—Fa gairebé una setmana que s'ha declarat l'incendi a la Vall d'Uixó i el foc encara està actiu. Per què és tan complicat apagar aquests tipus d'incendis?
—A la Serra d'Espadà, ens trobem amb una orografia difícil i amb zones de poc accés. A més, hi ha una massa forestal molt gran. És cert que en els darrers dies les condicions meteorològiques ens han facilitat el treball perquè no feia molt de vent, però durant els primers sí que en va fer. A més, va haver-hi dies marcats per una gran acumulació de fum per la inversió tèrmica, amb la qual cosa els mitjans aeris no podien treballar.
—La dimensió de l'incendi també jugava a la contra?
—Efectivament. Quan observes la muntanya, veus moltes zones amb la pinada verda, però on baix, al sotabosc, està tot cremat i, per tant, hi ha molts punts calents. La quantitat de quilòmetres de perímetre de l'incendi fa que siga complicat tancar-lo i acotar-lo, perquè hi ha molta distància i sempre hi ha punts que es poden reproduir.
—Com influeix aquest empitjorament de les condicions climàtiques per apagar els grans incendis d'aquests temps?
—Veiem que aquesta mena d'incendis no es produeixen sols al País Valencià, que som un territori acostumat als incendis forestals. S'estan produint arreu de l'Estat espanyol i, fins i tot, a Europa, on veiem com es cremen zones que mai hauríem pensat que s'incendiarien amb tanta facilitat. El que fa el canvi climàtic és afavorir la predisposició de la vegetació i dels ecosistemes, especialment d'aquells que estan en una baixa humitat relativa. Junt amb unes altes temperatures, s'accentuen les condicions per a la ignició i la facilitat de propagació.
—Hi ha, doncs, un còctel que fa molt complicat el treball dels bombers.
—Exacte. Ens trobem amb boscos molt densos i amb unes condicions climàtiques que incrementen la predisposició de la vegetació a la crema, que genera unes flames amb altures enormes, a les quals no ens podem apropar. A més, l'aigua que descarrega el mitjà aeri no arriba a terra i hem de sortir de la zona.
—Amb aquestes condicions tan endimoniades i amb tantes dificultats, quin és el treball dels bombers per intentar acotar i apaivagar els incendis?
—Si no podem actuar de forma directa en la flama per la nostra seguretat, utilitzem altres tècniques. Normalment, s'utilitza molt foc tècnic, és a dir, anar a una zona segura on podem ancorar l'incendi, perquè es tracta d'una pista forestal o una línia de defensa, i a partir d'aquella àrea, aplicar contrafocs per anar tancant entre el front de l'incendi i la nostra situació. D'aquesta manera, ja tindríem el perímetre assegurat.
—Hi ha possibilitat de millorar els dispositius contra el foc?
—Hi ha possibilitats i és necessari millorar els serveis d'emergències des de molts àmbits, des d'una coordinació i una superació de duplicitats, que se'ns donen de forma contínua entre els diferents serveis d'extinció. Cal millorar la coordinació total i deixar ja la compartimentació per províncies, la qual és problemàtica. A més, necessitem una forta inversió: no podem anar en camions completament obsolets que manquen del material adequat per a l'extinció. Al parc de bombers forestals de Sant Mateu, fa un mes i mig que moltes unitats no disposen d'un camió.
—Els sous dels treballadors contra les flames són adequats?
—A l'Estat espanyol, s'ha aprovat l'Estatut de Bombers Forestals, on es fixa l'obligació de negociar amb les autonomies els plusos de toxicitat, penositat i perillositat, però ens trobem en la mateixa situació de sempre: per a treure millores salarials, hem de donar molta batalla. Al final, hi ha gent de la plantilla que està immersa en malalties molt complicades per aquesta precarietat laboral.
—Regna la precarietat al cos de bombers?
—Al País Valencià, hem millorat molt durant 40 anys per la lluita contínua dels treballadors del servei de bombers forestals, però encara així ens costa Déu i ajuda avançar en les nostres condicions laborals. A l'Estat espanyol, la precarietat dels bombers és extrema, mentre que al País Valencià és millor. Ara bé, de mitjana tenim un sou de 1.500 euros. Per a jugar-te la vida per aquest salari, has de tenir molta vocació, ha d'agradar-te molta la teua feina, perquè les retribucions haurien de ser superiors.
