Afers policials

Les ombres del comissari Alfonso Cid

Comissari principal d'Alacant, Alfonso Cid, ha aixecat una autèntica rebel·lió sindical a la seua plantilla. Amb tots els sindicats exigint la seua dimissió, l'Agrupació Reformista de Policia ha denunciat la medalla que va atorgar-li el ministeri d'Interior, l'ocultació d'un robatori al seu cotxe oficial, la seua trajectòria polèmica a Benidorm (Marina Baixa) i l'existència «de presumptes llistes negres». Afí a l'exdirector general de la policia espanyola Juan Cotino i de formació militar, Guanyar Alacant ha criticat la seua gestió del servei 091 i la desactivació de la brigada anticorrupció.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb un sol de justícia i un termòmetre oblidant-se del canvi d'agost a setembre, la Unitat Adscrita del Cos Nacional de Policia (CNP) a la Generalitat Valenciana bufava per darrera vegada les espelmes del seu 25 aniversari. Era la fi d'una commemoració que s'havia prolongat durant tot l'any. Al Monestir de Sant Miquel dels Reis, València, estaven presents tots els comandaments policials i els principals responsables polítics. Des del ministre d'Interior, el jutge Fernando Grande-Marlaska, fins al cap superior de la policia espanyola al País Valencià, José Javier Cuasante. Una celebració que també serviria per condecorar aquells agents que havien acumulat mèrits a la seua feina.

D'entre els premiats, hi havia un inspector integrat al cercle més proper del comissari principal d'Alacant, Alfonso Cid. Considerat, segons els sindicats, com «l'home per a tot» de Cid, la seua condecoració havia empipat la plantilla. Fonts policials apunten que «la distinció igualava els mèrits de persones que havien lluitat contra el narcotràfic, els abusos sexuals o la corrupció amb el protegit del comissari». Un malestar avançat per El Mundo, i que s'hi sumava a la protesta de les organitzacions sindicals contra un altre reconeixement: la medalla pensionada que havia rebut Cid. La distinció atorgada per Interior comportava una paga de per vida corresponent al 10% del sou a partir de la jubilació.

Segons ha denunciat als jutjats l'Agrupació Reformista de la Policia, aquest guardó s'ha concedit de manera «presumptament il·legal» en incomplir alguns dels requisits necessaris. Per rebre aquest tipus de condecoracions, el policia hauria d'haver-hi participat en tres o més serveis en els quals haja posat la seua vida en perill o haja sigut ferit en una operació policial. «El comissari principal Alfonso Cid no compleix cap de les condicions que es fixen a la llei», crítica Luís Miguel Llorente, coordinador general d'aquest sindicat policial que aprecia al seu escrit els suposats delictes de prevaricació i malversació en «la concessió irregular de les denominades medalles roges».

«Des de fa massa anys, és costum que determinats comandaments, especialment comissaris propers a la jubilació, siguen agraciats amb la concessió d'aquest tipus de medalles, convertint-se en una mena de pensió encoberta», retrauen des de l'Agrupació Reformista de la Policia. Denuncien l'opacitat en les resolucions que acorden l'entrega d'aquestes distincions a determinats caps policials. I per això, apunten en la denúncia presentada davant la justícia que tots aquests elements obscurs «ens duen a considerar com a possibles delictes de prevaricació administrativa en concurs ideal amb el de malversació de fons públics, la concessió de la Creu al Mèrit Policial amb distintiu roig a un funcionari del Cos Nacional de Policia que mai ha afrontat una situació de risc per a la seua vida o persona, amb el perjudici evident per a l'erari públic que implica el pagament d'una pensió de per vida a qui no té dret a ella», en referència al comissari Cid. Un escrit que també pot provocar la investigació d'altres distincions, com les rebudes pels agents implicats en les clavegueres policials.

Considerada la medalla com a «escandalosa» per altres organitzacions com ara el Sindicat Unificat de la Policia, que també estava considerant emprendre accions legals, la Creu al Mèrit Policial ha aixecat polseguera dintre de la plantilla policial. I més quan ha suposat la cirereta del pastís a l'enfrontament que manté el cap de la policia espanyola a Alacant amb tots els sindicats. Una picabaralla que arriba fins a un fet quasi inèdit dintre del cos: la unió de totes les organitzacions que representen els policies exigint la seua dimissió.

