Les dades difícilment donen una idea de la magnitud del fenomen. Segons el sotsinspector dels Mossos Lluís Moreno, de la unitat especialitzada en tràfic d’éssers humans, «busquem víctimes contínuament, però sabem que el fenomen és molt més gran».
Entre el 2025 i els primers sis mesos de 2026, els Mossos han dut a terme 36 investigacions sobre possible tràfic d’éssers humans, però només s’han pogut identificar 24 víctimes (quinze el 2025 i nou el 2026): 14 eren víctimes d’explotació sexual; cinc, d’explotació laboral; dues de matrimoni forçat i tres d’explotació per activitats delictives (com ara vigilants de plantacions de marihuana). El mapa de procedències és molt divers: Colòmbia, Romania, Espanya, la Xina, Bangladesh, el Marroc, Veneçuela, el Pakistan, Hondures i Mèxic, entre d’altres.
Les investigacions han implicat 127 entrevistes i han suposat la detenció de 32 persones (20 el 2025 i 12 el 2026), la majoria de les quals eren dones, vint, i només dotze eren homes.
El sotscomissari Moreno va aclarir que cada cop es detenen més dones implicades en el tràfic de persones, i sobretot en els casos d’explotació sexual perquè fan la tasca de captació d’altres dones que després són destinades a la prostitució.
En aquest àmbit concret, els Mossos han detectat un canvi que dificulta encara més la seva tasca contra el tràfic de dones per ser prostituïdes. Segons el sotscomissari Moreno, «a partir de la pandèmia, es van tancar molts prostíbuls i l’activitat delictiva es va traslladar a pisos». Si la tasca d’investigació al voltant del prostíbul era relativament fàcil, perquè es podia contactar amb les dones quan sortien o aprofitant un escorcoll legal del local, ara és més complicat, perquè «els domicilis tenen una protecció legal diferent de la que tenien els locals» que publicitaven a què es dedicaven.
En aquests pisos, a més, els traficants poden tenir clandestinament les dones —a les quals no es permet sortir mai o se’ls prohibeix sortir soles. Això presenta «una major dificultat d’intervenció policial, especialment quan l’activitat es desenvolupa en habitatges particulars, amb alta mobilitat dels grups explotadors i ús intensiu d’eines digitals per a la captació de clients o la gestió de l’activitat».
Els Mossos han decidit, doncs, facilitar la presentació de denúncies de casos de tràfic d’éssers humans i l’explotació sexual o laboral amb un correu electrònic (stopexplotació@mossos.cat) i l’activació d’un codi QR, que garanteixen l’anonimat del denunciant. El codi QR es pot trobar a les xarxes socials dels Mossos i, més endavant, es farà cartelleria perquè arribi als llocs més efectius de cara als ciutadans (centres d’atenció primària, hospitals, transports públics, etc.).
Explotació laboral
En l’àmbit de l’explotació laboral, els Mossos han observat «un increment de casos vinculats al sector del comerç al detall». El sotscomissari Moreno incidia molt en el fet que els ciutadans denunciïn casos sospitosos en què una mateixa persona està en un supermercat des de primera hora del matí fins a la nit.
Moreno recorda que totes les víctimes de tràfic tenen en comú que són vulnerables, que molt sovint pateixen de greus problemes econòmics —per raons que poden haver provocat els mateixos traficants— i que queden atrapats en la seva xarxa per tornar un deute. De fet, moltes víctimes no ho viuen com una explotació perquè els traficants els han dit que, amb aquells treballs podran tindre un sou, regularitzar la seva situació, etc.
Per contra, la policia és vista amb desconfiança per les mateixes víctimes, perquè els mateixos traficants els han alertat que les detindran i les faran tornar al seu país sense judici ni procés legal. Per això els Mossos sovint treballen amb ONGs i associacions, que treuen la por al cor de les víctimes.
Els casos de matrimoni forçats detectats són pocs, però això tampoc vol dir que el fenomen es pugui menystenir. El sotscomissari Moreno intentava retratar aquest tipus de víctima com dones que només surten soles de casa per comprar; que no fan vida social amb el veïnat i que sovint es poden sentir plorar des dels domicilis.
Moreno també va donar dades internacionals de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC per les seves sigles en anglès) sobre tràfic d’éssers humans per dir que són equiparables a les de Catalunya. L’informe que recull les dades de 2020 a 2023 parla de 202.000 víctimes de tràfic. Al món, el 38% de les víctimes són menors d’edat i el 62%, adults. Aquesta és una de les principals diferències amb el cas de Catalunya, perquè aquí no es registren casos que afecten menors.
La majoria de les víctimes ho eren per explotació laboral (42%), mentre que les d’explotació sexual, que sempre havien estat majoria, representen ara el 36%. El 8% tenia a veure amb explotació per activitats criminals i l’1%, per matrimonis forçats.