FESTES I POLÍTICA

Manual per cremar un regidor de festes (passamuntanyes inclòs)

Més que l’oposició municipal, els adversaris dels governs progressistes de València i Castelló de la Plana són els dirigents festers. Grupuscles extremistes i personatges mal educats que es mostren refractaris als canvis i s’han proposat de desgastar el regidor de torn fins a aconseguir-ne la dimissió. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Si voleu saber com fer caure un regidor de festes, únicament m’ho heu de demanar”, va dir Juan Vicente Bellido fa poques setmanes, de visita a Múrcia amb motiu de la Festa de la Primavera local. Bellido, com a president de la Junta de Festes de Castelló, s’enorgullia d’haver-se cobrat el cap de Carmen Oliver, que amb prou feines va durar un semestre com a edil socialista a la capital de la Plana. De fet, Oliver ni tan sols no va arribar a celebrar la primera Magdalena en el càrrec. Un mes abans de l’inici de la festa gran, va tocar el dos.

Els 24 anys anteriors, amb el PP en el poder, la relació dels festers amb l’equip de govern havia estat cordial, igual com a València, on Rita Barberà i els diversos regidors de festes que va encadenar mai no van sentir-se assetjats pels dirigents fallers. En canvi, l’actual responsable de Cultura Festiva, Pere Fuset, és objecte d’invectives de tota mena. Gràcies a la successió de polèmiques estèrils —si no ridícules— les Falles han guanyat un pes inusitat als diaris i internet.

La presència de Fuset al capdavant de l’eminentment conservadora Junta Central Fallera (JCF) va despertar suspicàcies. Militant del Bloc Nacionalista Valencià, principal partit de la coalició Compromís, era un cos estrany en un organisme que de seguida va refusar-lo per “catalanista”. La classe dirigent del món faller i la majoria de periodistes que hi escriuen —en conjunt, menys de 200 persones en un col·lectiu que frega les 100.000— van iniciar una ofensiva que ha anat in crescendo, fins al punt que Fuset és l’únic president de la història de la JCF que ha estat reprovat per l’assemblea de l’entitat. Poca broma.

Per raons de comoditat, Fuset va canviar el lloc de celebració de les assemblees de presidents de falla: de la sala de plens de l’Ajuntament —on els assistents estaven realment atapeïts— al Palau de la Música, una mesura que va ser criticada perquè, segons els detractors, li restava categoria. Tot seguit, va escampar-se el rumor d’una rebaixa de les subvencions a les comissions, encara que aquestes, amb el nou govern, han crescut d’un 13,5% i només han minvat —del 20% al 16% del total— en matèria d’enllumenat.

Amb tot, la primera topada seriosa va tenir a veure amb la negativa de Fuset a incloure, al llibret municipal, els poemes dedicats a les dues falleres majors que tradicionalment signaven membres de Lo Rat Penat, una associació pretesament cultural que promou el secessionisme lingüístic.

En aquell apartat el regidor va decidir incloure dues salutacions de les falleres majors —fins aleshores, mudes al llibret—, per bé que va obrir-se a mantenir els versos si respectaven la normativa oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Allò va ser com mostrar-li l’all als vampirs, que van començar a escridassar de valent. L’exorcisme de Fuset no va reeixir i la cúpula fallera va llançar el primer tro d’avís. La mascletada era a punt de començar.

El detonant definitiu va ser la signatura, per part de les falleres majors i les respectives corts d’honor, d’un document escrit en què se’ls explicava quines normes de comportament havien de seguir i de quina manera havien de vestir en funció de les circumstàncies: es parlava detalladament de minifaldilles, escots i transparències, per exemple. Un protocol per escrit que existia de feia anys però que les seues predecessores mai no havien hagut de signar. Fuset va admetre’n l’errada, però la metxa ja estava encesa: segon tro d’avís.

El tercer, una petició de reprovació signada per 51 presidents, va derivar en una assemblea molt tensa —tensíssima— que va concloure amb la seua reprovació per 134 vots a favor i 85 en contra. Era novembre de 2016.

A partir d’aquell moment, Fuset va deixar d’acudir a les assemblees de la JCF. No hi va tornar fins un any després, quan hi havia prevista una votació per dilucidar si es convocava o no un congrés faller, l’únic conclave en què es pot alterar el reglament preexistent. Per àmplia majoria, però, els presidents de falles van considerar que no era el moment oportú. El regidor fins i tot havia posat damunt la taula la possibilitat d’una separació amistosa entre l’Ajuntament i la JCF per tal que l’alcalde —qui delega en el regidor de l’àrea— deixara de presidir aquest organisme. Els fallers, però, no desitgen més autonomia, sinó que necessiten sentir-se emparats pel consistori local, que hi dedica cada any vora dos milions d’euros. La majoria no vol sentir a parlar d’un Fallexit.

