La llengua catalana vivia un moment festiu. La sembra combativa de diputats amb sensibilitat idiomàtica, d’activistes pels drets lingüístics i de les organitzacions que batallen quotidianament per la normalització lingüística havia generat fruits. Quatre dècades i mitja després de la represa democràtica a l’Estat espanyol, el català ressonava a l’hemicicle del Congrés dels Diputats. La veu d’ERC a la cambra espanyola, Gabriel Rufián, era l’encarregat d’estrenar-se. Li seguirien Míriam Nogueras, de Junts per Catalunya, o Àgueda Micó, de Compromís-Sumar.
És cert que la modificació del reglament de la Cambra Baixa per a permetre l’ús del gallec, el basc i el català havia quedat entelada per l’ajornament de l’oficialitat d’aquestes tres llengües al conjunt de la Unió Europea, però l’avanç al parlament espanyol tenia sense cap mena de dubte l’adjectiu d’històric. Les estampes de parlamentaris censurats per parlar en el seu idioma o d’altres expulsats de l’hemicicle per expressar-se en la seua llengua materna s’havien quedat per a l’hemeroteca.
Si la llengua pròpia aconseguia tombar el mur que hi havia al Congrés dels Diputats arran de la negociació entre les forces independentistes i el PSOE per a pactar la composició de la mesa del parlament espanyol i, especialment, els vots per a la futura investidura del socialista Pedro Sánchez com a president espanyol, experimentava turbulències i retallades al País Valencià. I no només per la reactivació de l’ofensiva de l’extrema dreta Vox per aconseguir que la ciutat d’Alacant passe de zona considerada de predomini valencianoparlant a un àrea classificada com a de domini castellanoparlant.
Amb les entitats per la normalització lingüística del País Valencià centrades en defensar la llengua a Alacant de les intencions de la ultradreta reaccionària, el conseller d’Educació, el zaplanista José Antonio Rovira, sumava una nova decisió polèmica al seu currículum. Assenyalat per la comunitat educativa i pels sindicats de l’ensenyament per un caòtic inici de curs, així com desautoritzat per haver qüestionat el paper de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Rovira ha optat per disminuir l’ensenyament en llengua pròpia a les comarques de predomini castellanoparlant per al pròxim curs 2024/2025. La seua aplicació per al curs present -ja iniciat – era inviable.
Tisores idiomàtiques
La destralada lingüística del Consell del PP i l’extrema dreta Vox s’ha vehiculat a través de la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat Valenciana. Mitjançant aquesta mena d’històric calaix de sastre, el departament d’ensenyament acordava la suspensió del model plurilingüe al sistema educatiu en els municipis catalogats de castellanoparlant per la divisió de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. La mesura afecta tant als col·legis públics com als centres docents privats, siguen concertats o no.
La decisió de Rovira implica deixar en guaret i sense efecte l’apartat que fixava un mínim del 25% de les hores lectives en llengua pròpia, així com «l'obligatorietat d'impartir en valencià com a mínim una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg». Fins al moment, el sistema plurilingüe del Botànic es fonamentava en un sòl d’hores lectives del 25% en català, un altre 25% en castellà i un 15% en anglès. A partir d’aquests percentatges mínims i ineludibles, el consell escolar escollia com augmentar les hores lectives de català o castellà. Tanmateix, la normativa recollia incentius per què el català tinguera el màxim de temps lectiu.
Aquest sistema, acceptat amb reserves per algunes entitats per la normalització lingüística i criticat per altres col·lectius per l’impacte a les zones definides com a valencianoparlants, pretenia augmentar l’ensenyament en català a les zones castellanoparlants a canvi de restar presència a la llengua pròpia en les comarques amb un vigor més gran de l’idioma. El model naixia condicionat pel cop judicial contra l’inicial model plurilingüe que va plantejar l’aleshores conseller d’Educació, Vicent Marzà, de Compromís, i per les sentències judicials contra la immersió lingüística a Catalunya on els togats es vestien de sociolingüistes per demanar un 25% mínim de temps lectiu en castellà.
