Interior

Les clavegueres policials contra la família Pujol

Aquest dimarts un jutjat de Madrid processava a dos membres de la denominada policia política contra els adversaris del PP. El comissari i ex número dos de la policia espanyola, Eugenio Pino, i l'inspector en cap i ex assessor de Pino, Bonifacio Díez, estan acusats d'incorporar de manera il·legal documents al cas Pujol. EL TEMPS narra d'acord amb la descripció de la interlocutòria i del recurs presentat per l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola aquella maniobra bruta contra la família de l'expresident de la Generalitat de Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'amnèsia s'havia apoderat del ministeri d'Interior que encapçalava Jorge Fernández Díaz. Tot i que el PP havia acusat els socialistes «d'utilitzar políticament» el departament sense cap mena de prova, la cúpula policial d'aleshores va impulsar l'anomenada Operació Catalunya. L'estratègia consistia a erosionar l'independentisme a través d'una guerra bruta mediàtica en la qual s'elaboraven informes policials falsos. Una tàctica que també es realitzaria contra Podem. L'exministre Fernández Díaz i el comissari i ex número dos de la policia espanyola, Eugenio Pino, foren els cervells d'aquestes maniobres. Entre els agents que van participar, destacava l'excomissari i empresari multimilionari José Manuel Villarejo, empresonat provisionalment i investigat pels delictes de suborn, falsedat documental, revelació de secrets, organització criminal i blanqueig de capitals.

Aquest dimarts Pino, precisament, va ser processat junt amb un dels seus lloctinents per un dels episodis més foscos de la denominada Operació Catalunya. Es tracta de l'aportació d'un llapis de memòria que incloïa dades reservades i confidencials de Jordi Pujol Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i investigat per un presumpte cas de blanqueig de capitals. El jutge José de la Mata, que impulsava a l'Audiència Nacional la causa contra Pujol Ferrusola, va engegar una investigació per tal d'esbrinar l'origen de la informació recollida en un document elaborat per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) en abril de 2016.

En febrer de 2017, va destapar-se que l'informe de la UDEF s'havia basat en un llapis de memòria. Cap membre de la cúpula policial d'aleshores, però, va saber assenyalar la manera amb la qual s'havien aconseguit les dades contingudes al pendrive. La desmemòria dels comandaments policials va provocar que De la Mata rebutjara incloure el document de la UDEF al cas Pujol per evitar que tota la recerca quedara anul·lada. També va enviar els fets als jutjats de Madrid perquè investigaren si s'havia produït cap actuació delictiva en l'obtenció d'una informació contaminada.

Després de mesos d'instrucció, el jutjat número 11 de Madrid ha considerat que «els investigats Eugenio Pino Sánchez i Bonifacio Díez Sevillano van poder concertar-se per fer arribar un llapis de memòria al jutjat central d'instrucció número 5, que seguia el procediment per possible blanqueig de capitals contra Jordi Pujol Ferrusola». «Aquest llapis de memòria», tal com estableix la interlocutòria, «contenia informació particular d'aquest investigat [en referència a Pujol Ferrusola], que se li havia sigut sostreta en forma no determinada». «Els investigats [en al·lusió als dos comandaments policials] van poder concertar-se per fer arribar al jutjat el pendrive ocultant la seua procedència il·lícita i donant l'aparença que l'obtenció de la informació havia sigut legitima», considera el magistrat Juan Javier Pérez.

A la interlocutòria del togat, de fet, es relaten alguns dels aspectes sobre com va arribar la informació a mans de la cúpula policial espanyola i com va tractar-se d'introduir-se en un procediment judicial presumptament de manera irregular. La resolució, tanmateix, no aclareix altres aspectes claus de com va produir-se una de les maniobres més destacades de les clavegueres policials contra el procés català. I que ratifica la setmana negra de Pino: Anticorrupció ha demanat la seua imputació per l'Operació Kitchen, on s'investiguen pagaments amb fons reservats d'Interior a l'escorta de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, amb l'objectiu que robara documents sensibles sobre l'expresident Mariano Rajoy i els exdirigents populars Soraya Saéz de Santamaría, María Dolores de Cospedal i Javier Arenas.

L'inspector en cap Bonifacio Díez, destinat a Mèxic després de l'escàndol del llapis de memòria per l'executiu de Mariano Rajoy. El Govern espanyol de Pedro Sánchez la destituït d'aquest càrrec. 