Inseguretat i desactivar anticorrupció

L'empipament de la plantilla i dels sindicats amb Cid va originar-se des de la seua arribada al capdavant de la policia espanyola a Alacant. Un dels canvis que va molestar més als agents va realitzar-se al Grup d'Atenció Ciutadana, una unitat encarregada d'atendre les denúncies que es reben a través del número 091. El comissari va eliminar «de manera unilateral», segons censura Llorente, «els torns que hi havia, que es repartien entre matí i vesprada». «Les conseqüències d'aquestes modificacions foren una retallada en el personal del 091, incrementant-se les queixes entre els veïns d'Alacant pel servei prestat», afirma.

A causa d'aquestes insuficiències, el dia del crim de la viuda negra a la ciutat, en el qual van morir quatre persones, només hi havia dues motos operatives i cap cotxe patrullant. O durant la nit de Halloween només hi havia tres patrulles operatives per a una ciutat de més de 330.000 habitants. Encara més, el regidor de seguretat del PP, José Ramon González, va afirmar que moltes de les emergències que hauria d'atendre la policia espanyola estaven assistint-se per part dels agents del cos municipal. «Les queixes al barri dels 4.000 habitatges per la inseguretat són constants», afegeix el dirigent de l'ARP.

«La situació és caòtica en determinats serveis, es prenen decisions unilaterals obviant els sindicats, no hi ha democràcia interna, s'han reduït els complements de productivitats dels agents, falten efectius als carrers...», enumera Llorente les taques en la gestió de Cid, segons l'ARP. «La greu situació per la qual travessa un servei ciutadà de primer ordre com el 091 com a conseqüència de la mala gestió de Cid és inadmissible. No es pot posar en risc la seguretat de la ciutadania per no gaudir dels mitjans humans suficients», va sumar-se a les crítiques el regidor de Guanyar Alacant, Miguel Ángel Pavón, que no va assistir al dia oficial de la policia espanyola per visibilitzar el seu malestar amb la gestió del comissari.

A les protestes d'alguns col·lectius veïnals a les xarxes socials, dels sindicats i d'alguns regidors de l'Ajuntament d'Alacant sobre la inseguretat a la ciutat, se suma l'intent de Cid per reduir la capacitat de les unitats que lluiten contra la corrupció en una zona en la qual ha sorgit diversos escàndols durant els darrers anys, com ara el cas Brugal. El comissari principal d'Alacant ha disminuït els efectius que té la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal dels 30 que hi havia l'any 2017 als 15 actuals. Uns agents que han de distribuir-se en tres grups: l'encarregat dels delictes econòmics, els que investiguen els suposats blanqueigs de capitals i un tercer responsable dels delictes tecnològics.

La Unió Federal de Policial (UPF) va criticar, al seu torn, «l'extinció de la unitat contra la corrupció». «No s'augmenta el personal en aquests grups, els quals estan ja minvats. I tot, quan creix l'índex de denúncies d'aquests delictes exponencialment. Per això, denunciem que no és reforcem aquests grups que tracten temes tan delicats i complexos, ni que reben la formació necessària, esperant des de fa dos anys el curs específic de la seua especialitat. Fins i tot, s'està promocionant des de la prefectura la desaparició de la unitat», expressava el sindicat policial en un comunicat fet públic fa uns mesos. Unes crítiques que eren compartides per Pavón, qui va personar-se quan era portaveu d'Esquerra Unida a la causa judicial de Brugal. «És difícil d'entendre que cada vegada es reduïsca més la Brigada de Policia Judicial, que entre altres casos investiga els de corrupció», va assenyalar el regidor de Guanyar Alacant. «S'està traslladant a altres llocs de treball menors a policies especialitzats en qüestions com ara homicidis», agrega Llorente, de l'ARP.

Al mig, amb els cabells blancs, el comissari principal d'Alacant Alfonso Cid| CNP

Amb «llistes negres» i «càstigs com no veure la televisió», segons han criticat els diversos sindicats policials, la Direcció General de la Policia espanyola va demanar dos informes sobre la gestió de Cid. Tant el cap superior de la policia espanyola al País Valencià, José Javier Casuante, com la sotsdelegada del Govern espanyol a Alacant, la socialista Araceli Poblador, van elaborar uns documents que donaven suport a un comissari contra les cordes. No debades, la pressió de les organitzacions sindicals va obligar Poblador a expressar durant el dia del Cos Nacional de Policia que «estava valorant la situació abans de prendre alguna decisió».

