Fa 15 dies, més de 3.000 agricultors van manifestar-se pels carrers de Madrid. Darrere una pancarta amb el lema #LaPagesiaDiuProu, la protesta va partir des de la Puerta del Sol i va desembocar en el Ministeri d’Agricultura. Uns 300 pagesos procedien de Catalunya, mentre la comitiva valenciana sumava uns 200 manifestants. La protesta havia estat convocada feia més de tres setmanes per reclamar preus justos; la modificació del Pla estratègic de la PAC; la preferència comunitària davant la importació de productes procedents de tercers països, i mesures fiscals, socials i econòmiques per fer front a l’encariment dels costos de producció.
A aquesta llista de greuges, però, se li n’ha afegit un altre, les darreres setmanes: la invasió d’Ucraïna, a més de 3.000 quilòmetres de distància, ja es deixa notar en el sector del camp. D’una banda, perquè anticipa que l’increment del preu de l’energia encara es dilatarà en el temps. D’una altra, perquè Ucraïna era, abans de l’esclat del conflicte bèl·lic, el quart exportador del món de cereals i aquests són indispensables per al sector ramader. En la campanya 2020-2021 Ucraïna va ser el segon proveïdor de panís de l’Estat, només per darrere de Brasil. “Hi ha molts agricultors que s’estan plantejant la continuïtat de les seues exportacions i cultius. Els costos de producció ja estaven alts. Ara, amb l’impacte de la guerra i la sequera, ho estan molt més, en un mercat on la bretxa de preus no para de créixer”, assegura Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors. La impressió, per als professionals de la llegona i l’aixada, és que a gos flac tot són puces.
No són els únics proveïdors d’aliments que estan amb l’aigua al coll. Durant tota la setmana passada, diverses confraries de pescadors de la costa mediterrània van aturar la seua activitat perquè, asseguren, els ix més a compte tenir amarrats els vaixells que sortir a feinejar. Les confraries de la Vila-Joiosa i Castelló i les del sud de Catalunya, des de Tarragona al Delta, hi han estat capdavanteres. Segons ha denunciat la Federació Provincial de Confraries de Pescadors d’Alacant, la factura setmanal pel combustible ha passat de 2.000 a 4.000 euros en un mes. Les promeses del ministre Luis Planas, de moment, han apaivagat els ànims.
Tempesta perfecta
El lament dels professionals del sector primari, tanmateix, és extensiu a pràcticament tots els sectors de l’economia. La invasió d’Ucraïna ha caigut com un obús en el teixit productiu i ha generat un cràter d’una magnitud que ningú no preveia, tot just en un moment en què tots els analistes anticipaven un període de creixement després del cataclisme de la pandèmia. El conflicte armat en territori europeu, però, ha fet volar pels aires totes les previsions de creixement i situa l’economia de la Unió Europea davant un escenari inèdit, amb preus de les energies pels núvols i taxes d’inflació com feia quasi 40 anys que no es veien. Pràcticament cap sector no hi surt indemne: els uns perquè els costos se’ls han disparat; els altres, perquè la desconfiança amenaça de generar una retracció del consum. El malalt, que havia començat a reviscolar després de la pandèmia, ha recaigut de la forma més inesperada, i ara la por és que tot plegat derive en una sèpsies de conseqüències funestes.
“L’economia portava una dinàmica molt bona des de l’estiu passat. Les previsions eren que, per a finals de 2022, recuperaríem els nivells prepandèmia. Aquestes previsions, però, s’han de revisar a la vista dels nous esdeveniments”, explica Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, la qual vaticina que, en funció del que es perllongue la crisi, la recuperació acabarà retardant-se fins 2023. De fet, les previsions de creixement que havien fet les diferents administracions han quedat en guaret. A principis de la setmana passada, el Banc Central Europeu va revisar les seues previsions de creixement i va situar-lo, per a aquest any, en el 3,7%, això és 0,5 punts menys que els pronòstics anteriors. La Cambra de Comerç d’Espanya, per la seua banda, va retallar les seues previsions des del 5,5% al 4,3%. De moment, no s’han produït revisions en l’àmbit autonòmic, però tot indica que les estimacions d’increment del PIB del 6,3% per al País Valencià, del 6,4% per a Catalunya i del 12,1% per a les Balears es quedaran molt per sobre dels registres finals. “La Cambra de Comerç estima una pèrdua de creixement d’1,2 punts, però el ben cert és que l’impacte podria ser molt més gran en funció de com es desenvolupe el conflicte”, adverteix Juan José Enríquez, degà del Col·legi d’Economistes de València (COEV).
Produir a pèrdues
Els problemes es concentren especialment en les empreses industrials, les quals, en termes generals, són intensives en l’ús d’energia. La factura energètica s’ha convertit per a moltes d’elles en una llosa. “Ja hi ha empreses que han paralitzat la seua activitat per no ser rendibles amb els costos actuals”, avisa Vicente Lafuente, que és president de la Comissió d’Indústria de la Confederació d’Empresaris Valencians. Sectors com el tèxtil, el marbre o el joguet s’hi estan veien afectats.
