El desenvolupisme franquista va projectar per a València una autopista de nombrosos carrils a l'antic llit del Túria. Amb el riu desviat a la perifèria de la ciutat mitjançant una obra faraònica i de gran impacte per a l'horta periurbana, els jerarques del règim dictatorial pretenien substituir aquell ecosistema verd per una infraestructura profundament contaminant i que implicava migpartir la ciutat. La mobilització ciutadana, en un temps de sistemàtica repressió i negació criminal de les llibertats de protesta, va aturar una iniciativa que haguera privat el cap i casal del País Valencià de l'actual pulmó verd, el qual s'estén de nord a sud de l'urbs.
Sota l'esperit d'aquesta lluita, s'ha forjat aquest dilluns a València l'anomenat Acord del Túria, un pacte programàtic signat per Compromís, Més per Mallorca, la Chunta Aragonesista, Verds-Equo i Más Madrid. Una reforma del sistema del finançament per garantir l'autogovern; l'enfortiment dels serveis públics; l'impuls d'una transició ecològica ambiciosa; la lluita per la sobirania energètica, democràtica, justa i sostenible; el combat per la igualtat i la implementació d'una agenda feminista transversal; un model econòmic al servei de les persones, i assolir una democràcia real i quotidiana són els eixos ideològics d'un pacte firmat en plena recomposició electoral de l'esquerra a l'Estat espanyol.
Aquest moviment d'ecologistes, valencians, mallorquinistes, aragonesistes i de la formació de matriu madrilenya suposa sembrar una llavor per a un possible front ampli progressista de cara a les pròximes eleccions estatals, avançar-se a la plataforma que la vicepresidenta del Govern espanyol, Yolanda Díaz, pretén construir al conjunt de l'Estat espanyol. «Aquest acord és el pal de paller d'una alternativa d'esquerres potent que respecte els drets nacionals del conjunt de les nacionalitats de l'Estat espanyol», ha afirmat Joan Ribó, alcalde de València per Compromís, en la presentació de l'entesa a la plaça del Pilar del cap i casal, a pocs metres de la seu de la coalició valencianista.
Amb Àgueda Micó, coordinador nacional de Més-Compromís i portaveu de Compromís, com a conductora, l'acte ha estat un diàleg sobre els eixos programàtics entre diferents cares de les forces polítiques implicades. «Demanem un canvi de model de finançament, així com una compensació a l'Estat espanyol pel nostre fet insular», ha reclamat Vicenç Vidal, senador de Més per Mallorca, en un esdeveniment presenciat per alts càrrecs de Compromís com ara la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra; el vicealcalde de València Sergi Campillo; la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; el portaveu de Compromís a l'Ajuntament d'Alacant, Natxo Bellido; la secretària autonòmica de Sanitat, Isaura Navarro; la síndica de la coalició a les Corts Valencianes, Papi Robles; els regidors a l'Ajuntament de València Giuseppe Grezzi, Glòria Tello, Pere Fuset, Pilar Soriano o Isabel Lozano; o el senador Carles Mulet.
«Sense finançament, no hi ha autogovern», ha expressat de manera contundent Joaquín Palacín, president de la Chunta Aragonesista en una jornada política que ha estat amenitzada amb una llista musical integrada per cançons com ara «La Flama» d'Obrint Pas, «Esbarzers» de La Gossa Sorda o «Llepolies», «Avant» i «Corbelles» de Zoo. «El finançament és una assignatura pendent, amb la qual els grans partits han mostrat el seu desinterès», ha agregat el representant aragonesista. «Els valencians volem tenir diners per comptar amb les mateixes oportunitats que la resta d'habitants de l'Estat espanyol, perquè la conselleria d'Oltra puga ajudar els més necessitats, la conselleria de Vicent Marzà puga fer esforços com ara contractar 5.000 professors més, i els consellers Rafa Climent i Mireia Mollà ajuden a les nostres empreses i els nostres llauradors», ha grafiat Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés.
Impregnat d'un to de campanya electoral, com a una mena d'escalfament de la pròxima batalla a les urnes al País Valencià, Baldoví s'ha emocionat en observar una plaça plena: «Hi ha una cosa que necessita la gent progressista i és crear il·lusió. I avui, estem impulsant el pal de paller d'una cosa molt bonica [un comentari similar a l'expressat per Díaz quan va desembarcar a València en la seua gira per impulsar la plataforma que l'ha d'encimbellar a la batalla electoral del 2023], estem començant a tindre il·lusió». «La família és fer-se. I amb aquest pacte, estem fent un camí propi. No estem en política per resistir contra la dreta, per fer política contra els altres. Hem vingut a la política per transformar la vida d'aquells que més ho necessiten», ha completat Íñigo Errejón, cara mediàtica de la formació Más Madrid i parlamentari de Más País a la Cambra Baixa.
«Els drets que depenen de la butxaca d'una persona no ho són. Els serveis públics són aquelles ferramentes que ens permeten tenir drets, que allunyen determinades qüestions de la dinàmica del mercat, que ens permeten ser lliures, gaudir d'una vida sense por. Viure amb la por de caure malalt, de no saber com pagaràs el lloguer, de ser acomiadat, és contrari a ser lliure», ha etzibat, per apel·lar a «recuperar el control de les nostres vides» i argumentar que les lluites per la descentralització del poder i la redistribució de la riquesa «han estat sempre unides». «La transició ecològica ha de ser justa», ha agregat el diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Juan Ponce, qui ha assegurat que l'ampliació del Port de Valencià «no aportarà cap riquesa a València».
