L'arribada d'Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana, tot i el seu pacte amb el conservadorisme i blaverisme d'Unió Valenciana, va ser observada per una part de la dreta i, fins i tot, per algunes veus progressistes, com l'aterratge al poder d'una figura liberal, allunyada del tradicionalisme que havia exhibit habitualment la neofranquista Aliança Popular i la seua reconversió del PP. Zaplana, de fet, va promocionar-se en aquells comicis del 1995 com a «un liberal per al canvi», com a una versió aparentment centrista de la dreta, en la qual l'únic credo estava fonamentat en la promoció de la iniciativa privada a l'espanyola. O dit d'una altra manera: en la privatització de serveis públics que van passar a ser gestionats per mercantils o empresaris amb certa afinitat. L'exalcalde de Benidorm (Marina Baixa) era, com descriu el periodista Francesc Arabí a Ciudadano Zaplana(Foca, 2019), un empresari de la política.
Aquell PP, tanmateix, s'estava forjant com a una mena de llar comuna de la dreta i, en conseqüència, comptava amb altres perfils més ancorats en els valors del conservadorisme, així com en la devoció per les sagrades escriptures de l'Església catòlica. Es tractava d'un sector accentuadament catòlic, el qual acabaria liderant el PPCV a través de Francisco Camps i s'enfrontaria en una cruenta guerra durant el segon lustre del nou mil·lenni amb els partidaris acèrrims de Zaplana. Les comarques d'Alacant foren l'escenari predilecte d'una batalla que va acabar amb episodis de violència. No debades, una reunió del PP d'Elx (Baix Vinalopó) celebrada en novembre de l'any 2004 va finalitzar amb cops de puny entre les diferents faccions populars.
Juan Cotino, qui en la seua prolífica trajectòria política acumularia els càrrecs de director general de la Policia, conseller de Benestar Social i president de les Corts Valencianes, formava part de l'ala cristiana del partit de la gavina. Numerari de l'Opus Dei amb vot de celibat i víctima mortal de la COVID-19, va engegar la seua participació en la vida pública en l'activisme agrícola. Com a dirigent de la Cambra Agrària Local, va sumar esforços amb Vicente Hernández, figura del ruralisme valencià, per crear la dretana Associació Valenciana d'Agricultors, un sindicat del camp que va rebre voluminoses ajudes públiques durant l'etapa governamental del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana. Regidor per UCD a Xirivella, població de l'Horta situada al costat de València, Cotino va ascendir al cel del conservadorisme valencià mentre la seua família va expandir els seus negocis. La nau insígnia del hòlding seria Sedesa, la qual estendria els seus tentacles accionarials en àmbits empresarials com ara les residències de persones d'avançada edat.
Encara que Zaplana i Cotino representaven ànimes diferents dintre del PP, ambdós va unir els seus camins gràcies als negocis. O millor dit: als tractes comercials sota sospita de traspassar la línia de la corrupció. L'expresident de la Generalitat Valenciana i l'antic director general de la Policia espanyola durant els temps de José María Aznar a la Moncloa són dos dels principals noms de l'Operació Erial, una causa en la qual la justícia ha posat la lupa sobre com els presumptes suborns que va abonar la nissaga Cotino a l'excap del Consell i al seu cercle de confiança per atorgar-los diverses zones dels Pla Eòlic i una concessió de la Inspecció Tècnica de Vehicles. Els pagaments suposadament il·lícits de la família de l'expresident de les Corts Valencianes al nucli íntim de l'exministre de Treball del PP ascendiren a més de 10 milions d'euros.
La titular del jutjat d'instrucció número 8 de València, la magistrada Isabel Rodríguez, va acordar fa uns mesos, a principis de juny, obrir judici oral a Zaplana, així com a 14 persones més per delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, falsedat documental, suborn i prevaricació administrativa. La togada processava a un altre expresident de la Generalitat Valenciana, antic màxim dirigent de Bancaixa i exvicepresident de Bankia: José Luis Olivas, qui va estar condemnat l'any 2017 a un any i mig de presó per falsificar una factura amb l'objectiu d'encobrir una comissió de mig milió d'euros. L'altre responsable d'aquella operació il·legal fou l'empresari Vicente Cotino, nebot de l'exconseller mort durant els mesos terribles de la pandèmia de la COVID-19. Aquest home de negocis, que acumula altres condemnes per finançar de manera il·legal el PPCV, està present en la graella de processats junt amb el seu germà José Cotino.
