Els llits als corredors i els pacients asseguts a terra s'han convertit en les estampes estivals del servei d'urgències de l'Hospital de Dénia, a la comarca de la Marina Alta. El centre mèdic, gestionat per la multinacional Ribera Salud, acumula un coll d'ampolla que ha provocat el col·lapse de la porta d'entrada dels malalts. O, si més, així ho ha denunciat aquest dimarts el Comitè d'Empresa, qui ha criticat l'excessiva càrrega laboral i el desgast «físic, mental i emocional» que està provocant aquest escenari entre els professionals mèdics, els quals estan doblant torns per cobrir les absències dels seus companys de vacances.
El caos de les urgències d'aquest hospital, un episodi recurrent quan s'apropa l'estiu a una comarca eminentment turística i amb un creixement poblacional elevat durant la temporada alta de vacances, ha estat un dels greuges que s'han esgrimit, entre altres, per reclamar la recuperació pública de la gestió del departament sanitari. Som Marina Alta, una plataforma que estava integrada per diferents alcaldes de signe progressista, va sol·licitar l'any 2021 a la Generalitat Valenciana la finalització de la concessió arran dels reiterats incompliments contractuals de Ribera Salud, la qual opera en aquesta àrea sanitària sota la firma Marina Salut.
Amb el contracte expirant el 31 de gener de 2024, el tripartit botànic del PSPV, Compromís i Unides Podem van acordar no renovar la concessió a la companyia vinculada en la seua estructura directiva amb el PP. La victòria de les forces conservadores i reaccionàries a les eleccions valencianes, tanmateix, ha alterat el full de la ruta i les possibilitats d'una aturada de la reversió amb el nou Consell són força elevades. De fet, el nou conseller de Sanitat de l'executiu integrat per la formació de la gavina i per l'extrema dreta Vox és el zaplanista Marciano Gómez, un dels artífexs, precisament, del model de concessions sanitàries que va impulsar el PP.
Com a previsió enfront de la batalla política que s'albira entre el nounat govern defensant el model de concessions privades a la sanitat i l'oposició progressista assenyalant les deficiències d'un sistema ideat en el seu moment per l'expresident Eduardo Zaplana, Compromís ha desvelat aquest dimecres un informe tècnic que qüestiona la continuïtat de la gestió privatitzada al departament de Dénia. Firmat durant l'etapa botànica per la sotssecretària general de Recursos Humans, tracta de desmuntar els arguments llençats pel lobby sanitari privat.
L'informe, de fet, assenyala que «la reversió del contracte de concessió administrativa, ha de ser valorada positivament atès que no incidirà de manera significativa en el manteniment dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera dels pressupostos de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, sinó que suposarà una major concreció de detall, el seu impacte neutre en aquells, garantint, d'una banda, el manteniment dels llocs de treball i per una altra, la millora de la plantilla de personal estatutari que gradualment substituirà a la plantilla de règim laboral comú».
«La gestió i la despesa de la prestació d'endopròtesi, exopròtesis i recepta mèdica és actualment assumida i gestionada directament per la conselleria de Sanitat, per la qual cosa la gestió directa del departament de salut Dénia no suposa cap impacte des del punt de vista de la seua gestió administrativa i econòmica, ni conculca els principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera», agrega el document, on es desgranen els pagaments que ha abonat any rere any la Generalitat Valenciana a la concessionària i els beneficis de la companyia, qui ha obtingut uns guanys mitjans de 2,4 milions d'euros anuals durant el període 2009-2021.
Clarobscurs econòmics
La radiografia de la concessió sanitària de Dénia, la qual marca el saldo net que tindria l'administració valenciana de 51,7 milions d'euros a favor pel que fa a les liquidacions del període 2017-2024, sembra dubtes sobre els raonaments esgrimits pel lobby sanitari a favor de la gestió privatitzada: un estalvi del 30% en la despesa corrent sanitària pública en relació amb els hospitals de gestió pública, un menor cost per habitant, la millora de l'atenció sanitària i la garantia d'inversions en les instal·lacions sanitàries.
L'anàlisi de la conselleria, de fet, «qüestiona gran part d'aquests arguments, ja que cal recordar que els objectius d'una societat mercantil poc tenen a veure amb els que persegueix un ens administratiu pertanyent al sector públic valencià, que si bé està subjecta a un contracte de servei públic en règim de concessió, no deixa de ser una empresa privada que està sotmesa en la seua gestió al règim jurídic propi de les empreses privades, en l'àmbit laboral, mercantil, fiscal i econòmic». «Aquest fet és destacable a l'hora de determinar una sèrie d'indicadors d'eficàcia, eficiència i economia», indica.
