-Què significa la celebració d'aquest 90 aniversari de les Normes de Castelló?
Castelló per la Llengua es va constituir precisament per commemorar la signatura de les Normes del 32. Som 20 entitats que compartim la defensa i promoció de l'ús del valencià. Aquest aniversari coincideix, a més a més, amb el centenari del naixement de Joan Fuster i, alhora, es compleixen 40 anys de l'Aplec de Castelló organitzat per Acció Cultural en què va tindre lloc el mític discurs d' "Ara o mai".
Efectivament, a Castelló, Fuster, qui acabava de ser víctima dels atemptats de la ultradreta, va pronunciar aquell discurs que deia: "O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara o mai". Què queda a hores d'ara d'aquell discurs?
El que reclamava Fuster continua absolutament vigent. Encara estem en aquell "ara" i encara ens resta molta feina per fer. Fuster parlava d'unitat i això significa unitat d'acció, tant des de la societat civil com des de les polítiques lingüístiques de l'administració. El retrocés de la llengua continua sent un fet.
Des de Castelló per la Llengua continuem reclamant polítiques valentes a l'administració, però també volem posar el focus en quina és la nostra responsabilitat individual i col·lectiva envers la llengua. Per això, el lema triat aquest any és "una llengua per guanyar". Està inspirat en una cita de Fuster que diu "la llengua no ens la regalarà ningú, l'haurem de guanyar dia a dia". Aquella frase era una apel·lació a la responsabilitat individual -per fer ús de la llengua sempre i en tots els àmbits- i col·lectiva. La llengua només continuarà viva si la parlem. Alhora, ens cal organitzar-nos per reivindicar-la i sentir-nos-en orgulloses. Les administracions públiques no faran les polítiques lingüístiques que volem si la societat civil no els pressionem. Ens cal una societat civil organitzada forta i orgullosa de la seua llengua.
Ja que parlem de l'estat de salut de la llengua, l'aniversari de les Normes se celebra poc després que la Conselleria de Cultura i Educació donara a conèixer l'Enquesta d'Ús i Coneixement del Valencià que fa cada cinc anys. El resum seria que s'incrementa la competència (és a dir, la gent que sap llegir, escriure i parlar), però disminueix l'ús de forma notable, fins a vuit punts en el cas de l'ús dins la família i entre les amistats. Quina lectura fan d'aquestes dades?
Castelló per la Llengua està formada per moltes entitats, per tant, no hi ha un únic parer sobre aquesta qüestió. Ara bé, les dades sobre el coneixement del valencià són positives. S'ha de tenir en compte, però, que el coneixement del valencià ha augmentat fonamentalment per l'educació pública i universal. Cal no oblidar que no fa ni 50 anys el català era una llengua "prohibida" i l'accés a l'educació no estava garantit per a tota la població. Han sigut molts anys de lluites constants des de la societat civil i lluites individuals de generacions de mestres convençuts que han anat introduint cada vegada més el valencià a les aules. Evidentment, això ha produït que cada vegada més generacions siguen competents en entendre el valencià i progressivament també en parlar-lo i escriure'l. El fet que el C1 siga requisit per entrar al funcionariat de l'ensenyament públic també hi ha incidit positivament i n'ha augmentat el prestigi i la utilitat.
Ara bé, com recorda Sanchis Guarner i repeteix Fuster, el procés de substitució lingüística, durant moltes dècades, ha estat vinculat a l'ascens social. Com deia Fuster, "mudar de llengua significava mudar de classe".
Pel que fa a la davallada de l'ús social del valencià aquesta cal entendre-la com el resultat de molts factors. Cal tindre en compte, en primer lloc, que el valencià parteix d'una situació de desigualtat respecte del castellà. El valencià és una llengua minoritzada i sense estat i, per tant, no té la suficient protecció. Res del que ara passa es pot explicar sense tenir en compte les dècades de prohibició, desprestigi i manca de presència pública. A això caldria sumar, en temps pretèrits, la manca d'oferta cultural i d'oci. Aquest dèficit s'ha suplit, en part, per l'acció i la insistència de la societat civil.
Com veuen des de Castelló per la Llengua el requisit lingüístic que acaba d'aprovar la Generalitat Valenciana?
És un pas endavant molt important. No hem d'oblidar d'on venim. La Llei d'Ús està aprovada des del 1983 i donava la possibilitat de fer aquesta llei de capacitació lingüística per al personal públic.
Amb tot, però, és insuficient. Ara mateixa només es demana el C1 als funcionaris d'alt rang. A la resta es demana un B1 o un B2. Des d'Escola Valenciana la proposta que es feia era que no només s'exigira el C1 al rang més alt de funcionariat, sinó també als funcionaris que, o intervenien en la redacció d'informes i documentació, o atenien al públic. Els funcionaris d'A1, de fet, habitualment no atenen al públic.
