Afers policials

Les taques del comissari que dirigeix la seguretat d'Alacant

Andrés Gómez Gordo, recentment nomenat cap de Seguretat Ciutadana de la policia espanyola en Alacant, està investigat a l'Operació Kitchen, l'operatiu policial i extrajudicial dissenyat presumptament des del ministeri d'Interior per robar a l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, informació sensible sobre dirigents de la formació conservadora. Policia de confiança durant anys de l'expresidenta manxega i exministra de Defensa María Dolores de Cospedal, Gómez Gordo arriba a una comissària marcada per la polèmica gestió del comissari principal Alfonso Cid. Un moviment que ha generat «inquietud» al cos, segons apunten fonts policials a aquest setmanari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vestit de sacerdot i amb un coneixement inusual del domicili, Enrique Olivares va assaltar la casa de Luis Bárcenas, l'extresorer que va posar cap per avall el PP amb els seus manuscrits de la caixa B, l'any 2013. Olivares, que compleix condemna a la presó per aquell intent de robatori, va nugar la dona de l'exsenador popular, Rosalía Iglesias, el seu fill, Willy Bárcenas, i la treballadora de la llar. Una vegada havia deixat immòbils els familiars de l'exguardià de les finances de la formació conservadora va amenaçar-los amb una pistola. El delinqüent, ara amb problemes psicològics després de patir un ictus, reclamava uns «papers».

Aquell ensurt inoblidable per al cercle més íntim d'un dels capitostos de la trama Gürtel podria haver estat planificat per alts càrrecs del Ministeri d'Interior encapçalat aleshores per Jorge Fernández Díaz amb el presumpte objectiu d'aconseguir uns documents sensibles respecte Mariano Rajoy, en aquell moment president del Govern espanyol, i altres dirigents del PP. Segons eldiario.es, l'Audiència Nacional investiga l'exnúmero dos de la policia espanyola durant l'etapa de Fernández Díaz i processat per les clavegueres policials contra la família Pujol, Eugenio Pino. Ho fa amb el propòsit d'esbrinar si Interior va contractar un sicari per sostreure aquella informació. L'agent de les mil i una cares José Villarejo, que amb les seues gravacions ha provocat un terratrèmol al BBVA, també està investigat pel presumpte operatiu extrajudicial, segons apunta el periòdic estatal. Okdiario.com va publicar que Olivares havia rebut 10.000 en fons reservats de l'Estat.

D'aquesta manera, els tribunals espanyols indaguen sobre si el tèrbol intent de robatori forma part de l'Operació Kitchen, el presumpte operatiu que hauria dissenyat el Ministeri d'Interior de Fernández Díaz per robar uns papers compromesos que conservava Bárcenas sobre l'aleshores president espanyol. L'operatiu s'hauria efectuat de manera extrajudicial i presumptament va dirigir-lo el comissari Villarejo, implicat en la guerra bruta contra el procés, sota la supervisió de la cúpula policial d'aquell moment. Sergio Ríos, xòfer de Bárcenas que també hauria rebut pagaments dels fons de rèptils per participar en l'operació, fou captat per assegurar els objectius d'un pla investigat per l'Audiència Nacional.

Segons la versió del xòfer de l'extresorer popular, l'aleshores cap de la Unitat Central de Suport Operatiu Enrique García Castaño va contactar amb Ríos per a dur a terme l'operació. García Castaño està actualment imputat per suposadament participar de «l'organització criminal», en paraules d'Anticorrupció, de Villarejo. L'escorta de Bárcenas, però, va desconfiar del comissari. I fou un inspector en excedència, Andrés Gómez Gordo, qui va actuar d'enllaç entre el xòfer i Villarejo, cap visible de l'operatiu per sostreure informació a l'exguardià de les finances populars. El mateix Gómez Gordo ha admès els fets en la seua declaració judicial. El jutge que instrueix la causa li ha prohibit sortir de l'Estat espanyol.

