El naixement de la Universitat Catòlica de València, anhel celestial de l'exarquebisbe ultraconservador Agustí García-Gascó, va constituir una autèntica reproducció del miracle dels pans i els peixos. Intercanviant de la narració bíblica els menjars pels diners públics, el centre universitari privat va gaudir d'incomptables recursos de les administracions per aixecar-se i, més tard, per expandir-se arreu de les comarques de València. A pesar de la seua naturalesa privada i de pregonar una filosofia educativa encarnada en els valors de l'Església catòlica, va disposar d'immobles municipals; de la cessió de terrenys per instal·lar-se a ciutats com ara Torrent (Horta) o Alzira (Ribera Alta); d'injeccions públiques que van sufragar reformes d'edificis, les beques d'uns alumnes que havien escollit acudir a l'ensenyament universitari privat i diverses activitats; així com d'un tractament tributari especial en l'Impost de Béns Immobles (IBI) per dependre directament de la institució clerical. Segons una estimació d'EL TEMPS, va beneficiar-se d'uns recursos públics xifrats en 10.248.549,39 euros.
Mimada per diferents administracions locals, provincials i autonòmiques governades pel PP, va rivalitzar amb el CEU Cardenal Herrera de València, una universitat privada d'inspiració cristiana auspiciada per l'Associació Catòlica de Propagandistes. Ambdues universitats, tanmateix, van seure al consell d'administració de la firma Inversiones Sociosanitarias SL, segons el portal d'informació econòmica Empresia. Mentre el centre superior dels propagandistes va romandre al màxim òrgan directiu fins a l'abril del 2010, la Universitat Catòlica de València va engegar aquesta aventura mercantil en juny del 2010. A partir d'aquell moment, va convertir-se en un dels socis principals d'una firma creada per aixecar un hospital i dos facultats.
La maniobra urbanística, segons han desvelat mitjans com ara eldiario.es o Levante-EMV, va comptar amb la col·laboració i la implicació de la trama Assut, una macrocausa que ha exhibit els tripijocs de diferents representants municipals del PP, PSOE i Compromís, així com els negocis sota sospita de l'advocat José María Corbín, cunyat de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá. El constructor Jaime Febrer, un dels capitostos d'aquesta xarxa presumptament corrupta, fou el soci principal de la Universitat Catòlica de València en la posada en marxa del centre hospitalari. La relació va iniciar-se amb un conveni de col·laboració entre l'entitat acadèmica, representada en aquell projecte pel dirigent de la institució arquebisbal Juan Sarrión Morote, i la societat Inverso SL, llavors lligada a la teranyina empresarial de Febrer. Inverso SL es transformaria l'any 2012 en Ética y Salud S. XXI SL.
Aquesta firma estaria integrada per la Universitat Catòlica de València, representada per Morote i la societat Proyectos Empresariales San Vicente Martir SL, i 5ATON SL, de la família Febrer, d'acord amb la informació oferida pel portal Infoempresa. No era l'única connexió entre l'entramat de Febrer i el centre universitari privat de l'Arquebisbat de València: hi havia un nexe, segons la pàgina d'informació econòmica Empresia, entre Jafre Gestión SL, relacionada amb el presumpte capitost de la xarxa Assut, i Promoción de Educación Católica. Propietat de la Fundació Universitària Sant Vicent Màrtir, Promoción de Educación Catòlica va estat administrada entre maig del 2014 i agost del 2015, precisament, per Jafre Gestión SL.
Ética y Salud S.XXI SL, la societat compartida entre el centre universitari privat i el constructor Febrer, va comptar amb diversos assessors legals. D'una banda, van contractar al bufet prestigiós i esquitxat per diverses polèmiques Broseta Abogados; i, d'altra, al cunyat de Rita Barberá, l'antic lletrat de Fuerza Nueva i vell simpatitzant de l'extrema dreta local, José María Corbín. De les tasques jurídiques de Corbín, la investigació de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil «no ha trobat cap dictamen, informe, estudi, ni esbós». Amb la suposada connivència de Morote, d'acord amb el relat de la benemèrita, va pagar-se al cunyat de Barberá per dotar de «viabilitat o afavorir» el projecte per les relacions que tenia amb l'alcaldessa del PP o la seua mà dreta, Alfonso Grau, condemnat a presó per suborn i blanqueig de capitals en altra causa diferent. Corbín, en total, va cobrar 63.720 euros per aquestes tasques d'intermediació.
Gràcies a la influència del cunyat de Barberá a l'Ajuntament de València, Febrer va tractar el projecte amb diverses persones del consistori del cap i casal del País Valencià. El constructor, qui feia manetes empresarials amb la Universitat Catòlica de València, tenia el propòsit d'aconseguir un concurs dels terrenys on havien d'aixecar l'hospital que fos favorable als seus interessos. Segons els investigadors de la Guàrdia Civil, va assolir el seu objectiu: una firma seua «hauria participat, de connivència amb membres de l'administració pública, en la confecció de les bases del concurs per a introduir aspectes que, en major o menor mesura, resultaven favorables als seus interessos empresarials». La benemèrita, en les seues indagacions, remarca que el document final «té parts o aspectes introduïts per l'empresa interessada en el concurs».