Amb aquesta mesura presa per Rovira, les zones de predomini valencianoparlants queden obligades a complir amb un percentatge del 25% del temps lectiu en castellà mentre que els municipis identificats com a castellanoparlants gaudeixen de la possibilitat d’estar allunyats de l’aprenentatge de la llengua pròpia del País Valencià. O dit d’una altra manera: s’atorga «la llibertat educativa i lingüística» que pregonava el PP solament a les castellanoparlants.
«A conseqüència de la suspensió dels articles de la Llei 4/2018, els centres situats en municipis de predomini lingüístic castellà podran optar entre mantindre l'aplicació dels seus projectes lingüístics de centre vigents en els mateixos termes en què van ser aprovats, o proposar la modificació de l'aplicació dels seus projectes lingüístics de centre, de manera que en el seu pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües, una o diverses de les àrees, matèries, àmbits o mòduls que s'havien d'impartir en valencià puguen impartir-se en castellà, a proposta del consell escolar», s’explica a la llei d’acompanyament dels futurs comptes del Consell per a l’any 2024.
L’únic contingut curricular en llengua pròpia que tindran els alumnes de les escoles que s’acullen a la modificació del model plurilingüe executada pel govern del PP i l’extrema dreta Vox serà, en principi, l’assignatura de català. «En els centres que opten [per aquesta possibilita] i no contemplen la vehiculació d'àrees, matèries, àmbits o mòduls no lingüístics en valencià, l'alumnat haurà de cursar, com a mínim indispensable, l'assignatura de valencià; tot això, sense perjudici del que es disposa en l'article 24.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, respecte a l'avaluació de l'ensenyament del valencià», especifica la conselleria d’Educació.
Els alumnes d’aquestes zones, però, tenen la possibilitat, fins i tot, d’esquivar qualsevol material educatiu escrit en la llengua de Mercè Rodoreda, Isabel Clara-Simó o Montserrat Roig. La mesura de Rovira, no debades, reforça l’anomalia de l’exempció lingüística, és a dir, la facultat perquè un estudiant d’Oriola (Baix Segura), Sogorb (Al Palància), Villena (Alt Vinalopó) o Xelva (Serrans) no estudie la llengua pròpia del País Valencià i un dels dos idiomes cooficials del territori. La decisió tindrà efecte sobre 144 municipis valencianes de comarques com ara l’Alt Palància, Utiel-Requena, el Racó d’Ademús, el Baix Segura, l’Alt Vinalopó o la Canal de Navarrès.
«Autoodi» i «llibertat lingüística coartada»
La suspensió d'aquests preceptes de la llei de plurilingüisme de l'antic Govern del Botànic ha estat justificada per Rovira amb l'argument que «no tenia cap sentit» l'estudi de matèries com ara Història i Geografia en llengua pròpia mentre els alumnes d'aquestes zones de predomini castellanoparlant poden optar per l'exempció de l'assignatura de Valencià. Tanmateix, el percentatge d'estudiants acollits a l'anomalia educativa se situava fa uns anys en el 10%. «Garantirem l'estudi del valencià, però sense imposicions», va assegurar Rovira en la seua posada de llarg com a conseller a les Corts Valencianes.
El comandant del departament d’ensenyament i mà dreta del president valencià, el popular Carlos Mazón, va indicar en aquesta compareixença que apostaria «perquè els joves valencians aprenguen valencià, l’estimen i el valoren». «No s’entén que per a donar més hores d’anglès, els centres hagen d’impartir-ne més de valencià. Això és sectarisme pur i dur», va sentenciar amb una referència sobre el primer model del plurilingüisme, on es recollien incentius per un ensenyament multilingüe. «Volem corregir l’anomalia de la falta de llibertat dels pares per escollir en quina llengua volen estudiar els seus fills», va agregar.
«Destruir, vetar, suprimir. En 144 municipis, eliminat el valencià. Lleven oportunitats de saber i de treball. És odi», va criticar temps després l'expresident de la Generalitat Valenciana i líder dels socialistes valencians, Ximo Puig, a la xarxa social del magnat Elon Musk. «Vostè està coartant la llibertat lingüística dels alumnes valencians en no permetre als castellanoparlants aprendre valencià», va replicar en el debat a l’hemicicle Gerard Fullana, diputat de Compromís a la cambra valenciana. Les reaccions de l’oposició a la retallada lingüística prevista pel conseller Rovira.