A la quarta havia d’arribar la vençuda, però no ha sigut així. El grup municipal de Vox, que disposa de quatre regidors a l’Ajuntament d’Alacant, havia promogut aquest dijous una proposta de declaració institucional al consistori per a instar a Les Corts la reforma de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada ara fa quaranta anys precisament a la ciutat d’Alacant. Amb aquest canvi legal, els ultradretans proposaven, textualment, “instar les Corts Valencianes a la modificació de la Llei 4/1983, de 23 de novembre d’Ús i Ensenyament del Valencià per a incloure Alacant com a municipi de predomini lingüístic castellà”.
La proposta no és estranya si es té en compte l’obsessió de Vox contra les llengües no castellanes arreu de l’Estat. De fet, era la quarta vegada que els ultradretans anaven a portar la proposta al plenari. En les tres anteriors, durant la passada legislatura, Ciutadans va impedir-ne l’aprovació. Ara havia de ser possible possible, però finalment Vox, totalment contra pronòstic, s’ha fet enrere amb arguments bastant confusos.
Segons el regidor Mario Ortolá, qui sempre ha liderat aquesta proposta i qui ha promès insistir fins que s’aprove, la retirada obeïa al fet que els havien “comunicat” que des de la Generalitat s’estava treballant en una llei per a complir amb el seu propòsit: “alliberar Alacant de la imposició lingüística”. L’argument no és gens aclaridor i no justifica la retirada de la proposta, atès que era feridora però simbòlica, no vinculant. I si el Consell té voluntat de elaborar una llei en aquests termes, no s’entén perquè l’Ajuntament d’Alacant no s’ha pronunciat prèviament per a demanar-la, tal com pretenia fer Vox i tal com el PP havia acceptat votant a favor en les anteriors tres ocasions.
La clau d’aquesta proposta que havia de presentar Vox per quarta vegada és que s’havia de modificar la LUEV, una llei que ha sigut ineficaç en termes de normalització lingüística aquests quaranta anys però que ha mantingut la possibilitat de garantir l’ensenyament en català, especialment important en ciutats com Alacant o Elx, en què la reculada lingüística ha sigut més evident. La LUEV, a més, es va aprovar amb clara vocació de consens, i el PP fins ara havia actuat contra el català al País Valencià, però sense tocar ni una coma de la llei, preservant un consens no signat.
El 1983 el Partit Popular, en aquell moment Coalició Popular, es va abstenir en la votació per a aprovar la LUEV, que va comptar amb els vots favorables del PSPV-PSOE i del Partit Comunista, i sense cap vot en contra durant. La LUEV va establir i ha mantingut dues zones lingüístiques en funció de les tradicions històriques. El Baix Segura, els municipis castellanoparlants del Vinalopó, les comarques dels Serrans, de la Vall d’Aiora-Cofrents, de la Plana d’Utiel, del Racó d’Ademús, de la Foia de Bunyol, de l’Alt Palància i alguna més, totes –llevat del Baix Segura– ubicades a l’interior del territori i que fan frontera amb províncies castellanes, s’inclouen dins de la zona castellanoparlant i no tenen el català com a llengua oficial, fet que es fa notar a nivell administratiu i, sobretot, educatiu, on els alumnes poden fins i tot no cursar l’assignatura de valencià i, per tant, ser uns desconeixedors absoluts de la llengua.
L’esperit de la LUEV, que ha donat resultats molts febles en termes de normalització –només cal consultar les enquestes per a constatar el retrocés lingüístic–, s’ha respectat aquestes dècades malgrat no satisfer les parts. Eduardo Zaplana, president de la Generalitat Valenciana entre 1995 i 2002, ja va suggerir la possibilitat de fer del valencià una assignatura voluntària al sud, també a les zones de predomini lingüístic valencià, tot i que va topar amb una forta oposició. Els últims vuit anys, amb els governs del Botànic, l’aplicació d’una nova llei educativa, el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), obligava a cursar les assignatures en tres idiomes, de tal manera que les escoles havien de garantir l’ensenyament d’un mínim del 25% de les classes en castellà, un altre 15% en anglès i un altre 25% en català. El 35% restant quedava en mans de la decisió del claustre de cada centre. Aquest sistema es va aplicar arreu del país, independentment del predomini lingüístic de cada municipi o comarca. Curiosament, aquest sistema no va acabar amb la possibilitat que els alumnes de les comarques castellanoparlants s’agafaren a l’exempció de l’assignatura de valencià, tal com contempla la LUEV, malgrat haver de fer un mínim del 25% de les classes en aquesta llengua. La raó, que els governs progressistes anteriors no volien tocar la LUEV per a no dinamitar el consens. Ni ho va fer el Botànic ni ho ha fet el PP, encara, de moment, tot i haver tingut l’oportunitat de demanar-ho des de l’Ajuntament d’Alacant.
