Alfred Costa, exregidor del PSPV a Torrent (Horta) i antic sotsdirector de programació de l'extinta Canal 9, va arribar a la direcció d'À Punt amb la missió d'augmentar l'audiència de la televisió. Un objectiu que pretén assolir amb una graella encarada a la població més gran, farcida de continguts d'entreteniment i amb programes que invoquen la nostàlgia de l'antiga radiotelevisió valenciana, malgrat que aquell canal va convertir-se durant lustres en un aparador del telefem i de la propaganda governamental del PP.
Tot i que durant el confinament la cadena va incrementar les seues xifres d'audiència i, fins i tot, comença a consolidar certs espais com ara els informatius i determinats concursos, com ara Atrapa'm si pots, Costa va decidir emetre misses i pel·lícules en castellà per tal d'abastar més espectadors. Encara més, i segons ha publicat aquest dimecres Las Provincias, l'actual director de la televisió ha realitzat moviments per canviar la llei de creació d'À Punt amb l'objectiu d'introduir-hi més continguts en castellà. Tal com explica el mitjà de comunicació conservador, ha mantingut converses amb Ciutadans per buscar complicitats polítiques a l'hora d'incorporar un percentatge mínim de castellà en les emissions. L'argument exposat és aconseguir una penetració major en les comarques valencianes de predomini castellanoparlant, malgrat que aquesta decisió xocaria contra la filosofia fundacional del canal.
Arran d'aquestes intencions, Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua han expressat «la seua preocupació», així com han assenyalat en un comunicat conjunt que «és altament improbable que qualsevol altre text alternatiu a l'actual assolisca un acord superior al que es va aprovar l'any 2016 amb la llei per a la creació de la nova empresa de ràdio i televisió públiques». «Davant la possibilitat de castellanització d'À Punt, cal recordar que les màximes audiències de la televisió pública valenciana sempre s'han assolit amb continguts de proximitat, en valencià i arrelats al territori, i que la normalització del valencià és una de les principals tasques dels mitjans públics de comunicació», proclamen. I afegeixen: «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua també ho ha manifestat aquesta setmana, i ha considerat À Punt fonamental per a impulsar el valencià».
Amb el propòsit d'aclarir les informacions publicades, ambdues entitats han demanat una reunió conjunta amb la direcció d'À Punt i el president del Consell Rector, en la qual volen «mostrar la preocupació davant l'amenaça de castellanització del mitjà públic». «En aquesta reunió, demanarem que es mantinga la vocació de servei públic, respecte a l'oficialitat del valencià i a la funció de la ràdio i televisió públiques com a instruments per a dignificar-la i promoure'n l'ús, i aposta per un model de qualitat, professionalitat i proximitat, amb col·laboració efectiva amb TV3 i IB3 per a la coproducció de programes i la compra conjunta de drets», afirmen. I rematen: «Perquè és aquest el model d'èxit contrastat, aquell que pot donar un producte competitiu, atractiu i amb audiències».
Les informacions publicades també han generat reaccions a les forces botàniques, és a dir, als grups polítics que integren el Consell. El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, ha expressat a Twitter que «ningú ha parlat amb Compromís», així com que «la llei marca que el valencià és la llengua vehicular amb emissió multilingüe de les obres audiovisuals en castellà i anglés o versió original (amb subtítols), i tenim desenes de canals en castellà i només un en valencià». «Ningú s'ha posat en contacte amb nosatres», ha agregat a la xarxa social de l'ocell blau Manuel Mata, síndic del PSPV al parlament valencià.