Visiblement emocionada, amb llàgrimes als ulls, Isabel Bonig ha dit good bye a la primera línia política valenciana. Ho ha fet com els grans de la música, interpretant alguns dels millors temes del seu repertori. Amb missatges directes a la direcció estatal del partit, comandada per Pablo Casado, que l’ha pressionada molt perquè no es presentara al congrés del PPCV que se celebrarà aquest estiu. Volien que deixara el camí expedit a Carlos Mazón, el president de la Diputació d’Alacant, ungit des de Gènova com a nou home fort del partit.
No, les velles rockeres mai no moren. Bonig no volia marxar sense deixar clares algunes coses. Com fins i tot li reconeixen els seus enemics, sempre hi ha anat de cara. Filla i neta de dos militants socialistes de la Vall d’Uixó, va afiliar-se al PP perquè era la formació que, al seu parer, defensava més i millor els interessos de la gent, “la seua llibertat”. Perquè, emfasitza Bonig, el PP “posa l’individu per davant del col·lectiu”.
Amb les sigles populars va aconseguir dues majories absolutes al seu poble, tradicionalment molt escorat a l’esquerra, ha estat quatre anys consellera d’una macrocartera i, els últims sis, presidenta del partit i síndica a les Corts. Sempre transparent, sempre de cara. Se’n va Bonig, però queda el record d’una persona que mai no va amagar les seues preferències. Ni que aquestes foren tan políticament incorrectes com Kortatu i La Polla Récords. Una anomalia absoluta en un partit de tall clàssic. God save the queen.
Amb puntualitat britànica, com no podia ser d’una altra manera, Bonig ha accedit a la sala de premsa de la seu del PPCV a les 10:45 hores per fer públic que abandona l’escó a les Corts i, per consegüent, la sindicatura del grup. No ha volgut proposar ningú com a successor predilecte. No ha volgut fer com Casado, que ha assenyalat Mazón i maniobra a fons, amb el seu escuder Teodoro García Egea, perquè no hi tinga contricant. “He treballat molt dur per superar una etapa d’enorme foscor dins del nostre partit, hauria volgut disposar d’una segona oportunitat, però me’n vaig perquè sé que no tinc la confiança de la direcció nacional”, ha lamentat. “Sense egoïsme, per respecte a aquestes sigles, he decidit fer un pas al costat i no presentar-me a les primàries, preferisc cedir el pas a les persones que sí que gaudeixen del beneplàcit de Gènova.”
Bonig sobre la corrupció: “La conducta d’alguns va avergonyir-me, m’avergonyeix i continuarà avergonyint-me”
No obstant, Bonig no ha perdut l’oportunitat d’enviar alguns missatges als uns i als altres. Girant la vista enrere, ha recordat que, quan va aterrar a la presidència del PPCV, “a diferència d’ara, ningú no se’n volia fer càrrec”. “Alguna cosa deu haver milllorat en aquest temps”, ha deixat caure com qui no vol la cosa. L’estigma de la corrupció que arrossegava el partit —“la conducta d’alguns va avergonyir-me, m’avergonyeix i continuarà avergonyint-me”— era una llosa molt pesant. “He gaudit del meu treball, però també he patit, era una tasca molt complicada”, ha assenyalat aquest dijous. Amb tot, ha agraït la confiança que va dipositar Mariano Rajoy perquè esdevinguera “la primera presidenta dona del PPCV”.
La presidenta eixint ha fet balanç dels seus “èxits” i les seues “errades”. En el primer apartat, Bonig diu que va “sembrar la llavor” d’algunes qüestions que ara, curiosament, han estat la medul·la espinal dels resultats espectaculars d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid: “Volia un PP que recuperara la seua ànima, els seus valors, que plantejara la guerra cultural, que donara la batalla per la llibertat educativa, lingüística o a l’hora d’emprendre... Vam posar els serveis jurídics del partit al servei de la societat civil”.
Entre les equivocacions, una que ha assumit en primera persona. Instar el grup popular de les Corts, en 2016, a votar a favor de la revocació de l’escó de senadora per designació territorial de Rita Barberà. Aquests dies, els populars del cap i casal tracten de reconciliar-se amb el llegat de l’exalcaldessa i la seua família. Davant la reivindicació de la seua figura per part de Francisco Camps, que es postula com a alcaldable, tant María José Català —acaba de contractar Asunción Corbín, neboda de Barberà, com a assessora— com ara Bonig han desfet el camí que totes dues van recórrer al seu dia i que va significar una solsida al si del PP valencià. De fet, Barberà va morir sense carnet del PP, asseguda a un escó del grup mixt del Senat.
