La processó anava per dins. A la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, així com a diversos departaments de la Generalitat Valenciana, l'empipament amb les dues sentències del Tribunal Suprem, les quals validaven l'anul·lació del decret d'usos lingüístics, era notable. No s'entenia que la sala espanyola tombara la normativa per l'article que establia el català com a llengua preferent de comunicació entre els executius del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. De fet, la interlocutòria qüestionava, segons els experts consultats per aquest setmanari, la unitat de la llengua i la cooficialitat de l'idioma propi en la pràctica. Com a resposta, a banda d'anunciar un recurs al Tribunal Constitucional, els tres governs van escriure a la xarxa social de l'ocell blau «Bon dia». La salutació adquiria una connotació de protesta i d'evidència de l'extensió de l'àmbit lingüístic del català.
La iniciativa de caràcter reivindicatiu va comptar amb la participació del conseller d'Educació, Cultura i Esport, el valencianista Vicent Marzà, del president de Catalunya, Quim Torra, i de la presidenta balear, la socialista Francina Armengol. Per contra, el president de la Generalitat, Ximo Puig, del PSPV, no s'hi va sumar. Encara més, no va escriure cap missatge contra la decisió del tribunal espanyol. Els socialistes valencians, fins i tot, van tardar uns dies a manifestar la seua opinió negativa de la interlocutòria.
Aquesta actitud s'ha repetit en el manifest que ha llençat Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana envers la resolució del Tribunal Suprem, en la qual s'inclou un conjunt d'eixos per avançar en la normalització lingüística com a contraofensiva. Tot i que sí que s'ha sumat l'organització territorial dels socialistes de les comarques de Castelló, la federació valenciana s'ha desvinculat d'una declaració conjunta que du la firma dels seus socis al Govern valencià, és a dir, de Compromís, Podem i Esquerra Unida. Tampoc s'ha adherit UGT a un text que compta amb el suport de CCOO, Intersindical Valenciana i la Coordinadora Obrera Sindical. Fins a 22 entitats del món civil, com ara la Confederació AMPA Gonzalo Anaya, la FAMPA-València, la Fundació pel Llibre i la Lectura, l'Associació Cívica Valenciana Tirant,Juga en Valencià, la Societat Coral El Micalet o l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, han rubricat el pronunciament que s'ha fet públic aquest dijous a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, ubicat a València.
«Les dues sentències del Tribunal Suprem són d'una extraordinària gravetat perquè signifiquen un greu atac contra l'autogovern del poble valencià, són un intent d'impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada, i expressen el menyspreu a les autoritats acadèmiques que, des de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua passant per les universitats, reconeixen la unitat de la llengua», denuncien a la declaració conjunta. I afegeixen: «Les interlocutòries ignoren la jurisprudència fixada per moltes sentències del mateix Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, les quals validen l'equivalència legal de la doble denominació de "valencià" i "català, així com menystenen una pràctica normalitzada de fa molts anys en la relació entre governs (la de la natural relació en la llengua pròpia), la qual compta, a més, amb la cobertura legal de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i creen un problema on no existia».
Els partits, els sindicats i les entitats firmants, a més, critiquen que ambdues resolucions del tribunal espanyol «obvien la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat internacional subscrit per Espanya que, com a tal, forma part de l'ordenament jurídic intern a l'estat». «No és només que la sentència siga contrària a la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, la qual reconeix indirectament la unitat de la llengua. En aquest cas, els magistrats s'obliden d'invocar la directiva europea CELRoM. Aquesta normativa és d'obligat compliment per als socis europeus, entre ells l'Estat espanyol, i garanteix els drets entre els parlants d'una mateixa llengua o d'un idioma coincident d'ambdós territoris diferents, com ara entre el País Valencià i Catalunya o entre el País Valencià i les Illes Balears», complementa a EL TEMPS Manuel Carceller, representant valencià de Plataforma per la Llengua, qui demana instaurar «el dret de no regressió en les sentències de l'àmbit cultural i lingüístic, tal com ocorre en matèria social o mediambiental».
«Aquestes resolucions judicials s'emmarquen dintre d'un escenari de regressió centralitzadora en la concepció territorial de l'Estat espanyol i pel que fa als drets civils, la qual cosa ha suposat que la justícia espanyola experimente una creixent pèrdua de credibilitat», contextualitza Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural al País Valencià, en declaracions a aquest setmanari. «En aquest escenari de regressió i d'atac contra l'autogovern, sobta l'absència del PSOE entre els firmants del manifest. És cert que l'organització provincial de Castelló s'ha sumat, però resulta sorprenent que la federació valenciana al complet no s'adherisca a un pronunciament que critica una decisió judicial lesiva per a l'autogovern valencià», retrau. I remata: «L'autogovern es defèn exercint-lo».
Amb aquest propòsit, el manifest compta també amb una part propositiva, és a dir, de mesures concretes que els firmants es comprometen a defensar des dels seus àmbits d'actuació. «Contràriament a aquesta tendència regressiva, considerem que la millor resposta per a la millora de la situació social de la llengua és continuar treballant en positiu, des del respecte a l'autogovern com a expressió de la democràcia i de la igualtat lingüística com un dret civil fonamental, i continuar sumant majories socials i polítiques a un projecte de més democràcia, més autogovern i més drets», proclama la declaració conjunta de la societat civil valenciana. «Era importantíssim donar una resposta unitària de partits, sindicats i entitats a la sentència del Tribunal Suprem, així com proposar un full de ruta per avançar en la normalització lingüística del País Valencià», explica en afirmacions a aquesta publicació Francesc Felipe, d'Escola Valenciana. «Calia aprofitar el cop per prendre la iniciativa», reforça Gisbert.
Els signants, entre els quals hi ha forces que integren la Generalitat Valenciana, demanen, precisament, al Consell «l'execució de l'acord de les Corts Valencianes que va aprovar la reciprocitat dels senyals de les ràdios i televisions públiques valenciana, catalana i balear, i l'accés de forma plena en l'Institut Ramon Llull, com a instrument al servei de la projecció de la cultura i llengua pròpies». També reclamen l'aprovació «d'una Llei d'Igualtat Lingüística», tal com marca l'acord del Botànic II oficialitzat a Alacant, «que supere la limitació que, com acabem de comprovar, mostra la via d'intentar desenvolupar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià». «Així mateix, exigim que el Govern valencià desenvolupe un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic, destinat a rendibilitzar recursos, potenciar un mercat cultural compartit i coordinar accions, i que s'inste al Govern d'Espanya i als organismes estatals a respectar els dictàmens de les autoritats universitàries i acadèmiques sobre la unitat de la llengua», sol·liciten.
«La defensa de la democràcia, l'autogovern i els drets civils, i la dignificació de la llengua i cultura
pròpies, però, no poden ser delegades exclusivament en les obligacions de les institucions. Les organitzacions ciutadanes, és a dir, entitats, sindicats i partits, també tenim la nostra part de responsabilitat», reconeixen. I es comprometen a «continuar respectant i fent respectar el dret a la igualtat lingüística, impulsar accions de cooperació amb les entitats, sindicats i partits de la resta de l'àmbit lingüístic, treballar amb les entitats, sindicats i partits de la resta de territoris amb llengua pròpia de l'estat per a garantir de forma efectiva la igualtat lingüística, i denunciar en les instàncies espanyoles i europees que considerem oportunes, siguen polítiques, judicials, associatives o mediàtiques, la tendència regressiva que amenaça l'autogovern del poble valencià i la igualtat lingüística». La contraofensiva propositiva de la societat civil valenciana contra les sentències regressives del Tribunal Suprem.