La defensa de l'escola concertada i privada amb uns valors fortament conservadors està a l'ADN de Vox al País Valencià. José María Llanos, un dels seus principals líders, va participar de moviments aleshores marginals que propugnaven la llibertat d'elecció de centre per garantir una xarxa de col·legis amb ideologia ultracatòlica. Julia Llopis, el segon fixatge estrella dels radicals, va exercir durant anys com a la veu alacantina de Concapa, la nau insígnia de l'associacionisme de pares i mares catòlics a l'Estat espanyol. I José Luis Aguirre, diputat a la passada legislatura per Vox i un dels perfils menys estridents dels ultradretans, està a la junta de govern d'una escola que aixopluga a diferents figures del tradicionalisme de la ciutat de València.
Aquesta reivindicació acèrrima és compartida amb altres graus d'intensitat pel PPCV. El presidenciable dels populars, el neozaplanistaCarlos Mazón, ha situat l'ensenyament concertat com a un dels seus eixos de govern. El futur baró conservador ho ha ressaltat a cada entrevista que ha concedit en campanya electoral, així com aquest dimecres ho subratllava en declaracions a l'emissora episcopal Cadena Cope. Fins i tot, s'intuïa dintre dels cinc punts estratègics de coalició de govern entre la formació de la gavina i els ultradretans, on la referència a «la llibertat» estava associada inexorablement al camp de l'educació.
A l'espera que PP i Vox concreten el seu full de ruta executiu, els programes electorals d'ambdues forces polítiques que gestionaran la Generalitat Valenciana atorguen pistes sobre l'ofensiva educativa neoconservadora a la qual s'enfronta el País Valencià. Els populars, de fet, introdueixen les seues propostes d'ensenyament deixant palès que són defensors «d'una educació sostinguda amb fons públics, que oferisca màxima qualitat i on es permeta a les famílies escollir lliurement el tipus d'educació que desitgen per als seus fills». O dit d'una altra manera: són partidaris d'uns mecanismes educatius que, segons diferents experts, tenen un impacte segregador gens negligible.
«La prioritat és un pacte educatiu per la llibertat educativa, on es reforce l'autoritat del professor, la competitivitat i on la cultura de l'esforç siga prioritària. Volem un pacte amb tots per consolidar les polítiques educatives, amb elements comuns que vagen més enllà dels canvis de govern», sostenen, per considerar com a fonamentals que s'assegure la llibertat d'elecció de centre, una llibertat d'elecció de llengua que sol arraconar el català o la llibertat d'elecció d'ideari, la qual ha estat habitualment l'argument per permetre el finançament de col·legis amb connotacions ultraconservadores i, fins i tot, elitista.
Sota aquesta premissa, els populars prometen «garantir a les famílies que tindran llibertat per a triar el centre, l'ideari i la llengua que vulguen en l'educació dels seus fills, des de l'educació infantil gratuïta de 0 a 3 anys fins a les etapes postobligatòries». «Creiem i defensem l'escola pública, i també creiem i defensem l'escola concertada. No té cap sentit enfrontar dos models que han demostrat que poden coexistir i, a més, garanteixen el dret constitucional que tenen les famílies a triar el tipus d'educació que volen per als seus fills», completen amb una línia ideològica que pivota sobre una interpretació singular de la llibertat d'elecció.
El partit de la gavina, precisament, planteja «recuperar el districte únic d'escolarització», un dels mecanismes per excel·lència d'aquesta visió particular de la llibertat d'elecció, «perquè les famílies puguen optar en igualtat de condicions a qualsevol centre educatiu i valorar triar entre diferents projectes educatius». «La lliure elecció de centre no vindrà condicionada a qüestions estrictament geogràfiques, havent-se de tindre en compte la demanda social en l'escolarització», expressen sobre una mesura que durant els seus vint anys de governs al País Valencià va afavorir la xarxa concertada en detriment de l'escola pública.
A manera de contraofensiva a la política educativa botànica, el document programàtic dels dretans es compromet a «derogar l'actual regulació dels concerts educatius», els quals havien patit importants llacunes de fiscalització durant l'anterior etapa del PP, i proposa «incrementar els programes d'ajudes a les associacions de pares i mares d'alumnes». Segons va desgranar en exclusiva EL TEMPS, les associacions de pares i mares d'alumnes de tall conservador, com ara Concapa o la Federació Catòlica de Pares d'Alumnes de València, van rebre sucoses injeccions durant l'època de comandància popular de la Generalitat Valenciana. Específicament, Concapa va beneficiar-se d'unes ajudes xifrades en 2,1 milions d'euros.
