L’obra d’Antoni Gaudí és cada cop més object d’estudi d’historiadors, arquitectes, matemàtics i altres investigadors de disciplines científiques diverses. La majoria d’aquests estudis se centren en les grans obres (Sagrada Família, Casa Milà, Casa Batlló, Park Güell, etc...) o en aspectes transversals de l’arquitectura de Gaudí identificable en diverses obres. Però, a mesura que uns estudis i uns altres avancen, es va fent més i més necessari que les recerques s’hi fixen també en obres singulars o intervencions parcials que Gaudí va fer de manera paral·lela a la Sagrada Família i altres grans reptes arquitectònics.
Un d’ells és el portal i la tanca de la Finca Miralles, un encàrrec que Ermenegild Miralles va fer a Gaudí a començament del segle XX i que es va construir al passeig de Manuel Girona de Barcelona entre el 1901 i 1902. Tot i que es tracta només d’un mur i una entrada al que havia de ser la finca privada de l’industrial, el conjunt conserva la personalitat de Gaudí: el trencadís a les parets; l’ondulació del mur; els llindars sense línies rectes; els elements de forja molt treballada (en una porta i en la reixa que corona el mur) però també altres de ben originals: una teulada amb estructures de ferro i unes teules expressament cuites per aquesta coberta, entre d’altres.
L’obra la va acabar un dels deixebles de Gaudí, Domènec Sugranyes, que va fer la residència de Miralles amb la forma d’una gegantina barraca valenciana i una altra barraca -més petita i situada al costat- per la família dels masovers de la finca. Les barraques van ser enderrocades als anys seixanta però el mur exterior i el portal es van salvar.
Una altra obra a l’aire lliure -però més allunyada del brogit de Barcelona- és el conjunt d’escultures d’un dels misteris del Rosari Monumental de la Verge a Montserrat, un camí que porta a la Cova Santa. Cada misteri se li va encarregar a un artista i a Antoni Gaudí li va tocar el primer Misteri de Glòria, la resurrecció de Jesús. Antoni Gaudí es va encarregar del disseny, que incloïa fer més fonda una petita cova natural per incloure-hi el sepulcre i cinc figures al voltant: una dona plorant sobre el fèretre; la mare de Déu, que es recolza sobre una altra dona per acostar-s’hi, i un àngel. Crist ressuscitat apareix a sobre d’elles i fora del seu camp de visió, penjat de la paret on està excavada la cova.
El Crist és de coure i obra de Josep Llimona i les figures de marbre, les tres Maries, de Dionís Renart. El conjunt, que queda una mica separat del camí, està envoltat d’una barana de forja molt treballada. Va ser inaugurat quinze anys després de l’encàrrec, supervisat finalment per un altre arquitecte, Jeroni Martorell.
Finalment, l’obra que costaria més reconèixer com gaudiniana tot i mantenir un disseny molt bonic després de patir mil incidències és el mosaic de Sant Pacià: el terra d’aquesta parròquia del barri barceloní de Sant Andreu conserva un ordre meticulós, molt diferent del caòtic trencadís. L’església havia estat obra de Joan Torras Guardiola, que havia estat mestre de Gaudí i que va decidir encarregar-li al seu deixeble la decoració del terra. Antoni Gaudí va fer el disseny del mosaic de Sant Pacià que després realitzaria Luigi Pellerin.
Com que aquesta església era, de bon començament, capella del convent de les monges de la congregació de Josep i Maria, es poden veure les lletres J i M. Després de ser incendiada durant la Setmana Tràgica (1909), va ser magatzem de gra durant anys i el 1924 va passar a ser parròquia de Sant Pacià (1924). El 1936, durant la guerra, va esdevindre menjador popular i posteriorment tornà a ser parròquia. El mosaic el va restaurar a consciència el 1988 per Lluís Bru i Borrell, net del mosaicista principal de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, Lluís Bru i Salelles (Ondara, Marina Alta, 1868 – Barcelona, 1952).
El Consell Gaudí
L’òrgan que està treballant en crear una xarxa amb tots els espais amb obres de Gaudí i de fomentar també la investigació sobre l’arquitecte és el Consell Antoni Gaudí, constituït el 2013 a la Nau Gaudí de Mataró i un dels organitzadors -amb la UPC, l’Any Gaudí i la Fundació Catalunya La Pedrera- del Gaudí Congress que, del 22 al 24 d’octubre reunirà a Barcelona els principals experts en la matèria.
El Consell Gaudí el formen representants dels ajuntaments de Reus i Riudoms, la Basílica de la Sagrada Família, el Consorci de la Colònia Güell, l’ajuntament de Mataró, la Fundació Escola Teresiana, el MNAC, la Generalitat de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Càtedra Gaudí, Bellesguard, la Casa Batlló, la Casa Vicens, el Palau Güell, el Park Güell, l’ajuntament de Barcelona, la Casa Calvet, La Pedrera, Montserrat, els Pavellons de la Finca Güell i el Portal i Tanca de la Finca Miralles.