-Avui mateix dimitisc.
La frase va inaugurar el dinar, a res d'asseure a la taula. Mónica Oltra, aleshores encara vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, va pronunciar-la de forma directa i contundent. Feia dies que la pressió mediàtica havia augmentat fins a quotes insuportables per la seua imputació arran de la gestió del cas dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit a una menor internada en un centre sota la supervisió del seu departament. La seua situació judicial podia eclipsar qualsevol iniciativa del Govern valencià, especialment per la seua condició de portaveu del Consell, i va escollir-se aquella marxa obligada per evitar desgastar electoralment el projecte del Botànic.
La decisió verbalitzada d'Oltra va provocar la reacció dels comensals, d'un àpat al qual havien acudit dirigents de la coalició valencianista com ara l'alcalde de València, Joan Ribó, o la coordinadora nacional de Més-Compromís, Àgueda Micó, qui estava flanquejada per Lluismi Campos, interlocutor de la branca nacionalista amb la resta de socis de la cooperativa política i una persona de l'estricta confiança del president de les Corts Valencianes, Enric Morera. Miquel Real, cap de gabinet llavors d'Oltra; Natxo Serra, dirigent de Verds-Equo; i Alberto Ibañez, coportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià i exsecretari autonòmic de la conselleria d'Oltra, eren altres dels assistents a la reunió informal. Tothom volia intervenir, però un dels integrants d'aquella taula va decidir aportar-hi serenitat: «Primer demanem i després opinem».
Les postures sobre la conveniència de plegar o no foren diverses. Va haver-hi intercanvi de parers entre els assistents, tot i que Oltra ja havia escollit. En aquell dinar, segons les fonts consultades, va sortir de boca de la referent mediàtica de Compromís la proposta de nom de la seua substituta. Era Aitana Mas, llavors portaveu adjunta de la coalició taronja a les Corts Valencianes i coportaveu d'Iniciativa del Poble Valencià, la formació a la qual pertany Oltra dintre de la cooperativa política de Compromís. Mas, qui havia ocupat càrrecs de gestió com ara la direcció general de Transparència durant la primera legislatura botànica, generava consens entre tots els actors de l'UTE electoral. Tant dins com fora de la coalició s'observava, de fet, com al relleu natural.
«No era el moment de batalles internes, ni de lluites pel poder de cada formació que integra Compromís. L'adéu de Mónica era un sotrac tan gran que va continuar el tancament de files, a banda que Mas era el relleu ideal», assenyala un alt dirigent valencianista». «És una persona amb legitimitat a dintre de la coalició, una persona que havia cuidat molt les relacions dintre de Compromís. El seu nomenament ajudava al foment de lideratges corals a Compromís, els quals són necessaris per a cobrir el flanc que deixa Oltra», expressa una altra veu directiva. «Havien atacat el cor de Compromís, que és Mónica. No podien haver-hi discussions!», rebla un alt càrrec.
Aquell dimarts 21 de juny, però, era el dia de l'adéu forçat d'Oltra, de la figura que encarnava el canvi polític del 2015, la icona anticorrupció del País Valencià, la cara identificativa de Compromís, qui havia impulsat una força d'estricta obediència valenciana cap a quotes inimaginables de poder. Mentre tothom esperava la celebració d'una executiva que semblava transcendental i, finalment, va tenir lloc després de la improvisada roda de premsa de comiat d'Oltra, un col·laborador de l'aleshores vicepresidenta és l'encarregat d'informar per telèfon a la seua substituta. Mas, en aquell moment, es troba de viatge a Grècia. Quan li comuniquen la dimissió d'Oltra, mitja hora abans de l'arribada de la vicepresidenta a la seu de Compromís, transmet incredulitat i sorpresa. Aquestes sensacions s'incrementen en anunciar-li que ha de rellevar una de les figures polítiques que més admira.
Mas, socialitzada políticament amb els missatges de denúncia d'Oltra, demana temps per gestionar el repte, per fer-se la idea de les responsabilitats que assumirà en un moment ben particular per a Compromís, qui experimenta el traumàtic procés d'observar l'adéu forçat de la seua màxima referent. Per concedir-li marge, s'acorda que l'anunci es done després d'una reunió dels portaveus dels partits que integren Compromís: Més-Compromís, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo.
Aterrada al País Valencià una setmana més tard d'aquella telefonada que li canvia la vida, Mas ha pres possessió del càrrec aquest dijous, on ha assistit a la primera sessió de control al president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, com a vicepresidenta. Ocupant el seient d'Oltra, de qui ha aparegut agafada de la mà per assumir el càrrec al seu nou hàbitat polític, el Palau dels Català de Valeriola de València. Envoltada de quasi la totalitat dels consellers, de nombrosos alts càrrecs de Compromís, l'acte s'ha convertit en un agraïment a l'antiga inquilina, en un aplaudiment prologat i adobat de llàgrimes cap a Oltra.
