Un any després que les Falles foren considerades Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, la Generalitat Valenciana vol anar un pas més enllà en la consideració positiva de la festa, tot endinsant-se en l’àrea de la sostenibilitat. Per tal d’aconseguir-ho, el Consell impulsa la campanya «Per unes Falles Sostenibles», amb què es pretén abordar aquesta matèria des d’una triple vessant: l’econòmica, la social i l’ambiental.
Entre els principals objectius d’aquesta estratègia destaca, precisament, el foment de les Falles com una festa respectuosa amb el medi ambient. Així ho ha corroborat aquest dimecres Pere Fuset, regidor de Festes de l’Ajuntament de València, durant la presentació de la campanya. «Volem aconseguir una festa respectuosa amb el medi ambient però sense perdre l’essència d’aquesta», assegura. Per detectar quines són les fortaleses i les febleses de la festa, i poder passar a un pla d’acció en clau sostenible, és necessari un estudi sociològic, econòmic i ambiental. Fuset avala que «els resultats d’aquests estudis ens ajudaran en l’optimització de les oportunitats i la reducció dels riscos en els tres àmbits; per exemple, en l’estalvi de diners».
Aquests estudis han de servir per obtenir una informació «tècnica» i «qualitativa» sobre l’impacte de les Falles, a fi d’elaborar un programa d’actuació. Segons Josep Bort, vicepresident de la Diputació de València responsable de l’àrea de medi ambient, l’Ajuntament de València ja ha fet l’estudi social i ha començat l’econòmic, que s’estendrà durant un any. La mesura, que compta amb un pressupost aproximat de 250.000 euros, es limita a València, però podria ser extensible a unes altres poblacions importants. Respecte a les qüestions polítiques i socials, Bort remarca la importància del consens entre totes les administracions i de la participació de tots els actors implicats. «És ací on resideix l'èxit o el fracàs d’un projecte: en la col·laboració», defensa el vicepresident de la Diputació.
De la seua banda, Elena Cebrián, consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Sostenible, ha dedicat especial atenció a com de limitada és la informació de què es disposa actualment sobre l’impacte que la Crema i unes altres pràctiques tenen sobre el medi ambient, així com la importància d’efectuar, per primera vegada, un estudi científic al respecte. També assegura que s’elaborarà una «guia de les bones pràctiques falleres» perquè tinga la major difusió possible entre els membres de les comissions, però també entre els turistes i visitants de les Falles, que són els qui més contaminen en aquestes dates. Cebrián remarca la necessitat d’aquest tipus de campanyes de conscienciació: «La sostenibilitat ha de veure’s positivament, la sostenibilitat també significa gaudir de la festa».
La presentació de «Per unes Falles més sostenibles» també ha comptat amb la presència de José Ramón Espuig, Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers, i de Ximo Esteve, artesà faller. Aquest últim ha expressat la seua preocupació per la possible nocivitat dels materials de què estan fets els ninots. «La gent tan sols s’exposa un dia a l’any a tots aquests materials, però nosaltres convivim amb el fum negre un dia rere un altre», manté. A més, ha recordat que alguns membres del Gremi han mort a causa de càncer massa joves. «Si el materials que emprem són perjudicials per a la salut, jo sóc el primer que els prohibiria», sentencia l’artesà.