El nom de Mark Fisher segueix essent recurrent quan es debat sobre l’impacte del capitalisme al món actual. Qui reflexiona sobre l’hegemonia cultural d’aquest sistema, el seu desplegament digital o el seus impactes sobre la salut mental passa, del cert passa pel pensador i crític anglès. Bona mostra d’aquest interès és que, cinc anys després de la prematura mort de l’autor, segueixen apareixent referències a casa nostra. És el cas de la traducció al català de Realisme capitalista (Virus, 2023) o l’assaig sobre l’obra de l’autor Mark Fisher: los espectros del tardocapitalismo (Gedisa, 2023).
De les Midlands al K-Punk
Nascut a la ciutat anglesa de Leicester, l’any 1968, creix a la petita ciutat industrial de Loughborough en una família treballadora. La seva joventut està marcada pels anys durs del tatcherisme. Segons recull el llibre Mark Fisher: los espectros del tardocapitalismo (Gedisa, 2023), el pensador va manifestar l’amarga “sensació d’una derrota existencial completa” que va sentir amb la derrota laborista el 1983 o que “no podía recordar el dia que, dos anys més tard, va fracassar la vaga minera ‘sense posar-se a plorar’”. En aquest erm polític, però, hi havia “un florir inaudit de les revistes musicals britàniques” decisiu per desenvolupar l’interès estètic i crític de Fisher i a impulsar un grup d’ideologia modernista, D-Generation.
Estudia Filosofia i Literatura a la Universitat de Hull entre 1986 i 1989 el que li comporta un desplaçament del poble natal que es conjuga, segons l’autor del llibre, Germán Cano, amb un “desplaçament social melancòlic” que, Fisher va explicar li produïa “angoixa i alienació”. Cano rescata també com en un assaig de 2014 el pensador descriu la pèrdua gradual del seu accent de les East Midlands un cop marxa de casa com una fita “carregada d’ambivalència i vergonya”. Una “malenconia del desclassat” que serà clau per la seva relació amb les institucions acadèmiques i per forjar “un estil comunicatiu i autoexigent singular que es nodria de diferents experiències contraculturals”.
El 1995 entra a la Universitat de Warwick i amb altres investigadors formen la Cybernetic Culture Research Unit que liderava el polèmic Nick Land, impulsor de les teories de l’acceleracionisme a les quals s’agafen alguns dels corrents de l’extrema dreta contemporània. És per aquest motiu que Fisher se n’acabarà allunyant.
Al pròleg de l’edició catalana de Realisme capitalista (Virus Editorial, 2023), el filòleg de la Universitat de les Illes Balears especialitzat en l’anàlisi dels efectes polítics de la traducció i la cultura, Fruela Fernández, destaca que malgrat el pas per aquesta prestigiosa universitat, “era un acadèmic a la deriva, que enganxava una feina precària rere l’altra en centres de formació professional”.
No atura, però les seves immersions en la teoria cultural i el 2003 obre el celebre blog K-punk. El pensador el presenta com una reacció contra “el trauma de la tesi doctoral” i Fernández l’assenyala com una eina eina experimental: textos oberts i sense restriccions genèriques, de publicació urgent, en els quals Fisher feia un ús original i lliure de les seves lectures, cercant noves maneres d’expressar-se, nous objectes d’anàlisi i nous interlocutors”
Amb la crisi del 2008, aquell mateix any, Fisher publica un dels seus llibres més reeixits, Realisme capitalista, que enguany s’ha publicat per primera vegada en català de la mà de Virus Editorial.
Fisher, que patia depressió, s'acaba suïcidant l’any 2017 a l’edat de 48 anys. “Tot i que és cert que l’escriptura de Fisher oscil·la afectivament entre l’eufòria i la depressió, batega en ella bàsicament un optimisme de forja spinoziana que va ser decisiu no només en la seva funció de catalitzador de grups, sinó en la seva faceta pedagògica”, detecta Cano.
Una trajectòria que es manifesta a través de la seva obra, com diu Cano, on s’hi “reflexa la particular mirada d’un xicot humil que assoleix un cert desclassament a través de la fascinació per la cultura i reflexiona políticament sobre els seus orígens de classe”.
