País Valencià

El lobby de les residències privades contra Mónica Oltra

Amb el PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV negociant el què, com i qui del pròxim tripartit progressista al País Valencià, la patronal de les residències privades, l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents (Aerte), ha emès diversos missatges implícits en les quals mostra la seua disconformitat amb què la líder de Compromís, Mónica Oltra, assumisca la conselleria de Polítiques Inclusives pel model que defensa l'actual vicepresidenta. El lobby, amb nexes amb els socialistes, ha criticat de manera implícita la gestió d'Oltra i s'ha oposat a l'aposta per les residències públiques i les gestionades per entitats sense ànim de lucre recollida a la llei de Serveis Socials Inclusius. No debades, limitaria les seues expectatives de negoci.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la plaça del Pilar, regnava la concòrdia. L'estrès de la campanya electoral, les acusacions creuades, la tensió a cada nova enquesta i les sensacions contradictòries a les urnes passaven a millor vida. PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida arrancaven aquest dimecres les negociacions per conformar el nou tripartit progressista una vegada la competició pels ajuntaments havia finalitzat. Era el moment de pactar la composició del nou Consell seguint la litúrgia botànica d'obligat compliment: primer s'havia d'acordar el què, posteriorment el com i, en última instància, el qui.

Tot i que socialistes, valencianistes, morats i esquerrans encara van per la primera fase de l'esquelet negociador, l'empresariat autòcton ja parla del qui. Si la patronal turística advocava per una conselleria de Turisme que no estiguera dirigida ni per Compromís, ni per Podem, el lobby de les residències privades, l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones Dependents (Aerte), ha mostrat implícitament la seua disconformitat perquè l'actual vicepresidenta en funcions i líder de Compromís, Mónica Oltra, no continue al capdavant de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Un desig que es dedueix de les declaracions i articles realitzats pel seu president José María Toro, el qual s'oposa al model de residències que defensa Oltra. Des d'Aerte, amb tot, apunten que no volen intervenir en l'estructura del futur Consell i que respecten siga quin siga l'escollit. És cert, al seu torn, que els articles i les declaracions realitzades mostren una major comoditat en cas de gestionar la cartera els socialistes per les coincidències ideològiques. 

«El partit que assumisca la conselleria d'Igualtat deu ser conscient dels problemes que cal resoldre, tenir capacitat suficient per aportar solucions necessàries i comptar amb tots els operadors del sector per aconseguir els objectius. Amb els reptes que tenim al davant, està clar que aquest sector mereix una consellera a temps complet», afirmava el president de la patronal de les residències privades fa unes setmanes en clara referència a Oltra. «Estem preocupats per veure quin partit es farà càrrec de la conselleria d'Igualtat. El president Ximo Puig va destacar que la col·laboració pública-privada és absolutament necessària en el sector de la dependència, però ens consta que altres partits tenen una opinió diferent en la qual prefereixen l'àmbit públic i les entitats sense ànim de lucre», expressava com a mostra de la seua predilecció perquè els socialistes accedisquen a la cartera de Polítiques Inclusives.

Toro, de fet, justificava el seu empipament amb la referent de la coalició valencianista citant la suposada «exclusió d'entitats mercantils en concursos públics (com ara en la residència de diversitat funcional de Sueca) basada en la Llei de Serveis Socials Inclusius». Aquesta normativa, pionera a l'Estat espanyol per reconèixer els serveis socials d'interès general, xoca amb els sucosos interessos empresarials de la patronal d'aquest sector. Segons estableix la legislació aprovada a les Corts Valencianes amb el vot favorable de PSPV, Compromís i Podem, i l'abstenció de Ciutadans, la prioritat és gestionar directament les residències. Encara més, s'aposta per revertir a mans públiques els centres privatitzats.

La llei, tanmateix, no ho fia tot a la iniciativa pública. També contempla la licitació de serveis a entitats sense ànim de lucre del tercer sector i, en cas de no poder cobrir les necessitats existents, recórrer a firmes privades. Una distribució de prioritats de la normativa que frustraria les elevades expectatives de negoci que podrien tenir les empreses privades del sector arran de l'envelliment accelerat de les societats avançades, com ocorre amb la valenciana. Les xifres són incontestables. Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, hi ha 120 valencians majors de 64 anys per cada 100 menors de 16. Tot un repte demogràfic.

Imatge d'una dona dependent a una residència| EL TEMPS

Des de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, s'ha apostat per un model en el qual les residències projectades seran públiques i, en segon terme, gestionades per entitats del tercer sector, i per dotar a les cuidadores no professionals de persones dependents d'una certificació que reconega la seua experiència. El Govern espanyol del socialista Pedro Sanchez també va recuperar les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores no professionals que estan al càrrec d'una persona depenent.

