A tocar de la plaça de Bous de València, al bell mig centre de la capital valenciana, no cabia ni una sola agulla. Una onada de samarretes verdes havia ocupat els carrers. Les pancartes demanaven la dimissió de la consellera d'Educació, la popular Mari Carmen Ortí, i la millora de les condicions per als docents del País Valencià. La comunitat educativa s'havia plantat i al quint dia de vaga indefinida havia decidit protagonitzar una manifestació històrica. Ni els treballadors de l'ensenyament amb triennis i triennis al seu full de servei laboral recordaven una mobilització així.
Els professors allargarien l'aturada laboral durant setmanes i demostrarien un múscul reivindicatiu que encoratjaria altres col·lectius professionals marcats per la precarietat. L'actitud inflexible de la conselleria es transformaria en un diàleg que aproparia postures, però la comunitat educativa rebutjaria l'oferta del departament de Campanar. Els docents decidien interrompre la seua lluita i reprendre la protesta a l'inici del curs escolar. S'havien convertit en la punta de llança d'oposició a les polítiques de la coalició parlamentària PP-Vox. Havien agafat el relleu a les marxes de la dana.
La comunitat docent, però, s'ha topat amb un nou míssil tomahawk a la seua activitat pedagògica. Vox ha convertit el País Valencià en el seu laboratori de la seua agenda ultradretana i després de consagrar legislativament la denominada «prioritat nacional» —un criteri de discriminació per origen en l'accés als ajuts socials—, ha imposat al PP una mesura per vigilar als educadors.
Ambdues forces plasmaven a la llei d'acompanyament als pressupostos valencians del 2026 —una mena de calaix de sastre— una nova instrucció per als inspectors escolars. Els empentaven a «vetllar per la neutralitat ideològica en els centres educatius, supervisant que les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars es mantinguen aliens a qualsevol mena d'adoctrinament, garantint el respecte al pluralisme i la llibertat de consciència de l'alumnat i de les seues famílies, i també els seus drets derivats de la llibertat lingüística».
Aquesta ordre aparentment neutra ha generat indignació a les forces de l'oposició progressista, a les files del PSPV i de Compromís, i al Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), l'organització sindical majoritària a l'escola pública. «Vulnera les lleis bàsiques de llibertat de càtedra, de protecció de la infància, els drets lingüístics i perverteix clarament l'esperit de què ha de ser la inspecció educativa, un cos per assessorar i ajudar els equips directius, el professorat i el conjunt de la comunitat educativa. No és un cos repressor i censor, com pretén el Govern valencià, PP i Vox», han criticat des del sindicat.
«L'article parla de la "neutralitat ideològica", sense especificar què s'entén per això. És a dir, qualsevol qüestió que no agrade al Govern valencià pot ser sospitosa d'infringir aquesta suposada "neutralitat ideològica"», adverteixen. I critiquen que «l'únic element que té una càrrega ideològica molt forta en el sistema educatiu és l'assignatura de Religió». «Sospitem, però, que no s'aplicarà a l'assignatura de Religió, sinó més aviat per a altres qüestions que puguen molestar el nostre govern i que formen part dels drets humans, de col·lectius discriminats i dels drets de la infància. Fins i tot, és possible que explicar el canvi climàtic siga adoctrinar el nostre alumnat», vaticinen.
L'organització sindical ha recordat que «mentre el professorat i la comunitat educativa ha protagonitzat una mobilització històrica aquest curs 2025/26, el Govern valencià es dedica a introduir la censura al sistema educatiu, acusar el professorat d'adoctrinar, desviar fons per a les infraestructures afectades per la dana a comprar ventiladors i negar-se a aportar solucions als problemes del sistema educatiu». Demanen la derogació d'aquest article perquè suposa una «caça de bruixes» i la instauració «d'una policia ideològica» a l'ensenyament.
«Supervisió no significa sospita»
L'Associació de Direccions d'Educació Infantil i Primària de l'Escola Pública del País Valencià i l'Associació de Directores i Directors d'Instituts d'Educació Secundària del País Valencià ha reaccionat a la instrucció pactada pels populars i l'extrema dreta. «Rebutgem qualsevol forma d'adoctrinament i, en conseqüència, volem afirmar amb la mateixa claredat que adoctrinar no forma part de les funcions dels nostres docents. Els nostres professionals coneixen les seues responsabilitats. La seua funció és educar, transmetre coneixements, desenvolupar competències i proporcionar a l'alumnat ferramentes per a pensar, contrastar, preguntar i construir les seues pròpies opinions», han exposat.
«Educar no és dir a l'alumnat què ha de pensar. Educar és ensenyar-li a pensar per si mateix. I novament trobem en la Constitució un marc prou clar. L'article 27.2 estableix que l'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana des del respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals», assenyalen. I manifesten: «Ens preocupa que una referència expressa a l'adoctrinament puga traslladar una imatge de sospita generalitzada sobre el professorat i els equips directius».
Els directors reconeixen que «l'escola pública necessita supervisió i garantia del compliment de la legalitat, però supervisar no pot convertir-se a sospitar». «La inspecció constitueix una garantia imprescindible del nostre sistema educatiu. Ha de supervisar, comprovar el compliment de la legalitat i protegir els drets de la comunitat educativa. Però aquesta funció constitucional no hauria d'interpretar-se com una presumpció general de desconfiança cap als docents i els equips directius», critiquen, així com reivindiquen el paper atorgat a la inspecció per part de la legislació.
«No estem en contra de la inspecció educativa ni qüestionem la seua funció supervisora. Les direccions necessitem una inspecció forta, professional, independent i tècnicament solvent», remarquen. Ho fan amb l'objectiu de contextualitzar els processos d'inspecció: «Quan existisca una possible irregularitat, que s'investigue. Però sempre des de fets objectius, contrastats i contextualitzats, respectant la presumpció de correcció dels nostres professionals».
El col·lectiu remarca que «una queixa no demostra per si mateixa una irregularitat», «una discrepància pedagògica no constitueix un incompliment» i «una diferència d'opinió no pot convertir-se automàticament en una actuació inspectora». «Les direccions necessitem regles clares, seguretat jurídica per a prendre decisions i, sobretot, sentir que l'administració confia en els seus professionals», sostenen. I rematen: «Supervisió no pot significar sospita».