Les graderies de l’estadi de la USAP són un collage de la catalanitat. Els seguidors de l’equip de rugbi de Perpinyà fan càntics en català, onegen estelades i senyeres i llueixen unes samarretes de colors quadribarrats. El club és un símbol de la resistència de la identitat catalana dintre d’un territori hostil a qualsevol anhel nacional diferent del francés. No debades, l’Estaca, de Lluís Llach, ressona habitualment al coliseu dels nord-catalans.
Aquesta eufòria catalanista contrasta amb la croada impulsada per Louis Aliot, batlle de Perpinyà pel reaccionari i xenòfob Reagrupament Nacional, contra la llengua i la identitat catalana. L’ultradretà, en coherència amb el nacionalisme francès exacerbat dels deixebles de Marine Le Pen, ha impulsat accions per diluir els elements de reivindicació catalana a la ciutat i pintar-los amb una capa folklòrica, allunyada de la vinculació amb la resta de territoris catalanoparlants.
Aliot ha suprimit el lema de «Perpinyà, la catalana», ha eliminat la regidoria de Catalanitat, ha tret elements com barretines, senyeres o la Flama del Canigó del cartell de Sant Jordi i ha curtcircuitat les subvencions a entitats com ara Òmnium Cultural o l’escola La Bressola, una de les poques entitats educatives amb un programa d’ensenyament en la llengua autòctona de la Catalunya Nord. «L'extrema dreta francesa està reduint cada cop més la catalanitat a una cosa simbòlica i està traient tota la part lingüística i cultural», avisava Gautier Sabrià, responsable de Plataforma per la Llengua a la Catalunya Nord, a les pàgines d’EL TEMPS.
L’ofensiva, però, s’ha multiplicat durant aquest estiu. A la seua defensa de la denominació jacobina de «Pirineu Oriental» per al departament que engloba la Catalunya Nord —en contraposició a «Pirineu Català», la fórmula promocionada pel catalanisme—, va anunciar l’eixida de Perpinyà de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. Ho va fer amb una excusa econòmica, amb la qual cosa no sols retirava el suport polític del consistori, sinó una injecció dinerària d’uns 25.000 euros anuals.
Paral·lelament a la seua decisió d’eixir d’uns ens que havia estat fruit de l’empenta pel català dels col·lectius autòctons per la llengua i la cultura, ha impulsat l’Institut del Rosselló. Aquesta entitat neix del contacte i dels lligams d’Aliot amb l’administració balear. En 2024, Palma i Perpinyà signaren un conveni d’intercanvi cultural, però amb una perspectiva allunyada de reivindicar els nexes lingüístics. Malgrat algunes referències a la història comuna, l’acte va servir perquè el batlle de la ciutat nord-catalana carregara contra el catalanisme i l’independentisme.
«La Generalitat d’aquells que la denominen com a Catalunya del Sud utilitza Perpinyà com una base de rereguarda per al seu combat. Volem mantenir unes bones relacions, però la Catalunya Nord no existeix. La nostra regió es diu Pirinencs Orientals», va defensar un càrrec local instal·lat a l’estructura directiva de Reagrupament Nacional, ja que n’ocupa la vicepresidència. Aliot està condemnat per malversació i és d’ascendència alacantina per part materna.
Trencar amb la unitat de la llengua
El foment d’aquest Institut del Rosselló tindria com a propòsit, segons destacades veus del catalanisme a la Catalunya Nord, erosionar la unitat de la llengua catalana. «L’objectiu és trencar amb la unitat de la llengua en considerar el rossellonès no com a un dialecte del català, sinó atribuir-li unes singularitats i una raó de ser al marge del català», explica Pere Manzanares, impulsor de Ràdio Arrels i activista històric per la llengua catalana a la part més septentrional del país. «És la mateixa estratègia del blaverisme al País Valencià i està alineada amb Vox a les Illes Balears», indica.
«No és un discurs nou, però l’està promocionant amb força. Aquests missatges no atreuen cap intel·lectual, acadèmic, entitat o científic. És evident que el rossellonès és un dialecte del català. Ara bé, pot penetrar en una part de la població que està verge identitàriament, és a dir, en residents a la Catalunya Nord que han vingut de fora, són aquí des de fa una o dues generacions i no tenen gaires lligams amb el català», exposa. El blaverisme amenaça de créixer a la Catalunya Nord i erosionar els lligams amb la catalanitat en benefici de l’omnipresent nacionalisme francès.