La multitud de càmeres, les manifestacions a l'exterior i les cues de gent van convertir el Teatre Olympia de València en focus d'atenció mediàtica a escala estatal. El recinte cultural acollia un cap de setmana de primers de novembre de l'any passat una conferència protagonitzada per primeres espases polítiques. Amb l'aleshores vicepresidenta valenciana Mónica Oltra com amfitriona, el cartell estava conformat per la vicepresidenta segona espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la portaveu de Més Madrid a la cambra madrilenya, Mónica Garcia; i la portaveu del ceutí Moviment per la Dignitat i la Ciutadania, Fàtima Hossain. Organitzat per Iniciativa del Poble Valencià, la formació d'Oltra dintre de la coalició Compromís, l'acte va generar expectatives en interpretar-se com al tret de sortida de la plataforma política de Díaz, qui com a successora de Pablo Iglesias al capdavant de l'espai d'Unides Podem tenia la missió de refundar un moviment en declivi i marcat darrerament per acumular ensopegades a les urnes.
La convocatòria, malgrat l'assistència de diversos dirigents de les diferents sensibilitats que conformen Compromís, va provocar llavors algunes fissures entre Iniciativa del Poble Valencià i Més-Compromís, la pota nacionalista de la cooperativa política coneguda abans com a Bloc. En aquell moment, sumar-se a la plataforma de Díaz era observat per pesos pesants de Més-Compromís com soterrar el seu projecte de bastir un instrument electoral a escala estatal purament horitzontal i conformat per diverses esquerres autonòmiques, com ara Més Madrid o la Chunta Aragonesista. Les ferides de l'entesa a Podem encara estaven per tancar. Aquelles diferències entre els socis de la coalició d'estricta obediència valenciana van produir-se en un context de relacions complicades entre les cúpules, les quals s'han millorat substancialment fins a viure, en l'actualitat, un dels moments d'unitat més grans en la biografia de Compromís. L'adéu forçat d'Oltra ha ajudat.
A pesar d'aquell presumpte llançament de la plataforma de Díaz o, almenys, de projectar-se com a líder d'una determinada esquerra estatal més enllà de les tasques governamentals, no van produir-se gaires moviments des d'aleshores. Va haver-hi l'experiència traumàtica d'Andalusia, on Més País, Izquierda Unida i Podem van escenificar les seues diferències a l'hora de bastir una candidatura conjunta. Encara més, Iglesias va exhibir des dels micròfons de la Cadena Ser, amb un llenguatge d'ironia descarnada, la seua oposició als passos de Díaz. O dit d'una altra manera: va mostrar-se que els fulls de ruta estratègics de Podem i la vicepresidenta segona diferien, ja que els morats observaven l'impossibilitat de tutelar el nou projecte. Aquestes divisions tàctiques de fons, fins i tot, van provocar que es percebera una sintonia més gran de Díaz, qui gaudeix amb del suport d'Izquierda Unida, amb Més País que no amb Podem.
Amb aquest espai de l'esquerra necessitat d'un sotrac de refundació si vol retornar a la senda dels èxits electorals, Díaz presenta aquest divendres el seu projecte a Madrid. Ho fa en un escenari gens propici per a les forces progressistes atesos els vents de cua guanyadors de la dreta provinents d'Andalusia, la situació a la defensiva que es troba l'esquerra enfront dels moviments neoconservadors i reaccionaris, així com l'inici d'un panorama econòmic endimoniat amb els preus de l'energia pels núvols, una inflació desbocada, la cistella de la compra encarint-se dia rere dia i la benzina marcant tarifes que esmicolen profundament les butxaques de les capes empobrides.
Compromís, arran de la seua condició d'actor que ha participat de diverses confluències i amb l'objectiu d'escoltar una proposta en la qual pot haver-hi coincidència de coordenades ideològiques progressistes, acudirà al naixement de Sumar, denominació que rebrà la plataforma de Díaz, amb una delegació sense grans noms, ni grans dirigents. Els representants de la coalició valencianista seran Paula Espinosa, membre de Verds-Equo; Marian Campello, en la seua condició de cap d'Acció Política de Més-Compromís; i Isaura Navarro, dirigent d'Iniciativa del Poble Valencià i secretària autonòmica de Salut Pública de la Generalitat Valenciana. Sumar, de fet, ha demanat perfils que no eclipsaren el protagonisme que es pretén atorgar a figures de la societat civil adherides al projecte de la referent laborista espanyola.
