El trident de trons llençat a l'aire és l'inici d'un ritual màgic, carregat d'emocions, adrenalina i aspiracions musicals. El sòl vibra amb els coets, la gent escolta atentament amb la mirada fixa al cel i les mans es preparen per a un aplaudiment generós, de reconeixement al treball artesà de la pirotècnia. Els minuts de la mascletada a la plaça de l'Ajuntament de València constitueixen un moment únic, de fervor per a la celebració reina del cap i casal valencià.
Aquesta batalla entre el característic color gris de la pólvora i l'habitual blau del cel serveix de reunió per a una festa que paralitza la capital valenciana durant una setmana. Les carpes, els monuments i, fins i tot, els establiments de menjar, siguen tradicionals o no, substitueixen tots els anys la presència omnímoda dels cotxes al carrer, tot i que progressivament les formes de mobilitat estan evolucionant per deixar de banda el cotxe en favor de la bicicleta o les diverses modalitats de transport públic.
València queda aturada per les Falles, per una celebració profundament arrelada entre la ciutadania. Les xifres ho demostren: de les 800.000 persones que habiten en la ciutat estricta, 100.000 participen a la festa gran de l'urbs capitalina. La grandíssima massa social que arrosseguen les Falles l’han convertida en un espai d’influència política. Si el franquisme va manipular la festa per als seus fins propagandístics, la dreta representada pel PP i els cercles marginals del blaverisme han buscat instrumentalitzar les Falles per als seus fins ideològics i polítics.
La formació de la gavina, no debades, va fonamentar part de la seua antiga hegemonia electoral a València gràcies a una actitud, segons assenyala el sociòleg Gil Manuel Hernández a l’article acadèmic Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga), «clientelista i paternalista cap al col·lectiu faller». «A canvi d'un finançament generós i un escàs control en la seua ocupació de l'espai públic, es constitueix una apetitosa borsa de vots i un important front de legitimació simbòlica del poder municipal, que expliquen, en part, un període ininterromput de governs conservadors i d'una sola alcaldessa, Rita Barberá, durant vint-i-cinc anys», complementava.
Un exemple paradigmàtic de l’ús de la festa va produir-se durant l’etapa del valencianista Pere Fuset al capdavant de la regidoria de Cultura Festiva. Diversos representants d’agrupacions falleres i de grupuscles amb certa influència social a una celebració d’arrels populars, amb connexions amb el blaverisme i a l’òrbita, en algunes ocasions, del PP, van protagonitzar una ofensiva per terra, mar i aire amb el propòsit de cremar al dirigent de Compromís. Jesús Hernández Motes, aleshores president de la Interagrupació de Falles de València, fou un dels referents d’aquella croada fallera.
Poder associatiu
La implicació del llavors mandatari de la Interagrupació de Falles de València no era cap anècdota. Aquesta entitat aixopluga el 90% de les comissions falleres de la ciutat, la qual cosa l’encimbella com a un dels principals lobbys dintre de l’univers de les Falles. Si bé durant el mandat de Fuset com a regidor va jugar un rol d’influència i de contestació política, la Interagrupació de Falles de València va néixer per necessitats econòmiques. Ho va fer per rebaixar costos en el moment de fer compres conjuntes, per exemple, de begudes o per tenir més força quan s’havien de negociar patrocinis.
La idea original era erigir-se en una mena de societat mancomunada, en una central de compres per rebaixar el preu de les despeses i augmentar els ingressos de les comissions falleres a través de les economies d’escala. Als propòsits econòmics, tanmateix, van agregar-se, segons les fonts consultades per aquest setmanari, els polítics. O dit d’una altra manera: la voluntat de ser una mena de contrapoder a l’Ajuntament de València a la festa gran del cap i casal del País Valencià, de ser l’actor amb qui l’administració havia de negociar qualsevol aspecte de les Falles. «Si els deixarien, voldrien organitzar de manera completa i absoluta les Falles», afirma una veu amb experiència acumulada dintre del món de la celebració magna de València.
La presidència de José Monforte, un històric de les Falles que va faltar l’any 2003, va ser una de les més glorioses per a la Interagrupació de Falles de València en termes d’influència, segons sostenen des de cercles fallers. En aquella època, aquest grup de pressió tenia una gran sintonia amb Alfonso Grau, llavors un regidor sense tant de pes a l’equip municipal. Amb el pas dels mandats de Barberá, Grau es convertiria com a vicealcalde en la seua mà dreta. La seua caiguda definitiva a l’ostracisme polític es produiria quan el Tribunal Suprem va confirmar l’any 2022 la seua condemna per suborn en acceptar regals d’un empresari. L’exdirigent del PP de València acumula altres sospites judicials, com ara per la seua implicació dintre dels tripijocs urbanístics que s’investiguen al cas Assut.
Amb etapes de més i menys transcendència dintre del món de les Falles, fins i tot amb períodes de certa invisibilització per a l’administració municipal gestionada per la formació de la gavina, la Interagrupació de Falles de València agafaria, de nou, volada amb l’arribada de Fuset com a regidor de Cultura Festiva. A pesar que fou el dirigent valencianista qui va retornar la influència a la Interagrupació i va atorgar-los certes parcel·les de poder amb l’objectiu de mantenir una relació fluida amb els moviments fallers, el lobby encapçalat per Hernández Motes va actuar d’acord amb les seues inclinacions ideològiques. Va exercir d’assot blaver i, de vegades, reaccionari contra el tripartit municipal que liderava Joan Ribó, de Compromís.
