L'equilibri pràcticament impossible entre un pragmatisme estratègic per eixamplar la base social i la defensa desacomplexada de les essències ideològiques ha marcat la biografia del valencianisme polític. Unitat del Poble Valencià, sigles històriques que aixoplugaven el nacionalisme d'arrel inequívocament fusteriana, va afrontar aquest dilema endimoniat, sempre abonat a la confrontació entre les diferents sensibilitats d'un moviment carregat de conviccions sentimentals, el desembre de 1996. Amb l'Eliana (Camp de Morvedre) com a escenari, el valencianisme va oficiar la seua renúncia tàctica al fusterianisme per abraçar les tesis de la tercera via, això és, situar el País Valencià com a eix nacional. Elaborada per l'intel·lectual Joan Francesc Mira, la ponència política del darrer congrés de la Unitat del Poble Valencià va servir per sumar expressions valencianistes al projecte de reivindicació nacional.
Nacionalistes d'Alcoi, Partit Valencianista Nacionalista, el Bloc Progressista de Monòver (Vinalopó Mitjà) o Grau Unit de Castelló van adherir-se al nou front valencianista que tenia com a base l'antiga Unitat del Poble Valencià. Una cooperativa política que va transformar-se en el Bloc, qui celebraria el seu congrés constituent només engegar el nou mil·lenni. Aquell esperit de transformació ideològica, de trencar amb la simbologia que tradicionalment havia caracteritzat el nacionalisme valencià per assumir la imposada durant la violenta i mal anomenada Batalla de València, ha planat pel pavelló de Fira València. Recinte d'arquitectura inhòspita i currículum tacat per l'ombra de la corrupció existent durant els executius del PP al País Valencià, acollia el 8é congrés del Bloc, en el qual busca efectuar-se una actualització ideològica cap a un sobiranisme d'espectre ampli, que situe la lluita nacional en equivalència al combat feminista, ecologista o per la justícia social.
L'operació dissenyada pel nucli dirigent que conformen Àgueda Micó, actual coordinadora nacional del Bloc, i Vicent Marzà, conseller d'Educació, Cultura i Esport, pretén convertir el Bloc en la punta de llança de Compromís, en la maquinària que permeta a la coalició valencianista recuperar l'atracció de militància que va experimentar amb la figura actualment fracassada dels adherits. Si Unitat del Poble Valencià va refundar-se per donar cabuda a les diferents pulsions valencianistes que poblaven el País Valencià, l'actual direcció del Bloc aspira a incrementar la musculatura de la seua pota per situar Compromís com a competidor de garanties del PSOE. L'objectiu indissimulat, el qual implica fer de la coalició valencianista un actor competitiu a territoris sovint hostils per al valencianisme com el migjorn valencià, és atraure el conjunt del vot progressista desencantat, així com aquell que a poc a poc sembla abandonar l'espai en crisi d'Unides Podem. Una maniobra amb una acció profundament simbòlica: el canvi de nom del Bloc cap a Més-Compromís.
La votació per validar el canvi de nom a Més-Compromís ha mostrat el malestar latent, aquell que va dur al naixement de la candidatura alternativa de tarannà municipalista i d'un sobiranisme d'accentuació nacional del batlle de Bellreguard i membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, Àlex Ruiz, per disputar la coordinació nacional a la llista oficialista d'Àgueda Micó, la qual compta amb el suport del president de les Corts Valencianes Enric Morera, el diputat al Congrés Joan Baldoví o el síndic a l'hemicicle valencià per Compromís, Fran Ferri. L'aprovació de la refundació onomàstica ha estat profundament ajustada, amb el 55,4% dels sufragis a favor, el 43,19% dels vots en contra i l'abstenció de l'1,42% dels delegats que hi ha participat. La decisió de validar la nova nomenclatura no ha aixecat, de fet, un interès majúscul. Dels 805 delegats acreditats al congrés, només havien acudit, en aquell moment, al conclave intern 579, dels quals 104 no han participat ni de l'elecció, ni han presenciat una debat amb «vehemència ordenada», d'acord amb la definició d'un alt càrrec de la formació nacionalista. «Els canvis de nom, tal com va passar amb la transició d'Unitat del Poble Valencià a Bloc, són delicats, perquè hi juga un component emocional. La modificació, però, ens pot servir estratègicament per un ocupar un espai electoral més ampli. Segur que ens farà créixer i ser més grans. Més ha d'implicar una suma de gent que s'interesse per ingressar el nostre projecte», ha valorat l'actual coordinació nacional, Àgueda Micó.
