Baixos fons

La detonació de les clavegueres policials espanyoles

Les maniobres de la «brigada política» durant l'etapa del popular Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri d'Interior i la guerra entre comissaris de la policia van obrir la tapa de les clavegueres lleugerament. Una comporta que va deixar-se completament oberta arran de la detenció de l'agent policial més obscur de la democràcia espanyola, José Manuel Villarejo. Amb un dels seus acòlits, José Luis Olivera, destituït pel nou executiu del PSOE, aquest dimecres van detenir-se com a implicat en la trama que té empresonat Villarejo un altre dels seus col·laboradors, Enrique García Castaño. Mentrestant, s'han filtrat informacions compromeses sobre el monarca emèrit Joan Carles I, tal com havia amenaçat el mateix excomissari en presó provisional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Poques hores abans que començara la manifestació, el passeig de Gràcia era un autèntic bullici de gent. Hi havia estudiants, treballadors públics, obrers, polítics d'un ventall ideològic ben ampli, jubilats. L'Assemblea Nacional Catalana havia aconseguit reunir un milió i mig de persones després de la sentència del Tribunal Constitucional amb un clam uníson: la solució per a Catalunya era independitzar-se de l'Estat espanyol. Es tractava de la primera gran manifestació sobiranista en una Diada catalana. La transversalitat política, generacional i de classe de la mobilització albirava la potència civil actual de l'independentisme al Principat.

Aquella demostració de força del sobiranisme a Catalunya inquietava els despatxos del Govern espanyol. Al Ministeri d'Interior, aleshores dirigit pel popular català i de l'Opus Dei Jorge Fernández Díaz, es rumiava la creació d'una mena de «policia política» amb la qual obtenir informació per enderrocar el procés català. No importava que les dades pogueren estar contaminades. L'estratègia consistia a recollir tot el material possible sobre presumptes irregularitats dels polítics independentistes i després filtrar-ho a la premsa conservadora. Mentre el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons narra el periodista Fernando Rueda a La Casa II, apostava per una tàctica de crear un corrent d'opinió favorable a la unitat de l'Estat, Interior feia ús de les clavegueres per tacar el sobiranisme català.

Amb aquest convenciment i producte d'una obsessió malaltissa, Eugenio Pino, aleshores Director Adjunt Operatiu (DAO) de la policia espanyola i mà dreta de Fernández Díaz, crea un grup d'intel·ligència al Cos Nacional de Policia (CNP). El primer intent de construir aquesta secció a la policia espanyola xoca amb l'aleshores comissari general d'Informació, Enrique Barón. Però també amb el CNI, únic autoritzat legalment per investigar les amenaces a la integritat del territori espanyol. Pino, tanmateix, continua endavant amb el pla: camufla aquesta brigada en les unitats d'Afers Interns i de Planificació Estratègica i Coordinació.

La brigada impulsada des del Ministeri d'Interior compta amb la complicitat de quatre comissaris de la policia espanyola. Són José Ángel Fuentes, cap de gabinet de Pino; Marcelino Martín-Blas, cap d'Afers Interns; José Luis Olivera, cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), i el cap de l'àrea d'Informació, Enrique García Castaño. A tots ells, s'hi suma un comissari acostumat a navegar per les clavegueres de l'Estat i que ha treballat per a diversos executius espanyols, siguen del PP o del PSOE. Es tracta de l'espia, sindicalista, agent doble, comissari indomable i empresari amb fons en paradisos fiscals José Manuel Villarejo. Dirigits per Pino amb la supervisió de Fernández Díaz, tots cinc seran els protagonistes de l'Operació Catalunya.

L'estratègia d'elaborar dossiers apòcrifs per erosionar l'independentisme, però, xoca amb la màfia xina. L'Operació Emperador, encapçalada per la unitat d'Afers Interns, provoca una escletxa entre els comissaris. A la causa, tot i que després arxivada, s'assenyala al comissari Carlos Salamanca, un policia amb un historial lligat als serveis d'informació del CNP, com a presumpta peça clau del suposat entramat delictiu. L'informe elaborat per Afers Interns, dirigida per Martín-Blas, apunta que Salamanca faria gestions suposadament a favor dels xinesos a l'Aeroport Madrid-Barajas, en el qual ocupa el càrrec de comissari. A canvi, segons la investigació, rebria algun tipus d'obsequi.

El cas Nicolay va provocar una guerra policial que ha destapat a poc a poc les clavegueres de l'Estat espanyol

L'amistat entre Salamanca i Villarejo erosiona la relació amb Martín-Blas. Encara més, la investigació sobre la presumpta gravació il·legal d'una conversa entre membres del CNI i el mateix cap d'Afers Interns sobre les actuacions del jove Francisco Nicolás Gómez, més conegut com al Pequeño Nicolás i habitual dels cercles de poder en la seua faceta d'intermediari de la informació, trenca palletes entre ambdós comissaris. Si després de l'Operació Emperador, encara col·laboren a l'Operació Catalunya, amb l'anomenat cas Nicolay la complicitat s'esvaeix, entre en un punt de no retorn.