L'exministra de Defensa i expresidenta manxega María Dolores de Cospedal| EFE

Gómez Gordo, tot i estar investigat per l'Operació Kitchen, va ser nomenat recentment responsable de Seguretat Ciutadana d'Alacant. Una arribada que ha generat «inquietud» a determinats cercles policials, segons apunten fonts del cos, i que s'hi suma a la polèmica gestió que ha realitzat el comissari principal d'Alacant, Alfonso Cid. Amb un passat farcit d'ombres, Cid s'ha caracteritzat per mantenir una actitud hostil contra els sindicats que denuncien l'augment de la inseguretat a la ciutat, amb expedients, per exemple, als representants de l'Agrupació Reformista de Policia. «La incorporació d'un policia amb aquest passat tèrbol al capdavant de l'àrea de seguretat ens farà estar a l'aguait, i més amb els precedents per les controvertides decisions de Cid com a comissari», rematen fonts policials.

Al caliu de Cospedal

A la seua imputació per la maniobra suposadament organitzada per Interior, s'hi suma un currículum d'actuacions fosques i al caliu del PP. La gran padrina de Gómez fou l'exministra de Defensa i expresidenta manxega María Dolores de Cospedal. Segons va narrar Público.es, ambdós van establir contacte l'any 2007. En aquell moment, Cospedal ocupava el càrrec de consellera de Transport mentre que el policia era director de Seguretat d'Alfredo Prada, aleshores conseller de Justícia i espiat per la seua mateixa formació en els seguiments que van realitzar-se entre faccions del PP madrileny.

Aquest policia, però, havia escalat fins aquelles responsabilitats gràcies a la relació amb Juan Carlos Fernández, que va dirigir la seguretat de la conselleria d'Interior de la Comunitat de Madrid fins a 2007, i que també va ser vigilat per l'altre corrent del PP. Gómez, tanmateix, va estar esquitxat per l'espionatge entre membres del partit dretà i la suposada relació amb l'agència de detectius Mira.

L'any 2008 va incorporar-se a la seguretat de la Ciutat de la Justícia de Madrid, una obra megalòmana impulsada per l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre i, paradoxalment, investigada per la justícia. A causa del desmantellament de la firma mixta que duia la vigilància del recinte judicial, l'inspector cobra una indemnització de 100.000 euros. Poc després fitxaria com a assessor de seguretat de l'aleshores conseller madrileny Francisco Granados, capitost de la trama Púnica. Com a policia de confiança de Granados, Gómez coneixeria a Ríos. No debades, el posterior xòfer de Bárcenas va ser-ho abans de l'exdirigent del PP a la Comunitat de Madrid.

Després de passar pel gabinet de premsa de la Prefectura Superior de Policia Madrid, Cospedal va reclamar els seus serveis. La líder del PP manxec s'havia imposat a les eleccions autonòmiques trencant amb l'hegemonia que els socialistes havien mantingut a l'autonomia durant dècades. Gómez va ser designat com a director d'Anàlisi i Documentació. Ara bé, va actuar com a cap d'escortes i va convertir-se en un dels seus homes de confiança. De fet, i tal com va desvelar Público.es, va ser l'encarregat de contractar (emprant a un advocat) l'agència de detectius Método 3. La firma d'espionatge va rebre 16.500 euros de la Junta de Castella la-Manxa per investigar els ordinadors de l'expresident manxec José María Barreda, del PSOE. En aquella època, i estiguen d'excedència del Cos Nacional de Policia (CNP), hauria intervingut a l'Operació Kitchen. Gómez va negar que Cospedal, que havia encarregat l'any 2009 treballs a Villarejo, tinguera coneixement del full de ruta d'Interior.

Els contactes amb la cúpula policial arran d'aquell operatiu i el final del mandat del PP a l'autonomia manxega a causa de la victòria dels socialistes van provocar el seu salt a la Direcció Adjunta Operativa. Adscrit al reduït nucli de l'exnúmero dos de la policia espanyola, va situar-se com a cap de la Unitat Operativa de Suport de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal. Segons eldiario.es, formava part del grup encarregat de revisar casos anteriors i des del qual van sortir informes policials falsos contra Podem i polítics sobiranistes catalans.