Marzà, com a factòtum de l'autoproclamada revolució valencianista, ha sigut l'encarregat d'argumentar el canvi onomàstic. «Els lideratges del Bloc són els més valorats i coneguts de Compromís, però, en canvi, no la denominació del Bloc», ha expressat segons les fonts consultades per aquest setmanari. Xavier Hervàs, històric militant del Bloc de Carlet (Ribera Alta), ha recordat per justificar la modificació que altres formacions d'arrel nacionalista, com ara EH Bildu o Més per Mallorca, afronten renovacions de la seua denominació. El regidor de l'Ajuntament de Castelló, Ignasi Garcia, i Papi Robles, diputada a les Corts Valencianes, s'han sumat a defendre la conveniència de soterrar les sigles del Bloc per abraçar les de Més-Compromís. «No s'ha consultat als col·lectius municipals, ni als comarcals. Aquest canvi de nom s'ha efectuat de dalt cap a baix», ha protestat Jordi Pla, regidor a l'Ajuntament de Cocentaina (Comtat) i membre de la llista alternativa de Ruiz. També ho ha fet Josep Llàcer, primer tinent d'alcalde de Tavernes de la Valldigna (Safor).
«No té cap justificació canviar la marca per aconseguir una major projecció. El Bloc no es presenta amb la seua marca, sinó que ho fa amb Compromís, la qual ens ha dotat l'èxit. El canvi de denominació de la Unitat del Poble Valencià al Bloc tenia sentit perquè aleshores era la nostra marca electoral, la qual, a més, significava la creació d'un projecte que sumava múscul, amb la incorporació de xicotets partits», apunta a EL TEMPS l'exdiputat a les Corts Valencianes, exdirigent i veterà militant Josep Maria Panyella, qui ha intervingut per oposar-se a la refundació onomàstica en uns discursos limitats a 30 segons. «A Compromís, tots som valencianistes, ecologistes i d'esquerres. El Bloc, però, representa l'accent nacionalista, i amb el canvi de nom això s'acaba per difuminar», agrega. «Perdre la identificació valenciana al nom és una errada. Hi ha un reforç de la identificació territorial en les formacions a les quals ens agermanem, com ara Més per Mallorca, Adelante Andalusia o Más Madrid. Estem caminant en una direcció equivocada», reflexiona un alt càrrec amb un grapat d'anys de militància a la seua esquena.
Quico Fernández, exalcalde de Sagunt i representant de l'ala autoconsiderada com a més nacionalista del Bloc, s'ha manifestat en termes similars, els quals detalla a aquest setmanari: «Les formes per canviar el nom no han seguit un procediment obert, no s'han plantejat al conjunt de la militància. S'ha donat, per descomptat, el canvi de nom i, per tant, només ens han oferit diferents alternatives. Aquesta manera d'actuar ha condicionat la votació de l'esmena que plantejava mantenir el nom del Bloc, la qual, tot i anar-hi amb el vent en contra, ha recollit un suport important. Ens oposàvem a aquesta modificació del nom perquè ningú s'està plantejant presentar-se a unes eleccions com a Bloc Nacionalista Valencià. Ho fem amb Compromís. I, per tant, no tenia cap sentit perquè es tracta d'un congrés del Bloc i no de Compromís. Els ponents han indicat que la denominació nacionalista tenia unes connotacions negatives, quan, al remat, és la nostra resposta al maltractament de l'Estat, i més en un context de creixent involució i recentralització ideològica, cultural, política, econòmica i lingüística. El canvi de nom donava cobertura a una ponència política amb la qual es dilueix el nacionalisme sota un conjunt de reivindicacions que s'igualen a la qüestió nacional, quan aquestes reivindicacions han format part sempre de l'ADN del nacionalisme».
