Eleccions 10-N

Compromís: alleujament, indignació i una voluntariosa esperança

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La coalició amb la plataforma Más País  d’Íñigo Errejón no ha tingut per a Compromís els efectes benèfics que s’esperava. L’aliança s’ha traduït en una petita pujada percentual i en vots i en salvar l’escó al Congrés de Joan Baldoví, cap de llista per València. En el balanç final d’aquesta  nit, Baldoví va reprotxar durament Pedro Sánchez una aventura que ha donat com a resultat l’ascens espectacular de la ultradreta de Vox. I va instar el president del govern en funcions a buscar acords de progrés, malgrat l’enverinat panorama que deixa aquest 11N. “Hi ha una possibilitat de govern. I ja no valen excuses”, va dir.

A les vuit de la vesprada queia la primera torrentera d’aigua gelada sobre la seu de Compromís, amb el sondeig de GAD3 per a RTVE que registrava un panorama similar a l'anterior, amb la variable de la ultradreta i la debacle de Ciutadans. I un decebedor resultat per al projecte d’Íñigo Errejón amb tres pírrics diputats. La candidatura valenciana, Más País-Més Compromís, salvava això sí els mobles en l’enquesta conservant l’escó de Joan Baldoví, que va tardar poc en arribar a la seu de la formació a València. També eren matiners la periodista Maria Josep Picó, número dos per la circumscripció de València o la coordinadora del Bloc, Àgueda Micó

“Estem expectants”, confessava Micó, però es mostrava espantada pels resultats que l’enquesta augurava a Vox i que donava per plausibles: almenys aquesta era la informació que li anava arribant dels seus interventors i apoderats, la d’unes paperetes de la ultradreta que no feien més que baixar en tots els col·legis. “Li han fet la campanya a Vox”, ens deia pels corredors l’alcalde de València, Joan Ribó, resignat, pel que feia a la seua formació, al manteniment de l’escó de Baldoví. “Per a nosaltres era tot molt difícil”, subratllava. O el que és el mateix, l’intent de tenir més visibilitat a través de l’aliança amb Errejón era complicada per la manca de trajectòria  precedent. L’efecte suma era més una voluntat que un objectiu veritablement factible. En solitari, els resultats per a Compromís hagueren estat segurament molt similars.

Passades les 21,00 hores, els primers resultats provisionals confirmaven a grans trets la fotografia demoscòpica: victòria socialista, a l’Estat i al País Valencià, però molt lluny de les elucubracions lúbriques del guru de Pedro Sánchez, Iván Redondo, ratificades pel mirall màgic del CIS. En clau valenciana, la cúpula de Compromís veia com els resultats provisionals li anaven sent molt favorables (temporalment) al PSPV-PSOE de Ximo Puig. En acabant, el guany d’un escó del principi de l'escrutini no es materialitzava. Per a la tercera pota del Botànic, Unides Podem, les eleccions han suposat un càstig més gran. Per alguna raó que té a veure segurament amb la desmobilització i amb la competència d'Errejón, la repetició electoral ha tingut un efecte més marcat sobre els morats, que suporten dignament l'embat, malgrat tot.

A falta de compareixences en la sala de premsa, Maria Josep Picó anava explicant a diferents emissores el desencís per l’ascens de l’extrema dreta. I es felicitava per una participació al País Valencià superior a la de la mitjana de l’Estat. Fora de la sala on sopava la direcció, als corredors de la seu i a la barra improvisada a la Plaça del Pilar per acollir la militància, corrien improperis diversos contra Pedro Sánchez. I contra Pablo Iglesias, per la part que li pertocava. “Però la principal responsabilitat és del PSOE”, matisava un càrrec municipal de la coalició. A la sala de premsa, a diferència dels anteriors comicis, no hi hagué cap intervenció fins el final de l’escrutini. 

En acabant, la coalició sumava 175.660 vots (6,93% del total al País Valencià), un percentatge superior al dels comicis d’abril (6,47%), amb una collita de paperetes lleugerament més nodrida respecte dels 172.751 suports precedents. El resultat continuista per a Compromís, en tot cas, està molt lluny de la compareixença el 2016 amb Podem i Esquerra Unida

Passades les 10,30 hores de la nit, els candidats Baldoví i Picó, acompanyats de la candidata al senat Dolors Pérez, la vicepresidenta del Consell valencià, Mónica Oltra, més Micó, Ribó i el regidor Giuseppe Grezzi, com a cap visible de la pota verda, compareixien amb rostres de circumstàncies i algun somriure de compromís per als mitjans. 

Baldoví: “L’acord és possible”

El cap de llista per València i únic diputat va ser l’encarregat de llançar als mitjans el relat pactat en la sala de màquines. Baldoví es va mostrar agraït als votants (“passe el que passe, hi ha gent que és persistent en el vot a Compromís”), però la gran majoria de missatges substancials van anar dirigits al president del govern en funcions. “Al juliol, a la investidura fallida, li vam dir a Pedro Sánchez: ‘Tinga cura dels idus de novembre’. Les eleccions han confirmat que la situació és la que era. No, no és la que era: gràcies a vostè, els intolerants, l’Espanya negra, torna amb més força al parlament”, va etzibar en segona persona i en referència a Vox, el gran leit-motiv de la nit.

De l’alleujament per sostenir el seu corpus electoral i la indignació amb Sánchez per uns comicis que donen alè a Vox, Baldoví va passar a dibuixar un panorama sorprenentment possibilista  sobre la governabilitat espanyola. L’electe va dir que “encara hi ha possibilitat de formar govern”. “Ja no valen excuses” va etzibar, al temps que assegurava que “donen els  números”, en referència, evidentment, a un pacte que hauria  d’incloure, per acció o omissió, formacions estigmatitzades a l'Estat de l’independentisme català i basc. “La política que volen els ciutadans és que arribem a acords. I és possible”, ha conclòs.

“Alguns pretenien el rearmament del bipartidisme, però al PSOE no li han eixit els comptes”, va afegir, i va fer una encesa reivindicació de l’Espanya perifèrica, “en llocs que no són Catalunya o el País Basc”. “S’ha de solucionar els desequilibris territorials”, digué a continuació. I va prometre que Compromís “estarem a l’altura de la confiança que han dipositat en nosaltres. Serem part de la solució”.

L’última referència va ser per al president de les Corts Valencianes, Enric Morera, de qui un ideòleg de Compromís, Amadeu Mezquida, recordava una anècdota aquesta setmana en un article que el diputat ha volgut rescatar. “Hem sembrat un arbret que en el futur acabarà fent-se molt gran. Com ho va ser Compromís”, digué en referència a la aliança amb Errejón. 

Una nota optimista, de futur, en un escenari ple d’incertesa, polarització i mals auguris.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.