El bust d’una dona practicant ioga que coronava la falla de l’Ajuntament d’enguany passarà a la història com la imatge més representativa de la crisi del coronavirus a València. Després que el 10 de març la Generalitat decretara l’ajornament de les Falles, l’artista va afegir-li una mascareta. No hi podia haver una imatge més icònica del trasbals que ha provocat la infecció massiva pel Covid-19.
Al cap de pocs dies, el 16 de març, el consistori local va decidir cremar la resta del monument que ja havia eixit del taller al carrer. Va fer-ho sense cap avís previ, vora la mitjanit, en una jornada plujosa marcada per l’estat d’alarma declarat 48 hores abans pel Govern de Pedro Sánchez. No obstant això, el cap d’aquella jove amb els dos ulls tancats —sospirant perquè tot passe ràpid?— va ser indultat de manera transitòria. El somni de Carlos Galiana, regidor de Cultura Festiva del cap i casal, continua sent reduir-lo a cendres més endavant “com a símbol de la fi de la pandèmia”. Quin millor motiu? El problema és que, ara com ara, ningú no gosa pronosticar quan acabarà el malson.
L’endemà de l’anunci de la suspensió temporal, l’alcalde Joan Ribó va comunicar que les Falles de 2020 se celebrarien del 15 al 19 de juliol. Els mateixos dies que al març però quatre mesos més tard. Una època molt calorosa en què els vestits de fallera podien resultar pesadíssims i en què, per compte de bunyols i xocolata, potser caldria prendre orxata i fartons. Fora com fora, calia donar una resposta ràpida al nombrosíssim col·lectiu faller, del qual formen part —poca broma— un de cada vuit veïns de la ciutat. Al voltant de 100.000 persones.
Aquest divendres, interrogat per la incredulitat que genera el manteniment del calendari faller alternatiu mentre se succeeixen les suspensions de les edicions d’enguany d’altres celebracions massives com ara els Sanfermines de Pamplona, la Tomatina de Bunyol o els moros i cristians que tenen lloc a tantes i tantes poblacions valencianes, Ribó va mostrar-se taxatiu: “És que les Falles ja s’han suspès”, afirmava en relació a la decisió adoptada el 10 de març per la Generalitat. Amb vista al juliol, el primer edil avança que el seu govern farà “el que ha fet sempre”, o siga, “allò que diguen les autoritats sanitàries”. “Amb un element afegit: ho negociarem amb el moviment faller perquè, en aquesta ciutat, té un pes molt important”, sentenciava.
“Quan vam consensuar amb el món faller les dates del 15 al 19 de juliol no hi havia estat d’alarma i l’OMS no havia fet la declaració de pandèmia”, recorda el regidor Galiana, que pel càrrec que ocupa també ostenta la presidència de la Junta Central Fallera, òrgan rector de les festes. En qualsevol cas, els uns i els altres van acordar que el 15 de juny es prendria la decisió definitiva al respecte.
“En tot aquest temps he estat en contacte permanent amb l’Agrupació de Falles, el col·lectiu dels artistes... Jo tinc un pla A, un pla B, un pla C i, fins i tot, un pla Z”, ironitza Galiana. Tanmateix, no vol afanyar-se a tancar la porta del juliol. “Imaginem-nos que el Govern escolta el sector de l’hoteleria i la restauració i afluixa una miqueta la mà a partir del juny”, diu sense massa entusiasme però anhelant que el Govern espanyol insinue quin serà el tempo de la desescalada, com ja han fet uns altres països. “Fins ara hem actuat a cegues”, es plany.
De moment, per pal·liar una mica els efectes devastadors d’una pandèmia que va esclatar a la porta de les Falles, l’Ajuntament ha obert una línia d’ajudes que sufraga el 37,5% del monument de cada comissió, complementària al 25% del cost que hi abona cada any. És una manera de facilitar el pagament a l’artista, que acostuma a percebre l’últim termini durant la setmana fallera, quan planta el cadafal al carrer. El consistori ha informat a les comissions que, de cara a 2021, també té la intenció de proporcionar aquesta quantitat extra.
A més, la Generalitat i el consistori han habilitat espais públics com ara Fira València, La Marina de València i la Ciutat de la Llum —molts dels cadafals són realitzats per artistes foguerers alacantins— perquè les comissions que ho desitgen dipositen allà les seues falles. En realitat, però, la gran majoria continuen emmagatzemades als tallers on van ser creades.