La ira de l’aristocràcia fallera continuaria la seua escalada amb la realització d’una enquesta als fallers que també va ofendre’n alguns. L’estudi demoscòpic, encarregat a l’empresa Invest Group, va justificar-se com un dels compromisos de la ciutat després que les Falles foren distingides com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Per tal d’elaborar un estudi estratègic, calia tenir-ne un coneixement detallat, aprofundit, de la seua composició social. I encara que era anònima, hi havia preguntes relacionades amb el record de vot i la simpatia cap als partits, cosa que va enervar els díscols. Fuset va ser acusat de polititzar la festa.

La bandereta i la cançoneta

“Fuset ha polititzat les Falles com no havia passat abans i ha reobert ferides soterrades com la de la llengua”, assenyala un faller descontent. Li retreu “manca d’intel·ligència” per un “excés de prohibicions” que ha molestat el col·lectiu fester. “Amb ben poc ens tindria al seu costat, els fallers ens emocionem amb qualsevol caramel, per petit que siga”, afegeix.  

Diversos presidents de falla van censurar obertament que Fuset retirara la bandera d’Espanya de les assemblees de la JCF, que finalment va tornar a presidir els actes. “Va arribar a dir-li bandereta”, recorda un d’ells. Contrari a la interpretació de l’himne espanyol a les celebracions del Nou d’Octubre, s’hi va referir com cançoneta. El ben cert és que els versos de Lo Rat Penat —farcits de faltes— han tornat al llibret municipal i que l’enquesta va haver d’interrompre’s de forma sobtada per culpa de la revolta generada. Els fallers, en canvi, mai no han criticat el fitxatge massiu de exfalleres majors per part del PPCV [vegeu el reportatge “Reina, vols entrar en política?”, publicat a EL TEMPS núm. 1.762], un cas paradigmàtic de politització de la festa.

El regidor de Cultura Festiva de la ciutat de València, Pere Fuset, fotografiat durant els preparatius d'una mascletada a la plaça de l'Ajuntament. / Miguel Lorenzo

De qualsevol manera, la incomoditat amb Fuset no se circumscriu als fallers. Entre els socialistes, socis de govern de Compromís, també s’escolten veus que denoten un malestar evident. “El seu comportament és erràtic”, lamenta una font del PSPV, “ha aconseguit escalfar la bèstia”. “En lloc d’arribar a acords amb els sectors més durs de les Falles, ha preferit enfrontar-s’hi”, remata. “No va informar prèviament els fallers de la realització de l’enquesta, ha volgut convocar un congrés que hauria sigut una autèntica guerra civil... Amb tanta feina com tenen, l’últim que volen els fallers és sentir tant de soroll al voltant”, expressa aquesta mateixa persona, que hauria preferit Carlos Galiana.

Regidor de Comerç, Galiana és un faller veterà de la comissió Sevilla-Dénia, a diferència de Fuset, amb ben pocs anys a la de Cadis-Pare Femenia-Puerto Rico. Tots dos volien esdevenir regidor de festes, però la posició dominant de Fuset —clar guanyador de les primàries de Compromís, a més de portaveu del grup municipal— va decantar la balança.

Els socialistes adverteixen que, en cas que es reedite el govern en 2019, demanaran l’àrea de festes. Fa dos caps de setmana van organitzar una jornada sobre el tema a la qual van assistir prop de 200 fallers. No hi van faltar els segments més reaccionaris, capitanejats pel president de la Interagrupació de Falles, Jesús Hernández Motes. A la Inter, com és popularment coneguda, estan adscrites el 90% de les comissions falleres. És una entitat paral·lela a l’oficial, ideada fa més de 30 anys com a central de compres i que ha mutat en lobby.

Tots els colors del blau

En efecte, la plèiade d’opositors a Fuset la lidera Jesús Hernández Motes. Ciutadans li ha ofert el número 1 de la seua candidatura a Bonrepòs i Mirambell (Horta), però el seu tarannà és dubtosament democràtic. Va secundar la contramanifestació feixista del Nou d’Octubre, no autoritzada per la policia.