Què els sembla que el requisit lingüístic s'haja aprovat en el darrer any de la segona legislatura?
La política té els seus temps i els seus equilibris interns. A escala personal, sempre he considerat que, des del punt de vista estratègic sempre és millor aprovar les lleis al principi de la legislatura.
D'una altra banda, hi ha un aspecte que crec que és important remarcar sobre aquest model de requisit: crec que atorgar un C1 a algú que ha cursat només un 25% de valencià en l'escola, perquè té un 7 en l'assignatura de valencià, és poc exigent. STEPV ja ha advertit que això pot generar un problema per als docents a l'hora de posar les notes.
Crec que està bé que s'atorguen títols per l'escolarització sense passar un examen, però cal anar amb cura. Per exemple, què passa si un alumne acaba el batxillerat amb 18 anys i obté automàticament el títol, però no esdevé personal de l'administració fins als 30? El seu títol encara pot garantir aquells coneixements? Bé, crec que són qüestions que s'han de tenir en compte.
Tornem a l'enquesta sobre usos i coneixement. Les dades de la regió de Castelló no són bones. En tots els àmbits baixa l'ús: en l'ús familiar, amb les amistats, a les botigues, a les grans superfícies... Quina lectura en fan?
Sempre s'ha considerat que Castelló era la ciutat del País Valencià més valencianoparlant. Siga com siga, el que és evident és que el procés de substitució s'està donant a tot arreu, i quan dic a tot arreu vull dir País Valencià, però també tota l'àrea catalanoparlant. Vivim un procés substitució lingüística en tot l'àmbit de llengua catalana.
La Direcció General de Política Lingüística ha anunciat, a la vista de les dades, que posarà en marxa un programa plurianual del foment del valencià. Què espereu d'aquest pla?
Òbviament, el pla hauria de servir per revertir aquesta tendència. Són molts els aspectes sobre els quals caldria incidir. Ens caldria, per exemple, que el 50% de l'oferta cultural pública fora en valencià, tal com va reclamar Castelló per la Llengua en els anys 2015 i 2019, en la Carta Lingüística de Castelló.
Ens calen, també, espais d'oci on el valencià siga la llengua vehicular, com ja passa, per exemple, amb les colles muixerangueres o les bandes de música. Seria desitjable fer el salt, també, a les entitats esportives. Ens cal que la llengua siga un element de socialització, acollida i cohesió. És fonamental que la llengua siga percebuda com a útil.
Ens calen referents audiovisuals, reforçar les indústries culturals en valencià i crear espais d'ús més enllà d'allò estrictament cultural. Cal també continuar incidint en la creació d'un espai comunicatiu comú. Ací tenen un paper bàsic les administracions, amb experiències com la pel·lícula de Guillem Agulló o l'intercanvi de sèries entre les televisions públiques. L'èxit dels concerts de Zoo a Barcelona és una experiència molt positiva de traspàs de fronteres. L'àmbit cultural sempre aprofita per apropar nous parlants a la llengua perquè ho fa d'una manera amable, lúdica i festiva. Això ho sabem des de la Nova Cançó.
D'altra banda, que el coneixement de la llengua siga percebut com una eina per a l'ascensió social sempre ha estat un mecanisme per afavorir el seu coneixement i ús. Caldria, per tant, generar incentius també perquè el valencià esdevinguera llengua d'ús en la iniciativa privada.
I, clar, caldria que el pla tinguera en compte la igualtat lingüística. Per a això, ens caldria disposar d'un manual d'ús de drets lingüístics per sensibilitzar el personal de l'administració pública envers la igualtat lingüística. No pot ser que dirigir-se a l'administració valenciana en valencià siga una font de problemes, com ha passat a voltes i especialment en l'àmbit de la sanitat.
Parlem d'aquest dissabte. Hi haurà la manifestació, a les 17 hores, i després un macroconcert. Què hi espereu?
Esperem que l'oferta siga suficientment atractiva perquè vinga molta gent de Castelló. No només per l'oferta musical sinó també per reivindicar la llengua i sentir-se'n orgullosos que fora a la nostra ciutat que es produïra la fita que va fer possible la normativització de la llengua i que, alhora, va ser la manera d'adoptar la normativa fabriana i, per tant, la unitat de la llengua. Moltes entitats ens han donat suport i esperem que la gent sàpiga valorar l'esforç que hem fet. L'espai està dissenyat perquè no hi haja aglomeracions i, per tant, les famílies puguen vindre.
I hi haurà Al Tall...
Clar! Bé, no t'ho puc contar tot encara, però la gent ha de saber que sonarà 'Lladres', 'Tio Canya' i 'Maulets'.