Com a líder d'una força d'identificació ecologista, Errejón ha fet una reflexió de llums llargues: «La transició ecològica no és pintar de verd els mateixos projectes de sempre. Venim d'una època amb un model depredador, que afecta la nostra salut mental. Necessitem canviar l'escala, deixar de produir lluny i fer-ho més a prop, amb altres ritmes. S'ha de cuidar la terra perquè és finita. De fet, vivim en la contradicció d'un model de desenvolupament que no contempla que els recursos del planeta són finits». En un context marcat per la inflació, per la batalla pels salaris, ha situat la legislatura «en un moment de bifurcació»: «Quan hi ha diners, pots acontentar tothom. En aquests moments, però, estem en una situació de xoc econòmic, on tenim una manta curta que no pot protegir tothom. El Govern de Pedro Sánchez ha de triar qui pagarà els costos de la crisi. I cal recordar que cada vegada és més difícil la vida de la gent treballadora, marcada per l'ansietat, la depressió i una inflació que es menja els sous».
«L'actual model econòmic demana de manera constant recursos a les zones rurals, però després nega als mateixos territoris els serveis públics, comptar amb una escola o amb un consultori mèdic, disposar d'una comunicació a través del tren», ha denunciat la líder estatal de Verds-Equo i exregidor a Osca, Sílvia Mellado, qui ha recordat que la transició energètica «no és només canviar una tecnologia per una altra, sinó que implica una transformació social, econòmica, política i cultural». «El feminisme és l'antítesi de la ultradreta. Ens volen tornar a tancar en les nostres llars, però nosaltres som l'alternativa optimista i positiva», ha exclamat.
Convençuda, precisament, de la força transformadora del feminisme i l'ecologisme, Aitana Mas, síndica adjunta de Compromís a les Corts Valencianes i referent d'Iniciativa del Poble Valencià, ha reivindicat el paper de la transparència: «Cap executiu es pot permetre avui en dia defugir de les seues responsabilitats de bon govern. La transparència és la rereguarda de les polítiques públiques. Res té sentit si no hi ha integritat institucional, la qual és la base de tota política pública». «La participació no es pot limitar a votar cada quatre anys», ha retret. L'Acord del Túria, segons ha definit una de les polítiques amb més projecció de Compromís, «compta amb una vocació de pluralitat, obertura, de sumar, de diàleg, de teixir complicitats per frenar la por, de lluitar per les necessitats dels nostres joves que no poden emancipar-se, ni trobar un treball digne».
«Els metges i les infermeres han estat importantíssimes durant la pandèmia, però després es troben que no poden pagar un lloguer, que han de dormir en sales habilitades d'un hospital pels preus desorbitats de l'habitatge, per exemple, a Eivissa», ha censurat Vidal, qui ha assenyalat «l'actual model econòmic per provocar pobresa i contribuir a especular amb l'habitatge». «Necessitem repensar el nostre model turístic», ha llençat. Baldoví ha reforçat el discurs del senador mallorquinista: «És possible una economia al servei de les persones? Per què estem en política, si no és per aconseguir-ho?». «Sabem el que implica una cooperativa política. Però per damunt de les diferències que hi ha entre els socis de la cooperativa, sempre hem posat per damunt les persones. I això és l'essència de l'Acord del Túria», ha sostingut.
L'Acord del Túria ha estat definit, segons el representant aragonesista, «com a un espai de col·laboració en igualtat des de la lleialtat, que busca la descentralització i defensa les inversions territorialitzades». «Tan a Més per Mallorca com els companys de Compromís, som professionals de gestionar la diversitat. I, per tant, no tinc cap dubte que així ho farem en aquest pal de paller, en aquesta cooperativa política. Sumem esforços per fer-nos més forts, per forçar el PSOE a fer polítiques d'esquerres, per moure Espanya, encara que semble complicat», ha afirmat Vidal. «És una expansió de Compromís a la resta de l'Estat espanyol, de les nostres polítiques», ha remarcat Ponce. «València és inspiradora. No fem aquest pacte per suportar la tempesta, sinó perquè som alternativa. Hem demostrat solvència i capacitat», ha arredonit Mellado.
«Estem en un moment on la política no està de moda, en el qual sembla que s'ha transformat en una cosa bruta, que no ha d'interessar, ja que la gent ha d'anar a la seua. Una proposta que només funciona a aquells amb grans cognoms, amb herències multimilionàries, i que es fa a detriment de les futures generacions. Quan la gent normal està assoles, té més possibilitats de quedar-se sense feina, té menys opcions d'aturar la violència masclista, d'evitar que t'expulsen del barri. Com estem sols, no estem més lliures. I per ser lliures hem de fer comunitat, poble, recuperar la política d'aquest bucle actual, d'una conversa en la qual només participen polítics i periodistes», ha meditat Errejón, qui ha precisat: «Quan estem parlant de política, estem parlant de garantir una vida millor per a les famílies humils i treballadores».
Com si es tractara d'una resposta implícita a Díaz, Baldoví ha indicat que «nosaltres ja estem escoltant, que fa deu anys que estem escoltant, i això fa família». «Ha estat un goig compartir aquesta vesprada amb vosaltres, ha estat una mena de carregar les piles d'il·lusió. Constituïm la família política que necessita el País Valencià, l'Estat espanyol», ha expressat entre crides a un tercer Govern del Botànic i per garantir la continuïtat dels executius progressistes de les Illes Balears i d'Aragó. «Aquest matí Inés Sabanés [diputada de Más País al Congrés] ha fet una piulada que compartisc: 'Compartim causes, no cases'. Cada u tenim la nostra casa, però tots els components d'aquest pacte compartim la causa de les persones desfavorides», ha raonat, per tancar l'acte amb una arenga purament de contingut electoral, com l'estratègia que subjau, a priori, rere aquest moviment de l'Acord del Túria: «No ve la dreta. Venim nosaltres, els de l'Acord del Túria. I venim per a guanyar».