L'elevada oposició a la refundació onomàstica anima als sectors crítics, els quals observen la votació ajustada pel canvi de nom com al preludi d'un resultat ajustat en l'elecció de la coordinació nacional. «Aquest resultat pot ser un símptoma d'un malestar important i gens menyspreable al conjunt de l'organització», adverteix una veu influent del valencianisme polític. «És una mostra que si els corrents crítics s'hagueren organitzat i unit, en lloc de fer la batalla per la seua banda, podrien estar en condicions de disputar la coordinació nacional», lamenta una exdirigent amb anys i anys de militància al nacionalisme polític. La candidatura de Ruiz, segons les fonts consultades per aquest setmanari, comptaria amb una forqueta del 30% al 40% del total dels delegats. «Els Consells Nacionals habitualment tenen un percentatge de contestació del 30%. Estarem sobre aquestes xifres en la votació d'aquest diumenge», pronostica una altra persona amb ascendència al Bloc i ubicada en els sectors alternatius a Micó. «La derrota en la votació del canvi de nom, la qual tenia un component emocional suficient per aconseguir una majoria, pot desmoralitzar i desunflar l'ànim dels sectors crítics», replica altre dirigent valencianista. Un afiliat històric, d'aquells que conserven el seu carnet a la Unitat del Poble Valencià, desmotiva qualsevol elevat grau de contestació en la votació pel lideratge del Bloc: «No crec que passen del 15%».
A pesar de la «calma tensa», en paraules d'un dels rostres més mediàtics de la formació nacionalista, l'exposició de l'informe de gestió de l'actual coordinadora nacional no ha comptat amb quasi oposició. «Des de la candidatura alternativa, s'havia criticat l'abandonament dels col·lectius locals. Però no han volgut debatre la qüestió en l'espai corresponent. És sorprenent que facen aquests retrets per a després no expressar-los i deliberar-ne amb la coordinadora nacional», anoten des dels cercles propers a l'actual direcció del Bloc. En la seua radiografia del mandat, Micó ha recordat les dificultats d'encapçalar una executiva nacional a mig gas per l'espantada de Rafa Carbonell en 2017, líder crític que va assumir en el conclave intern de 2016 el càrrec de portaveu nacional després d'un exercici d'integració entre ambdós bàndols: «Pocs mesos després d'iniciar el mandat, la persona amb la qual compartia la direcció va decidir dimitir de les seues funcions i anar-se'n a casa. Se'n va anar amb ell diversa de la gent que havia arribat de la seua mà a l'executiva, i d'altra ni tan sols es va molestar en dimitir: senzillament, van tornar-se éssers invisibles. I les persones invisibles no treballen».
«En aquests cinc anys, hem assolit els 183 col·lectius locals del Bloc. Els últims col·lectius que s'han creat han sigut a Gilet (Camp de Morvedre), Reial de Gandia (Safor), Aielo de Malferit (Vall d'Albaida), Palmera (Safor) i Oriola (Baix Segura). Sí, heu escoltat bé: tenim un col·lectiu a Oriola», ha proclamat Micó envers una fita aconseguida que ha despertat l'aplaudiment més contundent de la jornada congressual. «En l'actualitat, som 3.343 militants. És la quantitat més gran de militància que hem tingut mai, tenint en compte que en el registre de 2014 hi havia constància de 2.845. Comptem també amb 3. 105 simpatitzants, la xifra més que alta que mai ha tingut», ha tret pit, mentre ha llençat unes paraules per als socis del Bloc a Compromís, és a dir, Iniciativa i Verds-Equo: «Quan passen els congressos dels diferents partits, haurem de reprendre reptes pendents com avançar cap a una federació de partits, tot i que nosaltres sempre hem optat pel partit únic. Amb tot, caminar cap a una federació seria una passa important».