«Si tinc una certesa aquests dies és que ser vicepresidenta ha de ser compatible amb ser, i exercir, de mare», ha pronunciat com a prioritat i com a mostra d'un tret de la seua personalitat. «Una de les seues característiques personals més valuoses és que no està el 100% del temps pensant en la política, que compta amb una vida real més enllà de la política. No perd el temps en fontaneries. És de les coses concretes, tangibles», apunta un càrrec que la coneix bé.
Mas ha exhibit com a carta de presentació el seu origen de Crevillent (Baix Vinalopó) i l'adopció d'una mirada preocupada pel migjorn valencià: «Vull ocupar-me també de descentralitzar aquest país. Ser vicepresidenta ha de ser compatible amb ser crevillentina, d'Alacant, del sud». «La política va més enllà dels palaus de València i gran part de la meua agenda es desenvoluparà a les comarques d'Alacant. Agenda, però sobretot mirada i polítiques públiques conscients de la diversa realitat territorial que tenim. No és casual que les comarques més empobrides siguen les del sud», ha expressat com a bandera política. «Es tractarà d'un lideratge enfocat al sud, on Compromís necessita reforçar la seua penetració», consolida una veu amb comandament a la coalició.
Roig sureny
La nova vicepresidenta, portaveu del Consell, així com consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, va criar-se amb la política militant d'esquerres. A la seua retina, hi ha moments com ara jugar en la seu d'EUPV de Crevillent amb els seus posteriors companys de partit. El seu pare, funcionari de l'àrea d'Educació i Cultura del consistori, i la seua mare són dos afiliats històrics de l'esquerra local. «Els seus pares provenen del sector més renovat del PCE i han estat militants d'EUPV. Tant la seua germana major com ella, impregnades d'aquest ambient, van començar la seua carrera política prompte», explica Jesús Ruiz, regidor de Cultura de Crevillent per Compromís i antic militant d'EUPV. «S'ha criat al barri del Pont, a la coneguda zona del Calvari, i ha estat activa de la vida social per la seua vinculació a l'atletisme i, concretament, al Club Maratón. És habitual veure-la organitzar la Sant Silvestre de Crevillent», agrega.
«Ha estat molt ben educada políticament, en uns ambients culturals i familiars a Crevillent que l'han impregnat dels valors de l'esquerra», indica Manuel Alcaraz, exconseller de Transparència per Compromís que va fitxar-la com a directora general. Un factor que se suma a la idiosincràsia obrera de la ciutat del Baix Vinalopó: «Crevillent ha conservat les tradicions obreres més pures, on encara hi ha rituals específics l'1 de maig. Es tracta d'una població que sembla per aquests comportaments dels treballadors una ciutat industrial del 1915 o el 1920». «Hi ha hagut una classe obrera potent i organitzada, especialment a través de CCOO, i amb repercussió molt gran. Fou una de les primeres ciutats de les comarques d'Alacant on va guanyar el PCE unes eleccions municipals», anota.
Candidata de Compromís al Congrés per Alacant amb només vint-i-un anys en les eleccions estatals del 2011, va accedir a l'Ajuntament de Crevillent com a regidora a l'oposició aquell mateix any. «Quan es configura la llista que vaig encapçalar, de seguida vaig pensar en Aitana Mas com a el meu número dos. Era una persona jove, molt prometedora i amb molta projecció, la meua substituta en un futur», comenta l'aleshores cap de llista dels valencianistes, José Manuel Penalva, qui ostenta en l'actualitat l'alcaldia. «Destaca com a una gran oradora, per posar contra les cordes el govern del PP. Ho fa amb unes intervencions incisives, però amb un to dialogant i de consens», recorda. En 2015, tanmateix, saltarà la tanca municipal per enrolar-se en la competició autonòmica com a directora general de Transparència. Repeteix cursa en 2019, quan encapçala la candidatura de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant. Mas serà escollida portaveu adjunta i, fins i tot, es baralla com a síndica quan plega l'hivern passat Fran Ferri.
Construir ponts
La crevillentina participa a l'inici d'enguany de la renovació directiva d'Iniciativa del Poble Valencià. La formació d'Oltra escull gràcies a una complexa majoria com a nous líders al tàndem Aitana Mas-Alberto Ibañez, els quals desplacen de la vara de comandament a l'influent sector liderat per l'històric Pasqual Mollà i la seua filla Mireia Mollà, consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. «Les diferències del cercle d'Oltra amb Mollà, el cansament de col·lectius que tradicionalment havien estat afins al sector, com ara Crevillent o Oriola, i la suma de famílies de les comarques centrals, dels aixoplugats a València al voltant de la regidora Pilar Soriano, el corrent encapçalat pel diputat autonòmic Carles Esteve i la cura de les ferides amb els companys del nord del país possibiliten aquest tomb històric», retrata un observador privilegiat d'aquell procés.
