La ràbia, la impotència i la sensació de derrota eren visibles en els rostres dels dirigents de Compromís. L'adéu de Mónica Oltra, líder de la coalició valencianista, com a vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives i, fins i tot, diputada a les Corts Valencianes era un cop duríssim, un gir de guió gairebé inimaginable quan l'any 2015 l'esquerra va accedir al Govern valencià i va desnonar al PP de l'executiu després de dues dècades d'hegemonia pràcticament aclaparadora. La figura que encarnava aquell canvi, inclús per damunt del president valencià Ximo Puig, plegava arran de la seua imputació per la gestió dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit a una menor internada en un centre sota la supervisió del seu departament.
La sentència de l'Audiència Provincial de València contra la seua exparella per abusar sexualment d'una menor quan n'exercia d'educador social havia engegat un exercici de cacera major per part de les forces conservadores i de cercles reaccionaris contra Oltra. Aquella resolució judicial, posteriorment ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), va provocar que PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox convertiren la vicepresidenta valenciana en la seua principal diana d'oposició. No importava tergiversar les dades d'un informe de la Sindicatura de Greuges. L'objectiu era desgastar Oltra per la seua condició d'actiu electoral per a Compromís i, en conseqüència, per revalidar el Govern valencià del canvi.
Mentre populars, taronges i ultraconservadors apuntaven contra la referent progressista a la cambra parlamentària valenciana, figures de la ultradreta i habituals dels espais del trumpisme mediàtic espanyol iniciaven una croada als tribunals. Cristina Seguí, sota les sigles de la fantasmagòrica entitat Gobierna-te, presentava una querella en la qual acusava Oltra d'encobrir aquells abusos, a pesar que aleshores la sentència de l'Audiència Provincial de València no en feia cap menció.
Seguí, antiga fundadora de la força ultradretana Vox, havia escollit com advocat Pablo Delgado, un habitual dels cercles dretans de València. Lletrat de l'expresident popular Francisco Camps en diversos dels escàndols judicials que l'afectaven, havia estat l'assistent jurídic d'alguns centres concertats religiosos en la seua guerra contra la conselleria d'Educació aleshores dirigida pel valencianista Vicent Marzà. Delgado, al seu torn, s'havia encarregat de litigar contra la conselleria encapçalada per Oltra en defensa d'un centre de menors de Sogorb (Alt Palància) controlat per una organització religiosa. El conflicte va originar-se pel tractament que aquella entitat catòlica havia fet dels menors a càrrec seu. L'aleshores vicepresidenta i consellera responsable, de fet, va acusar el centre de tapar abusos sexuals a un menor.
La denúncia de l'activista ultra, segons va narrar EL TEMPS, va ser distribuïda als mitjans de comunicació a través del senador del PP, exconseller de Justícia amb Camps, antic exvicepresident del Consell General del Poder Judicial i expresident de l'Audiència Provincial de València, Fernando de Rosa, qui estava connectat a través del seu assessor amb els espais mediàtics trumpistes on participa Seguí. El dirigent popular és germà d'Alberto de Rosa, conseller delegat de Ribera Salut, empresa que ha perdut diverses concessions per les reversions botàniques i que va contractar quan controlava el departament sanitari de Torrevella (Baix Segura) a la víctima de l'exmarit d'Oltra.
La menor abusada també va presentar una altra querella als jutjats amb l'assistència legal d'un vell conegut de la ultradreta valenciana. José Luis Roberto, dirigent del partit neofeixista España 2000, empresari de la seguretat privada, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i condemnat l'any 2004 per un testimoni fals en un judici, assumia la representació legal de l'abusada, malgrat protagonitzar en el passat una intimidació al domicili particular d'Oltra que no van tenir cap conseqüència jurídica. La terna d'acusacions particulars es complementava amb l'extrema dreta Vox.
