'hi juga la vigència del seu negoci a la comarca més meridional del País Valencià.