En cas que una proposta d’aquest tipus prosperara, PP i Vox disposen de majoria absoluta a les Corts Valencianes per a modificar la LUEV i convertir Alacant en un municipi oficialment castellanoparlant. Per a fer-ho caldria, senzillament, canviar la classificació dels municipis valencianoparlants i castellanoparlants establert a l’article 35 de la LUEV i introduir Alacant dins d’aquest últim grup. De fet, l’article 37.2 de la mateixa llei ja preveu que “la declaració efectuada” de la classificació lingüística dels municipis “podrà ser revisada en funció de l’aplicació de la present Llei”. D’aquesta manera, Alacant, que llinda set municipis valencianoparlants, esdevindria una illa lingüística.
Davant propostes d’aquest tipus, Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional de la Universitat de València i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la mateixa universitat, recorda que hi ha lleis, com la LUEV, “que han tingut el sentit d’acord estatutari entre PP i PSPV, i una modificació unilateral d’una norma d’aquest tipus trencaria profundament el sistema institucional valencià”.
D’altra banda Josep Ochoa, professor titular de Dret Administratiu a la Universitat d’Alacant i exdirector general de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern de la Generalitat Valenciana, recorda que la LUEV, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), “va ser un punt de consens”, i considera complicat que Alacant deixe de formar part del predomini lingüístic valencià, tal com ha suggerit Vox que farà malgrat retirar la proposta. Aquest canvi només es podria fer a través d’una modificació de la LUEV, que segons diu Ochoa “es va fer en un moment determinat, i la determinació dels territoris lingüístics que marca l’article 35 es va fer seguint uns criteris històrics que no han canviat en aquests quaranta anys. Per això, si una proposta d’aquest tipus arribara a Les Corts, el professor recorda que a l’article 37.1 de la llei indica que la catalogació lingüística dels municipis “no obstarà l’actuació institucional del Consell de la Generalitat Valenciana per tal d’assolir que l’ús i l’ensenyament del valencià regulats per aquesta llei siguen portats a terme i especialment per assolir el dret efectiu que tots els ciutadans tenen a conèixer i usar” el valencià. Per tant, segons Ochoa, si la llei serveix per a garantir el foment i l’ús del valencià, és evident que aquesta mesura xocaria amb l’esperit legal de la llei, adreçada a normalitzar el valencià i no a retrocedir en el seu ús, tal com pretenen fer PP i Vox arreu del país, especialment a Alacant. “En un sistema jurídic cal tindre present l’esperit de la norma, i no crec que una mesura d’aquest tipus siga fàcil d’aplicar”, conclou.
Si Alacant acabara entrant dins del predomini lingüístic castellanoparlant, els alumnes deixarien de rebre classes en català i es podrien acollir a l’exempció de l’assignatura de valencià. La situació en què quedarien els professors fixes de l’assignatura és una incògnita que encara no s’ha plantejat. En tot cas, les primeres mesures educatives desenvolupades pel conseller José Antonio Rovira, del PP, van més enllà de la LUEV i seran d’aplicació immediata, mentre que la llei de 1983 de moment no serà modificada després de la marxa enrere de Vox.
Des d’Acció Cultural del País Valencià interpreten que la clau de volta no està en la LUEV, sinó en la modificació del PEPLI aplicat pel Botànic i explicat anteriorment. Amb la llei d’acompanyament dels pressupostos, tal com figura a l’avantprojecte de reforma, el PEPLI serà modificat de tal manera que les comarques castellanoparlants quedaran excloses d’aquest sistema amb la intenció d’evitar el 25% de les classes en català i arraconar o fins i tot eliminar aquest idioma en els territoris de predomini castellà, on perdura l’exempció de l’assignatura de valencià en virtut de la LUEV. A la resta del País Valencià, si els moviments que ha anat fent la Conselleria d’Educació acaben culminant, el PEPLI es mantindria per a obligar els alumnes de les comarques valencianoparlants a fer un mínim del 25% de les classes en castellà. Un fet que no ocorria amb el sistema de línies aplicat pel PSPV als vuitanta i mantingut pel PP durant els seus vint anys de govern entre 1995 i 2015, quan els alumnes que ho desitjaren podien cursar-ho tot en català a través del sistema de línies.
Amb el PEPLI, cada institut és autònom per a aprovar el seu Projecte Lingüístic de Centre, decidit pel claustre i que ha de complir amb el mínim del 25% en castellà, un altre 25% de les classes en valencià i un altre 15% en anglès. El 25% restant el decideix el mateix claustre, i la tendència és reforçar el valencià a les zones on el català s’ha mantingut amb més fermesa i on la consciència lingüística és més forta. En canvi, si la directiva d’un centre és exclusivament castellanoparlant, tal com acostuma a passar especialment a les grans ciutats del sud, poden plantejar-se projectes amb clar predomini del castellà, i el compliment del mínim del 25% de les classes en català quedaria en mans d’una inspecció que tradicionalment no ha sigut del tot eficaç amb les exigències de la normativa.
Aquesta és una possibilitat que es contempla en la futura llei educativa del Consell actual, integrat per PP i Vox, i que es reforça davant el moviment del partit ultradretà, qui ha evitat demanar que Alacant passe a ser considerat territori castellanoparlant instat, tal com tot així ho apunta, pel PP. No està clar, per tant, que el partit del president Carlos Mazón vulga tocar la LUEV, però sí que està clar que la política educativa del seu Consell està encaminada a fer retrocedir el català a les aules valencianes.