L'ofensiva activada per diversos actors de la ultradreta va derivar en un problema judicial seriós, delicat i compromés quan el magistrat Vicente Rios va determinar que no és era possible «progressar en la investigació» sense que la vicepresidenta valenciana «siga escoltada com a investigada, sense perjudicar el seu dret constitucional de defensa i sense perjudicar el dret d'acció de les parts acusadores i de defensa de les parts acusades». Traducció: demanava la imputació al TSJCV, atesa la condició d'aforada que tenia la líder de Compromís. «No tinc cap raó per dimitir. No s'ha comès cap il·legalitat. No hi ha hagut ordres, ni instruccions que no foren deixar-los treballar [als funcionaris] des de la professionalitat. No hi ha indicis de delicte perquè no existeix», va respondre Oltra.
El duríssim escrit de la Fiscal Superior del País Valencià, Teresa Gisbert, va anticipar la imputació del TSJCV. Observava l'existència «d'un pla preestablert per a ocultar i desacreditar els abusos relatats per la menor» per part de la llavors vicepresidenta. La sala civil i penal de l'alt tribunal va assumir l'exposició de Fiscalia i va acordar citar com a investigada Oltra per una sèrie «d'indicis plurals que en el seu conjunt que fan sospitar de la possible existència d'un concert entre Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir qui era llavors la seua parella o bé de protegir la seua carrera política».
La imputació de la referent progressista va redoblar la pressió sobre la seua figura. A les peticions de dimissió de la bancada conservadora i reaccionària de l'oposició a les Corts Valencianes, va sumar-se el focus mediàtic, el qual eclipsava qualsevol altra mesura del Govern valencià. Oltra va negar-se a dimitir quan va comparèixer en la roda de premsa del ple del Consell del passat divendres. Ho va fer adduint que es tractava d'una cacera de l'extrema dreta i remarcant que la interlocutòria afirmava no comptar amb «cap prova directa». Compromís va tancar files mentre Puig convidava a la reflexió i a prendre una decisió. L'acte dels valencianistes pel dissabte, amb proclames que van molestar el PSPV i Unides Podem, va incrementar la tensió entre els socis.
«Estem en un procès de reflexió coral, el qual s'ha d'abordar des de la serenitat i, per descomptat, partint des de la presumpció d'innocència i dels principis de defensa de l'estat de dret. Aquesta setmana hi ha molt de temps per concretar», elevava la pressió el president, qui expressava de manera taxativa sobre la jornada dels valencianistes al vell llit del Túria: «No estic per a festes». La pujada del to del cap del Consell eren el símptoma que des de la sala de màquines del Palau de la Generalitat Valenciana no es descartava la destitució d'Oltra si no hi havia cap pas enrere de la referent progressista. Es plantejava prémer el botó nuclear. Una opció que segons va advertir Àgueda Micó, veu de la coalició valencianista, implicava l'eixida de Compromís del Govern valencià, un escenari gens engrescador per a la reedició d'un executiu botànic en 2023.
«Una destitució d'Oltra era convertir Puig en senador per designació autonòmica», avisava un alt càrrec de Compromís, fent el joc que els expresidents amb carnet socialista acaben sent enviats a la Cambra Alta una vegada han quedat relegats de la primera línia política per haver estat derrotats a les urnes. Les paraules de Puig, però, coincidien amb una modulació de la postura de la coalició valencianista, la qual era escenificada per la consellera d'Emergència Climàtica, Mireia Mollà; l'alcalde de València, Joan Ribó; o la síndica de Compromís a les Corts Valencianes, Papi Robles. A pesar que Micó o Joan Baldoví, diputat dels valencianistes al Congrés, semblaven mantenir públicament el tancament de files, el discurs a l'entorn d'Oltra havia canviat. Seguien, evidentment, amb el relat d'una cacera política contra la vicepresidenta, de com una caiguda transmetia un missatge de derrota dels referents del canvi progressista, però s'assumia amb molta resignació que la situació judicial d'Oltra desgastava el Botànic. Que hi havia poques sortides damunt la taula.