«La plataforma Sumar és una via que volem estudiar», afirma Aitana Mas, qui combina les seues responsabilitats orgàniques com a cooportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià amb la vicepresidència de la Generalitat Valenciana, la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, així com actua de veu del Consell. «La nostra postura envers el projecte de Díaz és l'escolta activa, i, fins tot, proposar maneres d'actuar diferents, en les quals hi hauria possibilitat de posar-se d'acord. Una de les qüestions principals que hem de conèixer respecte de la plataforma de Sumar és si aposta per respectar territorialment les singularitats i particularitats de cada una de les forces que de manera hipotètica volgueren participar. També cal veure si es tracta d'un projecte realment transformador, que il·lusione i siga percebut per la ciutadania com a una solució als seus problemes, com ara l'elevat preu de la benzina, la inflació o la crisi econòmica que estem vivint i que viurem de manera més crua en els pròxims mesos», exposa.
En cas d'aixoplugar ingredients com «la capacitat d'il·lusionar i de donar esperança», «de respondre a aquestes preocupacions de la gent» i «si hi ha un cert marge de negociar i d'acordar amb diferents forces en les qüestions necessàries per a estar còmodes», segons Mas, «seria una esperança de cara al projecte de plataforma que puguem tenir de cara a les eleccions generals». «L'ADN de Compromís i, especialment, d'Iniciativa, està caracteritzat per sumar i cooperar, per la construcció d'espais que vagen més enllà del nostre partit. Ho hem fet amb Equo l'any 2011 o amb la candidatura de Primavera Europea. Sempre hem participat d'espais que transcendeixen Compromís i que pensem que milloren la vida dels valencians», assenyala Alberto Ibañez, cooportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià, qui remarca la condició irrenunciable que ha plantejat «sempre Compromís»: «Les decisions que afecten els valencians es prenen ací».
Des de la sintonia ideològica amb Sumar, l'enviament d'una delegació de Compromís, segons el dirigent ecosocialista, respon «a una voluntat d'escoltar, com ho hem fet en actes d'altres partits germans o cosins». «Entenem que en el moment actual, amb un horitzó de condicions socioeconòmiques adverses per la guerra i per la pandèmia, així com per les mateixes condicions estructurals que ens ofereix el capitalisme, cal generar un revulsiu, horitzons d'esperança i d'il·lusió, mobilitzar per treure de l'abstenció un electorat procliu cap a opcions d'esquerra», indica, per ressaltar que per sumar amb la plataforma de Díaz caldria «construir el projecte des de la transversalitat ideològica, l'horitzontalitat orgànica i amb una mirada confederal». «A les eleccions valencianes, la casa comuna que suma és Compromís i, per tant, crec que Compromís haurà d'intentar obrir-se per intentar sumar a la seua casa gran, en la qual ja hi ha pluralitat, diferents organitzacions i altres forces polítiques», agrega de cara a una entesa per als comicis valencians.
«Nosaltres sempre hem sigut de sumar, sempre hem impulsat plataformes progressistes des del mateix Compromís o amb Equo, que es tracta d'una confluència estatal de diversos partits verds», expressa Juan Ponce, diputat a les Corts Valencianes i una de les veus de Verds-Equo. «Hi ha molta gent que vol que sumem, que estiguem junts per tenir més capacitat d'acció i donar-nos suport de manera mútua», aprecia sobre la confluència amb Sumar, així com recorda que «Compromís, realment, fou una suma similar». «Estem en una situació molt complicada, amb els blocs electorals de la dreta, que realment és dreta extrema, i l'esquerra molt igualats. Cal una plataforma que il·lusiona la gent a escala estatal, com ho ha fet Compromís al País Valencià, el llançament d'un projecte que contribuïsca a millorar la vida de la gent», defensa, per percebre una predisposició a Compromís de buscar una entesa estatal. «No ho observe, en canvi, quan es parla de les eleccions valencianes, tot i que crec, de manera personal, que seria una opció a explorar», incorpora.
Malgrat que les línies discursives compten amb punts en comú, s'observa un matís elevat de prudència envers la plataforma de Díaz a la cúpula de Més-Compromís, diferències en les expectatives i en l'atractiu de bastir una entesa. «Sumar, de moment, és un projecte que no està massa definit, ja que encara no sabem si es tracta d'una plataforma que intentarà transcendir l'espai que representa, en l'actualitat, Unides Podem. Des de Compromís, sempre hi ha voluntat de parlar mentre siga de tu a tu, de manera horitzontal i amb respecte màxim per allò que nosaltres representem al País Valencià. Compromís, de fet, ha impulsat espais d'aquesta índole amb Equo l'any 2011, amb la Primavera Europea o amb l'Acord del Túria, que estableix un marc de relació i col·laboració amb diferents forces territorials de l'Estat espanyol. Des de l'horitzontalitat, parlem amb tot el món. Ara bé, sense oblidar que som una marca lligada al territori, al País Valencià, i no permetrem que ningú, tot i que no crec que siga la intenció de Sumar, ens diga què hem de fer. Som un projecte independent, sobirà i que ens autogovernem dins de l'Estat espanyol», argumenta Àgueda Micó, coordinadora nacional de Més-Compromís.