L'exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino| EFE

Des d'aquest càrrec, va impulsar un expedient contra el comissari Jaime Barrado, qui va ser suspès de sou i ocupació. El motiu fou la investigació que aquest comandament policial havia engegat respecte de la suposada ganivetada de Villarejo a la doctora Elisa Pinto. La metgessa va patir aquesta agressió com a final de l'assetjament al qual va sotmetre-la presumptament Javier López Madrid, «compiyogui» dels actuals monarques espanyols, condemnat per la causa de les targetes black de Bankia. Com el seu gendre, l'exministre durant la Transició i posteriorment constructor Juan Miguel Villar Mir, està esquitxat per dopar presumptament de manera irregular el PP madrileny. Gómez seria ascendit a comissari quan l'executiu espanyol de Rajoy comptava els dies per marxar. Aquella promoció va aprovar-se quan Juan Ignacio Zoido, afí a Cospedal, era ministre d'Interior.

Gao Ping i el jutge lligat a FAES

El nou responsable de Seguretat Ciutadana de la policia espanyola en Alacant va ser condecorat amb una Medalla Roja al Mèrit Policial amb Fernández Díaz de ministre d'Interior. Aquell premi va ser polèmic. No debades, va dubtar-se sobre si Gómez complia amb la condició d'haver arriscat la vida per rebre la distinció policial. Un guardó que va celebrar-se doblement a la família del futur comissari: l'agent Miguel Ángel Gómez Gordo, germà de l'exassessor de Granados i Cospedal, també rebia la medalla.

Els problemes judicials que havia arrossegat Miguel Ángel Gómez van afegir polèmica a la condecoració. Gómez havia sigut un dels primers imputats per la suposada relació dintre de la trama que encapçalava el presumpte capitost de la màfia xinesa Gao Ping. Com a responsable del Grup V de la Brigada d'Estrangeria de Madrid, el policia estava investigat per facilitar suposadament que determinats ciutadans procedents de la Xina obtingueren el permís de residència a l'Estat espanyol. La suposada xarxa corrupta hauria recompensat l'agent amb regals com ara entrades VIP per veure el Reial Madrid en tres ocasions o un viatge en primera classe al país asiàtic. La Fiscalia Anticorrupció xifrava en 6.000 euros el cost de les hipotètiques prebendes que hauria percebut aquest policia. Carlos Salamanca, un comissari a l'òrbita de Villarejo i imputat pels seus negocis amb l'agent de les mil i una cares, va estar esquitxat per aquesta causa.

El cap de la Brigada d'Estrangeria de Madrid va rebre el suport de José Santiago Sánchez, comissari general de la Policia Judicial, és a dir, responsable dels policies anticorrupció. Aquest comandament policial va redactar un informe en el qual «desautoritzava» la investigació realitzada pels seus subalterns (els policies encarregats d'indagar la trama) i exculpava a Gómez Gordo. Sánchez considerava «normal» les actituds que Anticorrupció considerava com a indicis de suborn. La secció tercera de l'Audiència Nacional va arxivar les acusacions que versaven sobre el germà de l'exassessor de Cospedal. La sentència absolutòria va ser dictada per tres magistrats, entre els quals hi havia Juan Pablo Gonzalez, que va ha participat en xerrades de la fundació aznarista FAES.

Aquella resolució judicial va empipar la Fiscalia Anticorrupció. El Ministeri Públic va presentar un recurs en el qual acusaven la sala de «faltar rigorosament a la realitat dels fets». Qüestionaven els raonaments dels tres jutges, que havien basat l'absolució del policia amb l'argument de no poder haver-hi accedit a les transcripcions que fonamentaven els suposats indicis de delictes. Anticorrupció replicava que en un anterior escrit havia incorporat totes les gravacions, amb la qual cosa els togats podien haver-les analitzat.

«No es pot dir, per no ajustar-se a la veritat, que no s'havia tingut accés fins aquest moment a les transcripcions. Si la il·lustríssima Sala ja va valorar aquestes transcripcions telefòniques a l'estimar el recurs d'apel·lació de la Fiscalia [...] no pot valorar ara de manera diferent el seu contingut i menys afirmar que va tenir-ne accés», argumentava el Ministeri Públic. L'inspector, amb tot, va continuar absolt. El seu germà, ara responsable de la seguretat ciutadana en Alacant, sí que acumula problemes judicials. Són les taques d'un comissari situat a l'òrbita del PP.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.