Entre els opositors més virulents a Fuset també hi ha Rafael Ferrando, fill de l’homònim expresident de la patronal valenciana, i Cristina Estévez, exvicepresidenta de la JCF i delegada de sector. Però, sobretot, se’n destaquen alguns periodistes i opinadors que atien la reacció.

D'esquerra a dreta, el periodista faller Boro Peiró (Onda Cero) amb Jaume Bronchud (Levante TV), Aitor Orozco ('elperiodic.com'), Braulio Torralba (Actualidad Fallera) i, amb barba blanca, Julián Carabantes (Es Radio). 

En un lloc preeminent d’aquest conglomerat figura Pepe Herrero, anima mater d’Onda Fallera, un espai televisiu que s'emet a la cadena local Tele 7. Herrero també va participar activament a la contramanifestació del darrer Nou d'Octubre, fins al punt que ha estat denunciat per part de l'acusació particular personada a la causa. En el paper cuixé sobresurt Braulio Torralba, editor de la revista mensual Actualidad Fallera. Per l'extrem dret, des dels micròfons d’Es Radio —l'emissora de l'ultraconservador Federico Jiménez Losantos—, ataca Julián Carabantes, que cada 15 dies desdobla la personalitat a Mestalla oficiant com a mascota del València CF: això sí, enfundat en una disfressa de ratapenada. I en el paper del Maduro valencià hi ha Jaume Bronchud.

Llicenciat en Filologia Catalana, és regidor del PPCV a Mislata (Horta) i la presidenta del partit, Isabel Bonig, va elevar-lo a la vicesecretaria de comunicació  en l’últim congrés. És a dir, que tot sovint fixa la posició en aspectes de tota mena. Per exemple, el de la campanya acabada d’estrenar per a la recollida de casos d’“adoctrinament” a les escoles i instituts valencians. Jaime de dia —quan actua com a polític— i Jaume de nit —quan presenta Tot es festa a Levante TV—, Bronchud és un altre fuet de Fuset. Alguns han rebatejat el seu programa com Tot és fusta. Si mai arriba a presidir la JCF, però, ben bé podria dir-se Aló, presidente.

El vicesecretari de comunicació del PPCV, Jaime Bronchud, és cap de l'oposició a Mislata i presenta un programa sobre falles a Levante TV en què cada nit es transforma en Jaume.

Els presidents de comissió que no obeeixen els dictats de la colla són titllats de “palmeros” i de “col·laboracionistes”.  Les Falles, són ells. La resta, en són súbdits. En l’últim episodi absurd —motivat pel canvi d’horari de la dansada a la Mare de Déu, que va ampliar-se un dia per tal que les comissions falleres pogueren ballar també a la plaça; això sí, separadament dels grups de ball tradicional— la fallera major va acabar plorant víctima de la pressió a què va ser sotmesa per part de la Interagrupació. A la cara, Fuset va qualificar Motes i els seus de “putos mafiosos”. Hi ha hagut de tornar a demanar excuses. Motes, de la seua banda, també s'ha disculpat davant la fallera major, Rocío Gil, a la qual havia enviat una carta instant-la a boicotar els plans de Fuset. Com a deferència, el regidor havia previst que la fallera major sí que poguera ballar dissabte amb els grups de ball, cosa que va enfurismar la Interagrupació. 

L’ofensiva contra el regidor deixa en segon pla petites revolucions com el canvi de seu de l’exposició del ninot, que ara acull el Museu de les Ciències; la dignificació del Museu Faller; l’elecció coral dels jutjats de falles; el ban participatiu; l’elecció de la falla municipal per experts i a través d’un concurs; la finestreta única per a efectuar totes les gestions; la innovació en pirotècnia; la reducció de les queixes veïnals d’un 62% o el premi aconseguit pels cartells oficials de les Falles de 2016 als European Design Awards.

Jesús Hernández Motes, de blau, a un acte celebrat a Lo Rat Penat, una entitat pretesament cultural que defensa el secessionisme lingüístic.

Adéu a l’anarquia

75 quilòmetres cap al nord, el govern d’esquerres de Castelló ha posat fi a l’anarquia existent en el món de la festa. La falta de controls sobre l’ús dels recursos aportats per l’Ajuntament —prop d’un milió d’euros— i l’opacitat total en matèria de patrocinis —no era públic què pagava cada empresa ni a què es dedicaven aquests diners— ha mutat en una fiscalització absoluta de cada factura. Enrere queden centenars i centenars de tocs d’atenció per part de l’interventor, el secretari i els tècnics municipals.  