Villarejo, històricament enfrontat al servei secret espanyol, considera que és tot una estratègia de la intel·ligència espanyola sobre la seua persona. Afins al doble agent i representants dels policies del servei d'informació extremadament recelosos de les actuacions del CNI, Olivera i Garcia Castaño, conegut als cercles policials com El Gordo, s'alien amb Villarejo. No debades, per a contrarestar les informacions que sorgeixen sobre la seua persona i les maniobres policials de Pino i Fernández Díaz, el comissari de les mil cares crea una xarxa mediàtica i policial, tal com aquest setmanari va detallar.

L'obertura de les comportes de les clavegueres estatals suposa l'inici d'una investigació policial respecte de les presumptes activitats il·lícites de l'agent doble i Salamanca. Ambdós són empresonats per encapçalar suposadament una organització criminal dedicada presumptament al blanqueig de capitals. L'Operació Tàndem, tal com la policia espanyola bateja la batuda, destapa els negocis de Villarejo, que oferia informació reservada i dossiers a empreses privades per tal de desacreditar els rivals comercials. Actualment, Salamanca està en llibertat provisional i el comissari obscur encara resta a la garjola.

Aquest dimecres l'operació sumava una nova detenció. Es tracta de García Castaño, que va accedir a la policia espanyola durant les acaballes del franquisme. Responsable d'investigacions contra el grup armat ETA o el gihadisme radical, aquest comissari va incorporar-se a les forces de seguretat espanyoles en la brigada que s'encarregava de vigilar els grupuscles més reaccionaris, com a conseqüència dels seus coneixements dels ambients ultres. Garcia Castaño, paradoxalment, va estar enfrontat durant els anys 90 a Villarejo. L'Informe Veritas, redactat pel doble agent amb la intenció de desacreditar el magistrat Baltasar Garzón, situava el comissari detingut en el centre d'una xarxa de corrupció policial i de crim organitzat.

Dues dècades després, tanmateix, els investigadors de l'Operació Tàndem consideren a Garcia Castaño com l'autèntic soci de Villarejo. Segons va publicar ABC, dos cotxes de la família del presumpte aliat empresarial del comissari de les mil cares van registrar-se a nom d'una mercantil de Villarejo entre 2006 i 2015. De fet, en els informes confiscats per la policia espanyola apareixen anotacions que fan referència a «Big», que estaria associat a l'apel·latiu «El Gordo», amb el qual es coneix a Garcia Castaño dintre del CNP. Relegat per l'exministre d'Interior José Ignacio Zoido amb l'objectiu de transmetre una imatge de neteja a la policia després de l'etapa de Fernández Díaz, Garcia Castaño va ser apartat de les unitats antiterroristes en publicar-se una gravació realitzada per Publico.es, en la qual advertia que Villarejo trauria informació vinculada als negocis obscurs del monarca emèrit Joan Carles I. Actualment, el policia es trobava de baixa mèdica, segons eldiario.es.

José Luis Olivera ha sigut apartat aquesta setmana de la direcció del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat pel nou executiu del PSOE. Olivera estava relacionat amb la denominada Operació Catalunya| Ministeri d'Interior

De manera paral·lela a la seua detenció, precisament, es publicava aquest dimarts i dimecres per part de periodistes teòricament relacionats amb Villarejo conversacions que apuntaven al presumpte paper del rei emèrit Joan Carles I com a suposat comissionista. Però en les quals també s'assenyalaven, segons indicava la seua examant Corinna Zu-Wittgenstein, els comptes que el rei tindria en refugis fiscals com ara Suïssa.

A les filtracions efectuades presumptament per l'entorn de Villarejo, s'hi sumava la destitució d'Olivera com a director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat per part del nou executiu socialista. Ben connectar sempre amb el poder polític de torn, aquest comissari acumulava un historial farcit d'ombres. Assenyalat per suposadament bloquejar el flux d'informació cap als Mossos d'Esquadra en els mesos previs als atemptats gihadistes a Catalunya, també va qüestionar-se el seu paper com a cap de la UDEF. Les crítiques de l'inspector Manuel Morocho, encarregat de la trama Gürtel, per les «pressions que va rebre dels seus superiors» quan Olivera era cap d'aquesta unitat van erosionar el crèdit de la seua figura.

Amb la detonació de les clavegueres de l'Estat per la destitució de policies lligats al passat més fosc del Ministeri d'Interior i per la detenció de comissaris relacionats amb aquells afers, les tapes dels baixos fons s'han obert. Siga pel resultat de la investigació policial de l'Operació Tàndem que pot afectar a personalitats importants o per les filtracions de les gravacions i del material que guardava Villarejo, les comportes de les canonades que acumulen la porqueria estan destapades de bat a bat. La quantitat del fang que surta d'elles dependrà del desenvolupament dels esdeveniments. Ara, però, el fluix dels assumptes tèrbols surt a molta pressió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.