País Valencià

Les aigües fangoses d'Eduardo Zaplana

L'expresident de la Generalitat Valenciana empresonat provisionalment per un suposat delicte de blanqueig de capitals, Eduardo Zaplana, ha tingut una relació curiosa amb el negoci de l'aigua. Dels seus intents de controlar Aigües de València i finançar un conglomerat mediàtic afí va passar a estar esquitxat pel saqueig del Canal d'Isabel II de Madrid. El seu excap de gabinet, Juan Francisco García, també empresonat a l'Operació Erial, va estar lligat a Tecvasa, una de les empreses sota sospita de la trama Lezo.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Eduardo Zaplana, empresonat provisionalment per blanqueig de capitals a l'Operació Erial la setmana passada, tenia la recepta per aconseguir la presidència de la Generalitat Valenciana l'any 1995. Amb els valencians experimentant una sensació de greuge respecte d'altres autonomies, Zaplana va vendre una pujada d'autoestima dels valencians. Com a comercial del PP, va prometre augmentar la moral del País Valencià amb grans projectes i esdeveniments. I, al seu torn, recuperar la influència a Madrid, és a dir, demostrar el poder valencià: la capacitat de decisió que les classes dirigents valencianes podien tenir a la capital espanyola.

Per a dur a terme la seua estratègia, i amb el suport de l'aleshores alcaldessa de València, Rita Barberá, va intentar controlar Aigües de València, la firma hídrica autòctona. Una jugada que fou l'inici d'una relació particular de l'expresident de la Generalitat Valenciana amb el negoci de l'aigua, i que va acabar farcida de sospites. Com la resta de connexions de Zaplana amb el sector de l'aigua.

Tsunami polític-empresarial

Aquell intent de l'exdirigent del PP de valencianitzar Aigües de València fou com si s'obriren les comportes d'un embassament. Va provocar un autèntic tsunami polític-empresarial. La firma hídrica estava dominada aleshores pel grup francès Bouygues. Però també hi havia representació de l'empresariat espanyol i valencià com ara el Banco Central Hispano, el Banc de València i les constructores Facsa i Lubasa, ambdues implicades posteriorment en el suposat dopatge electoral del PP valencià de Francisco Camps. Després de diverses negociacions, els socis locals havien acordat comprar les participacions al conglomerat de França. Aquest pacte que assegurava el somni de Zaplana, tanmateix, va trencar-se.

Egevasa, l'empresa pública de la Diputació de València, que gestionava el cicle hidràulic dels municipis valencians, fou l'escenari de la batalla entre les dues faccions empresarials. En procés de privatització, ambdós sectors van presentar-se al concurs per separat. Vaimosa, la Unió Temporal d'Empreses que aixoplugava els socis locals d'Aigües de València, van aconseguir l'adjudicació. Un fet que va provocar que les aigües tèrboles de la firma es calmaren a poc a poc. L'entrada del navilier Vicente Boluda, actual president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, fou clau. Apadrinat pels francesos, va canalitzar aquell tsunami. D'aquesta manera, l'empresa guanyadora del concurs d'Egevasa seria posteriorment absorbida per Aigües de València. «No es pretenia valencianitzar la gestió de l'aigua, sinó zaplanitzar-la a través d'Egevasa», va censurar el socialista Antoni Such, actualment alt càrrec a la Generalitat Valenciana bicolor.

Abans que hi haguera un acord entre els dos bàndols accionistes de l'empresa, Zaplana va moure els seus fils per situar com a president a una persona afí. L'any 2002, i després de fortes pressions per part de presidència de la Generalitat Valenciana cap a la firma hídrica, el conseller delegat d'Aigües de València, Aurelio Hernández, va plegar. Això sí, amb una sucosa indemnització que podia invertir en els seus negocis agrícoles i immobiliaris. Quan Camps va convertir-se en cap del Consell, l'exdirectiu, exsecretari del consell de l'extinta RTVV durant vuit anys i expresident del PP de Càrcer (Horta) tornaria a la política local activa. Hernández deixaria definitivament la seua carrera política l'any 2013 per convertir-se en una mena de comercial d'Inelcom, l'empresa encarregada dels plans de bombetes leds dissenyats per l'expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus. L'adjudicació d'aquest projecte està sospita al cas Taula. A la trama dels leds hi ha una altra persona lligada a la vella radiotelevisió valenciana, l'exdirector general Pedro García, també imputat a Gürtel.