Amb una intervenció limitada per una aplicació estrica del temps, obra del president del Congrés, el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, ha fet balanç dels resultats electorals obtinguts pel Bloc i, en conseqüència, per Compromís: «Ens hem consolidat com a força determinant en la política valenciana, tant en l'àmbit de les Corts Valencianes i del Consell com a escala municipal. Una consolidació en un moment difícil, de recuperació de forces del nostre principal rival, el PSOE. Però una consolidació també que ens envia un avís contra l'autocomplaença i ens posa en alerta davant del proper cicle electoral». «En les eleccions generals de maig del 2016, anàvem en coalició amb Podemos i Izquierda Unida, i obtinguérem un total de nou diputats, quatre per Compromís i, en concret, dos per al Bloc», ha remarcat, per valorar els resultats dels comicis valencians del 2019: «El 28 d'abril ens va deixar un regust agredolç. Per una banda, vam mantenir en circumstàncies adverses la nostra base electoral a l'urna de les Corts Valencianes, amb 443.000 vots, un 3% menys que en 2015. I això ens va permetre reeditar l'acord del Botànic, mantenint el pes del Bloc al Consell. Per una altra banda, el vot dual ens va castigar durament a l'urna del Congrés. Vam obtenir 173.000 vots i només un diputat, clarament per sota de les expectatives. La comparació amb 2016 no la podem fer perquè anàvem en solitari, però no vam complir els objectius», ha admès.
«A les europees, vam incrementar notablement el vot a la llista de Compromís a les urnes del País Valencià, pujant 54.000 vots i un 38% respecte del 2014. Ara bé, la resta de socis de Primavera Europea no van correspondre i no van poder reeditar l'eurodiputat», ha assenyalat identificant les raons del fracàs en la poca potència electoral dels partits amb els quals van aliar-se. «En les eleccions municipals, podem parlar d'una consolidació de la base després d'un gran creixement en 2015, tot i que amb una lleugera tendència a la baixa perdent un 10% dels vots, especialment a l'àrea metropolitana de València i d'Alacant. El compte de regidors total va augmentar fins a 744 arreu del país, i els grups municipals a 246», ha retratat, per indicar: «Necessitem créixer, ser una força amb una vocació més majoritària per evitar que el PSOE actue com una piconadora quan està a l'alcaldia i nosaltres compartim govern municipal».
L'informe de gestió, amb reivindicació fervent de polítiques botàniques amb segell del Bloc com la llei de plurilingüisme, la xarxa de 0 a 3 anys, la regulació del sudoku dels horaris comercials o el projecte pilot de la jornada laboral de quatre dies, ha estat aprovat amb el 77,05% dels vots a favor, el 16,84% en contra i el 6,11% d'abstenció. De les 13 intervencions envers l'informe de gestió, totes han sigut positives, en les quals s'ha remarcat la consolidació institucional de Compromís i, en conseqüència, del Bloc. «Ha mancat centrar-se en la base, en l'àmbit municipal. Hi ha dèficits que s'haurien d'haver abordat. És perillós centrar-se massa en la Generalitat Valenciana, perquè l'estança al govern autonòmic depèn de les conjuntures històriques», apunta una veu autoritzada del Bloc.
«Estic molt satisfeta perquè he comptat amb un suport elevat a la feina feta dintre d'una etapa amb molts processos electorals. És molt satisfactori que s'haja valorat el treball de l'executiva nacional, la qual s'ha deixat la pell pel partit», s'ha felicitat Micó. Una alegria que ha seguit amb l'aprovació folgada de la ponència d'estatus, que ha estat avalada amb el 78,26% dels vots. Només un 18,16% s'ha manifestat en contra i el 3,58% s'ha decantat per l'abstenció. D'aquesta manera, i atès el suport pràcticament total que ha comptat l'esmena per incloure l'antifeixisme com a tret de la formació valencianista, Més-Compromís passa a definir-se com a «una organització política unitària del nacionalisme valencià progressista, d'esquerres, ecologista, feminista i antifeixista» que té com a objectiu «la construcció nacional i popular del País Valencià». Sense rastre dels vells propòsits d'autodeterminació del bracet, si escau, amb els altres territoris catalanoparlants. És la reformulació d'un valencianisme que canvia de pell per adquirir transversalitat, un viatge ideològic encara per validar en la votació de les candidatures i de la ponència política.