Amb l'objectiu d'eixamplar la base social, coordinar-se amb els moviments cívics per metes comunes i obrir-se a la societat com a plataforma d'activisme, el valencianisme polític que encarna el Bloc ha engegat un procés de refundació ideològica i orgànica que durant aquestes setmanes s'està debatent telemàticament com a preludi de la discussió final al VIII Congrés Nacional, el qual tindrà lloc els pròxims 26 i 27 de juny. Una renovació dels fonaments polítics i estratègics del projecte que coincideix amb els girs tàctics i ideològics que estan emprenent els diferents moviments d'esquerres de redreçament nacional. No debades, i amb una visió adaptada a les emergències que irrompen al segle XXI, el Bloc ha plantejat a la seua ponència política abraçar un sobiranisme d'arrel popular que permeta aconseguir una major penetració a la societat valenciana.
Atès la digressió formulada a la ponència política, els nacionalistes han proposat uns estatuts que simplifiquen els objectius fundacionals del partit valencianista. En la versió redactada per a debatre al procés telemàtic d'esmenes i al VIII Congrés Nacional, s'afirma que «l'objectiu de Més-Compromís és la construcció nacional i popular del País Valencià i la millora de la qualitat de vida del conjunt del poble valencià», així com s'agrega: «Els documents aprovats pel Congrés Nacional determinaran tant les línies d'actuació a seguir per a la consecució d'aquest objectiu principal, com els altres objectius polítics de l'organització que se'n deriven».
Aquesta modificació suprimeix la llarga llista d'objectius que contemplava els antics estatuts, com ara «l'eliminació de la divisió provincial mitjançant una ordenació territorial que responga a la tradició històrica i a la realitat actual del país. Promoure la desaparició de les diputacions provincials i en el seu lloc reforçar el paper dels ajuntaments i altres ens elegits democràticament» o «l'assoliment d'una societat basada en la defensa, en general, dels drets humans, i en particular, de les llibertats, el respecte a la diversitat i el pluralisme, la pau, els drets nacionals, l'emancipació i la sostenibilitat ambiental en una terra habitable que siga solidària amb les generacions futures». «Aquests objectius estan incorporats a la ponència política i, per tant, s'ha decidit simplificar aquest apartat atès que està referenciat a la ponència política», expliquen fonts oficials dels nacionalistes.
La simplificació ha provocat la desaparició com a objectiu de «l'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d'una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història, dins del context europeu». Una qüestió, però, que està referenciada de manera parcial a la ponència política, en la qual s'aposta per un sobiranisme nacional valencià. Ara bé, no hi ha al·lusions directes, seguint la cosmovisió heretada de la tercera via valencianista, a cap «associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història, dins del context europeu», tal com recullen fins al moment els estatuts. De fet, s'anota: «La política valenciana ha estat dominada durant molt de temps per debats estèrils que prenien com a referència les circumstàncies d'altres territoris. Com a valencianistes hem de fer valdre que, a diferència d'altres organitzacions, no som sucursal de ningú. Som valencianistes sense complexos, amb la voluntat de relacionar-nos sempre de manera horitzontal en peu d'igualtat».
La ponència política, amb tot, sí que recull una voluntat de cooperar amb els territoris del mateix domini lingüístic des d'un punt de vista idiomàtic i cultural. «Hem de continuar avançant també cap a la integració plena del nostre país a les estructures de foment cultural dels territoris de llengua compartida. Perquè, si bé és cert que amb l'aposta pel corredor mediterrani cultural encetada per les conselleries de cultura respectives i la signatura de diferents convenis participem per primera vegada conjuntament i d'igual a igual amb els altres governs i les relacions s'han normalitzat amb el desenvolupament de projectes compartits i la producció i programació coordinada, cal que aquestes passes es culminen amb l'entrada formal en aquestes estructures. Igualment, en matèria lingüística, com s'apunta en l'apartat corresponent, cal que seguim lluitant en les mateixes coordenades que ho hem fet sempre. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú», apunten. I afegeixen: «Sobre el sistema comunicatiu valencià, la vinculació al seu espai comunicatiu natural continua sent la nostra assignatura pendent. Malgrat el treball realitzat pels nostres càrrecs en el Consell, la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3 hauria de ser a hores d'ara una realitat».
Des del corrent sobiranista Bloc i País, el qual aixopluga a poc més de 300 afiliats i ostenta a la síndica adjunta a les Corts Valencianes de Compromís, Mònica Àlvaro, com a alt càrrec més rellevant dintre de l'estructura de la formació nacionalista, fa una lectura «regressiva nacionalment» de la ponència d'estatuts. No debades, els consideren, des d'aquest prisma, «aigualits». «És una simplificació nacional. Amb tanta modificació i aigualiment de les nostres conviccions nacionals, fan que els estatuts del PSPV-PSOE siguen més nacionalistes que els nostres», censura una veu rellevant d'aquesta facció interna.
Bloc, organització antifeixista
La nova versió dels estatus, la qual es troba en el període d'esmenes anteriors a la celebració del conclave interna, també afecta la definició de la formació valencianista. En els estatus actuals, el Bloc es defineix com a «l'organització política unitària del nacionalisme valencià progressista i d'esquerres». En la nova proposta, els nacionalistes es qualifiquen de «l'organització política unitària del nacionalisme valencià progressista, d'esquerres, ecologista i feminista».
Aquesta definició, tanmateix, ha experimentat una esmena per part del síndic de Compromís a les Corts Valencianes i referent del Bloc, Fran Ferri, qui ha plantejat incorporar la paraula «antifeixista». D'aquesta manera, el redactat quedaria així: «Més-Compromís és l'organització política unitària del nacionalisme valencià progressista, d'esquerres, ecologista, feminista i antifeixista». «El nacionalisme valencià representa els valors necessaris per enfrontar-se al feixisme i les seues manifestacions actuals. Defensem el pluralisme democràtic enfront l'autoritarisme, defensem els drets humans davant l'odi, defensem la diversitat enfront de la uniformitat i, especialment, defensem al poble valencià enfront d'aquells que ens volen anul·lar políticament i cultural», ha argumentat el dirigent valencianista per defensar una proposta que ha superat les 100 signatures necessàries. El debat ideològic del Bloc, en ebullició.