Salvar l’artista
Són ells, els artistes, el principal maldecap del sector faller en el seu conjunt. “Siguen quan siguen, tots sabem que les Falles de 2020 no inclouran la majoria d’actes”, expressa amb resignació Javier Sanz, president de la comissió Doctor Serrano-Carlos Cervera-Clero, ubicada al cor del barri de Russafa. “El problema no són els actes, sinó la falla en sí, perquè la falla s’ha de cremar”, sosté amb convicció. “No podem conservar les falles d’enguany per a l’any vinent, l’artista no podria sobreviure ni podria pagar els seus treballadors”, adverteix, “som fallers perquè cremem una falla que ha sigut elaborada artesanalment i, si matem l’artista, matem la festa”. L’objectiu és claríssim: “Hem de cremar la falla on siga i com siga, encara que hagem de plantar-la un divendres, dinar una paella dissabte al casal i botar-li foc aquella mateixa nit o diumenge”, sosté.
Aquest escenari és el “mal menor” que també contempla Guillermo Serrano, de la comissió veïna Cadis-Centelles. Com a president del col·lectiu de falles de Russafa i sobretot, des de juny de 2019, de la Interagrupació (que aixopluga els presidents de districte), Serrano opina que només es tracta de “cremar la falla amb una certa dignitat” per tal de “tancar el cicle faller en curs i iniciar-ne un de nou”. Considera que les falles d’enguany no haurien de cremar-se el març de 2021, però matisa que descartar-ho plenament seria “absurd”. “El problema és que ja hi ha falles contractades per 2021 i que resulta molt complicat guardar-les un any als tallers”, assevera. “Sí, el gran problema són els artistes”, corrobora el regidor Galiana, “molts d’ells tenen els monuments als tallers i, si no es cremaren, podrien quedar-se sense feina fins vés a saber quan... Hem d’intentar preservar el seu ofici”.
Tant Sanz com Serrano lamenten que la decisió d’ajornar les Falles no arribara quatre dies més tard. “El 14 de març, amb tots els monuments al carrer, ho hauríem tingut molt fàcil per cremar-los de seguida i deixar estar la festa”, comenta el primer. “Hi ha la part sentimental de celebrar l’ofrena, els passacarrers i la resta d’actes, i la part pragmàtica que ens diu que haurem de conformar-nos a cremar el monument i que els artistes comencen a treballar en el projecte de l’any següent”, exposa el segon.
Belén Barrachina, una “fallera de base” que des de 2013 pertany a la comissió Baró de Patraix-Conca-Mossèn Fenollar, té una visió diferent. “Malauradament no sols les Falles d’enguany seran estranyes, les de 2021 no ho seran menys”, apunta. Ella esperava que al juliol o l’octubre n’hi hagueren unes “light” que ara també troba utòpiques. No debades, l’opció de conservar 10 mesos més els monuments no li resulta extravagant. “Davant la situació creada, tots, artistes inclosos, hem d’estar disposats a fer esforços”, subratlla.
“L’alternativa de guardar les falles i cremar-les un any després no seria nova, ja va passar quan van haver de suspendre’s per culpa de la guerra de Cuba i la Guerra Civil”, evoca. “Siga com siga, el pressupost de les comissions de l’exercici de 2021 quedarà condicionat pel coronavirus”.
Amb el calendari a taula
A Galiana, la hipòtesi d’unes festes acotades al casal i una cremada semiclandestina tampoc no li desagrada. “És la segona opció”, reconeix. La incògnita, però, torna a ser la mateixa: quan?
“Si decidim que no hi haurà Falles al juliol, no les ajornarem al setembre o a l’octubre sense una base molt contundent, no forçarem la màquina”, avisa. El moment en qüestió, com ha quedat dit, és el 15 de juny. Atesa l’evolució de la pandèmia, a molts els sembla una autèntica excentricitat esperar tant de temps. Com és possible que les Falles no queden suspeses abans?
D’una banda, perquè la Conselleria no s’ha manifestat al respecte. Si la consellera Ana Barceló, basant-se en els informes propis o els del Ministeri, comunica la conveniència de suspendre-les, no se’n parlarà més. En cas contrari, si arribem al 15 de juny sense un posicionament nítid de la Conselleria, Galiana és partidari de prendre la decisió final “fent partícep el món faller”. Destaca que hi ha oberta una “pluja d’idees” i insisteix que una de les poques coses que té clares és que no hi haurà una altra pilotada endavant. No s’enviaran les Falles al setembre o l’octubre sense la garantia suficient de què podran celebrar-se en aquells mesos, ni que siga amb un perfil baix, sense ofrena. “Vull ser optimista i pensar que encara serà possible fer això al juliol”, remata des del seu confinament al consistori, on se li acumula la feina de regidor de Comerç i Mercats, la de Cultura Festiva i la de portaveu del grup municipal de Compromís. “Dine i dorm a casa, però la resta del dia, me la passe ací tancat”, explica.