En el moment en què ha recordat son pare —mort el darrer any— i la mateixa Barberà, Bonig no ha pogut contenir les llàgrimes. Tot seguit ha reclamat a la nova direcció, que encapçalarà Mazón, “lleialtat i honradesa per mantenir el llegat positiu del PP i allunyar-se d’allò que s’ha fet malament”.
Bonig ha fet pública una enquesta que parla d’un “empat tècnic” entre el PSPV i el PP
Bonig ha subratllat que el PPCV ha sigut el primer a plantar cara al “model del Botànic” que després “ha estat exportat al Govern d’Espanya”. I ha fet pública una enquesta del mes d’abril elaborada per Metroscopia —encarregada per la seua direcció— que situa el PSPV i el PP en un “empat tècnic”. Els populars, ha dit, hi otindrien 30 o 31 escons, i els socialistes, de 29 a 31. “L’enquesta indica que hi ha possibilitats de canvi polític”, ha volgut remarcar Bonig com a epitafi, “passaríem del 19,1% dels vots de 2019 al 28,2%”.
En un altre missatge a Gènova, la presidenta eixint —mantindrà el càrrec fins el congrés, però tan sols per evitar el nomenament d’una gestora— ha destacat la importància “fonamental” de la “mirada des del Mediterrani”, un crit d’alerta davant els possibles desitjos d’exportar la fórmula Ayuso més enllà de Madrid.
També ha valorat la importància de les primàries, “que jo mateix vaig impulsar i que van dur Pablo Casado a la presidència del PP”. En efecte, el congrés del PPCV en què Bonig fou elevada a la cúpula va ser assembleari, tots els militants van poder dir-hi la seua. Ara, per contra, ella ha estat convidada, de manera persistent, a apartar-se de la cursa de les primàries. La pressió ha estat tanta que ha hagut de renunciar als seus plans inicials de batallar per la presidència.
Bonig ha reclamat “el dret dels adversaris a ser escoltats” i ha defensat “la confrontació d’idees i de projectes”
“Crec en el debat polític, però coherent”, ha afegit, “sempre he defensat la confrontació d’idees i de projectes”. Literalment, ha reclamat “el dret dels adversaris a ser escoltats”. Frases amb què pretenia incidir en la importància de contraposar projectes, encara que això genere soroll a l’àmbit intern. “Però no podíem a anar a un xoc, a una guerra”, ha agregat a continuació. Això sí, no ha perdut l’ocasió de lamentar les presses amb què ha hagut d’acomiadar-se: dilluns passat, dia de reflexió a Madrid, sense ni tan sols esperar el congrés provincial de Castelló que se celebra aquest dissabte, 8 de maig. Casado i García Egea no volien ajornar la renovació del PPCV ni un dia més. En cas de derrota d’Ayuso i de crisi sobrevinguda al PP, pensaven que Bonig podria haver-s’hi atrinxerat.
Se’n va Bonig i no a cap escó del Senat ni a cap futura llista del Congrés, segons que ha dit. “Continuaré sent lliure, vull prendre-hi distància, reflexionar... Es pot fer política des de molts altres llocs.” En aquest sentit, és possible que properament la veiem com a membre activa d’alguna fundació de les que forma part, com la Lluís Vives. Aprofitarà el temps lliure, també, per llegir molta teoria liberal, una de les seues passions.
“No vaig entrar en política per ocupar càrrecs, sinó per les meues conviccions i principis, agraïsc les ofertes que m’ha fet el meu partit, però no demane res”. Vol ser lliure. Aquest estiu, mentre el zaplanista Mazón comence a ocupar el seu despatx, ella estarà a Londres escoltant i ballant el pop britànic independent que tant li agrada.
En acabar la conferència de premsa, Bonig ha enfilat el camí de les Corts per última vegada. En un discurs de sis minuts, s’ha acomiadat de l’hemicicle amb paraules d’agraïment al seu grup i la resta de síndics, especialment cap a Fran Ferri, de Compromís, i el socialista Manolo Mata, a més de deixar escrit, al diari de sessions, el seu pesar per la reprovació a Barberà de 2016. Plorant, sense amagar els sentiments —sempre de cara—, Bonigha llegat un missatge emocionat a la Cambra.
Solemnement. A la manera britànica. Good bye, Mrs. Bonig!