La convocatòria era un dilluns de juliol. Més concretament, un dilluns de juliol, a les 19 hores i a les portes d'una onada de calor. Tenia, doncs, tots els requisits per ser un fracàs. I la convocatòria que aquest dilluns al vespre havia fet Plataforma per la Llengua ha estat l'antítesi del fracàs: ha sigut, per contra, un èxit rotund d'assistència. Perquè èxit és que un miler de persones, enmig d'una xafogor empallegosa, hagen renunciat a anar a la platja o prendre un granissat en qualsevol terrassa i, per contra, s'hagen concentrat davant la biblioteca de Borriana per protestar per la decisió de l'Ajuntament de retirar la subscripció de sis revistes en català.
Bé es pot dir que la plaça de la Mercè, a tocar del mercat municipal, s'ha quedat xicoteta per a la gernació de persones que avui han protestat contra la censura imposada per Vox i permesa per l'alcalde del PP, Jorge Monferrer. Els fets ocorreguts a Borriana "poden ser el principi d'una gran ofensiva", ha advertit Toni Royo, portaveu de la Plataforma per la Llengua, convocant de la protesta, per afegir, a continuació: "No admetrem cap veto al valencià!". Ho deia mentre al voltant seu centenars de persones sostenien, visibles, les portades de les revistes vetades per l'Ajuntament.
Després d'anys d'una certa apatia, la societat civil ha començat a reactivar-se. La protesta d'ahir a Borriana és un punt d'inflexió.
El que s'ha evidenciat avui a Borriana és, sobretot, que, després d'anys d'una certa apatia, la societat civil del País Valencià ha començat a reactivar-se. Perquè l'ambient que es respirava aquest dilluns a les portes de la biblioteca municipal de Borriana no era molt diferent del que es respirava, fa més de tres lustres, quan es clamava contra l'apagada de TV3 o contra les retallades que l'ex conseller Font de Mora volia aplicar a l'ensenyament en valencià. La concentració d'aquest dilluns és un punt d'inflexió, una demostració que el xoc anímic generat pel 28M comença a superar-se i es transforma en reacció.
A la crida feta per la Plataforma per la Llengua han respost tot d'entitats: dels partits polítics progressistes fins a Maestrat Viu, passant per un ampli espectre d'entitats (Acció Cultural del País Valencià, l'Agrupació Borrianenca de Cultura, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, Escola Valenciana, STEPV...). Tanmateix, si per alguna cosa ha cridat l'atenció la cita ha estat per congregar molta, moltíssima gent de la societat civil, organitzada o no, persones que, com Alicia P., veïna d'Almassora, feia molts mesos que no acudien a una manifestació. "Ja els tornem a tenir ací i han de saber que ens tindran davant a cada intent d'involució", explicava envoltada d'una colla d'amigues en la seixantena, ventall en mà.
"Els fets mereixien una resposta contundent. Crec que la resposta de la ciutadania ha més que
Toni Royo: La censura de Borriana "pot ser l'inici d'una ofensiva contra la llengua".
cobert les expectatives", assegurava Fermí Font, president de Socarrats de Vila-real, una entitat que de fa més de vint anys treballa pel País i l'idioma. "La censura de l'Ajuntament està totalment fora de lloc", avisava Victòria Ibáñez mentre repartia entre els assistents les revistes d'EL TEMPS que han anat col·leccionant d'ençà que ella i el seu marit es feren subscriptors, allà pel 1985. "Torna l'extrema dreta" es llegia en una revista de novembre del 86. Trenta-set anys ha passat d'aquella portada.
"S'ha evidenciat que Vox està disposat a fer la guerra cultural. Aquesta política de censura és un atac als drets fonamentals", ha censurat Maria Nebot, en representació d'Escola Valenciana, alhora que anunciava que l'entitat farà arribar a tots els centres escolar de Borriana la subscripció a la revista censurada que desitgen. "L'autèntic responsable del que està passant és el Partit Popular perquè està permetent que Vox desplegue la seua política contra la llengua -afegia Toni Gisbert, secretari d'Acció Cultural-. I amb això estan renunciant a governar per a la majoria de la població".
En tot cas, com s'ha evidenciat aquest dilluns a la vesprada, la batzegada del regidor de Vox, Jesús Albiol, ha tingut l'efecte contrari al desitjat, en la mesura que ha despertat una onada de solidaritat envers les publicacions afectades. Perquè, com ha dit Joan Escrivà pare, fundador de Camacuc, "han guanyat les eleccions, però han activat a la gent. L'Ajuntament de Borriana no vol les nostres revistes per prejudicis envers la llengua. I per això demanem una reacció contundent: per cada subscripció que l'eliminen, que se'n fagen mil noves. Que sàpiguen que estem ací i que la llengua està viva". Perquè a Borriana, aquest dilluns -el mateix dia en què, al Consell, s'estrenava un govern de dreta i ultradreta-, en la plaça de la Mercè s'ha marcat l'inici d'un nou temps. A pesar de ser una xafogosa vesprada de juliol.