L’estructura de la festa, però, continua en mans retrògrades. Com ho ha estat sempre. De fet, Juan José Pérez Macián, president de la Junta de Festes local durant dos anys, va saltar després a la política, on encara hi és, de la mà del Partit Popular. El propi alcalde Alberto Fabra s'hi va acarar en alguna ocasió. Un altre expresident de la Junta, Raúl Pascual, va passar més tard a dirigir el Patronat Municipal de Turisme. En tot cas, qui va prolongar més la seua estada a la presidència va ser Jesús López. Sota el seu mandat es va inaugurar el nou local de la Junta, sufragat pel consistori; un acte en què va mostrar-se extremadament satisfet: “Alberto, això és molt més del que t'havíem demanat”.

Després de 13 anys ininterromputs en el càrrec, López no va poder renovar la presidència de la Junta de Festes. Era 2015 i el canvi polític recomanava d’imprimir, també, un gir al món de la festa. López també simpatitzava obertament amb el PP i havia generat massa sospites sobre la utilització dels diners. L'opacitat existent n'era la millor tapadora. 

Juan Vicente Bellido, president de la Junta de Festes de Castelló fins el , aplaudeix davant la presència de l'alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco. La seua relació és irreconciliable.

El seu successor, Juan Vicente Bellido, es pensava intocable però acaba de ser destituït pel consell rector del Patronat Municipal de Festes, on estan representats els diversos grups polítics i col·lectius festers. I és que el seu pas per la Junta de Festes ha sigut traumàtic. Poc després de la seua primera Magdalena, la de 2016, va ser acusat a la premsa d’un desfasament pressupostari de 200.000 euros. Finalment la xifra va quedar reduïda a l’entorn dels 25.000 euros, però la seua manera de fer no satisfeia molts dels companys de junta, el 70% dels quals van decidir abandonar l'òrgan rector. 

L’Ajuntament —començant per l’alcaldessa socialista, Amparo Marco— hi va perdre la confiança ràpidament. La primera regidora, Carmen Oliver, va demanar un canvi d’àrea que no li fou assignat, va marxar i va deixar pas a Sara Usó, que ha aconseguit redreçar el rumb de la festa, tot sovint amb l'oposició del propi Bellido.

Així, ara es convoquen concursos per organitzar les diverses fires, que abans requeien sempre en les mateixes empreses, a dit. Els acords de patrocini són clars, tothom sap què paga cadascú i, sobretot, han acabat els advertiments dels tècnics.

Sara Usó és la regidora de Festes a Castelló. Va substituir en el primer any de mandat Carmen Oliver, que va abandonar el càrrec poc abans de la primera Magdalena. / EFE

Acusat d’amenaçar una funcionària, Bellido fou denunciat per assetjament i la regidora Usó va testimoniar en contra seua. Va quedar absolt per manca de proves. A més, va utilitzar el cotxe oficial al marge de les finalitats per què hi tenia dret, no va acudir a dues cites acordades amb l'Ajuntament, va enfrontar-se al consul romanès de Castelló i fins i tot, en plena Magdalena, va absentar-se d'alguns actes del programa de festes. Un veritable rebel a qui l'Ajuntament va obrir-li, de fet, un expedient disciplinari.

El detonant definitiu que va provocar el seu cessament van ser les dues cartes signades pels pares de les reines adulta i infantil de 2017 i per set companys de la Junta de Festes en què els uns i els altres es mostraven enormement crítics amb la seua actitud com a president. Bellido va afanyar-se a presentar una querella contra la regidora per "injúries greus amb publicitat i prevaricació administrativa". A dos mesos del nomenament de les noves reines, la Junta ha quedat escapçada. Els afins a Bellido no han accedit a abandonar els seus càrrecs, tal com els havia demanat ell, i dos dels seus vicepresidents podrien copilotar aquest òrgan fins que l'any vinent, quan escau, hi haja unes noves eleccions. Molestos per la manera de desempallegar-se de Bellido, els membres de PP i Ciutadans presents al consell rector del Patronat Municipal de Festes no van anar a la cita en què Bellido va ser remogut.

Malgrat tots els entrebancs, a Castelló sí que han pogut celebrar, molts anys després, un congrés magdalener. Tanmateix, la presència massiva de membres de les gaiates —el sector més conservador de la festa— va impedir una obertura major. No debades, el president de la Gestora de Gaiates, Carlos Chipirraz, troba que el govern local de socialistes, Compromís i Castelló en Moviment no té una oposició dura en PP i Ciutadans, als quals acusa de tebis. Albert Rivera té ací un altre possible fitxatge estrella.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.