«La pretesa superioritat en termes d'eficiència de la gestió privada de les concessions enfront dels departaments de gestió directa, lluny de poder verificar-se, es fonamenta bàsicament en els avantatges d'un marc jurídic més flexible que propicia uns menors costos de personal i aprovisionament, abans que en una major eficiència relativa en la gestió dels recursos», apunten, per puntualitzar que aquesta comparació de la despesa corrent està subjecta a variables que poden alterar els resultats.
La dissecció de la sotssecretària general de Recursos Humans enumera com a criteris que poden condicionar la comparació una densitat més gran de la població, la menor dispersió territorial dels centres i l'alt component de població forana; o «una estructura assistencial que motiva una derivació més gran dels casos complexos i costosos a altres departaments de salut i, principalment, a altres concessions que actualment són gestionades pel mateix grup empresarial». També se suma la subcontractació de prestacions incloses en la seua oferta, una flexibilitat laboral més gran a les concessions privades o «una absència d'adaptació dels sistemes d'informació als sistemes d'informació sanitaris corporatius desenvolupats per la conselleria».
«És difícil poder afirmar que es produeix un estalvi del 30% de la despesa corrent sanitària pública en relació amb els hospitals de gestió pública de similars característiques, sense tindre en compte com afecta totes aquestes variables al seu càlcul, i sense valorar, que el suposat estalvi en la despesa ve justificat per la fórmula de gestió, amb un règim laboral i contractual amb el qual compta l'empresa privada enfront de la pública, que li permet maximitzar els recursos amb un cost inferior», desgrana l'informe del departament sanitari efectuat durant l'etapa botànica.
L'avaluació desvelada per Compromís «discrepa de la utilització de la ràtio de despesa corrent pública» per discernir si existeix un menor cost per habitant entre el sistema de gestió concessional i el model públic, ja que aquestes comparacions s'efectuen «sense fer una anàlisi de les peculiaritats del departament de salut de Dénia» i de com aquestes singularitats afecten la despesa corrent sanitària pública de la concessió. A més, qüestiona que el sistema ideat per Zaplana oferisca una atenció sanitària millor per què les àrees de gestió privada manquen d'indicadors envers els exàmens als quals se sotmeten els departaments controlats per l'administració pública.
Amb tot, la sotssecretària general de Recursos Humans precisa: «És important subratllar que aquesta conselleria no qüestiona la qualitat de la prestació del servei sanitari en el departament de Dénia, sinó que, destaquem el fet que, una vegada més, l'absència de mecanismes i instruments comuns de seguiment i obtenció de dades entre els departaments de gestió pública i els gestionats en règim de concessió dificulta en gran manera la comparativa d'aquests dos models». L'informe remarca, al seu torn, alguns dels incompliments del contracte en matèria d'inversions per part de Marina Salut.
«Es qüestionen les suposades bondats d'eficiència i qualitat més gran del model concessional, que es fonamenta bàsicament en un estalvi més gran en comparació amb la gestió directa, el qual és pràcticament l'únic argument que va justificar l'accés a aquesta forma de gestió, i en un marc jurídic més flexible, que propícia menors costos de personal i aprovisionament, a més de possibilitar la selecció de riscos i oportunitats de negoci que serien impensables en la gestió directa, ja que aquesta està caracteritzada per l'interès general, així com enfocada en el pacient i en la qualitat assistencial», es conclou.
Equipaments obsolets
Al contrari que esgrimeix el lobby sanitari i les mateixes companyies concessionàries, el document de la conselleria de Sanitat desarticula la demanda d'una pròrroga dels contractes. «S'ha demostrat que els contractes i els plecs que regeixen les concessions administratives compten amb múltiples limitacions i deficiències, la qual cosa ha suposat la inclusió o modificació de conceptes no integrats en els mateixos així com una elevada tendència cap al litigi que dificulta la pròrroga dels contractes», afirma.
Atès que el preu del contracte no pot ser alterat, segons determina l'informe, «en el supòsit de pròrroga d'aquest servei, resultaria necessari calcular una nova càpita per a evitar així un benefici extraordinari per al concessionari, vulnerant, per tant, els principis recollits en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera». Encara més, i «a causa de les deficiències contractuals i dels diferents acords interpretatius, [...] les concessionàries han obtingut ingressos addicionals per expedients d'enriquiment injust, que suposen, una altra vulneració d'aquests principis».
Arran de la publicació d'aquesta avaluació, Compromís ha denunciat que «Ribera Salut gestiona pensant en el seu benefici i no en millorar l'atenció sanitària». «A pesar que l'empresa ha rebut 1.605 milions d'euros en 15 anys de concessió, continuen tenint les pitjors ràtios de professionals sanitaris, amb un metge d'atenció primària per cada 1.552 habitants o una pediatra per cada 1.000 xiquets, quan la resta d'àrees tenen un metge de capçalera per 1.210 pacients i una pediatra per cada 722 xiquets de mitjans», ha retret el diputat valencianista a les Corts Valencianes, Carles Esteve, qui ha recordat que Marina Salut «té el 60% dels equipaments obsolets».