L'objectiu del moviment de l'aleshores ministre de Treball de José María Aznar era col·locar al seu excap de gabinet, Juan Francisco Garcia. Empresonat també a la mateixa operació que Zaplana i expresident de l'equip de bàsquet Estudiantes, va quedar-se a tocar de dirigir la firma hídrica. Tot i que Zaplana en una reunió amb Bouygues va plantejar el seu nom com a president de la companyia, els francesos s'hi van negar, com va destapar aleshores el socialista Joan Ignasi Pla.

Camió d'Egevasa, empresa participada per Aigües de València i la Diputació de València| EL TEMPS

Aigües de València, però, comptava en aquell moment amb més exmembres del PP propers a Zaplana. L'exregidor popular de l'Ajuntament de València i esquitxat al cas Naseiro, Salvador Palop, formava part de la plantilla de l'empresa. Palop fou l'interlocutor de Zaplana en aquella conversa interceptada pels investigadors de la trama Naseiro en la qual l'expresident valencià confessa el seu propòsit de fer-se ric.

Alfons Roselló, home de Maria Auxiliadora Hernández, exalt càrrec de Zaplana, exsecretària autonòmica d'Educació i eximputada a Gürtel, també va passar per aquesta empresa. Relacionat amb l'excap de gabinet de l'exministre de Treball, va convertir-se després en funcionari de l'Agència Valenciana d'Energia, ara integrada a l'IVACE. A l'organisme públic, també treballa Maritina Hernández, germana de la seua dona. Ambdues familiars formen part del sector cristià del PP que encapçalava l'exdirigent popular imputat a Gürtel Juan Cotino i són filles de l'històric de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA), Vicente Hernández, una entitat amb bones relacions amb la formació de la gavina. Roselló, de fet, ha estat al punt de mira aquesta setmana per espiar els expedients del pla eòlic dies abans de l'Operació Erial, que investiga si Zaplana va rebre comissions de la família Cotino per les adjudicacions d'aquests projectes d'energies renovables.

Mitjans 'regats' per Aigües de València

Tot i que la influència de Zaplana no va aconseguir situar al seu excàrrec de confiança com a president d'Aigües de València, sí que va possibilitar que la firma hídrica avalara un crèdit d'1,2 milions d'euros a Tabarka Media per part del Banc de València. L'entitat financera estava controlada aleshores per Bancaixa que, al seu torn, s'havia convertit en el finançador dels capritxos de Zaplana després d'una llei de caixes d'estalvi amb la qual el Consell va assegurar-se'n el control. L'operació s'havia acordat amb la negativa dels accionistes francesos, que comptaven amb informes tècnics en contra.

Aquell préstec atorgat al grup mediàtic tenia com a finalitat la compra del diari El Periódico, editat a Alacant. Fou una de les jugades per reflotar un conglomerat de mitjans de comunicació lligat a Zaplana després que l'exsenador d'Alianza Popular i involucrat al cas Naseiro Javier Sánchez Lázaro realitzara els primers moviments per crear un diari afí a l'expresident. Tabarka Media estava lligada a Eliseo Quintanilla, amic de l'excap del Consell, expresident de la patronal alacantina amb passat franquista i empresari farmacèutic que va realitzar una autèntica pilotada urbanística amb els terrenys de Terra Mítica. L'exministre aznarista, de fet, havia intentat abans d'intercedir per l'aval que Aigües de València comprara part de les accions dels mitjans de Tabarka Media. Genoveva Reig, excap de comunicació de Zaplana i exdirectora de RTVV, es convertiria més tard en el rostre visible d'aquell projecte mediàtic tacat, fins i tot, pel cas Brugal.