Hernández Motes, com altres dirigents que van conformar l’oposició fallera a Fuset, estaven ubicats en unes coordinades polítiques de proximitat al blaverisme i a grupuscles de caràcter extremista. L’aleshores directiu de la Interagrupació va mostrar la seua afinitat a entitats residuals que defensen posicionaments anticientífics envers la llengua pròpia, com ara Lo Rat Penat, així com va ser de la partida a la contramanifestació impulsada per l’extrema dreta durant el 9 d’Octubre del 2017. Aquella crida de boicot va transformar-se en una jornada d’agressions feixistes contra la manifestació legalment convocada per la Comissió 9 d’Octubre, la qual aixopluga gran part de l’esquerra civil, sindical i política valenciana. Per aquests actes violents, hi ha processades quasi una trentena de persones amb un historial neonazi i delictiu força extens.
La Interagrupació va ser un dels ariets d’aquell pols dels sectors més involucionistes del moviment faller contra l’Ajuntament de València. La seua oposició va canalitzar-se a través dels mitjans de comunicació, especialment d’aquells especialitzats en el món faller i amb gran seguiment per part d’aquest univers fester, i de l’assemblea de presidents, un òrgan on el regidor Fuset s'enfrontava cada mes a la fúria de desenes i desenes de líders fallers en un espai hipotèticament de participació. Es tracta, segons apunta una persona amb grans coneixements del món faller, pràcticament de l’únic reducte de cert ressò que encara ostenta l’antivalencianisme blaver.
Aquest lobby va experimentar un gir cap a la moderació a partir de l’any 2019, gràcies a l’elecció d’un nou president, Guillermo Serrano, amb un tarannà més dialogant i obert cap a l’administració municipal progressista. El recanvi a la Interagrupació de Falles de València coincidiria també amb l’adveniment de la COVID-19 i l’accés a la regidoria de Cultura Festiva de Carlos Galiana, de Compromís, però amb unes connexions més properes als cercles tradicionalistes de les Falles. En el mandat de Galiana, de fet, les relacions entre el grup de pressió faller i el consistori valencià han estat estretes. «La Interagrupació ha estat present en totes les decisions importants de les Falles. Ha guanyat una gran visibilitat, així com influència en aquesta etapa», asseguren les fonts consultades.
Potència econòmica
Junt amb la Interagrupació de Falles de València, els altres actors amb pes dintre de l’extens, plural i heterogeni món de la festa reina del cap i casal del País Valencià són la Federació de Primera A i, especialment, la Federació de Falles d’Especial. «Hi ha un abisme molt gran entre la realitat de la Federació de Primera A i la Federació de Falles d'Especial i la resta. És com si comparem, fent un símil futbolístic, la Lliga de Campions i l'antiga segona B. El seu poder, per tant, resideix en la seua capacitat econòmica», descriu una veu ben coneixedora de la constel·lació fallera.
Sense aquesta voluntat que atresora la Interagrupació d’influir en les decisions envers l’organització de la celebració magna de la capital valenciana, la Federació de Falles d’Especial actuaria com a un lobby per la defensa dels seus interessos. «No tenen cap intenció d’intervenir en qüestions d'estructuració de la festa, com sí que ho fa la Interagrupació», reforcen les fonts consultades. Entre les comissions falleres que en formen part, hi ha Convent Jerusalem, on es concentren bona part de les elits valencianes, com ara el magnat i propietari de Mercadona, Juan Roig; el navilier Vicente Boluda, o la família Saéz-Merino.
Galiana i l’òrbita fallera del PP
Galiana va accedir de la regidoria de Cultura Festiva quan Fuset va ser investigat en una causa judicial relacionada amb la mort d’un treballador als concerts estivals de Vivers, de la qual ha estat absolt després d’un llarg procés judicial. A diferència del seu predecessor, qui va intentar marcar distància de determinats cercles fallers de perfil conservador, l’actual responsable municipal de les Falles ha mostrat un tarannà si fa no fa més proper.
Aquestes relacions s’han evidenciat amb la designació d’una estructura directiva de les Falles connectada amb el PP, així com amb el relleu de la majoria de l’equip que va nomenar en el seu moment Fuset. La primera incorporació que va provocar controvèrsia fou Cristina Estévez, qui fou escollida per Galiana per a la vicepresidència de la Junta Central Fallera. No debades, va sobtar perquè es tractava d’una figura pròxima al PP i, especialment, a l'anterior president de l'òrgan rector de les Falles en l'etapa popular, Paco Lledó, qui va ser un dels protagonistes en la croada contra Fuset amb la utilització de debats com ara la modificació de les normes de la indumentària fallera.
L’altre moviment amb polèmica fou la designació de Jaime Bronchud, antic dirigent del PP durant el mandat de l’exconsellera Isabel Bonig i cara visible de l’ecosistema mediàtic faller que va sumar-se a l’ofensiva contra la gestió de Fuset, com a un dels mantenidors de les falleres majors. La decisió va generar un profund malestar a diversos sectors del col·lectiu de Compromís al cap i casal del País Valencià.