La sentència estableix que «en el mes de març de 2015 l'inspector en cap del Cos Nacional de Policia Bonifacio Díez, per ordre de l'aleshores Director Adjunt Operatiu (DAO) del mateix cos, el comissari principal Eugenio Pino, va poder entregar al comissari principal de la UDEF un llapis de memòria que contenia informació relativa a Jordi Pujol Ferrusola». Amb tot, i sempre segons la interlocutòria, «no consta la forma amb la qual els investigats [Pino i Diéz] van obtenir la informació». Es tractava d'uns arxius informàtics que «recollien informació privada de Pujol Ferrusola de l'àmbit econòmic, financer, personal i familiar».

«Per la UDEF va presentar-se, l'1 d'abril del 2016, en el jutjat central d'instrucció número 5, l'informe, que incorporava un annex documental amb dades procedents d'aquest llapis de memòria», segueix narrant el magistrat. I que assenyala: «L'informe, firmat per l'inspector Álvaro Ibáñez, indicava [...] que les informacions [...] s'havien obtingut com a conseqüència de les diligències d'entrada i sortida ordenades pel jutjat d'instrucció número 14 de Barcelona». «Aquesta afirmació no era certa, ja que el llapis de memòria recollia informació no obtinguda en aquests registres», explica el jutge.

Tot i que a la interlocutòria el magistrat no determina com van aconseguir la informació Pino i Díez, l'aleshores cap de la UDEF, Manuel Vázquez, va apuntar a l'agència de detectius Método 3, relacionada amb diversos episodis d'espionatge polític. «Vázquez López ha sostingut en les seues declaracions que en març del 2015 Bonifacio Díez va entregar-li el llapis de memòria, expressant-li que contenia informació sobre temes de Catalunya», apunta la resolució judicial. I continua: «No va dir-li que provinguera del DAO, però tot allò que aportava Díez Sevillano venia del DAO. Més endavant va preguntar a Díez Sevillano sobre la procedència del pendrive i va dir-li que l'origen era Método 3».

Pino, que va rebre l'any 2016 una medalla pensionada de la policia espanyola, també va assenyalar en la seua declaració que els documents provenien de l'agència de detectius. Va afegir, de fet, que «el comissari Villarejo, en una reunió amb [Marcelino] Martín Blas [implicat també a l'Operació Catalunya i enfrontat amb Pino i Villarejo per investigar la xarxa policial d'aquests dos comissaris] i amb ell, va oferir-li el llapis de memòria per 200.000 euros». Segons va revelar Público.es, Villarejo va demanar, realment, 50.000 euros en fons reservats per aquella informació a Interior. Una venda que, segons el mateix rotatiu, va tractar de fer quan el tèrbol agent havia aconseguit les dades d'un policia en segona activitat i, en aquell moment, treballador de Método 3. L'obscur comissari va declarar al cas, de fet, però el jutge afirma que de l'agent de les mil i una cares «no pot conferir-se una alta fiabilitat».

L'amagatall secret del 'pendrive'

El llapis de memòria, però, amaga més incògnites al marge del seu origen. Es desconeix per complet on va guardar-se el pendrive d'ençà que estiguera suposadament en mans de Pino i Díez i fóra trobat per un comandament policial de la UDEF regirant papers. O com estableix la interlocutòria: «S'ignora on va estar el llapis de memòria durant quasi dos anys, encara que el seu contingut fou emprat per elaborar l'informe de la UDEF presentat en abril de 2016». «Encara que s'admetera que fins a aquella data el llapis de memòria estiguera sota la custòdia de la unitat encarregada de fer l'informe, no queda clar on va estar fins que deu mesos després va trobar-lo l'inspector», complementa el togat. I remata: «Aquest descontrol, amb una prolongada ruptura de la cadena de custòdia, no permet inferir la integritat del seu contingut, ni excloure possibles manipulacions del mateix que pogueren explicar la no coincidència plena entre el nombre de carpetes i arxius indicats a l'ofici de la UDEF i el número que contenia el dispositiu quan fou analitzat per la Guàrdia Civil».