L'obsessió de Zaplana pel negoci de l'aigua i, especialment, per Aigües de València va arribar fins al punt de platejar una fusió entre la companyia valenciana i el Canal d'Isabel II, la firma pública que controla el cicle hidràulic de l'àrea d'influència de Madrid. L'expresident aspirava a una unió entre ambdues mercantils després que l'aleshores president Alberto Ruiz Gallardón plantejara privatitzar el Canal d'Isabel II entre 2002 i 2003. Zaplana volia construir una multinacional hídrica capacitada per lluitar contra Aigües de Barcelona. El pla de Zaplana, que comptava amb la complicitat del magnat i amic seu Florentino Pérez, va frustrar-se finalment.

Una onada de fang

Anys després, quan l'expresident exercia de lobbista amb la seua empresa d'assessoria i ocupava un càrrec a Telefònica, es va veure involucrat en el presumpte saqueig del Canal d'Isabel II arran de les seues converses amb l'expresident madrileny i un dels principals imputats a la causa, Ignacio González. En un dels diàlegs interceptats pels investigadors de l'Operació Lezo, González i Zaplana pacten un negoci d'aigües residuals. Un projecte empresarial comú, tanmateix, que buscaria suposadament ocultar diners il·lícits. Amb Zaplana residint a la presó de Picassent (Horta) provisionalment per blanquejar suposadament comissions il·legals, aquestes converses amb González sobre com crear una estructura financera junt amb l'advocat uruguaià Fernando Belhot prenen una major rellevància.

L'expresident madrileny Ignacio González i l'expresident valencià Eduardo Zaplana| EL TEMPS

A la trama Lezo, a més, s'investiga una pilotada econòmica que té connexions amb Zaplana. Es tracta de la compra de l'empresa d'aigües colombiana Inassa per part del Canal d'Isabel II i Tecvasa. L'adquisició va tancar-se per un preu deu vegades superior a l'operació de compra realitzada per una altra companyia només un any abans i va efectuar-se a través d'una firma panamenya -amb domicili en un paradís fiscal, per tant- interposada. Com a directiu d'aquesta firma constava, segons ValenciaPlaza.com, l'ex cap de gabinet de Zaplana Juan Francisco Garcia. De fet, entre l'accionariat de la firma es trobava Carlos Virosque, fill de l'expresident de la Cambra de Comerç de València, Arturo Virosque, que va ser adjudicatari d'un lot de la ITV durant el mandat de l'expresident valencià. Amb Garcia com a ideòleg d'aquella privatització, Zaplana està imputat, precisament, per rebre suposadament suborns de la licitació de les inspeccions tècniques de vehicles.

Amb tot, hi ha una altra connexió valenciana tangencial amb Zaplana. Salvador Cardona, exregidor del PP a València, exvicepresident provincial dels populars i exdirectiu d'Aigües de València, fou nomenat director general de Tecvasa l'any 1999. Membre de l'equip de direcció de Barberá i Zaplana entre 1995 i 1995, la firma presidida aleshores per Cardona va néixer gràcies a la participació de la CAM i va rebre subvencions de la Generalitat Valenciana a través de l'Institut València d'Exportació (IVEX), epicentre d'altres escàndols de l'etapa de Zaplana. La Sindicatura de Comptes va qüestionar aquelles ajudes públiques.

Cardona havia fet treballs per a presidència, segons el mateix diari digital, i va restar com a màxim directiu de Tecvasa fins que va realitzar-se l'operació investigada per l'Audiència Nacional. Una compra avalada per la CAM i que ha suposat la imputació de Cardona. Fins al moment, havia fet tasques esporàdiques per al Consell de Camps i havia assessorat a través de la seua consultoria al Consorci de l'Hospital General Universitari de València durant l'etapa de Sergio Blasco, nebot de l'exconseller empresonat Rafael Blasco i imputat a l'Operació Osvaldos. La firma d'assessoria comptava amb Máximo Buch, exconseller d'Economia, com a treballador fins a la seua arribada a l'executiu d'Alberto Fabra. Tot i que Cardona va negar durant la comissió d'investigació de la causa a l'Assemblea de Madrid la participació de Zaplana en l'operació, hi ha lligams tangencials. Sempre vinculades al negoci hídric. Són les aigües enfangades de l'expresident valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.