A les cares dels alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, encara brillava el somriure de la històrica victòria electoral de l'any 2015. Després de dues dècades d'executius conservadors, l'esquerra accedia al Govern valencià amb una majoria sòlida que permetria un tomb progressista i valencianista. Els primers dies, però, eren un exercici d'aclimatar-se al funcionament de l'administració, així com un curs accelerat per conèixer les dinàmiques que s'havien implantat des d'anys enrere. Rubèn Trenzano, recentment nomenant director general de Política Lingüística i de Compromís, va descobrir durant aquelles primeres setmanes una manera de funcionar que retratava la política envers la llengua pròpia que havia desenvolupat al PP.
En un departament que tradicionalment havia estat menyspreat pels anteriors executius populars, l'alt càrrec de Compromís va trobar-se amb una pregunta simptomàtica dels tècnics de la direcció general. «Perdone. Als nostres escrits, podem emprar la locució fins i tot?». La cara de Trenzano fou de sorpresa. No concebia que pogueren haver-hi paraules aparcades o, inclús, directament prohibides. Aquesta qüestió llençada pels funcionaris, però, va exemplificar-ho, així com va evidenciar un assumpte encara més inquietant: el Consell havia de començar pràcticament de zero amb la seua política lingüística a causa de la manca de preocupació per la llengua pròpia i la falta d'implementació de la vella Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, una de les poques normatives lingüístiques ratificades per totes les forces polítiques autòctones.
Cinc anys més tard, el director general de Política Lingüística ha fet balanç del desplegament normatiu que la Generalitat Valenciana ha impulsat a favor del català. En un acte organitzat aquest dijous per Acció Cultural del País Valencià a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, l'alt càrrec valencianista ha fet una radiografia de la gestió realitzada, a parer d'Anna Oliver, presidenta de l'entitat cultural, «en un context de forta virulència contra la llengua, especialment a través de la darrera barricada dels sectors amb menys sensibilitat envers el valencià: el poder judicial». «En els primers mesos, vam estar centrats a crear el servei de drets lingüístics i reinstaurar la denominada Declaració d'Ares del 2003. Es tractava d'un decàleg que va fer el PP amb mesures encertades per al foment del valencià que va quedar-se en el calaix. Nosaltres vam implementar-lo», ha explicat Trenzano.
«El Botànic va trobar-se amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià al congelador. Sent conscients que havíem d'anar a poc a poc, és a dir, fent xicotets canvis que foren irreversibles, nosaltres vam posar la llei a la nevera. O dit d'una altra manera: vam implementar les tres potes que contempla la normativa, això és, l'educació, els mitjans de comunicació i la regulació dels usos lingüístics», ha afirmat. «La primera gran acció era aconseguir la reobertura de la radiotelevisió valenciana. Sense una televisió i una ràdio en la nostra llengua, no podíem dir que estàvem desenvolupant cap política lingüística. Era una qüestió de base que va aconseguir les Corts Valencianes a través d'un pacte ampli», ha reivindicat com a pedra angular del tomb que s'albirava en matèria lingüística.
L'altre pilar de la política lingüística desenvolupada pel Botànic va realitzar-se a l'àmbit educatiu. «El decret de plurilingüisme, el qual va convertir-se en llei arran dels avatars jurídics que va patir i, en gran manera, conservant l'esperit inicial, era fonamental. Nosaltres creiem que calia acabar amb el model de línies lingüístiques perquè creava guetos, fins i tot, als patis entre els mateixos estudiants. D'aquesta manera, i seguint les recomanacions del Consell d'Europa, vam apostar per un plurilingüisme autocentrat, en el qual la clau de volta era el foment i l'impuls del valencià», ha relatat. «Aquest model plurilingüe, a més, tenia un marcat caràcter social i s'estenia, fins i tot, cap a l'àmbit universitari», ha destacat.
A la posada en marxa de la nova radiotelevisió valenciana i l'impuls d'un model plurilingüe que va ser descafeïnat pels tribunals, la direcció general de Política Lingüística va adoptar cinc decrets, a parer de Trenzano, «bàsics en l'avanç del foment i la protecció del valencià». «El primer fou el decret que regulava la normativa de la junta qualificadora. D'entrada, sembla que és una decisió menor, però tenia una càrrega simbòlica molt important. No debades, unificàvem criteris amb la resta de territoris que compartim idioma i, per tant, es tractava d'un clam del Consell a favor de la unitat de la llengua», ha assenyalat, per continuar: «El segon, el qual està als tribunals, fou el d'usos lingüístics a l'administració valenciana. Aquest decret era molt important perquè instaurava el valencià com a llengua vehicular a la Generalitat Valenciana, així com s'acompanyava d'un pla lingüístic per als treballadors públics». «El valencià no podia continuar com a una llengua invisible a l'administració, tal com havia passat durant l'etapa del PP, en la qual tot es feia en castellà. S'havia de garantir l'ús i l'autonomia lingüística del funcionariat», ha ressaltat.
