La nova alcaldessa de València, María José Català, ja havia manifestat des dels seients de lʼoposició el seu desig de recuperar la denominació castellana de la ciutat. Lʼanterior equip, de Compromís i PSPV, havia circumscrit la denominació oficial a València, amb el preceptiu accent obert. Aquest va passar a ser lʼúnic nom de la ciutat des de 2017, quan València en Comú, també formava part del govern municipal.
Però, sorpresivament, el PP està disposar a anar-hi més enllà. En la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports celebrada aquest dimarts, els populars han aprovat una moció de substitució presentada per Vox que insta el consistori a modificar, també, lʼaccent obert del topònim de la ciutat. El volen tancat, Valéncia, en la línia del que defensen les entitats secessionistes. En especial, dues: Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Dos col·lectius marginals, amb ben poca penetració social i que fan ús gairebé exclusiu del castellà, però que les dues formacions de la dreta volen tenir de cara en aquesta nova etapa.
Així, justament lʼendemà de la trobada entre el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i la presidenta de lʼAcadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, el PP es desmarca de les instruccions de la institució normativa recollida a lʼEstatut i inicia els tràmits escaients per substituir el nom de la ciutat.
En el seu moment, quan el govern progressista va decidir de restringir la denominació oficial a una de sola, lʼAVL ja va emetre un dictamen favorable a lʼaccent obert. Malgrat la que uns pocs acadèmics sí que eren partidaris de la versió tancada, la més estesa entre els veïns, va primar lʼaccent obert que estableixen el rigor científic i lʼhàbit consolidat durant molts anys.
En concret, la secció dʼonomàstica va certificar aleshores, en desembre de 2016, que “la grafia adequada de ʻValènciaʼ és amb ʻeʼ oberta, encara que la pronunciació recomanada per als valencians és amb ʻeʼ tancada”. En aquell informe, els acadèmics destacaven que “la utilització de la forma ʻValénciaʼ amb accent agut, és inexistent en els usos oficials i apareix en comptades ocasions en obres o documents molt concrets”, alhors que assenyalava que “la forma ʻValènciaʼ amb accent greu és la utilitzada generalment quan el topònim apareix en valencià”.
Amb les Normes de Castelló, de lʼany 1932, va generalitzar-se la fórmula València, que ja sʼemprava en aquell moment i que ha sigut la que sʼha emprat de manera exclusiva en referir-se a la ciutat en el nom del país.
La iniciativa havia partit del gabinet de normalització lingüística del cap i casal, que havia elevat la proposta de canvi de denominació oficial del municipi a fi que “la forma oficial siga en valencià i castellà”. Ara, els populars, representats a la comissió en qüestió pel regidor de Cultura, José Luis Moreno, fan un pas més enllà i assumeixen les teories acientífiques de Vox, de qui depenen per tal de treure endavant cada votació. Una iniciativa que lʼanterior alcaldessa del PP, Rita Barberà, mai no va tirar endavant tot i les pressions dels grupuscles esmentats.
Tal i com ha reiterat el portaveu de Vox al consistori, Juan Manuel Badenas, “13 no són 17”, en referència als regidors de què disposa el PP i els quatre que liʼn falten per a la majoria absoluta, fixada en 17. Tot just el nombre dʼedils amb què compta la formació ultra.
Tant el PSPV com Compromís se nʼhan posicionat en contra. Els dos grups de lʼoposició són partidaris de mantenir, en exclusiva, la forma actual: València.