De nissaga influent als cercles conservadors valencians i economista de formació, Alberto de Rosa, actualment director executiu de la divisió europea de la multinacional nord-americana Centene Corporation, és el símbol de la transformació que ha desenvolupat en les darreres dècades la firma Ribera Salud. Antic gerent d'hospitals de grups importants a l'ecosistema de la sanitat privada i germà d'un habitual de les portes giratòries entre la militància al PP i la judicatura com ara Fernando de Rosa, va convertir-se l'any 1998 en el gestor de l'experiment privatitzador a la sanitat valenciana de l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana. De Rosa, en aquell moment, accediria a la direcció-gerència de l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta).
Arran d'aquell primer procés d'entrega de la gestió d'un departament sanitari a empreses privades en règim de concessió, va sorgir posteriorment Ribera Salud, de la qual De Rosa va convertir-se en director general a partir del 2007, un càrrec que no li impediria figurar a la llista municipal del PP de Sueca (Ribera Baixa) en les eleccions celebrades durant aquell mateix any. Foren els temps de vi i roses d'un gegant sanitari que va arribar a dominar el mapa concessional valencià gràcies a disposar de concerts de llarga durada al departament de la Ribera, Torrevella (Baix Segura) i Elx-Crevillent (Baix Vinalopó), així com ser soci minoritari de la concessió a Dénia (Marina Alta). Amb De Rosa conservant la seua influència dintre del grup privat sanitari, Ribera Salud va canviar de propietaris. La multinacional nord-americana Centene Corporation, amb fraus reconeguts en la seua gestió dels programes d'assistència mèdica als Estats Units d'Amèrica, va adquirir la majoria accionarial.
L'arribada de l'esquerra a la Generalitat Valenciana, però, va alterar el negoci milionari de Ribera Salud a la sanitat valenciana, un fet que ha provocat una transformació de les seues fonts territorials d'ingressos. La política progressista de l'exconsellera de Sanitat i Salut Universal, la socialista Carmen Montón, va comportar la pèrdua del pastís concessional del departament de la Ribera, erigida en joia de les seues concessions per haver estat el seu bressol al panorama empresarial. La reversió acordada pel Govern valencià, llavors integrat pel PSPV i Compromís amb el suport extern de Podem, va tenir un impacte significatiu en els ingressos de la companyia sanitària: només en l'any 2017, l'anterior a la recuperació pública de l'hospital, va rebre de l'administració pública 191,88 milions d'euros per gestionar el departament d'Alzira.
La suma de les injeccions públiques obtingudes entre 2003 i 2018 denotava la dimensió d'aquesta concessió per als comptes de Ribera Salud, ja que en aquell període va percebre de la Generalitat Valenciana 2.225,19 milions d'euros. La internacionalització de l'àrea sanitària de la Ribera va provocar una caiguda apreciable de la facturació durant els dos anys següents. Sense els ingressos de l'Hospital d'Alzira, la concessió de Torrevella va convertir-se en el seu negoci més rendible al País Valencià. En 2020, per exemple, va generar uns beneficis de tres milions d'euros per al conjunt d'un grup empresarial rellevant dintre de la sanitat privada i concertada espanyola.
Les aportacions de la conselleria de Sanitat a Ribera Salud per gestionar l'àrea d'assistència mèdica de Torrevella eren milionàries. En 2018, per citar un any, va percebre 124,15 milions d'euros. En cas de sumar els pagaments públics de l'administració autonòmica valenciana a l'etapa 2007-2018, la xifra ascendia als 1.311,45 milions d'euros. Uns ingressos, però, que va perdre amb la internacionalització d'aquest departament en octubre de l'any passat. La recuperació pública per part de la conselleria de Sanitat, encapçalada per la socialista Ana Barceló, fou combatuda per terra, mar i aire per l'empresa, qui va recórrer sense èxit a l'elit lletrada valenciana i espanyola.
Per compensar la disminució dels ingressos procedents del País Valencià i recuperar terreny al mapa concessional autòcton, Ribera Salud va comprar el 65% de les accions que tenia DKV a la concessió sanitària de Dénia. L'adquisició del paquet de títols en mans de l'asseguradora germànica va atorgar al gegant sanitari el 100% del control accionarial, atès que abans comptava amb l'altre 35%. Una maniobra econòmica que permetia a l'empresa dirigida per De Rosa incorporar al seu balanç els rendiments d'una concessió que havia generat una xifra de negoci de 124 milions d'euros en 2018. Si es mesurava per guanys, en aquell exercici van superar el milió i mig d'euros.
