Que l'aplicació de la Llei de llibertat educativa resultava problemàtica des del punt de vista organitzatiu dels centres era quelcom que col·lectius en defensa de la llengua van fer palès des de bon començament. Aquest segon any d'aplicació de la norma promoguda per Partit Popular i Vox ho torna a fer evident.
En els últims dies el col·lectiu Famílies pel Valencià ha rebut queixes diverses pel fet que no s'ha respectat la tria de llengua que van fer en la matrícula. Hi ha, d'una banda, les famílies que han matriculat els seus fills i filles amb tres anys a centres que ja tenen aules de dos anys, i que no han pogut escollir com a llengua base el valencià perquè les aules ja venien assignades per la Conselleria en castellà perquè les famílies ja havien fet aquesta tria de llengua en entrar al curs de P2, independentment de si després han romàs al centre.
«La Conselleria està posant tots els entrebancs possibles perquè les famílies puguen matricular en valencià als seus fills i filles», denuncien
Així, en el CEIP Jaume I de Paiporta, Educació ha configurat una aula en cada llengua tot i que la totalitat de les famílies que han triat aquest centre com a primera opció han escollit el valencià com a llengua base. El resultat és dues aules descompensades: una aula en valencià amb el màxim d'alumnat permès (23 alumnes); i una en castellà amb sols vuit alumnes, dels quals cap ha triat el valencià.
Una situació similar s'ha donat al CEIP Carraixet d'Almàssera. En aquest cas, 27 famílies de les 29 que s'han matriculat al centre, han triat valencià com a opció preferent. Tanmateix, la Conselleria ha optat per configurar una aula en cada llengua. En contrast, en el CEIP Reina Sofia de Petrer, nou famílies de 39 van triar valencià com a llengua base. No obstant això, i a pesar que el percentatge de valencià superava el 16,7% que exigeix la llei en el cas de nivells on hi ha tres grups, la Conselleria no ha configurat cap aula en valencià.
D'una altra banda, Famílies pel Valencià critica que en les zones castellanoparlants no s'ha obert cap aula en valencià, tot i ser la llengua escollida per les famílies. Al CEIP Sant Lluís de Bunyol, per exemple, 20 famílies han escollit el valencià com a primera opció i vuit el castellà. Tanmateix, la Conselleria no ha habilitat cap aula en valencià en el centre.
Segons Famílies pel Valencià, tots aquests exemples «demostren que l'objectiu de la llei era arraconar el valencià de les aules». «La Conselleria està posant tots els entrebancs possibles perquè les famílies puguen matricular en valencià els seus fills i filles —denuncien—. A més, perilla no sols la llengua sinó la qualitat educativa, en crear aules massificades, d'una banda, i, de l'altra, aules pràcticament buides, sense cap criteri pedagògic que puga sostenir aquesta situació».