Tot estava dissenyat per convertir-se en un gran acte de propaganda a favor de l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Assetjat per les investigacions judicials sobre la trama Gürtel, el cap de Consell volia contrarestar les informacions de la seua vinculació amb la xarxa corrupta encapçalada per Francisco Correa amb la inauguració del nou hospital de Manises (Horta). No debades, una comitiva de 40 persones, integrada per alcaldes, regidors, diputats i altres personalitats polítiques, l'esperaven per aplaudir-lo intensament. S'hi volia escenificar suport i unitat com a reacció als passatges obscurs de la seua gestió que s'hi publicaven diàriament.
Aquella escenificació, però, va fallar. Camps no va poder accedir per la porta principal d'un centre hospitalari que mostrava la voluntat de l'executiu conservador d'ampliar la xarxa de concessions sanitàries arreu del País Valencià. Una concentració de 100 persones empipades per les deficiències al col·legi públic Joan Fuster van impedir-ho. Protestaven perquè els seus fills no disposaven de gimnàs, laboratori, biblioteca, aules infantils, sales multiusos, ni d'ordinadors. També per la implicació del dirigent de la formació de la gavina en la causa judicial oberta pel magistrat Baltasar Garzón.
Amb aquell episodi simbòlic de com s'erosionava a poc a poc l'aclaparadora hegemonia del PP a les institucions valencianes, va inaugurar-se l'any 2009 l'hospital de Manises, de gestió públic-privada. El centre hospitalari estava construït per Sacyr, esquitxada per aparèixer en la comptabilitat B de Gènova, Secopsa i Rover Alcisa, ambdues tacades per sufragar suposadament campanyes dels populars valencians. La gestió estava repartida en un 40% per a Ribera Salud, una firma nascuda al caliu de l'externalització del sistema sanitari valencià fets pels populars, i en un 60% per a Sanitas, propietat del grup britànic Bupa, el qual ha estat en la lupa de diversos països i la Comissió Europea per les seues pràctiques fiscals. Actualment, està controlat al 100% per Sanitas, malgrat que darrerament ha fet moviments Ribera Salud per adquirir la concessió.
Aquest departament mèdic s'ha convertit en la nineta dels ulls de la dreta valenciana, especialment per part del PP. Arran d'un informe de la Sindicatura de Comptes, la qual apuntava que la despesa a l'àrea de Manises era un 25% menor respecte de la resta de demarcacions gestionades directament per la Generalitat Valenciana, els populars l'han convertit en l'exponent de l'eficiència del sistema concessional en comparació al públic en la seua batalla sanitària per atacar les polítiques de reversió encapçalades pel Govern del Botànic.
L'estalvi, tanmateix, amaga una cara oculta. Una auditoria ciutadana impulsada per les Corts Valencianes sobre la concessió en la passada legislatura, a la qual ha accedit EL TEMPS i que no va fer-se pública aleshores, evidència les males notes que obté Manises en dotació de personal i de llits, així com els incompliments de la concessionària i les irregularitats lligades a la incorporació de Mislata en l'àrea sanitària de gestió pública-privada. L'informe va aprovar-se amb el vot favorable de tots els participants, a excepció de Ciutadans. Fins i tot, el PP va donar-hi el vistiplau, tal com revela la darrera acta de la comissió encarregada de redactar l'anàlisi del departament controlat per Sanitas.
El preu del (suposat) estalvi
El document, elaborat per una comissió conformada per la conselleria, PP, Compromís, PSPV, Podem, Ciutadans, la junta de personal del centre mèdic i l'Ajuntament de Manises, avala d'entrada el menor cost del departament respecte de la resta d'hospitals de referència del sistema públic valencià. Ho fa assumint la comparació realitzada per la Sindicatura de Comptes, la qual equipara els diners per pacient entregats a la firma concessionària (tècnicament, el pagament per càpita) amb el cost per malalts a la sanitat pública.
A continuació, però, introdueix una observació. «Cal tenir en compte que el pagament per càpita representa el 70% del cost total de l'atenció al pacient de la concessió. El 30% restant, també abonat per la Conselleria de Sanitat, correspon en un 25% a la despesa farmacèutica i en un 5% a altres conceptes», indica, a banda de recollir els recels de la Sindicatura de Comptes respecte del sistema emprat per fixar el preu inicial del contracte a partir del qual s'hi calcula la càpita a abonar anualment.