Junt amb els familiars de Cotino i els excaps del Consell Olivas i Zaplana, la jutgessa va enviar al banc dels acusats a bona part del cercle pròxim de l'exministre de Treball: el perruquer Pedro Romero, la seua antiga secretària Mitsouko Henríquez, l'home de palla Joaquín Barceló, l'assessor financer Francisco Grau, l'excap de gabinet Juan Francisco Garcia, l'exdiputada popular Elvira Suanzes i el seu germà Saturnino Suanzes. A l'obertura del judici oral per part de la magistrada, s'ha sumat en aquests dies la presentació de l'escrit d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció, que demana 19 anys de presó per a l'antic referent del PP al territori valencià i, fins i tot, al conjunt de l'Estat espanyol durant l'aznarisme. També sol·licita una multa de 40 milions d'euros, una pena de deu anys d'inhabilitació per a càrrec públic i altres tres per a l'exercici de la seua professió.
El Ministeri Públic, a més, ha exigit en el seu escrit decomissar «béns i efectes en metàl·lic» de Zaplana per valor de 20,6 milions d'euros i de 10,5 milions d'euros per als integrants de la família Cotino, als quals Anticorrupció reclama una estança en la garjola de 14 anys. Dels 20,6 milions d'euros que Anticorrupció convé que caldria que retornara l'excap del Consell, s'han entregat 6,7 gràcies a la col·laboració amb la justícia de Fernando Belhot, uns dels presumptes testaferros de l'expresident de la Generalitat Valenciana pel PP. La justícia, tanmateix, ha aconseguit recuperar més diners durant la instrucció de la causa: 126.651 del compte corrent de l'exministre aznarista, 342.254 del seu excap de gabinet i 981.392 d'una mercantil connectada amb Zaplana mitjançant persones del seu nucli de confiança.
La magistrada, per sostenir la seua decisió d'enviar al banc dels acusats a Zaplana, va afirmar que l'expresident de la Generalitat Valenciana per la formació de la gavina «va formar un grup de persones pròximes durant la seua extensa carrera política amb la finalitat d'obtenir beneficis il·lícits gràcies a la posició institucional i de govern que li permetia realitzar una acció efectiva institucional en el seu propi benefici i interès, comptant amb la col·laboració d'un nucli de persones format principalment pels acusats Joaquín Miguel Barcelço, Francisco Grau, Juan Francisco García i Mitsouko Henríquez». Cada integrant, segons l'exposició de la togada, «ostentava una funció dins de l'organigrama dissenyat per l'acusat amb l'objectiu de lucrar-se a través de les diferents formes de contractació i de gestió de serveis públics en la seua més àmplia expressió».
«L'organització dissenyada emprava societats radicades a l'estranger, en diferents països i que estaven creades amb el propòsit tant de rebre els suborns per les adjudicacions predeterminades, com per a ocultar l'origen il·lícit dels béns contribuint a la seua transformació i integració posterior en el circuit econòmic», va descriure, per assenyalar que quan Zaplana va abandonar la primera línia política «va realitzar els actes necessaris per a ocultar l'origen del patrimoni il·lícitament obtingut per al seu posterior gaudi a través de societats i testaferros».
En «la recerca d'aquest benefici il·lícit», en paraules de la jutgessa, l'excap del Consell i la seua cort de presumptes homes de palla «van concertar-se amb els acusats Vicente Cotino, José Cotino i amb l'investigat mort Juan Cotino». «Aquest últim», va puntualitzar la titular del jutjat d'instrucció número 8 de València, «també polític de professió, del mateix partit polític que l'acusat Zaplana, havent-hi ostentat importants càrrecs públics». En la interlocutòria va recordar, a més, que tant Vicente Cotino com José Cotino «formen part d'un grup empresarial (Sedesa), que ostentant la seua adreça a través d'Asedes Capital, fou l'encarregada de crear de manera concertada l'estructura societària per a obtenir en una primera fase l'adjudicació falsejada de concessions públiques d'acord amb l'organització liderada per Eduardo Zaplana i que donava el suport polític i institucional per a aconseguir els seus propòsits simulant una adjudicació aparentment formal i legal».
Aquesta entesa entre Zaplana i la nissaga Cotino, segons la investigació judicial, fou ben profitosa per ambdós parts: mentre l'expresident valencià i el seu entorn van rebre 10,5 milions d'euros del hòlding empresarial familiar d'un dels dirigents icònics durant el campisme, la família de l'exactivista agrari va guanyar 86,5 milions d'euros de les vendes de les concessions de la ITV i del Pla Eòlic. Tota una societat ben rendible entre sectors del PP procedents d'àmbits ideològics amb presteses diferències a la qual la justícia valenciana ja els ha preparat el banc dels acusats.