-Algú podria dir, les Falles, en tant que àmbit festiu, són una mena de parèntesi dels quefers diaris, una mena d’espai al marge. Per què, des del seu punt de vista, era important realitzar una auditoria de gènere a les Falles?
Efectivament, des de la teoria clàssica de la festa s’ha mantingut durant molt de temps que el temps de les festes és una espècie de parèntesi en la vida quotidiana, una mena de via d’escapament en la qual hi ha marge per subvertir l’ordre de les coses. A més en el cas de les falles hi ha també un element d’excepcionalitat urbana i legal: tota la cartografia de la ciutat canvia; les normatives i els horaris es modifiquen.
Però les festes, alhora que estableixen vincles amb el passat, reprodueixen l’ordre social contemporani, també en allò referit a les jerarquies i els rols de gènere. Per tant, és interessant saber quina és la situació a aquest respecte, saber en quin punt ens trobem. L’objectiu d’aquest estudi és fer una radiografia de la qüestió en l’àmbit faller: quin paper tenen les dones en les estructures falleres; com es representa a homes i dones en els monuments. Per fer-ho s’han fet dotze entrevistes en profunditat i sis grups de discussió i es van analitzar 207 monuments de totes les seccions. Com tots els estudis aquest partia d’una hipòtesi i després les dades havien de servir per refutar i rebatre-la.
-I quina era la hipòtesi?
La hipòtesi, d’acord amb el que havíem llegit i les nostres percepcions, era que en les falles hi ha desigualtat de gènere. El cas de les falles és un poc particular. Jo vinc d’haver estudiat la festa dels Moros i Cristians d’Alcoi, on hi havia un conflicte molt evident pel veto a la participació de les dones. Ací en canvi, el conflicte no emergeix amb tanta força perquè la dona, a través de la figura de la fallera, és molt visible i té molt de reconeixement públic.
-I després de fer l’anàlisi, es confirma la hipòtesi de partida?
Sí, hi ha desigualtats entre homes i dones, tal i com evidencien les dades. Els homes ostenten majoritàriament els càrrecs de poder en els òrgans de decisió i administració de les Falles. El 88% de les persones que ostenten les presidències són homes; front a un 12% que són dones. En vicepresidències la proporció és del 74% pel 26%. Per contra, les dones tenen més presència en les secretaries (67%) i en les vicesecretaries (74%). I de nou la presència de les dones és molt més alta en les delegacions infantils. En aquest cas, les dades són just les contràries que en la presidència: un 88% de dones per un 12% d’homes.
-És a dir, que en l’interior de les comissions es reprodueixen els rols de gènere?
Exactament. Dins les comissions es reprodueixen els valor tradicionals. L’home ostenta la representació pública i és qui pren les decisions, mentre la dona queda relegada a la criança i a les cures.
Dit això, cal fer palès que és fa visible una transformació. Des de l’any 1989, any a partir del qual hem analitzat, la presència de les dones en els càrrecs de decisió ha millorat de forma sostinguda, sobretot en l’àmbit de la secretària i la vicesecretària. A poc a poc, es van fent passos endavant.
-Però es podria afirmar, en tot cas, que existeix un sostre de vidre.
Sí, no només en les comissions sinó també en la Junta Central Fallera (JCF) i en la Interagrupació. L’any passat la proporció en la JCF era de 60% homes, 40% dones. Aquest any és de 67-33%. En la Interagrupació, dels 19 membres només dues són dones.
Però al marge de les dades el que ens hem de preguntar és quines són les raons que expliquen aquestes diferències. La primera raó és la dificultat de compatibilitzar la vida laboral i familiar amb les tasques vinculades a una presidència de falla. Ser president comporta una sèrie de feines que requereixen molt de temps vital i és difícil que les dones -que són qui majoritàriament s’ocupen de les tasques de cura- disposen del temps requerit. Per exemple, si les reunions es fan a les vuit de la vesprada, és quasi segur que moltes dones no podran assistir-hi. Per què no fer-les dissabte de matí per facilitar l’assistència de dones?