.jpg)
Com a la resta de concessions, Marina Salud també ha estat regada profusament amb aportacions de la Generalitat Valenciana. Segons les dades estretes de l'obra d'investigació La batalla per la sanitat valenciana (Alfons el Magnànim, 2019), del periodista Sergi Castillo, Dénia va obtenir l'any 2018 un total de 121,05 milions d'euros de l'administració pública autonòmica. Si s'estenia el focus i es comptabilitzaven les subvencions rebudes des de la privatització del departament en 2009 fins al 2018, la concessionària havia percebut 1.054,41 milions d'euros públics. La compra, tanmateix, no va estar exempta de polèmica. Amagava una jugada monopolística per part de Ribera Salud en assegurar a la firma el control de més d'un departament del mapa concessional valencià, la qual cosa xocava amb la llei de Salut del 2018. La Generalitat Valenciana va anunciar accions legals contra Ribera Salud.
Les operacions de la firma sanitària per compensar la davallada d'ingressos causada per les reversions botàniques han traspassat les fronteres valencianes. Mentre Ribera Salud observava com el seu negoci de la sanitat pública al País Valencià es constrenyia per les actuacions socialdemòcrates de l'executiu presidit per Ximo Puig, a Extremadura trobava un nínxol per ampliar la seua xarxa concessional. A través d'un concurs públic, la companyia dirigida per De Rosa aconseguia en 2019 l'adjudicació de l'hospital municipal de Santa Justa, localitzat a Villanueva de la Serena (Badajoz). Un any més tard expandiria la seua penetració a terres extremenyes amb la compra de la Clínica Extremenya de Salud, ubicada a la mateixa ciutat de Badajoz. En gener del 2021, va incorporar a la seua malla assistencial l'Hospital Ribera Almendralejo.
Tot i els moviments per Extremadura i l'obtenció d'importants contractes públics a la Comunitat de Madrid, Ribera Salud ha destacat per la seua expansió a Galícia. El territori s'ha convertit en l'autèntica capital hospitalària de la firma, ja que es tracta de l'autonomia que acumula més centres de l'empresa, fins i tot per sobre de la seua terra d'origen, el País Valencià. L'operació de més envergadura ha estat la compra de l'Hospital Povisa de Vigo en 2019, el qual cobreix l'assistència sanitària de 140.000 persones i ocupa a més de 1.400 persones. Es tracta, no debades, de la segona empresa en volum de llocs de treball a Vigo només per darrere de la mítica factoria de Peugeot Citroën. En el moment de la seua adquisició, l'hospital tenia un concert pel qual rebia 80 milions d'euros anuals i facturava 108 milions d'euros, tot i que els antics propietaris estaven fregant el concurs de creditors.
El desembarcament de Ribera Salud a Vigo va produir-se nou mesos després que la Xunta de Galícia haguera rescatat l'hospital de la ruïna financera i haguera ampliat els pagaments públics abonats per la seua gestió de 80 a 84 milions d'euros. Encara que el concert sanitari expiraria enguany, l'existència d'un executiu autonòmic del PP al territori descarta, a priori, cap moviment d'internalització. Aquesta compra, xifrada en 24 milions d'euros, va estar acompanyada de l'adquisició en 2020 de l'hospital privat Polusa de Lugo i en juny del 2021 Ribera Salud va començar a gestionar l'Hospital Juan Cardona de Ferrol. L'onada d'adquisicions va situar la companyia a tocar d'acaparar el 40% dels llits hospitalaris privats de Galícia, una concentració de l'oferta sanitària privada que tenia també altres protagonistes com ara Quirón i HM Hospitales.
L'aventura gallega de Ribera Salud, qui disposa, al seu torn, d'un hospital a la Regió de Múrcia, ha contribuït a millorar les seues finances. La firma, no debades, ha doblat els seus guanys si es comparen els comptes del 2019 i del 2020, ja que ha passat de registrar uns beneficis de 4,9 milions d'euros a comptabilitzar-ne 8,7. Un creixement econòmic que s'ha produït mentre perdria pastís econòmic al País Valencià i en guanyava Galícia.