«Arran de les experiències catalanes i basques, les quals vam analitzar en un seminari organitzat per la Generalitat Valenciana en què participaven totes les administracions que compten amb una llengua diferent del castellà al seu territori, incloent-hi Astúries i Aragó, vam impulsar l'Oficina de Drets Lingüístics. L'objectiu era protegir a la població de les vulneracions dels seus drets lingüístics», ha incorporat. «També hem de destacar el projecte de llei de Funció Pública, en el qual s'inclou la competència lingüística. Ho hem fet seguint els exemples de Catalunya, País Basc i Galícia per aconseguir la seguretat jurídica més gran», ha proclamat, tot i que les entitats per la llengua, precisament, n'advertien en aquest setmanari dels riscos de ser tombat pels tribunals i d'un disseny que pot rebaixar els nivells exigibles de coneixements lingüístics.
La creació del Consell Social de les Llengües, el decret que ordena la xarxa pública dels serveis lingüístics dels municipis i les universitats, i l'impuls d'estudis que mesuraven l'impacte econòmic de la llengua pròpia han complementat el balanç d'accions impulsades pel Consell envers el català, segons ha descrit l'alt càrrec. «Considerem que és un balanç molt positiu, malgrat l'aspecte negatiu de la judicialització de diversos decrets», ha afirmat, per argumentar: «És molt positiu perquè cap autonomia ha desenvolupat tanta normativa lingüística en cinc anys. Cal recordar les diferències entre l'edat cronològica i la biològica. El País Valencià, en l'actualitat, ha avançat biològicament a 1988. No debades, hem impulsat tots aquells decrets que haurien d'haver-hi estat aprovats en eixe any, tal com marca la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Si ho hagueren fet aleshores, estaríem en una situació molt millor».
L'examen de l'associacionisme lingüístic
Amb el Consell acumulant assignatures pendents en matèria lingüística com ara l'entrada a l'Institut Ramon Llull, l'aprovació d'una llei d'igualtat lingüística -compromesa al segon acord del Botànic- i la reciprocitat del senyal entre À Punt, TV3 i IB3, les entitats i organitzats que treballen per la llengua pròpia han aprofitat l'ocasió per a qüestionar l'alt càrrec valencianista. «Ens pot dir què en sabem de la reciprocitat del senyal d'À Punt amb TV3, la qual fa temps que esperem?», ha preguntat Ferran Garcia, responsable de Cultura i Política Lingüística de Comissions Obreres del País Valencià. «Quan vam arribar, no només vam reunir-nos amb les tres corporacions per abordar el tema. Darrerament, a més, ens felicitem pel treball coordinat entre les tres cadenes que comparteixen llengua amb l'emissió simultània de la pel·lícula de Guillem Agulló. Ara bé, no vull desviar-me de la teua pregunta. Només puc dir que aquesta setmana el conseller, Vicent Marzà, i un servidor ens hem reunit amb la secretària de Comunicació, Beatriz Gallardo, per abordar l'assumpte», ha contestat.
«La pandèmia del coronavirus ha endarrerit algunes de les qüestions que teníem programades, com ara ponències respecte a les polítiques que caldria impulsar en els pròxims deu anys, i la nova enquesta d'ús i coneixement del valencià. Hem projectat un disseny que combina la part clàssica amb altres de noves, les quals ens permetran intercanviar informació amb territoris com ara Catalunya i les Illes Balears», ha respost a la pregunta formulada per Francesc Felipe, d'Escola Valenciana. «També ens preocupa l'ús del valencià dels joves en els espais de socialització, com ara en les xarxes socials, i en les plataformes digitals que empren en el seu temps lliure, com puga ser Netflix, HBO o Spotify. Ens hem posat en contacte, tal com ho ha fet el Govern català, amb aquestes empreses per aconseguir una major presència del valencià. És molt complicat, però ens deixarem la pell per aconseguir-ho», ha promès com a contestació d'una qüestió llençada per Anna Gascón, membre de la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià. Crítiques i preguntes que han mostrat un balanç amb punts positius i tasques pendents per al Consell en política lingüística.