La capritxositat del destí havia provocat que durant aquest dimarts Compromís celebrara una executiva nacional. Tot i el caràcter ordinari, la reunió estaria monopolitzada per com resoldre en termes polítiques la situació judicial de la seua líder. Dirigents valencianistes empentaven a reflexionar durant la cita orgànica, així com des de la sala de màquines del palau es marcava en roig aquesta trobada per calibrar si calia polsar el botó nuclear. Oltra, qui feia setmanes que havia decidit en termes personals plegar, però resistia per motius polítics, anunciava la seua dimissió abans de l'executiva. Ho feia entre llàgrimes, emocionada, amb la percepció d'estar encaixant una derrota dintre d'una guerra que encara desitjava lluitar. Acompanyada pels màxims líders dels tres partits que conformen Compromís, és a dir, per la coordinadora nacional de Més-Compromís, Àgueda Micó; la veu de Verds-Equo, Juan Ponce; i el dirigent d'Iniciativa del Poble Valencià, Alberto Ibáñez, i Ribó.
Oltra dimitia com a acte de servei a la causa botànica, «per a no comprometre el canvi polític iniciat l'any 2015». «No vull que s'aturen les polítiques del Govern del Botànic», expressava conscient que la seua situació judicial complicava mediàticament el discurs de l'executiu i, en conseqüència, la reivindicació de les mesures engegades. Era l'única motivació d'una referent de l'esquerra a escala valenciana i estatal que lamentava la decisió, ja que el seu adéu era «una victòria dels poderosos»: «M'ha costat prendre aquesta decisió per què implica un triomf dels dolents». «Estem traslladant a la ciutadania que qualsevol polític que vulga fer política sense fer el joc als poderosos se'l carregaran amb denúncies falses, guerra bruta als tribunals i amb mentides», ressaltava, en referència a una causa que retornarà als jutjats ordinaris per la pèrdua de l'aforament d'Oltra i, per tant, podria modificar la data de la seua declaració judicial.
L'exvicepresidenta valenciana deixava entreveure les raons per les quals havia decidit, de manera inicial, seguir en el Consell una vegada havia rebut la citació judicial: «El fet que més em dol és que la gent del poble se senta abandonada. Estic en política per la gent vulnerable. Ho he tingut clar d'ençà que estic en política». «Marxe amb la cara ben alta, sabent de la infàmia de tot plegat, però també amb les dents ben serrades», afirmava, per denunciar que la causa judicial contra ella, detonant de la seua dimissió, «passarà a la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica d'aquest país». «Ens estan fulminant un a un [ha citat el cas, per exemple, de l'exdiputat morat Alberto Rodríguez] amb denúncies falses i el dia que vostès vulguen reaccionar els hauran fulminat també», ha avisat, per subratllar: «Aquest país té un problema quan absol corruptes i M. Rajoy no és un indici».
L'adéu forçat d'Oltra contenia, així mateix, missatges per al president valencià. Des de l'afirmació que «no hi ha Botànic sense Compromís», desvelava que anunciava la decisió sense abans haver-la traslladat al cap del Consell: «Senyor president, aquesta és la meua decisió». «No vull donar-li la coartada a ningú per poder decidir de manera unilateral que Compromís no forme part del Govern valencià», sostenia, per entreveure els suposats desitjos de la formació del puny i la rosa d'encapçalar l'executiu sense la participació dels valencianistes aprofitant l'avintesa. També carregava contra el clima mediàtic que s'havia generat per forçar la seua dimissió: «Els senyors fonts, que no tenen feina, es dediquen a generar un ecosistema mediàtic que es reprodueix i es converteix en la realitat. Aquests senyors fonts generen un sistema perquè després s'adopte la decisió, per què ja no hi ha més remei que prendre-la».
L'acomiadament exhibia sense contemplacions el malestar existent amb el cap del Consell i líder del PSPV, amb qui la relació va experimentar un refredament arran d'aquell avançament electoral del 2019 sense consultar-la com a màxim dirigent de Compromís i, en aquell moment, únic soci governamental dels socialistes. La tensió acumulada entre el PSPV i els valencianistes arran de l'estira-i-arronsa per a la dimissió d'Oltra pot obrir un escenari de majors turbulències al Consell, amb Unides Podem com a convidat de pedra atès del seu perfil discret en aquest episodi. Endinsar-se en un panorama que transmetera desunió i diferències excessives, tanmateix, podria restar força enfront del repte electoral de les forces botàniques de l'any 2023.