«Pensem que el projecte de Díaz pot ser un projecte bonic. Aquell espai polític estatal necessita repensar-se i Díaz pot contribuir-hi de manera positiva. Es tracta d'un espai, tanmateix, que tampoc té massa a veure amb el nostre projecte, el qual està consolidat, té clar el que vol i està definit. Nosaltres no estem a l'esquerra del PSOE, ni som l'esquerra de ningú; som un projecte valencianista que defensa els interessos dels valencians. No estem buscant aliances amb ningú, som el subjecte hegemònic de l'esquerra valenciana», reflexiona, per subratllar que «Compromís està per damunt de qualsevol altre actor que hi haja a escala estatal. No estem ací per ser crossa de ningú: no volem ser-ho del PSOE, ni ho som d'Unides Podem». «No estem en expectativa de cap pacte, ni de cap acord. Tampoc sabem encara les línies del projecte. En tot cas, haurem de conèixer quines són, qui forma aquesta plataforma i quins són els seus objectius», remata.
Joan Baldoví, diputat per Compromís al Congrés i referent mediàtic de Més-Compromís, s'expressa en termes similars: «Entenem que hi ha una expectativa de molta gent en el fet que Díaz puga liderar un projecte nou a l'àmbit espanyol. Com a Compromís, escoltarem i parlarem amb tothom. Ara bé, nosaltres som una marca lligada al territori i ningú ens ha de dir què hem de fer i com no hem d'actuar. Ara com ara, el projecte de Díaz està en bolquers. Caldrà veure com es va concretant», ressalta, per destacar: «Amb Díaz, hem tingut sintonia com a ministra, per la seua manera de treballar, ja que ens ha passat els textos de les lleis per debatre aspectes abans, fins i tot, de dur-les al consell de ministres». «Nosaltres, en tot cas, no renunciarem a la nostra marca. La gent que pacta en nosaltres ha d'entendre que som un projecte d'obediència valenciana, un projecte polític valencià, i que no estem disposats a perdre la nostra particularitat i la nostra especificitat», incideix, per «a partir d'aquests mínims, estar disposat a parlar».
«Si no haguérem parlat, Compromís no existira, perquè es tracta d'una suma», recorda. I rebutja qualsevol projecte que suposa una «sopa de lletres». «Podria constituir-se una aliança amb els subjectes polítics de cada territori, seguint el model de relació que estableix l'Acord del Túria. Una plataforma que treballe des del respecte a les singularitats territorials i el reconeixement de les forces polítiques que treballen als territoris», planteja, per reivindicar que «des de la proximitat, es coneixen millor els problemes i les solucions, i no des d'una òptica de portes endins de la M-30». «En el cas de les eleccions valencianes, Compromís s'ha de presentar com a Compromís. Ha costat molts anys construir un instrument polític valencià. I, per tant, la premissa ha de ser clara: per a les eleccions valencianes, instruments valencians», sosté de manera contundent.
L'assistència d'una delegació de Compromís al naixement de la plataforma de Díaz, així com la possible porta entreoberta a participar-hi, ha generat l'enuig del denominat com a corrent sobiranista de Més-Compromís, Bloc i País. «A nosaltres, el que ens il·lusiona és poder proposar una opció electoral que faça avançar el poble valencià en autogovern i qualitat de vida. Compromís és, ara com ara, el millor projecte que pot representar aquest horitzó de dignitat per al nostre país i les persones que en formem part», han opinat a través d'un comunicat en resposta a la síndica dels valencianistes a les Corts Valencianes, Papi Robles, qui va qualificar «d'il·lusionant» el projecte Sumar. «La plataforma de Díaz és l'enèsima llavada de cara personalista de l'esquerra espanyola, que no suposa cap al·licient nou més enllà del fracàs de Podem, un projecte que no és el nostre, ja que, com a valencianistes, el nostre objectiu és construir el País Valencià, no oferir un salvavides a l'esquerra espanyola», manifesten. El debat està obert al si de Compromís.