«L'arribada de Mas trenca, de fet, amb les formes i la cultura política que s'havien heretat del PCE. S'allunya Iniciativa de la confrontació amb Més-Compromís, i es recuperen unes relacions amb els socis de Compromís que van trencar-se entre les cúpules durant moments de l'any passat», incorpora un altre càrrec amb ascendència a la cooperativa política. Mas, de fet, arriba al lideratge institucional de Compromís quan la coalició experimenta un dels seus millors de cohesió, la qual ha estat fomentada per l'adversitat de perdre a la seua màxima referent. «Aquesta crisi ha provocat que Compromís estiga més unit que mai», apunta una dirigent de Més-Compromís. «Llevat d'alguns càrrecs que exerceixen d'estats lliures associats, hi ha una relació molt fluida entre tots els socis», confirma un interlocutor d'Iniciativa del Poble Valencià. «Entre les cúpules hi ha millor relació, però tinc els meus dubtes de si existeix a les bases», lamenta una veu discordant.
Allunyada de les intrigues de fontaneria política, persona dialogant, de preferir el consens a les ordres, de formes amables i negociadora contundent, segons la defineixen aquells que la coneixen profundament, Mas haurà de demostrar les seues habilitats d'enginyera civil per reforçar, en primer terme, els ponts entre les conselleries de Compromís. «És cert que Mollà té diferències internes amb Mas arran del passat congrés, que va significar un punt d'inflexió en els ecosocialistes, però no crec que hi haja cap problema», planteja un pes pesant de la cooperativa política, a pesar que va sobtar l'absència de Mollà, teòricament involuntària, a l'acte de traspàs de carteres. «És moment de remar tots a una. De fet, seria necessari fomentar les estratègies coordinades entre els consellers de Compromís, que Mas actue com a veu del conjunt de coalició a la interna», afegeix. «Si volem cohesionar-nos al 100%, és necessari més coordinació entre consellers», coincideix un altre dirigent governamental.
Amb el president Puig sense enviar cap missatge de WhatsApp, ni haver telefonat des de fa setmanes Oltra, la crevillentina tindrà la responsabilitat de conservar els ponts amb el PSPV, soci amb qui Compromís s'ha trobat amb més problemes en comparació amb Unides Podem. Mas, de fet, ha marcat posició respecte a comportaments que només pensem en interessos partidistes: «Som un govern plural i divers que representa a la majoria social d'aquest país, per tant, hem d'aconseguir escoltar veus diferents, complementar mirades, prendre decisions coordinadament i defensar-les de manera unitària. No són molt els mesos que queden, però han de ser els mesos de la generositat i de la governabilitat. No serà suficient què governem amb eficàcia, sinó que la lleialtat mútua de totes les parts forme part de la nostra gestió. La gestió des del bon govern ha d'impedir-nos imaginar que cada victòria individual sumarà a la col·lectivitat: només ho faran aquelles que siguen presentades i puguen ser enteses com una acció de tot el govern».
Una persona amb influència la sala de màquines de Compromís ho remarca: «El PSOE ha d'entendre que governa en coalició, que no compta amb majoria absoluta. Ha de superar el xoc de no haver-hi complert amb els seus somnis electorals amb l'avançament dels comicis l'any 2019». A pesar de les formes de diàleg i amables de Mas, la seua actitud cap als socialistes «serà de contundència a la interna i d'unitat a l'externa». «Amb el PSOE, s'haurà de compactar, ja que el rival ha de ser la dreta. Serà una oportunitat per tornar a cosir. Ara bé, tot depèn de l'actitud dels socialistes», expressa un màxim dirigent que prefereix l'anonimat.
«Si no tanquem files tots envers el projecte del Botànic, és a dir, Compromís, Unides Podem i el PSPV, guanyarà la dreta. I en aquest sentit, Aitana Mas ha de ser una de les líders del projecte comú de l'esquerra. Qualsevol espiral argumental serà una pèrdua de temps. Queden 10 mesos i cal redoblar esforços polítics, allunyar els malentesos i les males cares que hagen pogut haver-hi, i treballar en un bon govern», avisa l'exconseller Alcaraz, qui ressalta que el Govern del Botànic experimentarà un «plebiscit diari, on qualsevol acció dels partits d'esquerres que no contribuïsca a la unitat i a reforçar el projecte del Botànic, estarà votant a favor d'un executiu conformat pel PP i l'extrema dreta Vox, perquè al nostre territori no passarà com en Andalusia». «En aquesta conjuntura, Aitana pot aportar un lideratge racional, fonamentat en la intel·ligència política», sosté sobre un lideratge institucional que haurà de combinar-se amb l'electoral, llevat de sorpreses, de Joan Baldoví, diputat al Congrés. La maquinària preelectoral està llesta per engegar-se a setembre.
Conscient que haurà d'exercir més de vicepresidenta que consellera amb sols trenta-un anys i, en conseqüència, amb la reivindicació de la codecisió al govern com a bandera, la nova líder institucional de Compromís ha deixat clara la seua personalitat parafrasejant uns versos del poeta Salvador Espriu:
«En la llei i en el pacte
que sempre guardaràs,
en la duresa del diàleg
amb els qui et són iguals,
edifica el lent temple
del teu treball,
alça la nova casa
en el solar
que designes amb el nom
de llibertat».
Tota una declaració d'intencions de l'erigida en enginyera governamental dels valencianistes.