Ribó, una vegada celebrada una executiva que ha estat, en paraules d'un dirigent de Compromís, «una teràpia de grup» després de la marxa d'Oltra i que, segons un altre alt càrrec, ha estat dominada per «l'abatiment», assenyalava, precisament, la falta d'empatia del PSPV amb Oltra: «És posar pedres en el camí i dificultar una política de progrés. Ho vull dir amb absoluta claredat: no és el millor camí per ajudar a fer un govern de progrès a tots els nivells». El batlle, al seu torn, deixava entreoberta la possibilitat d'un retorn d'Oltra: «Que ningú es faça il·lusions, Mónica Oltra és una peça imprescindible de Compromís i ho tornarà a ser el dia que torne».
La marxa de la seua líder obri un dilema doble a la coalició valencianista. A curt termini, hi ha l'assignatura a resoldre del relleu de la fins ara vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. El nom que més força agafa per rellevar Oltra és Aitana Mas, portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes. Jove, amb bona oratòria, procedent de les comarques meridionals del País Valencià, enginyera civil, atleta i d'Iniciativa del Poble Valencià, el partit en el qual milita Oltra dintre dels diferents actors que conformen Compromís, és una de les figures amb major projecció de la cooperativa política.
Mas, de fet, va estar en la terna de possibilitats per ocupar el càrrec de síndica de Compromís quan Fran Ferri va plegar. Seria la promoció d'una de les cares que han de liderar el projecte en un futur no gaire llunyà, i compliria amb el requisit de buscar un substitut que assumisca el conjunt de càrrecs que ostentava Oltra al Consell, tal com han indicat les veus de les diferents formacions que integren Compromís després de l'executiva: portaveu, vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. La seua elecció seria una aposta per afrontar amb nous perfils una etapa a Compromís on Oltra i Marzà s'han apartat de la primera línia política.
A llarg termini, si es considera llums llargues les eleccions valencianes del 2023, Compromís s'enfronta a la qüestió de qui situar com a cap de llista. Des de la sala de màquines de la força valencianista, sempre s'ha apuntat a Baldoví com a la millor alternativa, encara que el seu potencial siga inferior al d'Oltra: «Compromís només posseeix tres grans actius electorals: Oltra, Ribó i Baldoví. Si Oltra no és candidata, l'alternativa més probable i amb certa consistència electoral podria ser Baldoví». Micó, amb tot, ha deixat oberta la porta a un retorn per assumir la candidatura a la Generalitat Valenciana en els pròxims comicis: «Esperem una sentència absolutòria més prompte que tard i que [Oltra] recupere l'espai de lideratge i siga la candidata a la Generalitat». La decisió del cap de cartell afecta al conjunt del Botànic: sense un Compromís en forma, no hi ha majoria progressista possible.
«Avui guanyen els dolents. Hem perdut aquesta batalla, però Compromís amb Oltra al capdavant guanyarà la guerra contra els poderosos i aquells que han aconseguit que s'aparte», ha proclamat Ibáñez, veu d'Iniciativa del Poble Valencià, qui ha remarcat que «no comparteix la decisió d'Oltra» i ha reivindicat «les xicotetes revolucions irreversibles» assolides per la vicepresidenta com a consellera, com ara la profunda reducció de la llista de dependència, l'impuls de la Renda València d'Inclusió, així com l'aprovació de lleis que asseguren els drets de les persones trans.
Símbol del tomb polític del 2015, referent contra la corrupció al País Valencià, icona de l'esquerra al conjunt de l'Estat espanyol, protagonista indiscutible dels darrers anys de la política valenciana, autèntic actiu electoral de Compromís i, en conseqüència, de l'espai progressista, compromesa amb els drets civils com acredita la seua trajectòria en l'exercici de l'advocacia i el seu pas per les institucions, Oltra plega de manera forçada, per frenar l'erosió que estava provocant al Botànic la seua imputació. Un adéu que inicia una altra etapa de la política valenciana. Falta comprovar, però, si es tractarà d'un parèntesi o d'un punt i a banda. La maça dels tribunals, així com el seu ànim després d'una experiència absolutament desgastadora en l'àmbit personal, tindran la resposta.