Davant les dificultats per poder-se fer càrrec de la presidència, hi ha comissions que han optat per disposar d’òrgans col·legiats, on hi ha tant homes com dones. El problema és que en la JCF només es pot inscriure com a representant una persona i aquesta sol ser un home. La normativa impedeix que tots puguen fer-se presents i és una llàstima que siga així. Crec que la normativa és massa rígida i que caldria canviar-la per intentar donar resposta a aquestes altres realitats. L’assemblea general de presidents, que és el màxim òrgan de decisió de les Falles, hauria de canviar la normativa per facilitar la presència de dones.
-Però el desembre passat aquesta mateixa assemblea va votar en contra d’instaurar una quota femenina entre els membres del jurat de les Falles. El regidor de cultura festiva va proposar que el 40% del jurat foren dones. Si parlem de la necessitat de fer passos endavant, els precedents no inviten a l’optimisme.
No s’ha de passar per alt que el 88% dels membres de l’assemblea són homes, front un 12% que són dones. Això posa en evidència que l’avanç de les dones està en mans d’una organització molt masculinitzada i això òbviament resulta un problema.
-L’assemblea diu que no vol quotes perquè els membres del jurat han d’entrar-hi pels seus mèrits i la seua experiència.
El problema és que als homes se’ls suposa l’experiència i nosaltres sempre l’hem de demostrat. En els discursos que nosaltres hem analitzat apareix molt això que “nosaltres no veiem homes i dones, sinó capacitats”. Per tant el problema és que estem en un espècie de cercle viciós.
-I com pensa que es podria trencar aquest cercle viciós.
Segurament cal trencar amb alguns hàbits que estan molt assentats. Perquè si una cosa hem demostrat les dones és que quan ens deixen espai, l’ocupem i el fem nostre. Perquè no és que no vulguem estar, sinó que no podem estar. Cada volta que hi ha hagut escletxes l’hem aprofitat.
-I aquest impuls a favor d’obrir espai menys masculinitzats hauria d’impulsar-se des de l’administració local?
Jo, com a Verònica Gisbert, pense que les polítiques de discriminació positiva són necessàries. Jo aspire, com a feminista, que un dia no ho siguen, però a hores d’ara ho són. Però soc conscient, pels discursos que hem analitzat durant la investigació, que si els canvis s’imposen, no tindran efecte.
Aleshores jo crec que el primer que cal fer és tenir una foto fixa de la realitat actual, saber qui ocupa quins càrrecs i d’aquesta manera serem conscients de la discriminació que pateixen els dones. Perquè el problema és que tenim tan normalitzats i interioritzats els ordres de gènere que no ens adonem de la gravetat de la situació. Per tant espere que aquest informe que hem presentat faja reflexionar als fallers sobre la necessitat de fer passos endavant a favor de la igualtat.
-Junt a l’altre autor de l’informe, Joaquim Rius, també han analitzat els cadafals i les xifres són eloqüents.El 87% no utilitzen el llenguatge inclusiu i el 63% mostren una imatge hipersexualitzada de la dona. La presència d’artistes falleres dones és raquítica.
El tema dels artistes és preocupant, no només per la qüestió de gènere, sinó perquè estan en una situació de precarització total. Si els homes artistes fallers que ja tenen nom pateixen, et pots imaginar quant pateixen les estudiants. En la Formació Professional hi ha una majoria de xiques, però només el 3% de les persones agremiades són dones. El que ocorre és que està molt difícil accedir-hi i només poden ser artistes aquells que tenen un cert nom perquè guanyen premis d’acord amb un criteri estètic establerts.
Pel que fa a la representació de la dona, vam veure que hi havia un número molt gran de dones hipersexualitzades. Òbviament és la imatge de bellesa que no només trobem a les falles, sinó en altres contextos comunicatius com poden ser els mitjans o la publicitat. El que tenim, malauradament, és que si un artista faller vol un premi necessita mostrar uns cànons de bellesa pre-establerts. És una mena de cercle viciós.
Però també hem detectat que en la secció infantil es trenquen els estereotipus de gènere: xiquets que ploren, xiquetes que juguen a futbol. És a dir, que hi ha motius per a l’esperança.