L'obscur comissari José Manuel Villarejo va demanar 50.000 euros a Interior pel llapis de memòria dels Pujol| EFE

Per tots aquests fets, el magistrat considera que «existeixen indicis» dels quals pot inferir-se que «els investigats podrien haver-se concertat per aportar al procediment judicial, a través de la UDEF, un llapis de memòria que contenia informació prèviament sostreta a Pujol Ferrusola, ocultant la seua procedència amb al·legacions vagues i genèriques respecte del seu origen». De Pino, integrant dels comandaments policials devots de les formes militars i marcadament catòlics, i de Díez, que fou premiat pel PP amb un destí a l'ambaixada de Mèxic amb sou de 10.000 euros una vegada va esclatar l'escàndol, el jutge afirma: «Faltaren a la veritat després de les declaracions testificals que prestaren en aquell procediment judicial, ja que van narrar en ell els fets i circumstàncies relatives al llapis de memòria [en referència a les seues declaracions al cas Pujol]». El magistrat, al seu torn, «ignora com va sostreure's» la informació a Pujol Ferrusola, és a dir, com va produir-se el robatori.

D'aquesta manera, l'ex número dos de la policia espanyola i el seu assessor estan acusats d'uns presumptes delictes de frau processal, fals testimoni i revelació de secrets. Una situació que contrasta amb l'arxivament de la causa per a l'inspector que va firmar l'informe. Amb «contacte fluid» amb el jutge i el fiscal que instrueix la causa contra la família Pujol, continua exercint malgrat tots els fets ocorreguts com a membre de la policia judicial, tal com s'apunta a la interlocutòria. El magistrat, no debades, no processa el policia per seguir tenint la confiança de togat que investiga al fill de l'expresident català.

L'autor, desimputat

Aquesta circumstància ha motivat el recurs del seu advocat, en el qual demana el processament del policia pels suposats delictes de falsedat de document oficial i revelació de secrets. A l'escrit, al qual ha accedit aquest setmanari, s'al·lega que l'inspector Álvaro Ibáñez «coneixia els dubtes que ha merescut l'origen del llapis de memòria i, precisament en atenció al seu contingut, no és aliè a la rellevància juridicopenal que té en el seu ús, fins i tot per aquells que no són autors materials de l'apoderament il·lícit». També qüestiona l'argument del magistrat per arxivar la causa al policia: la confiança que encara li professa el jutge instructor de la investigació contra Pujol Ferrusola. «De cap manera l'òrgan de referència, per exemplar que siga (i que ho és), en el seu fer judicial, pot operar com a paràmetre de valoració del material de càrrec i de descàrrega obrant en la present causa», replica el prestigiós lletrat Cristóbal Martell.

Façana de l'Audiència Nacional, tribunal en el qual s'investiga a Jordi Pujol Ferrusola

Després d'acompanyar-ho amb les declaracions del cap de la UDEF, l'advocat assenyala que el comportament de l'inspector respecte la no comprovació de si la informació provenia dels registres efectuats per ordre del jutjat número 14 de Barcelona «és una imprudència greu constitutiva de falsedat». «Tot pareix indicar que la referència [en relació a la introducció de l'informe de la UDEF] a bases de dades d'intel·ligència tenia per únic objectiu ocultar i vorejar que l'entrega s'havia produït a mà [en al·lusió al llapis de memòria], sense cap rastre ni diligència, i, per descomptat, sense referència al jutjat o causa judicial. I el que és més greu: sense la mínima i més elemental comprovació sobre l'origen, ja que per poca diligència que s'haguera fet, s'hauria advertit que no era cert allò que va interpretar-se. No debades, pegar el salt de la genèrica informació de 'prové de Método 3' a fet que té el seu origen en una intervenció judicial és un pas ben llarg», afirma.

A parer de la representació legal de Pujol Ferrusola, l'agent «va utilitzar el material i va tractar d'incorporar-lo a un procés judicial revestint-lo d'una legalitat de la qual mancava». «Va prescindir de l'element rudiment que acompanya a la correcta praxi policial», ressalta. I posa de manifest: «Resulta cridaner l'absència de tot rastre des de la Comissaria General a l'inspector investigat que va fer ús del mateix [en referència al llapis de memòria] falsejant el seu origen com a document oficial». També destaca que l'agent «va adornar sense veracitat l'informe amb referències buides a la 'connexió amb dades de les bases d'intel·ligència policial' l'informe per vorejar el seu origen», i així presumptament amagar que provenia suposadament de l'agència de detectius. L'exemple paradigmàtic de com van actuar les clavegueres d'Interior per erosionar el procés català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.