—Era una bona idea la creació d'una Unitat Valenciana d'Emergències per enfrontar-se als grans incendis d'aquesta època?
—La Unitat Valenciana d'Emergències intentava superar els problemes de coordinació i les duplicitats. Perquè, en l'actualitat, som un servei de bombers forestals autonòmic, però, al mateix temps, operativament depenem dels consorcis provincials. Aquest escenari genera problemàtiques sobre a qui es mobilitza primer. És cert que nosaltres vam ser molt crítics, en un principi, amb la Unitat Valenciana d'Emergències, perquè no es va comptar amb el nostre assessorament, però, en certa manera, intentava superar aquestes problemàtiques amb una coordinació autonòmica i directa.
—Sembla una anomalia que els bombers forestals valencians continuen depenent dels consorcis provincials.
—Aquest sistema prové dels anys noranta, quan es van fer unes encomandes per part de la Generalitat Valenciana als consorcis provincials. Eren unes encomanes que, en principi, havien de ser temporals. Ara bé, s'han perpetuat al llarg del temps i s'ha donat una batalla de competències, on els consorcis actuen d'una forma molt corporativista quan es qüestiona aquest sistema. Nosaltres fa temps que demanem a tots els consellers que canvien aquesta manera de funcionar, perquè genera ineficiències, especialment en la gestió de l'inici d'un incendi. No es poden guiar per patrons corporativistes.
—Cada estiu, quan es produeixen grans incendis, es repeteix una frase: els incendis s'apaguen l'hivern. Tanmateix, sembla que no s'actua.
—Els incendis s'apaguen durant tot l'any, però, evidentment, la prevenció és molt important. El problema es que ens trobem amb un canvi socioeconòmic molt gran a les zones rurals, on s'han buidat els pobles d'habitants i ha augmentat, en canvi, la massa forestal. En l'actualitat, de la muntanya no s'aprofita pràcticament res, quan abans sí que es feia. I, per tant, ens trobem amb una massa forestal gegant, que, en moltes zones, està regenerada de forma natural o en repoblacions i genera unes pinades quasi impenetrables.
—Com es podria capgirar aquest panorama?
—D'entrada, la gent que viu del camp i de la ramaderia hauria de poder continuar dedicant-se a la seua professió. Els han d'eixir els números. S'ha de permetre que la gent nova amb interès per la ramaderia i l'agricultura faça el pas. No els podem condemnar a una vida econòmicament molt complicada. S'han d'instaurar fórmules per afavorir una renovació generacional del sector.
—Quines altres mesures es podrien implementar?
—L'administració pública ha de fer mitigació de riscos en zones forestal amb la reducció de la biomassa. Els bombers forestals poden fer cremes prescrites a l'hivern per reduir la biomassa. S'ha de tenir un projecte de país per les zones interiors, perquè la gent es puga quedar en els pobles i es puga dedicar a activitats econòmiques que mitiguen un poc la massa forestal i el combustible. És cert que la muntanya no és només un lloc on reduir riscos. La muntanya i el bosc és un ecosistema, i hem d'estar en la balança entre la conservació i la mitigació de riscos i dels incendis forestals. En aquest equilibri, és on s'ha d'actuar.
—Ens trobem, però, que bona part de la massa forestal està en mans privades. Com s'hauria d'actuar per mitigar els riscos?
—Seria interessant implementar fórmules perquè es puga fer aprofitament en aquestes zones privades. Avui dia no es fa aprofitament: qui inverteix 20.000 euros per a fer aclarides en les seues parcel·les? Es podria instaurar un sistema a escala pública que fomente l'obtenció d'un aprofitament d'aquestes parcel·les. Hi ha un llibre molt interessant al País Valencià, anomenat El bosc protector, que parla d'aquestes fórmules a través d'incentius públics o, fins i tot, d'una empresa pública.
—Per què no s'apliquen?
—En els últims anys, s'ha invertit molt a refer pistes forestals arran dels diners obtinguts per la tragèdia de la dana. Ara bé, aquest treball s'ha de mantenir i la inversió ha de ser gran. No es pot reduir un 10% el pressupost de prevenció amb l'excusa que l'any passat era molt elevat per la riuada. És cert que els valencians estem infrafinançats, però s'han de fer tots els esforços possibles, especialment en gratificar i remunerar com toca als ramaders i als treballadors del camp per la tasca que fan a les zones rurals.