Tot i aquesta apreciació que qüestionaria l'estalvi de la concessionària en comparació a la resta de departaments públics, l'auditoria ressalta que la Sindicatura de Comptes va calcular amb la mateixa fórmula posada en dubte que la tornada a mans públiques de l'hospital «implicaria un major cost anual en despesa corrent de 42,5 milions d'euros». «Sanitat justifica les diferències per la antiguitat més gran de mitjana dels hospitals de gestió pública; l'existència de menors plantilles, més joves, amb major rotació i menors retribucions en les concessions; les característiques de la població (edat i morbiditat) i el territori (la dispersió i l'extensió); i la diferència de règim jurídic per a la contractació i adquisició de béns i serveis, que implica majors dificultats de seguiment i control de les actuacions de despesa per part del regulador sobre les empreses concessionàries», s'hi complementa tot seguit a l'auditoria.
«En aquesta comissió d'auditoria ciutadana, s'analitza que la reducció dels costos estan relacionats amb una menor dotació de personal i de llits en funcionament per 1.000 habitants en termes comparatius amb els departaments de salut comarcals, encara que per la cartera de serveis que ofereix l'hospital de Manises bé podrien comparar-se amb departaments de salut de referència tipus 2, amb els quals mostra diferències més importants», reforcen. En efecte, si Manises compta amb una ràtio d'1,26 llits en funcionament per 1.000 habitants i 8,35 treballadors per 1.000 habitants, els hospitals comarcals compten amb 1,60 llits i 10 empleats. La comparació amb els centres de tipus 2 és encara més sagnant: aquests hospitals registren una mitjana d'1,82 llits i d'11,42 treballadors.
Per equiparar el departament concessional com la resta d'hospitals comarcals de gestió pública directa, «s'hauria d'augmentar la plantilla en un total de 335 treballadors, i si fóra el cas dels departaments de referència tipus 2, necessitaria 623 empleats», estimen. «A més, cal afegir que la mitjana de despesa de personal per treballador amb contracte laboral en Manises ascendeix a 44.722 euros, la qual és un 9,6% inferior al cost mitjà dels hospitals comarcals (49.453 euros) i un 8,5% inferior al cost mitjà del conjunt dels departaments de salut», agreguen, així com apunten que «la jornada laboral és un 12% superior» a Manises respecte de la resta de centres públics.
«Existeix un total de 452 facultatius en el departament de Manises (estatutaris i laborals), un fet que suposa una ràtio de 2,22 facultatius per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra és semblant a la mitjana dels departaments comarcals (2,34), encara que inferior a les àrees de referència tipus 2, amb 2,42 facultatius per cada 1.000 habitants», assenyala respecte del personal. I precisa respecte de la rotació característica dels treballadors per la seua menor edat de mitjana: «L'alta rotació justifica l'escassetat de facultatius amb experiència, la qual cosa influeix sobre la qualitat assistencial que es presta i el nombre de complicacions que es produeixen».
El departament de Manises també obté pitjors ràtios en el nombre de professionals no facultatius per cada 1.000 habitants. Mentre la zona privatitzada compta amb 6,13 treballadors d'aquesta índole per cada 1.000 habitants, els hospitals de gestió pública tenen una ràtio de 8,06%, que representa un 24% més. En comparació amb els departaments de tipus 2, aquests hospitals gaudirien d'un 35,5% més respecte de Manises. «L'atenció al pacient hospitalitzat és una tasca multidisciplinària i en aquests col·lectius recau directament la qualitat de les cures i del confort que reben els pacients. Tindre una dotació suficient de personal no facultatiu és una necessitat per a una sanitat de qualitat, ja que disminueixen les complicacions mèdiques i la mortalitat, segons indica la literatura científica», denuncia.
L'escassetat de personal no facultatiu en comparació amb la resta del sistema sanitari públic del País Valencià, de fet, «trenca amb l'equitat del mateix sistema», critica l'auditoria. I determina: «Es pot concloure que tant el nombre de treballadors com les seues condicions laborals en la part retributiva i de jornada anual constitueixen una de les principals fonts d'estalvis de la concessió administrativa».
«No existeix, a més, conveni col·lectiu d'empresa que marque específicament la norma entre treballadors laborals del departament de Manises i la concessionària», agreguen com a una de les nombroses mancances del centre mèdic. I amplien: «El personal laboral de Manises és l'únic que no gaudeix de carrera i desenvolupament professional com a element motivador i de progressió. Seria recomanable establir un marc més adequat de relacions laborals». Malgrat tot, la qualitat percebuda és similar a la resta d'hospitals públics, així com l'ambient laboral del departament és «saludable i resilient», assegura l'auditoria a partir de l'únic informe elaborat a la zona mèdica de gestió pública-privada sobre la matèria.