Arran d'aquesta confrontació de models, i amb la possibilitat que les negociacions puguen apartar Oltra de la cartera de Polítiques Inclusives, Aerte ha redoblat la seua pressió a través de la premsa. En un article d'opinió publicat a El Mundo, Toro defensava que «no existeixen dades objectives que indiquen que la gestió directa dels serveis públics siga millor que la indirecta». I insistia a desitjar, de nou, que la persona encarregada d'aquest departament «fóra a temps complet». «El focus ha d'estar situat en l'atenció i no en la forma de gestió o en la forma jurídica de l'entitat», reivindicava el president de la patronal del sector, la qual va enfrontar-se fa uns mesos a una protesta d'UGT i CCOO. Ambdós sindicats criticaven que Aerte anteposara els seus beneficis a la qualitat assistencial. 

Unes setmanes abans, però, l'exsecretari general del PSPV i actual director de desenvolupament corporatiu Gesmed, Joan Ignasi Pla, escrivia dos articles a Levante-EMV en els quals feia una esmena al model defensat per Oltra i exposava l'argument de la patronal per reivindicar una major presència d'empreses privades. Pla descrivia el cas de cuidadors domèstics que no poden més amb la tasca d'assistència a la persona dependent i busquen internar el dependent en una residència. «On puc trobar una plaça de residència per al meu pare o mare? Si tens recursos econòmics, pots buscar una plaça privada, especialment en les grans ciutats. Aquells que no tenen poder adquisitiu per pagar una plaça privada ho tenen encara més difícil. En l'àmbit rural, el problema persisteix per a tots sense diferenciar poder adquisitiu. No hi ha places disponibles», apuntava.

L'exdirigent socialista i directiu d'una firma integrada a la patronal assenyalava que la manca de places responia a l'acceleració de l'envelliment de la població. D'aquesta manera, indicava les poques places per habitants amb les quals compta el País Valencià. I proposava una inversió pública de 40 milions d'euros per edificar 10 residències públiques que foren de «gestió directa o indirecta» i l'aplicació «en àrees urbanes d'un sistema de col·laboració públic-privat que generaria 3.500 places». A parer seu, la Generalitat Valenciana no té els suficients recursos per proporcionar una demanda de places que des de Compromís qüestionen, ja que «són xifres que es repeteixen des d'aquest lobby sense explicar-les». «La intenció és clara. Enfront d'un model de garantia dels serveis socials públics, han engegat una campanya en la qual bombardegen amb xifres de falta de places per avalar el seu sistema. I que, al remat, beneficia els seus interessos particulars», critiquen en la coalició valencianista.

Les declaracions d'Aerte demanant implícitament que els socialistes gestionen la conselleria coincideixen, al seu torn, amb les connexions de la patronal amb la formació del puny i la rosa. Als lligams directes de Pla, s'afegeix que l'expresidenta de l'organització empresarial, María José Mira, fou el gran fixatge de l'aleshores candidat i posteriorment president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per a les seues llistes electorals del 2015. Mira, qui va oposar-se durant el seu mandat al model Cotino que ha intentat desmuntar Oltra amb contradiccions i dificultats, ha ocupat en els darrers anys les secretàries autonòmiques d'Economia i, després de la remodelació del Consell, de Model Econòmic i Finançament. Un pas per l'administració pública valenciana que ha sigut polèmic per les complicades relacions que ha mantingut amb diferents alts càrrecs de Compromís.

Dirigents locals del PSPV de València amb José Maria Toro, president d'Aerte -al centre-, i amb l'exdirigent socialista i directiu de Gesmed, Joan Ignasi Pla, situat a l'extrem dret de la fotografia| Aerte

En la junta directiva d'Aerte, destaca, a més, la presència de Marcos Turró, conseller delegat de Cleop. Aquesta constructora està esquitxada pel suposat finançament irregular del PP dintre de l'Operació Taula. Cleop, de fet, va participar de l'obscura construcció d'una residència d'ancians a Xàtiva (Costera), ciutat aleshores governada pel capitost d'aquesta xarxa suposadament corrupta i expresident de la Diputació de València Alfonso Rus, tal com va narrar EL TEMPS. Aquest setmanari, al seu torn, va publicar una declaració de l'autoproclamat ionqui dels diners, penedit i capitost de la trama, Marcos Benavent, davant la Guàrdia Civil en la qual afirmava que «com a contraprestació d'aquesta adjudicació [en referència al geriàtric de Xàtiva] Carlos Turró va pagar-li a Alfonso Rus 90.000 euros».

Unes ombres que formen part del vell model Cotino, contra el qual Compromís i PSPV van fer pinya. Ara, però, els models per garantir una cobertura digna als dependents semblen tenir diferències. Mentre els valencianistes defensen la gestió directa i l'aposta pel tercer sector, Puig va adoptar en campanya una posició més business-friendly. «La gestió del benestar ha de tenir un lideratge públic, i la gestió del creixement ha de tenir un lideratge privat. La col·laboració pública-privada és absolutament necessària», va indicar el president valencià en la clausura de l'assemblea d'una patronal que aposta implícitament pels socialistes. No debades, la formació del puny i la rosa sembla compartir un model més coincident amb les seues expectatives empresarials.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.