Un dels sectors que de forma més acusada s’està ressentint és el ceràmic, molt concentrat al nord del País Valencià, i molt intensiu en ús del gas. La indústria, que fa mesos que reclama mesures per l’escalada de preus, ha vist com el conflicte entre Rússia i Ucraïna agreuja els seues problemes fins a límits insostenibles. A finals de la setmana passada, tretze empreses del sector havien presentat expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), els quals afectaven prop de 2.500 treballadors. Actualment el clúster tauleller ocupa directament al voltant de 16.000 persones i la seua facturació mitjana anual és de 3.500 milions d’euros. Segons la patronal Ascer, amb els preus actuals, les plantes que estan produint ho estan fent amb pèrdues. “Cap activitat industrial pot suportar aquest preu”, lamenta Alberto Echavarría, secretari general d’Ascer. Sense mesures urgents, assegura la patronal, en un futur pròxim es produirà una “aturada massiva de la producció, la pèrdua de llocs de treball i la recessió”.
A l’increment dels preus de l’energia se suma també un problema de subministrament de matèries primeres. Ucraïna és actualment la principal proveïdora d’argila dels fabricants valencians, amb pràcticament el 70% de tot el material importat. De moment, les empreses tenen reserves per a quatre mesos, però un escenari de prolongació del conflicte podria derivar en problemes de provisió.
Artilleria pesada
No només el taulell ha vist curtcircuitada la seua cadena de subministres. El boicot a Rússia i el conflicte amb Ucraïna també està afectant altres matèries primeres. El sector productiu ja ha advertit que no descarta problemes d’abastiment d’alumini, pal·ladi o níquel. Aquest darrer s’utilitza en la fabricació de microxips, circumstància que podria tornar a agreujar els problemes d’abastiment de productes electrònics, entre els quals els components de l’automòbil. Segons la darrera enquesta feta per Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, el 62% de les empreses podrien veure’s afectades pel daltabaix de la guerra i el 16% d’aquestes tindrien dificultats per seguir amb la seua activitat en cas que continue l’escalada de preus. “Més de la meitat de les empreses han vist augmentat els costos en més d’un 50%, algunes han vist fins i tot augments del 200%. La situació és greu i insuportable per a les pimes”, explica Antoni Cañete, president de Pimec. El sector de la construcció també ha advertit dels increments que està previst que es registren en el preu del ciment, dos terceres parts del cost del qual està determinat per l’energia. Una enquesta entre els socis de la Cambra de Comerç de Barcelona feta abans de l’esclat de la guerra indicava que el 57% dels socis havien registrat problemes de subministrament. “El percentatge podria situar-se en el 70% actualment”, adverteix Carme Poveda.
Així les coses, els dubtes sobre el futur més immediat s’acumulen. Les veus expertes reclamen al Govern espanyol que accelere les mesures. Revisar el sistema de fixació de preus, baixar els impostos a l’energia i intensificar els intercanvis comercials amb Amèrica del Sud són les tres receptes que Poveda troba més efectives. “Vivim moments de màxima incertesa”, avisa Juan José Enríquez. “La inflació està ací i no va a desaparèixer en el curt termini. El que és menys probable, almenys de moment, és que caiguem en un estancament del nostre creixement. Encara no hem recuperat els nivells prepandèmia i, per tant, estem encara en un any de rebot després de la caiguda de març de 2020. No obstant això, si la situació bèl·lica es deteriora encara més, i s’agreugen les sancions econòmiques de totes dues bandes, no pot descartar-se que es frene el creixement”, avisa el degà dels economistes. “La rebaixa d’impostos és necessària, encara que supose que transitòriament hi haja una menor recaptació. Les conseqüències d’una aturada de l’activitat tindria conseqüències molt pitjors, també per a les arques públiques. Cal per damunt de tot frenar la desacceleració econòmica”.
BITLLET A LA INCERTESA
Més enllà de la indústria, l’altre sector que ha encès la veu d’alarma és el turístic. El turista rus no és percentualment molt nombrós, però fa una despesa per sobre de la mitjana, raó per la qual els darrers anys les administracions s’han esforçat per incrementar les campanyes de promoció. El turista premium, disposat a cremar la targeta de crèdit, és molt disputat. Barcelona i Alacant són els territoris on la concentració és més important, tot i que cal destacar que, en el cas d’Alacant, es tracta, sobretot, de turistes residencials, és a dir, que passen una part de l’any en la part més meridional del País Valencià.
Segons les dades de l’INE referides a l’any 2019, cada viatger rus va desembutxacar 175 euros per dia, mentre un alemany s’hi va deixar 138 o un francès 99. El 33,4% de tota la despesa russa a l’Estat es va fer al País Valencià, tot essent Alacant el territori on es va concentrar l’activitat. Catalunya, amb el 26,11%, se situa el segon en el rànquing, mentre les Balears es va quedar en el 9,33%. El boicot a Rússia i la impossibilitat de viatjar des d’aquell país és una qüestió que neguiteja el sector, que ha vist com les circumstàncies polítiques i bèl·liques deixen fora de joc un mercat en creixement.
Més enllà del mercat rus, però, el sector està preocupat per com la incertesa pot afectar les reserves de la resta de mercats. Els diners són porucs i, en un context d’inestabilitat, es tem que hi haja una retracció de l’activitat. Segons l’Associació Hotelera de Palma-Cala Mayor, la setmana passada a les Balears es va registrar un descens del 40% en les reserves turístiques. La clau, avisen, estarà en quina és la durada del conflicte armat.