«La relació entre Jaime Febrer, Alfonso Grau, Carlos Masiá [aleshores gerent de l'empresa municipal urbanística AUMSA], Jose María Corbín i, a través d'aquest, amb l'alcaldessa de València, va cristal·litzar en què el Grup CVC Axis va treballar en la confecció de les bases del concurs per a la selecció del projecte que havia de regir la licitació de la concessió administrativa per a la implantació d'una clínica universitària en un terreny de l'Ajuntament de València, situat enfront del Bioparc entre els carrers Rafael Alberti, Serra Calderona, Jorge Comín i Pio Baroja, on la Universitat Catòlica volia construir el seu hospital, i que va comportar la modificació del Pla General de València», desgrana la titular del jutjat d'instrucció número 13 de València. En aquest tripijoc, però, també van estar implicats, segons la recerca policial i judicial, el cap de secció de l'oficina tècnica de patrimoni, el cap de servei de Patrimoni, el cap de secció de propietats immobiliàries o el secretari de la corporació municipal de València.
La magistrada encarregada de la instrucció de la macrocausa Assut, amb rèpliques sísmiques al PP, PSPV i la vella guàrdia del rebatejat Bloc, precisa com va manipular-se el concurs: «Es van canviar dades essencials com ara la inclusió en el projecte de l'augment de l'altura de cornisa i la possibilitat d'incorporar plantes tècniques que no computaren a l'efecte d'edificabilitat, ni tampoc el nombre màxim d'altures, i van fer-se modificacions en la puntuació, perquè l'oferta econòmica havia de tindre major puntuació que l'atorgada». Un dels canvis més importants fou, però, que el concessionari havia de tenir com a objecte social l'activitat sanitària i universitària. Es tractava d'un requisit essencial que semblava fet a mida per atorgar el concurs a la mercantil del constructor i de la Universitat Catòlica de València.
Protesta veïnal
L'operació urbanística tacada per la participació de diversos actors de la trama Assut ja havia generat enrenou en el seu moment. La concessió d'aquests terrenys per 75 anys a la Universitat Catòlica de València i l'empresari Febrer va ser aprovada únicament pel PP. L'oposició progressista, representada aleshores solament pel PSPV, s'hi va oposar de manera ferma. «L'informe de la conselleria que avala el canvi d'ús és temerari i frega la legalitat perquè desautoritza totes les avaluacions anteriors que ha realitzat el mateix departament», va advertir en un ple municipal de febrer del 2011 el llavors regidor socialista Juan Soto sobre el canvi de funcionalitat d'aquestes parcel·les públiques. El representant de la formació del puny i la rosa, de fet, va rescatar un informe de la conselleria d'Educació en què es considerava el solar entregat a la universitat privada catòlica com a imprescindible per resoldre les carències de dotacions del barri.
La privatització d'aquest sòl públic per facilitar el negoci de la Universitat Catòlica de València va estar marcada pels vincles entre l'entitat acadèmica i l'aleshores vicealcalde, Alfonso Grau. En el moment de la concessió a l'entitat acadèmica privada, per exemple, Grau n'ocupava un seient al patronat. L'any 2015, quan va tancar la seua carrera política per acumular diverses imputacions judicials, va retornar al laboratori mèdic del centre d'ensenyament superior de l'arquebisbat. Una controvèrsia que va alimentar les protestes veïnals de Campanar, a les quals va sumar-se el recurs de l'assegurada mèdica Nisa. La firma sanitària va denunciar aquell concurs perquè, a parer seu, no respectava els principis de lliure concurrència, ni de competència entre empreses; vulnerava diversos articles de la Constitució espanyola, i mostrava els seus dubtes sobre la legalitat d'aspectes com del dret de tanteig i les condicions del concurs.
La principal al·legació era, justament, que el plec de condicions indicava que només podia presentar-se una universitat, la qual estaria acompanyada d'altres entitats o bé competiria sola pel projecte. L'entitat acadèmica que volguera aspirar als terrenys havia de complir un altre requisit: impartir la llicenciatura de medicina i cirurgia. «Resulta que l'única universitat privada autoritzada per a impartir la llicenciatura a la ciutat, almenys que li conste a aquesta part, és la Universitat Catòlica», van puntualitzar al recurs per assenyalar un presumpte tracte de favor a la institució educativa de l'Arquebisbat de València. L'arribada de l'esquerra a l'Ajuntament de València en forma de tripartit integrat per Compromís, PSPV i València en Comú va soterrar un projecte esquitxat pel fang de la causa Assut.