De cotxes, robatoris i dades confidencials

Les polèmiques, però, no són noves per al comissari Cid. La seua gestió a Benidorm (Marina Baixa) també va estar farcida de controvèrsies, denúncies de sindicats com ara el SUP i enfrontament amb els representants dels treballadors. Segons va destapar aquest sindicat policial l'any 2012, el comandament policial va emprar diversos cotxes intervinguts judicialment per al seu ús particular. Amb ells, segons recorden fonts policials, «viatjava fins a Dénia, on compta amb un immoble». «La benzina i el peatge han sigut sufragats pel mateix Ministeri d'Interior sense que tinga cap autorització per fer-ho», van censurar en aquell moment la mencionada organització sindical de la policia espanyola. «Ha fet un ús inadequat del seu cotxe oficial durant vuit anys. Fins i tot, durant un any i mig va conduir un Mercedes confiscat en una batuda. Tot sense el permís de la Direcció General», van recordar des del SUP quan Cid va abandonar la comissaria de Benidorm. Aquells fets van comportar que els comandaments policials superiors desautoritzaren el comissari Cid, tal com va publicar El Mundo.

Al presumpte ús irregular d'aquest vehicle, s'afegia una altra denúncia encara més greu. La mateixa organització sindical va censurar que «Cid va botar-se tota la protecció de les dades durant sis anys després d'impulsar un programa paral·lel al que s'utilitza per a totes les forces de Seguretat de l'Estat i en el qual consten les dades personals dels ciutadans». «Tot va destapar-se quan una senyora va inscriure el seu fill en un col·legi públic i el director va treure-li una foto policial de la seua parella sentimental i dades amb els seus antecedents», va relatar a El País l'aleshores secretari d'organització del SUP al País Valencià, Manuel Soler, quan va marxar Cid de Benidorm. «Va denunciar-se davant del Consell de la Policia, però va ser arxivat en un acte de corporativisme per Antonio Moreno [excap superior de la policia espanyola al País Valencià que va ordenar les càrregues contra els estudiants durant la Primavera Valenciana, qualificant-los «d'enemics»]», va lamentar el sindicat en aquell moment.

«Tenim la taxa d'expedients disciplinaris més elevada d'Espanya, amb 35 expedients, quan les xifres normals són dos per comissaria. A més, s'han produït incidents com ara que dos cotxes patrulles competiren una nit per veure qui feia més identificacions. El nombre d'identificacions fou escandalós. Això només passa al Congo o Namíbia», va expressar al mateix rotatiu madrileny, l'aleshores secretari general del SUP a l'Estat espanyol, José Manuel Sánchez Fornet. Aquesta organització policial també va afirmar que Cid havia obligat als policies en pràctiques a fer tasques de cambrers en una festa. Cid va negar-ho i va querellar-se contra el sindicat.

Alfonso Cid amb l'expresidenta de Castella-la Manxa, la popular Maria Dolores de Cospedal, durant la seua etapa de cap superior de la policia espanyola a Guadalajara| Castella-la Manxa

Del seu pas per Guadalajara, també hi ha actuacions que han sigut qüestionades per col·lectius policials com ara l'Agrupació Reformista de Policies. Tal com va publicar El Mundo, el comissari va denunciar un robatori al seu cotxe, però va ocultar que el vehicle era propietat del Ministeri d'Interior, és a dir, que era oficial. «Sospitem que podria haver-lo emprat per usar-lo de manera particular, en cas contrari no s'entén que donara compte així de la sostracció», apunten des de l'ARP. «Cal recordar que l'ús de vehicles oficials per a fins particulars està tipificat com a falta greu en la legislació vigent», expliquen. I censuren: «Fou un intent d'ocultar un ús irregular que comportava una responsabilitat disciplinària i, si escau, penal». Aquest sindicat, al seu torn, ha destapat recentment una altra polèmica lligada a la gestió dels diners de la loteria.

La «benedicció» de Cotino

Procedent de l'Acadèmia Militar de Saragossa, fonts del Cos Nacional de Policia apunten que «comparteix les formes militars i la devoció catòlica que tenien bona part dels alts comandaments policials nomenats durant l'etapa del popular [i membre de l'Opus Dei] Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri d'Interior». «Va ser situat a la comissaria de Benidorm durant l'etapa de [Juan] Cotino [exconseller de Francisco Camps i expresident de les Corts Valencianes imputat al cas Gürtel] com a director general de la policia espanyola. De fet, tenia molt bona relació amb ell», assenyalen des de les forces de seguretat espanyoles.

Amb contactes amb la facció del PSPV que era afí a l'exdirigent socialista Leire Pajín, segons un butlletí del SUP del 2013, les mateixes fonts indiquen que tenia sintonia amb el cap superior de la policia espanyola al País Valencià, José Javier Casuante, un dels màxims representants de la catòlica Honorable i Real Ordre de Cavallers de Sant Cristóbal, segons va criticar Compromís. Són les ombres del comissari Cid.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.