Els enregistraments policials de les converses entre constructors i consellers, les adjudicacions a empreses de dirigents de la formació de la gavina i la successió incessant d'irregularitats van definir durant diversos lustres el model de residències que va impulsar l'exconseller Rafael Blasco, condemnat per desviar fons dels més necessitats, i va arredonir l'exconseller Juan Cotino, involucrat en nombrosos escàndols fins a perdre la vida com a víctima de la COVID-19. Els negocis de la família Cotino amb els centres de la tercera edat foren el paradigma d'un sistema sota sospita permanent de tracte de favor de l'administració a concessionàries connectades amb el poder polític. EL TEMPS va desvelar, precisament, que Cotino va proposar en el ple del Consell del 25 de gener de 2008 l'aprovació d'un contracte especial que acabaria incrementat les places concertades, on l'empresa més beneficiada fou Savia, llavors participada pel seu nebot, Vicente Cotino.
L'ombra constant, les sentències que declaraven il·legal el model desenvolupat pel PP i l'impacte que tenia en l'atenció dels usuaris de les residències va empentar l'esquerra a prometre capgirar el sistema en cas de desnonar els conservadors de la Generalitat Valenciana. L'accés de Mónica Oltra, de Compromís, l'any 2015 com a vicepresidenta valenciana i com a consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives preveia un canvi de model en l'atenció a les persones grans. L'anhelada transformació d'aquell sistema, tanmateix, va ajornar-se a causa de l'herència jurídica del PP i per esperar el venciment de les adjudicacions de les places gestionades per les empreses privades, segons argumentaven des del departament d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Per aconseguir licitar-ho a través d'un únic contracte, el Consell va haver-hi de prorrogar algunes licitacions que van sufragar-se mitjançant el controvertit instrument de l'enriquiment injust.
A principis d'enguany, Oltra va aprovar un decret que reduïa el pes del preu perquè les empreses aconseguiren adjudicar-se les places, així com atorgava més importància a criteris de qualitat. Aquest nou contracte, a través del qual es posaven a disposició de les persones grans 7.100 places de residències, tenia com a finalitat, en paraules de la conselleria, «unificar en un sol expedient totes les places privades posades a la disposició de la vicepresidència i conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i que s'incorporen al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials com a places que són sostingudes amb fons públics». «Duu aparellada la implantació plena d'un nou model residencial centrat en la persona, així com un canvi en el sistema d'adjudicació, de manera que l'adjudicació va determinada per criteris de qualitat, amb la introducció de nous paràmetres valorables mitjançant fórmules objectives», asseguraven llavors des del departament d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
La conselleria sostenia que el nou sistema d'adjudicació estava fonamentat en criteris de caràcter social, mediambiental i d'innovació, «que modulen la relació cost-eficàcia i la relació qualitat-preu, i que poden estar relacionats amb l'alimentació que s'ofereix en les residències o amb millores laborals i salarials». Entre aquests condicionants, hi havia la prohibició de tributar els beneficis obtinguts per la licitació a paradisos fiscals, altres d'augment salarial dels treballadors i de les ràtios de personal o de proporcionar alimentació ecològica i de proximitat. Hi havia, a més, una millora del finançament de fins al 20% per intentar que les empreses competiren per qualitat i no mitjançant els preus. De fet, es defensava que la unificació del contracte, realitzar la licitació a través d'una fórmula única, desincentivava les baixes temeràries que podien amenaçar la qualitat de l'assistència. La importància de la qualitat del servei representava el 70% dels criteris i el preu només un 30%, quasi al contrari que l'actual model madrileny.
Amb un esperit similar al decret que havia de regular els concerts educatius a l'etapa postobligatòria, atès que els criteris establerts perseguien garantir una lliure concurrència real, el decret que va impulsar Oltra a principis d'enguany contenia aquesta filosofia d'evitar els antics monopolis de determinades empreses concessionàries, com ara les vinculades, en el seu moment, al nebot de Cotino, exconseller, exvicepresident de les Corts Valencianes i exdirector de la policia espanyola. «Enfront del model il·legal que no permetia la lliure concurrència de les accessibilitats, ara arribem a un nombre rècord d'empreses i centres adjudicats. Estem parlant de 36 centres de 6 empreses amb les accessibilitats i ara de 94 centres de 31 empreses diferents», argumenten des de la conselleria que, en l'actualitat, encapçala la vicepresidenta valenciana Aitana Mas, de Compromís.