Una cosa que també ens van comentar els artistes fallers és que l’humor evoluciona i que allò que en un moment era graciós ara no ho és. Hi ha un intent d’adaptar-se als gustos de cada moment. Al final, el que tens és que les falles són un reflex de la realitat, però el que sí detectem és que el món de les falles no avança al ritme de la societat.
-És més resistent?
No sé si dir més resistent o més lent. En la publicitat, per exemple, es genera molt de debat quan apareix una dona hipersexualitzada. En canvi en les falles encara està normalitzat i no és fins ara que ha començat a qüestionar-se aquesta presentació del cos femení. A més, hi ha la qüestió de la sàtira: és evident que sense sàtira no hi ha falles, però on està el límit? On comença una actitud masclista o feixista o xenòfoba?
-També de les feministes es fan ninots…
Sí, les feministes som l’antítesi de les dones hipersexualitzades. Apareixem molt primes, histèriques,… Hi ha com binarismes: la bona dona i la dona dolenta. La bona dona és representada amb els estereotips de gènere tradicionals, la mare dolça, la iaia, la mestra i després està la fallera. La figura de la fallera no es toca.
-Vostès, en referir-se a la fallera, parlen d’ídol i tabú, tot arreplegant una idea que ja utilitzava l’investigador i sociòleg Gil-Manuel Hernàndez, expert en el món de les falles. Què volen dir?
És un ídol perquè tot el món la venera. És una figura inqüestionable, una mena de deessa, per això es parla també de tabú.
-La figura de la fallera, com indica, és un ídol i tabú. Però també hi ha controvèrsia a propòsit d’allò que representa. Gil-Manuel Hernàndez parla de la “reina fantasma, que reina però no governa”.
La realitat és que a l’hora de seleccionar-les cada volta es té més en compte el seu nivell d’estudis, la seua formació, la seua capacitat per estar en els actes… L’any passat, la fallera Rocío Gil va participar en 1.500 actes. Això indica que ja no és una figura que representa el col·lectiu faller, sinó que representa a tota la ciutadania de València. I amb tot, encara se la percep com una figura florero.
I això passa a pesar que elles han començat a vindicar-se com molt més que això. Elles han alçat les veus per deixar clar que volen deixar de ser dones florero. Crec que una bona mostra d’això és que les tres últimes falleres majors han fet discursos en favor del lideratge de les dones. Reclamen protagonisme també en la presa de decisions. És un canvi molt substancial. La figura de la fallera major està canviant. Crec que això té a veure amb el seu caràcter però també en qui està en la dirección de la Junta. Els límits s’han ampliat i elles l’han ocupat.
-Com es veu des del món faller aquest canvi en la posició i l’actitud de les falleres majors?
En general es veu amb bons ulls però sempre amb un condicionant: que mantinguen la neutralitat per poder representar a tots els valencians i valencianes.
-El món de les Falles i la universitat no sempre s’han dut bé. Quina repercussió espera que tinga aquest informe?
Jo espere que el col·lectiu faller ho reba com el que és: una foto, un estat de la qüestió, un estudi científic. I a partir d’ací ells han de decidir què volen o què no volen fer. Nosaltres hem fet unes propostes per avançar. El que no volem és que aquest estudi siga percebut com una imposició o una amenaça, perquè no ho és.
-Quines són les seues propostes per avançar?
Hi ha tres grups de propostes. En primer lloc, en la línia de sensibilització, és a dir, per donar a conèixer a la gent quina és la realitat: fomentar campanyes per fomentar la igualtat a la festa; realitzar guies perquè les comissions tinguen polítiques de gènere. En segon lloc, incidim en la formació: cal formar al personal tècnic des d’una perspectiva de gènere perquè si la cúspide veu la realitat amb unes ulleres morades potser canvie la seua forma de mirar la realitat; o intentar organitzar debats públics per tombar mites. Els fallers més resistents han de ser conscients que la tradició pot mutar. Si les falles no hagueren canviat, haurien mort. Les falles han de transformar-se alhora que la societat.
En tercer lloc hi ha un apartat de seguretat perquè en els grups de discussió de dones va eixir de forma espontània el tema de l’assetjament sexual, que es fa més present durant el període de falles. Caldria, doncs, posar punts violeta en les falles o fer mapes de la por per identificar els espais on les dones es senten més insegures.