Actor de professió, Galiana fins i tot rumia que la crema de les parts de la falla de l’Ajuntament que van salvar-se de les flames el 16 de març estiga acompanyada d’un “espectacle addicional” que li aporte més caliu. El concurs del monument de 2021 ja s’ha convocat, però el bust de la dona amb mascareta acabarà reduït a cendres tard o d’hora. “No serà la primera falla que es crema fora de temporada, ja va fer-se’n una amb motiu el Mundial de futbol de 1982”.
En aquest cas, però, no sols es tractaria de cremar una falla fora de temporada. En són prop de 800 entre falles grans i infantils. “Més enllà d’octubre tot es complicaria en excés, envairíem el calendari del curs següent”, opina el president de la Interagrupació, que també és partidari d’esgotar els terminis i prendre la decisió final el 15 de juny si la Conselleria, amb anterioritat, no hi fa cap notificació. Serrano diu que és necessari tenir “dades damunt la taula” i remet al comitè d’experts designat per Ximo Puig, tot i que recorda que els pronòstics de març han quedat ridiculitzats pels esdeveniments.
“El mes de març la Conselleria va dir-nos que la punta de contagis es produiria a l’abril, que al maig recuperaríem una certa normalitat i que al juny ja hi hauria una normalitat absoluta”, assegura Serrano. “Ara no hem de caure en la mateixa errada: si no ens poden garantir que al juliol podran haver-hi concentracions de 50 o 100 persones, no podem mantenir la data prevista”.
Efectes col·laterals
La urgència de desfer-se dels monuments que ocupen tallers i magatzems no és, ni de lluny, l’únic efecte col·lateral de la suspensió de les Falles. Les comissions ja havien abonat una part important de partides adjacents —lloguer de la carpa, flors de l’ofrena, pirotècnia, enllumenat...— que no s’han rendibilitzat.
I, per suposat, sura un altre gran enigma. Què fer amb la fallera major? Javier Sanz entén que “més del 90% repetiran l’any 2021, però hi haurà casos en què, per raons econòmiques, preferiran no fer-ho”. De fet, tem que “entre el 15% i el 20%” dels integrants de la seua comissió demanen la baixa si l’economia no ofereix signes de millora prompte. Unes previsions que Guillermo Serrano no troba ni de bon tros exagerades: “En una conjuntura adversa, els hobbies són la primera víctima”. Belén Barrachina, en la mateixa línia, confia que no hi haurà una caiguda tan abrupta, tot i que una família de la seua falla ja ha pres la determinació de prescindir d’aquesta despesa. “Si l’any 2021 torna a ser un exercici tan anòmal com el d’enguany, ho notarem molt més”.
Passe el que passe, ella està convençuda que el col·lectiu faller s’hi mostrarà comprensiu. “El 10 de març, quan van suspendre’s les Falles, la gent va entendre-ho perfectament, a penes no hi vaig escoltar queixes”. “En contra del que s’acostuma a dir, no ens considerem el melic del món”, afirma orgullosa.
Carlos Galiana s’esforça a treure-li ferro a la situació. “El cens faller és molt estable, a penes va perdre 2.000 fallers els anys de la crisi anterior”. Sobre la possibilitat que la fallera major repetesca mandat si les Falles de 2020 queden anul·lades del tot, l’edil delega aquesta decisió a l’assemblea de presidents, però hi dona alguna pista: “Si ens plantem al mes de novembre sense haver convocat els processos de selecció de les noves falleres i la nova cort d’honor, seria allò més raonable”.
Les mascletades dels dies 12 a 19 de març, pagades pel consistori però no disparades, són un altre tema pendent de resoldre. Galiana calcula que una d’elles podria ser la que es disparara el Nou d’Octubre i que fins i tot se’n podria programar un altra per a la vespra, 8 d’octubre. Les altres sis, en cas que finalment no hi haja Falles 2020, podrien fer-se coincidir amb unes altres commemoracions o ajornar-se sine die. “El sector pirotècnic no sols s’ha quedat sense les Falles, els pobles estan suspenent les seues festes i, per tant, deixaran de contractar-los”, apunta.
Però a Galiana sobretot li preocupen els fallers i les falleres de la ciutat. Per això encreua els dits esperant que el coronavirus se’n vaja d’una vegada i que almenys puguen anar fent-se els concursos de teatre, declamació i play back, campionats esportius i tantes altres activitats que alegren l’any més enllà de la setmana fallera estricta. “No han de perdre la il·lusió, ells són el motor de la nostra festa”, recorda. I torna a encreuar els dits.