La concessió de més autonomia als centres és una de les promeses electorals del PPCV junt amb «la limitació de l'impacte negatiu de la LOMLOE», ja que aposten «perquè s'impartisquen els continguts eliminats en els reials decrets de les diferents etapes educatives». Amb aquesta legislació havent permès la retirada de fons públics per als col·legis que segreguen per sexe, els populars hauran d'enfrontar-se al dilema de recuperar un finançament de centres exclusius i ultracatòlics que qüestiona la normativa estatal.
Una llengua arraconada
Si els diferents governs de l'etapa botànica van impulsar el model plurilingüe amb la intenció d'augmentar la presència de la llengua pròpia del País Valencià a les aules, la formació que encapçala Mazón al territori valencià és partidària de derogar un model que qualifica «d'estafa lingüística», atès que, a parer dels conservadors, «regula i promou un fals plurilingüisme en el sistema educatiu valencià». «Aprovarem una nova normativa que garantisca a les famílies la llibertat d'elecció de la llengua en la qual volen que estudien els seus fills», sostenen amb la llibertat com a embolcall d'una política en la qual el català sempre acaba essent un actor secundari.
Amb afirmacions com ara que «garantiran el respecte a la diversitat lingüística de la nostra terra i la llei d'ús i ensenyament del valencià» i «asseguraran a les famílies la llibertat d'elecció de la línia en què volen que estudien els seus fills», els populars fan plantejaments amb una orientació de rerefons blaver i de qüestionament anticientífic de la unitat de la llengua. En aquestes coordenades ideològiques, s'emmarca aquesta proposta: «Garantirem que les llengües que s'empren en el sistema educatiu sostingut amb fons públics siguen les estatutàries: castellà i valencià, a més de les llengües estrangeres i no consentirem cap intromissió d'altres llengües cooficials».
«A diferència de l'actual govern [en referència a l'executiu botànic de Ximo Puig] nosaltres complirem estrictament totes les sentències que s'han dictat relacionades amb el sistema educatiu valencià per a fer valdre els drets de les famílies, docents i alumnat», apunten, per especificar l'assumpció dels arguments d'unes togues vestides de sociolingüistes: «Concretament, les relacionades amb els aspectes lingüístics, on el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana diu que ha d'haver-hi una proporció raonable entre el castellà i el valencià».
Els conservadors, a més, inclouen dintre de les seues propostes en matèria educativa la censura a les organitzacions que treballen per la llengua pròpia al País Valencià. Com a element contradictori del discurs d'un Mazón que promet governar «sense prejudicis ideològics», els dretans indiquen al seu programa que «no concediran subvencions a les entitats que no respecten l'interès general, les nostres senyes d'identitat, l'ordenament jurídic, el nostre Estatut d'Autonomia o els drets fonamentals de la constitució», en referència al conjunt de les entitats per la llengua i exceptuant d'aquesta discriminació les organitzacions blaveres que promouen unes teories contràries a la ciència.
Amb la idea preconcebuda d'una inspecció educativa que vigila l'ensenyament en castellà a les aules, proposen un pla d'actuació de la inspecció perquè vetle per «una correcta planificació lingüística dels centres» i gaudisca de poder en «aspectes com ara l'aprovació dels programes lingüístics dels centres», on l'actual funcionament oferia capacitat de participació dels diferents actors escolars. «Les funcions atribuïdes en la llei orgànica d'educació als inspectors no podran ser realitzades per un altre personal educatiu com els assessors lingüístics o altres figures, ja que la funció d'assessorament, supervisió, control i avaluació només és pròpia de la inspecció d'educació», precisen com a mesura a impulsar.
Croada ideològica
El full de ruta del PP per recuperar una part d'aquella revolta neocon de l'exconsellera i pròxima alcaldessa de València, María José Català, es combina amb la proposta d'una croada ideològica ultraconservadora i implícitament monolingüe per part de l'extrema dreta Vox a les aules. Encara que va haver-hi informacions que assenyalaven als ultradretans com a comandants d'aquest departament, Mazón ho ha desmentit aquest dimecres als micròfons de la Cadena Cope. De fet, hi ha persones de l'estricta confiança del baró conservador, com ara José Antonio Rovira, director general d'Educació entre 2001 i 2007, que compten amb paperetes per encapçalar aquesta cartera.
Sota el lema de «garantir la llibertat educativa i lingüística, i la qualitat de l'ensenyament sense intromissions ideològiques», l'extrema dreta Vox aposta per «garantir que l'espanyol siga la llengua vehicular en totes les etapes educatives, eliminant qualsevol normativa que atempte contra la igualtat educativa dels menors en les escoles». «Desallotjarem als activistes i els assessors lingüístics de les aules, i reforçarem la inspecció educativa», agreguen en un programa electoral extremadament curt i carregat de propostes radicalment ideològiques. Tota una bateria de mesures educatives que albiren una ofensiva per part del bipartit valencià de PP i l'extrema dreta Vox.