Irregularitats i incompliments
A l'anàlisi dels indicadors assistencials i econòmics, on apunten que durant la crisi va haver-hi una desigualtat en les retallades entre el sistema públic i el concessional per l'augment dels diners destinats als departaments de gestió públic-privat en detriment de la tisora mostrada en els de control directe, se suma una radiografia d'incompliments i de qüestions posades en dubte per organismes com ara el Consell Jurídic Consultiu i la Viceintervenció General per a l'Administració Sanitària. Ambdues, de fet, van exposar els seus recels a la incorporació de Mislata, una població de més de 40.000 habitants de la comarca de l'Horta, i del seu hospital militar al departament una vegada la concessió sanitària s'havia tret a concurs.
«La modificació que es proposa comportaria un augment de la despesa per import de 19.461.771,58 euros, la qual cosa representa un canvi contractual superior al 20% del preu primitiu del contracte», adverteix l'òrgan consultiu l'entrada de Mislata a posteriori, tal com recull l'auditoria. «Fou el motiu pel qual la Viceintervenció General per a l'Administració Sanitària fiscalitzaria de disconformitat la modificació del contracte per no estar pressupostat i per no existir justificació exhaustiva de les causes que pretenien el canvi del contracte», complementen al document de la comissió auditora.
El Consell Jurídic Consultiu, al seu torn, remarcava que la modificació va aprovar-se «sense la cobertura pressupostària legalment exigible i adequada», la inexistència d'una memòria explicativa que justifique la incorporació de Mislata i amb una manca d'argumentació respecte a «la improcedència de la convocatòria d'una nova licitació pública per a la prestació del servei integral de salut en la zona bàsica de Mislata». «Per tots els fets exposats, va informar desfavorablement a la modificació», recorda. Amb tot, va aprovar-se igualment pel Consell de Camps.
Després de la incorporació de l'Hospital Militar de Mislata al departament de Manises, les instal·lacions van estar marcades per «l'abandonament», segons l'auditoria. Encara més, la concessionària no ha complit amb l'obligació d'executar un pla d'inversió al recinte mèdic de 6.222.703 euros «per a l'adequació i la posada en marxa de l'Hospital de Mislata durant la vigència del contracte». Tampoc amb la creació al denominat edifici 31 d'una àrea de diagnòstic amb escàner, radiologia general i ecografia general, així com una àrea d'extraccions i analítica bàsica; una àrea quirúrgica; una altra d'observació amb 10 boxes distribuïts en l'àrea d'urgències i la unitat de recuperació post-anestèsica, i una tercera amb unitats per a pacients somàtics i psiquiàtrics crònics.
«La concessionària no ha complit amb la clàusula d'adoptar progressivament els sistemes d'informació sanitària de la conselleria de Sanitat, ja que ha desenvolupat un sistema informàtic propi, la qual cosa ocasiona problemes en els pacients d'aquest departament de salut quan han de ser atesos en altres àrees», critica el document de la comissió, el qual també evidència que l'adjudicatària no va realitzar les auditories integrals recollides al ple de prescripcions tècniques particulars, ni una auditoria externa de rendibilitat per part d'una empresa aliena al departament. Els incompliments s'amplien a l'apartat en el qual l'administració ostenta la facultat de control de les plantilles del personal.
Aquestes irregularitats, absents de cap sanció per part dels diferents executius valencians, s'han combinat amb una altra pràctica que xoca amb els plecs de prescripcions tècniques particulars: la inexistència de cap liquidació des del 2009. «A data de realització d'aquest informe, no s'ha liquidat cap exercici des de l'inici de la concessió», retrauen. Un incompliment que la comissió auditora atribueix al mateix sistema de concessió. «Totes les concessions s'han caracteritzat per l'increïble endarreriment en les liquidacions actuals», apunten a conseqüència de la manca de control de l'òrgan que havia de vigilar l'adjudicatària. L'auditoria, no debades, assenyala que l'organisme responsable, la comissió mixta de seguiment, «no va complir la seua funció de seguiment, vigilància i control» en matèria de qualitat, contractació de personal i l'execució del contracte.
«L'endarreriment de les liquidacions posa en qüestió la viabilitat del model de gestió en règim de concessió administrativa per la predictibilitat del sistema en relació amb el cost de l'assistència sanitària per a l'administració», tanquen. I recorden: «No trobarem cap departament de gestió directa que quasi deu anys després d'haver-se executat els respectius pressupostos no sàpiga encara el cost real». La cara més obscura del model públic-privat del País Valencià.