Retalls de ‘Realisme capitalista’ (I)
"La tradició no val per a res quan no és contestada i modificada. Una cultura que només es preserva no és una cultura"
"El capitalisme és el que queda quan les creences s’esfondren en el pla de l’elaboració ritual o simbòlica: el que resta és el consumidor-espectador arrossegant-se entre les ruïnes i relíquies"
"El paper de la ideologia capitalista no és defensar res explícitament, a la manera de la propaganda, sinó encobrir el fet que les operacions del capital no depenen de cap mena de convicció subjectivament assumida. Mentre és impossible concebre el feixisme o l’estalinisme sense propaganda, el capitalisme pot funcionar a la perfecció, i en certa manera millor, sense que ningú el defensi"
"Una crítica moral del capitalisme, amb l’èmfasi posat en els patiments que provoca, no fa més que reforçar el realisme capitalista”
"La importància de la crítica ecologista és que posa sobre la taula que, lluny de ser l’únic sistema políticoeconomic viable, el capitalisme està preparat per destruir tot el medi humà"
Una veu actual
Tot i ser un autor que ja va tenir força ressò durant els anys posteriors a la crisi de 2008, què és el que fa que aquest inici de 2023 hi hagi dues novetats editorials treballades de Catalunya que expressen un renovat interès per l’autor que hom ja podia palpar a les xarxes socials els darrers mesos.
Héctor, membre de Virus Editorial, recorda que Fisher va “mantenir-se sempre pendent de les evolucions socials i culturals” fet pel qual “connecta amb el nostre present amb molta intensitat”. Destaca que elabora una “crítica radical al sistema capitalista que, sense evitar la profunditat” es manté “accessible i planer” i assegura que “posa el focus en carrerons foscos i ens dona esperança”. A més a més, pensa que “donar accés a textos que considerem rellevants en català, per força n’ha d’ampliar el seu impacte”.
Fruela Fernández diu al pròleg del llibre que les virtuts de Realisme capitalista, de fet, són ”una comprensió plenament política del present, que arriba a captar, amb una finesa excepcional, els moviments ideològics i cognitius que s’amaguen en els materials i els problemes més diversos”.
Al seu torn, Laura Llevadot, coordinadora de la col·lecció de pensament polític postfundacional de Gedisa destaca que l’obra de Fisher és rellevant avui per “l’encertat anàlisi que fa del capitalisme actual, és a dir, el neoliberalisme, que ell diagnostica ja en els seus inicis amb el tatcherisme”. Considera, també, extraordinària la caracterització que fa l’autor de l’”estalinisme de mercat” nom amb el qual “a palès la multiplicació de la burocràcia en tots els àmbits públics (educació, sanitat, etc..) que han importat les estratègies i el vocabulari del màrqueting (qualitat, innovació, indicis de qualitat, excel·lència...), cosa que prova la introducció del capital dins de l’àmbit públic així com el seu desmantellament”.
Llevadot assenyala, també, que es tracta d’un dels “primer teòrics que treballa amb la tecnologia i la interconnexió” i reivindica la seva perspectiva sobre les psicopatologies. En Fisher diu, “queda clar que les psicopatologies, lluny de ser immutables, són històriques i que els models de vida i de sentir de la gent són, en primer terme, polítiques”. Finalment, destaca l’interès del pensador per la cultura pop que entén com “un model de resistència que vinculava els fills de les classes treballadores amb les vanguardes, cosa que avui s’ha perdut”. Per tot plegat, considera necessari rellegir-lo avui per “entendre l’estat actual de la nostra cultura i del mode de vida al que el neoliberalisme ens empeny”.
Retalls de ‘Realisme capitalista’ (II)
Es fa necessari replantejar el problema de l’estrès i l’ansietat en les societats capitalistes. Enlloc d’entomar-ho com un problema psicològic individual que cadascú ha de resoldre com pugui, és a dir, en comptes d’acceptar la vasta privatització de l’estrès que ha tingut lloc al llarg dels darrers trenta anys, ens hauríem de preguntar: com és que acceptem com si res que tanta gent, especialment tanta gent jove, estigui malalta?
La depressió normalment es caracteritza per un estat d’anhedonia, però la condició a la que em refereixo {hedonia depressiva} consisteix no tant en la incapacitat de sentir plaer com en la de fer res que no sigui perseguir el plaer. Tenen la sensació que els ‘falta alguna cosa’, però són incapaços d’adonar-se que a aquest gaudi misteriós, que els manca, només si pot accedir més enllà del principi del plaer.
La conseqüència d’estar enganxat a la màquina de l’entreteniment és una interpassivitat nerviosa i agitada, la incapacitat per concentrar-se o centrar-se en alguna cosa.
El treball i la vida es tornen inseparables. El capital et persegueix dins el son. El temps deixa de ser lineal, esdevé caòtic, es descompon en unitats fraccionades. Així com la producció i la distribució es reestructuren, també ho fa el sistema nerviós. Per funcionar amb eficàcia com a com a components de la producció just-in-time, hem de desenvolupar la capacitat de respondre als imprevistos, és a dir, aprendre a viure en condicions d’inestabilitat tota.
La moralitat ha estat reemplaçada pels sentiments. A l’’imperi del jo’ tothom ‘sent el mateix’ sense escapar mai del solipsisme.