L'aplicació d'aquesta fórmula, segons les dades facilitades per la conselleria, ha canviat la distribució de les places a les diferents aspirants. Domus VI, una multinacional de l'assistència a la gent gran tacada per un reguitzell de polèmiques en la seua gestió com ara per l'actuació durant els temps més obscurs de la pandèmia al centre que ostenta a Alcoi, ha estat qui més places ha perdut en el seu conjunt. En total, no debades, disposa de 42 places menys. Savia, la companyia que compartien antigament la nissaga Cotino amb Enrique Ortiz, condemnat per la trama Brugal i finançador confés del PP, ha experimentat un xicotet creixement de dues places. L'augment global de les places, tanmateix, ha provocat que ostente un menor pes en el conjunt de places contractades: abans gaudia de més del 50% de les places d'accessibilitat i ara suposen un 31% del total. «Les sis empreses d'accessibilitat ocupaven el 100% de les places, ara han baixat al 80%», subratllen des de la conselleria per indicar la pèrdua d'influència a l'àmbit de les empreses més beneficiades pel model Cotino.
Segons destaquen des de la conselleria, «el replantejament del preu com a criteri ha funcionat bastant bé, tant en la seua baixa ponderació com en la fórmula que desincentiva les baixes». «Per primera vegada no hem tingut cap baixa temerària. A més, la baixa mitjana ha sigut de només un 2,30% i la baixa màxima del 7%, també la meitat que en anteriors licitacions d'aquesta mena de servei. Per tant, hem animat a les empreses a competir per qualitat i no per preu», defensen, per assenyalar que han observat que les empreses adjudicatàries han oferit la compra de proximitat de verdures i fruites en un 95% dels centres, millores salarials per als treballadors en el 58% dels centres, revisions dentals anuals gratuïtes en el 95% dels centres, infermeria 24 hores en el 71% o servei d'esteticista en el 65% de les residències adjudicades.
De les 7.100 places que el contracte oferia, se n'han adjudicat 5.961. Gràcies a la fórmula escollida, d'acord amb la informació del departament, s'han guanyat 598 places públiques i s'ha superat la tanca de les 6.000 places disponibles, amb 6.159 places. «El balanç per departaments és positiu, ja que s'ataquen alguns dels punts claus pel dèficit que existia de places», ressalten, per indicar que el Baix Segura ha estat el departament on més creixen amb 144 noves places. S'han produït, però, altres augments importants com ara a l'àrea metropolitana de València, amb 153 noves places sumant València, l'Horta Nord i l'Horta Sud. En el cas d'Alacant i la seua comarca, s'han aconseguit 53 noves places, 95 a la Ribera Alta i 37 a la Marina Alta. «El sistema de redistribució de places entre departaments ha permès maximitzar les que guanyem. En aquelles comarques on hi havia més places oferides que les que licitàvem, les hem agafades de departaments veïns quan es quedaven desertes. Aquest mecanisme ens ha permès obtenir 128 places que amb les fórmules anteriors de contractes s'hagueren perdut», reivindiquen d'un contracte que entra en vigor en setembre.
El decret que pretén desmantellar el polèmic i qüestionat legalment model Cotino-Blasco de residències ha estat complementat amb una altra normativa aprovada per l'actual vicepresidenta i consellera responsable de la matèria, Aitana Mas. En l'últim ple del Consell d'aquest curs polític, celebrat el proppassat 5 d'agost, incloïa una regulació dels preus de les residències privades d'aquelles persones derivades pel sistema públic a través de la llei de dependència. Aquest nounat decret, a més, destacava per augmentar un 33% la remuneració als cuidadors dels dependents amb l'objectiu d'aflorar l'economia submergida en aquest àmbit. L'espurna per desmuntar un sistema d'adjudicació de places de residències sota sospita durant l'etapa de govern del PP.